27/01/2012 ·
Segons les dades EPA fetes publiques avui per l’Instituto Nacional de Estadística, el nombre d’aturats/des és a les Illes de 146.500 persones, el més elevat de la història. El creixement de l’atur s’explica principalment per l’evolució negativa de l’ocupació, que juntament amb un petit increment de la població activa, fan que experimenti en un any un creixement del 13,95% (+17.900). El volum de població desocupada situa la taxa d’atur en un 25,2%, a tres punts percentuals de la taxa observada al final de l’any 2010, i per sobre de la mitjana estatal.

Les pitjors dades en el nombre de persones aturades es corresponen amb una població ocupada de 434.900 persones, -15.000 menys que al quart trimestre de l’any 2010 (-3,34%), i una taxa d’ocupació de tan sols el 48,14%. En comparació amb el tercer trimestre de 2010, destaca la pèrdua de -71.000 llocs de feina (-14,03%). Aquesta evolució trimestral de l’ocupació és la pitjor de tot l’Estat i la pitjor del cicle recessiu, fet que indica l’extrema fragilitat de bona part de la ocupació balear del tercer trimestre.

27/01/2012 ·
Segons les dades EPA fetes publiques avui per l’Instituto Nacional de Estadística, el nombre d’aturats/des és a les Illes de 146.500 persones, el més elevat de la història. El creixement de l’atur s’explica principalment per l’evolució negativa de l’ocupació, que juntament amb un petit increment de la població activa, fan que experimenti en un any un creixement del 13,95% (+17.900). El volum de població desocupada situa la taxa d’atur en un 25,2%, a tres punts percentuals de la taxa observada al final de l’any 2010, i per sobre de la mitjana estatal.

Les pitjors dades en el nombre de persones aturades es corresponen amb una població ocupada de 434.900 persones, -15.000 menys que al quart trimestre de l’any 2010 (-3,34%), i una taxa d’ocupació de tan sols el 48,14%. En comparació amb el tercer trimestre de 2010, destaca la pèrdua de -71.000 llocs de feina (-14,03%). Aquesta evolució trimestral de l’ocupació és la pitjor de tot l’Estat i la pitjor del cicle recessiu, fet que indica l’extrema fragilitat de bona part de la ocupació balear del tercer trimestre.

En la comparació territorial despunta la intensitat de les variacions trimestrals, que mostra la dependència de les Balears de l’economia estacional. Entre el tercer i el quart trimestre s’ha destruït el 14,03% de la ocupació i l’atur ha crescut un 33,67%. Al conjunt de l’Estat les variacions trimestrals són, respectivament, del -1,92% i del +5,93%. A l’estat el volum de població aturada supera ja els 5 milions, i és de 5.273.600 persones. La taxa d’atur és del 22,85%, la més elevada de tot el cicle.

Davant d’aquest panorama “depressiu”, CCOO insisteix en un ajornament del calendari d’ajust per que l’economia tingui més temps de recuperar-se. “Cal alentir la reducció del dèficit per lluitar contra la desocupació”, assegura el secretari d’Ocupació i Comunicació, Francesc Mellado. Mellado sosté que “l’esforç” que es demana als treballadors per sortir de la crisi “té la pitjor de les conseqüències amb més atur”, sense que “el seu sacrifici es vegi recompensat”.

Per a Mellado, urgeixen més que mai mesures per reduir l’atur, “sobretot juvenil”, i mostra la seva preocupació, alhora que demana més esforços en la concertació social “per sortir-ne vius, d’aquest clot”. El secretari d’Ocupació es mostra crític amb el govern Bauzá, atès que en un moment de rècord d’aturats, en què una de cada quatre persones en actiu no troba feina, l’executiu “no fa res”, no reuneix el SOIB ni els interlocutors socials per posar en marxa un Pacte per l’Ocupació. Mellado considera que aquest Pacte hauria de contemplar mesures de desenvolupament de la innovació; iniciatives locals d’ocupació; programes amb alternança de formació i ocupació per a joves; bonificacions a la contractació indefinida; lluita contra l’economia submergida; i inversió en el sector públic (educació, sanitat i serveis socials). Mellado també manifesta la necessitat d’apostar per mesures que donin cobertura a la gent desocupada.

Segons Mellado, la pujada en el nombre d’aturats “té molt a veure” amb el pla d’ajust de l’executiu balear. “En aquest darrer trimestre de l’any 2011 les dades de l’EPA ja reflecteixen com han afectat les mesures de retallades i les tisorades en personal a la Funció Pública”, ha afirmat. Així mateix, Mellado desacredita el ministre Montoro per haver avançat les previsions de l’EPA quan les dades públiques tenen un calendari de difusió establert i es pregunta quin interès pot tenir el ministre, si no és altre que crear alarma. “Que es posin a fer feina en lloc de jugar amb les dades”, ha sentenciat.

27/01/2012 ·
Els regidors del PSM-IV-ExM a l’Ajuntament de Palma han manifestat la seva indignació davant el procediment intern que està duent a terme l’equip de govern del PP a Cort a l’hora de tramitar els comptes municipals. El portaveu del grup municipal, Antoni Verger, denuncia la voluntat manifesta del PP, i especialment de la Regidoria d’Hisenda, de presentar els pressupostos dificultant la tasca de control de l’oposició.

Verger considera que “s’està produint una manca de transparència evident, tal i com s’estan tramitant. Des del moment que els grups de l’oposició han tengut accés als pressuposts –ahir horabaixa- fins a les compareixences dels regidors en Comissió d’Hisenda –el proper dilluns i dimarts- simplement hi ha tres dies per estudiar tota la documentació.

27/01/2012 ·
Els regidors del PSM-IV-ExM a l’Ajuntament de Palma han manifestat la seva indignació davant el procediment intern que està duent a terme l’equip de govern del PP a Cort a l’hora de tramitar els comptes municipals. El portaveu del grup municipal, Antoni Verger, denuncia la voluntat manifesta del PP, i especialment de la Regidoria d’Hisenda, de presentar els pressupostos dificultant la tasca de control de l’oposició.

Verger considera que “s’està produint una manca de transparència evident, tal i com s’estan tramitant. Des del moment que els grups de l’oposició han tengut accés als pressuposts –ahir horabaixa- fins a les compareixences dels regidors en Comissió d’Hisenda –el proper dilluns i dimarts- simplement hi ha tres dies per estudiar tota la documentació.
Després els regidors disposaran d’un sol dia per presentar-hi esmenes. Tot plegat, un autèntic despropòsit, forçant la urgència de tots els terminis sense cap necessitat”. Verger manifesta que “l’única finalitat de tot això és que l’oposició no pugui exercir la seva legítima funció de fiscalitzar els pressuposts municipals. I això és molt greu i antidemocràtic”.

A més, segons la coalició, s’afegeix la dificultat de que les comptes municipals s’hagin presentat sense una comparativa respecte als pressuposts de l’any anterior, tal com s’ha fet sempre a l’Ajuntament. “És inaudit”, denuncia Verger.

Escurçar el termini previst per analitzar les dades, des de la seva informació als regidors fins a la defensa per part dels regidors corresponents, demostra, segons PSM-IV-ExM, una opacitat manifesta i una voluntat d’afegir obstacles innecessaris. “Sobretot tenint en compte que ja es presenten fora de termini, per tant sense l’existència d’una urgència legal”.

A més, el grup sobiranista i ecosocialista manifesta que els comptes s’han fet prescindint de qualsevol aportació d’entitats o associacions, un fet especialment greu davant l’actual situació de crisi econòmica i la demanda social creixent d’una major participació ciutadana en les decisions polítiques.

27/01/2012 ·
El dilluns, 30 de gener, a les 20.00 hores, al local de l’OCB de Manacor,hi haurà una nova edició d’”Els dilluns de l’Obra”. En aquesta ocasió, Antoni Ferrer parlarà sobre “Eixample i creixement urbà a Manacor”. L’objectiu de la conferència és fer una anàlisi de les iniciatives de creixement urbà que han caracteritzat Manacor al llarg de la seva història. Després d’un repàs general de la formació del nucli antic, s’aprofundirà en la formació dels primers eixamples irregulars, que es produeixen en el segle XIX. La successió d’establiments parcials va generar un conjunt de problemes urbanístics que, ja a inicis del segle XX, plantegen la necessitat de proposar solucions a través de plans de regulació de reforma interior i de l’eixample urbà.S’analitzaran el primer projecte redactat per Antoni Roca (1922) i les empremtes que el pla va deixar en la trama urbana actual; i, en segon lloc, el Pla de José de Oleza (1944), vertader artífex del perfil urbà que es consolida a Manacor al llarg del segle XX.

27/01/2012 ·
El dilluns, 30 de gener, a les 20.00 hores, al local de l’OCB de Manacor,hi haurà una nova edició d’”Els dilluns de l’Obra”. En aquesta ocasió, Antoni Ferrer parlarà sobre “Eixample i creixement urbà a Manacor”. L’objectiu de la conferència és fer una anàlisi de les iniciatives de creixement urbà que han caracteritzat Manacor al llarg de la seva història. Després d’un repàs general de la formació del nucli antic, s’aprofundirà en la formació dels primers eixamples irregulars, que es produeixen en el segle XIX. La successió d’establiments parcials va generar un conjunt de problemes urbanístics que, ja a inicis del segle XX, plantegen la necessitat de proposar solucions a través de plans de regulació de reforma interior i de l’eixample urbà.S’analitzaran el primer projecte redactat per Antoni Roca (1922) i les empremtes que el pla va deixar en la trama urbana actual; i, en segon lloc, el Pla de José de Oleza (1944), vertader artífex del perfil urbà que es consolida a Manacor al llarg del segle XX.

Antoni Ferrer és llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de les Illes Balears, secció història de l’art, i actualment ocupa el càrrec de cap de servei de biblioteques de l’Ajuntament de Manacor. En la seva tasca com a docent, va ser durant els anys 1990-1995 professor del curs Cultura i Art a Mallorca per al Curs de Reciclatge de Català impartit per l’Institut de Ciències de l’Educació de la UIB. Els anys 1997-1998 va ser professor de “Biblioteconomia. La Biblioteca escolar. Curs de formació per al professorat”, també de l’Institut de Ciències de l’Educació. L’any 2004, impartí el curs sobre patrimoni etnològic, també de l’ICE, en la matèria “Arquitectura popular: la casa tradicional”.

Entre les seves publicacions científiques hi trobam, a l’apartat de monografies, obres com “Així és Manacor. Introducció a la història”, de l’any 1987; o “Evolució urbana de Manacor”, de 2003. Entre les seves comunicacions es troben, entre d’altres, algunes col•laboracions amb Albert Carvajal, Antoni Gomila i Antoni Lliteres, com “El claustre de Sant Vicenç Ferrer”, a “Manacor: Cultura i Territori”, de l’any 2001. I d’altres en les quals n’és l’únic autor, com podem veure a “El pla Oleza: la regulació de l’eixample de Manacor de 1944”, a “El segle XX a Manacor”, de l’any 2003. O “Les ordenances municipals de Manacor de 1872”, a “Espai, fet urbà i societats”, editat a Manacor l’any 2005.

27/01/2012 ·
Esquerra Republicana s’ha presentat avui al ple de l'Ajuntament de Pollença amb els plafons electorals del PP de les passades eleccions. Una vegada finalitzat el torn de preguntes del ple ordinari de gener, la formació ha fet un prec i ha demanat "compromís i ganes de fer feina a l'equip de govern".

Sureda ha afirmat que, després d'haver-ho denunciat públicament reiterades vegades, d'haver-ne informat personalment a diversos regidors del PP i d'haver-ho dit a la darrera junta de portaveus del passat 24 de gener, a Esquerra no li ha quedat més remei, dos mesos i una setmana després de les eleccions espanyoles, que retirar la propaganda electoral del PP del carrer Cecili Metel, un dels més transitats de Pollença i situat a tan sols a 50 metres de la seu del PP.

27/01/2012 ·
Esquerra Republicana s’ha presentat avui al ple de l'Ajuntament de Pollença amb els plafons electorals del PP de les passades eleccions. Una vegada finalitzat el torn de preguntes del ple ordinari de gener, la formació ha fet un prec i ha demanat "compromís i ganes de fer feina a l'equip de govern".

Sureda ha afirmat que, després d'haver-ho denunciat públicament reiterades vegades, d'haver-ne informat personalment a diversos regidors del PP i d'haver-ho dit a la darrera junta de portaveus del passat 24 de gener, a Esquerra no li ha quedat més remei, dos mesos i una setmana després de les eleccions espanyoles, que retirar la propaganda electoral del PP del carrer Cecili Metel, un dels més transitats de Pollença i situat a tan sols a 50 metres de la seu del PP.

27/01/2012 ·
Demà, dissabte, 28 de gener, l’OCB de Campanet i la Fundació Es Conventd’Inca organitzen la ruta “Modernisme a Sóller”. Es tracta d’un itinerari per aquesta població per veure els princials exemples del modernisme solleric, amb una visita guiada a la Casa Museu de Can Prunera. El lloc de trobada ésa les 10.00 hores del matí davant l’església parroquial de Sóller. A les 10.30 hores començarà la visita guiada a Can Prunera, a 3 euros l’entrada.

27/01/2012 ·
Demà, dissabte, 28 de gener, l’OCB de Campanet i la Fundació Es Conventd’Inca organitzen la ruta “Modernisme a Sóller”. Es tracta d’un itinerari per aquesta població per veure els princials exemples del modernisme solleric, amb una visita guiada a la Casa Museu de Can Prunera. El lloc de trobada ésa les 10.00 hores del matí davant l’església parroquial de Sóller. A les 10.30 hores començarà la visita guiada a Can Prunera, a 3 euros l’entrada.

27/01/2012 ·
La coalició PSM-IniciativaVerds de Marratxí ha presentat una moció en defensa del requisit de coneixements de llengua Catalana per accedir a l’administració. També demana que el Govern, liderat per José Ramón Bauzá, retiri l’avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de la funció pública, i respecti així “els drets dels ciutadans d’accedir a la funció pública en condicions d’igualtat i segons els principis constitucionals de mèrit i capacitat” i el de “dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada”.

La coalició assenyala que la perversió d'aquest avantprojecte arriba a l'extrem de modificar aspectes de la Llei de normalització lingüística que no tenen res a veure amb la funció pública, com ara l'article 14, relatiu als topònims de les Illes Balears, o l'article 33, que fa referència a l'ús de les llengües oficials en les activitats de la vida social, modificacions que suposen un menyspreu total al concepte de llengua pròpia del territori.

27/01/2012 ·
La coalició PSM-IniciativaVerds de Marratxí ha presentat una moció en defensa del requisit de coneixements de llengua Catalana per accedir a l’administració. També demana que el Govern, liderat per José Ramón Bauzá, retiri l’avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de la funció pública, i respecti així “els drets dels ciutadans d’accedir a la funció pública en condicions d’igualtat i segons els principis constitucionals de mèrit i capacitat” i el de “dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada”.

La coalició assenyala que la perversió d'aquest avantprojecte arriba a l'extrem de modificar aspectes de la Llei de normalització lingüística que no tenen res a veure amb la funció pública, com ara l'article 14, relatiu als topònims de les Illes Balears, o l'article 33, que fa referència a l'ús de les llengües oficials en les activitats de la vida social, modificacions que suposen un menyspreu total al concepte de llengua pròpia del territori.

El grup municipal del PSM-Iniciativaverds de Marratxí ha presentat al•legacions a l’avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de la funció pública, demanant-ne la retirada i que es dignifiqui la llengua pròpia de les Illes Balears.

Joan Francesc Canyelles, portaveu del grup municipal del PSM-IniciativaVerds a l’Ajuntament de Marratxí, mostra la seva preocupació i considera "que som l’únic lloc del món on el seu Govern actua en contra de la llengua que parlen els seus habitants”. Canyelles considera imprescindible mantenir el requisit del coneixement de la llengua catalana per a l’accés a l’administració i afirma que la capacitat d’estar en disposició d'atendre els ciutadans que s'expressen en català és la única manera, la més senzilla, raonable i econòmica, de garantir que tothom pugui ser atès en la llengua oficial que desitgi. També lamenta el paper de l'Ajuntament, representat pel seu Batle Tomeu Oliver, que es preocupa més de “agradar” Bauzá que no de defensar els drets lingüístics dels ciutadans de Marratxí. La moció és debatrà en el proper plenari de l’Ajuntament de Marratxí, de dia 31 de gener, a les 9.00 hores.

27/01/2012 ·
Demà, dissabte, 28 de gener, l’OCB de Campos organitza una sortida cultural a Sencelles. La visita sortirà a les 9.00 hores, de la plaça de l’Estació de Campos. Els participants coneixeran, entre altres espais, l’interior de la casa natal de la beata sencellera Sor Francinaina Cirer; l’Església parroquial de Sant Pere; La Rectoria; el Convent de les Germanes de la Caritat; els casals de Can Ramis, Son Morei, Can Romanyà, Son Mansena, Cas Metge i Can Grau; els Molins de vent de Cas Ferrerico i Can Mascaró; i la creu de s’Era d’en Pelat.

L’activitat serà guiada per Tomàs Vibot. El lloc d’inscripció és la Papereria Adrover fins avui, divendres 27 de gener, a les 18.00 hores. L’hora aproximada de tornada és a les 13.30 hores. El preu de la sortida és de 6 euros per als socis de l’OCB, i de 10 euros per als no socis.

27/01/2012 ·
Demà, dissabte, 28 de gener, l’OCB de Campos organitza una sortida cultural a Sencelles. La visita sortirà a les 9.00 hores, de la plaça de l’Estació de Campos. Els participants coneixeran, entre altres espais, l’interior de la casa natal de la beata sencellera Sor Francinaina Cirer; l’Església parroquial de Sant Pere; La Rectoria; el Convent de les Germanes de la Caritat; els casals de Can Ramis, Son Morei, Can Romanyà, Son Mansena, Cas Metge i Can Grau; els Molins de vent de Cas Ferrerico i Can Mascaró; i la creu de s’Era d’en Pelat.

L’activitat serà guiada per Tomàs Vibot. El lloc d’inscripció és la Papereria Adrover fins avui, divendres 27 de gener, a les 18.00 hores. L’hora aproximada de tornada és a les 13.30 hores. El preu de la sortida és de 6 euros per als socis de l’OCB, i de 10 euros per als no socis.

25/01/2012 ·
Demà el ple municipal de Palma debat una proposta de l’oposició perquè l’Ajuntament rebutgi la reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. La campanya “A Mallorca en català” ha convocat una concentració de rebuig a la política del PP, per manifestar el desacord popular amb aquesta agressió a la llengua. Serà de les 9.30 a les 12.30 hores davant Cort.

25/01/2012 ·
Demà el ple municipal de Palma debat una proposta de l’oposició perquè l’Ajuntament rebutgi la reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. La campanya “A Mallorca en català” ha convocat una concentració de rebuig a la política del PP, per manifestar el desacord popular amb aquesta agressió a la llengua. Serà de les 9.30 a les 12.30 hores davant Cort.

26/01/2012 ·
El grup parlamentari PSM-IniciativaVerds-Entesa i Més per Menorca ha presentat dues proposicions no de llei en el Parlament per instar al Govern a reclamar a l’Estat les inversions estatutàries corresponents a l’any 2011, i a començar “urgentment” les negociacions amb el Govern espanyol per poder aprovar un nou Règim Especial per a les Illes Balears abans de l’any 2014 (quan acaba el termini marcat per l’Estatut perquè entri en vigor). El portaveu, Biel Barceló, i la diputada Joana Lluïsa Mascaró han presentat avui les iniciatives.

26/01/2012 ·
El grup parlamentari PSM-IniciativaVerds-Entesa i Més per Menorca ha presentat dues proposicions no de llei en el Parlament per instar al Govern a reclamar a l’Estat les inversions estatutàries corresponents a l’any 2011, i a començar “urgentment” les negociacions amb el Govern espanyol per poder aprovar un nou Règim Especial per a les Illes Balears abans de l’any 2014 (quan acaba el termini marcat per l’Estatut perquè entri en vigor). El portaveu, Biel Barceló, i la diputada Joana Lluïsa Mascaró han presentat avui les iniciatives.

Barceló ha afirmat que, per tal de “reactivar l’economia i sortir de la crisi, més enllà de fiar-ho tot a la iniciativa privada”, i per “evitar retallades en serveis bàsics”, el Govern ha d’abordar la millora dels ingressos. I ha recordat que l’Estat deu a les Illes Balears les inversions compromeses en l’Estatut corresponents a 2011, que sumarien uns 400 milions d’euros. El portaveu del grup nacionalista i ecologista entén les actuals “dificultats econòmiques i financeres”, “però mentre l’Estatut estigui en vigor hi ha un compromís de l’Estat que s’ha de complir”, i ha instat el president Bauzá a reclamar-ne el compliment.

Joana Lluïsa Mascaró ha explicat que l’Estat té pendents de pagament un total de 113,5 milions d’euros d’inversions en projectes que ja han estat compromesos per al 2011, a través de convenis amb la Comunitat Autònoma. Aquests projectes són la reforma de la Platja de Palma (63,5 milions), el tren de Mallorca (32 milions), les inversions al port de Ciutadella (16 milions) i els drenatges de les autopistes d’Eivissa (2 milions).

A més d’aquestes inversions, Mascaró ha instat el Govern a “començar a decidir la resta de les inversions estatutàries corresponents al 2011, fins arribar als 400 milions que ens pertoquen, i també les inversions de l’any 2012”. La diputada nacionalista proposa dedicar-les a projectes de R+D+I relacionats amb el sector turístic i amb les noves tecnologies, a millores de les zones turístiques i a la millora del producte turístic per tal d’avançar cap a la desestacionalització.

Per altra banda, el PSM-IV-ExM també insta el Govern a començar “urgentment” la negociació amb el Govern de l’Estat per aprovar el nou Règim Especial Fiscal per les Illes Balears. La coalició recorda que l’Estatut preveu que aquest instrument entri en vigor l’any 2014, quan acaba del termini de set anys en què, com a mesura transitòria, s’estableixen les anomenades inversions estatutàries.

Biel Barceló ha exhortat el Govern a “posar-se les piles” en les reclamacions davant l’Executiu espanyol: “el senyor Bauzá i senyor Aguiló no poden badar. Xerram del compliment de la legalitat vigent: aquestes inversions i el nou Règim Especial ens pertoquen d’acord amb la llei”.

26/01/2012 ·
L’any 1980 el GOB va promoure la declaració de la finca de La Trapa com a Refugi de Caça, sobre el marc legal de la llei estatal. D’aleshores ençà l’entitat ha ajudat a molts propietaris a seguir el mateix camí. Així, són ja 51 els refugis de fauna existents a Mallorca, i altres es troben actualment en procediment de tramitació. El nou refugi de fauna de Sa Vinya de Son Parera es situa al nordest de Muro, i és una superfície totalment agrícola (olivar) de 25,5 Ha i d’un sol propietari. El refugi de Can Vaqueta (a l’est de Selva), format per l’agrupació de parcel•les de diferents propietaris, s’estén sobre 24,5 Ha de conreus de secà (ametlers, figueres, cereal).

26/01/2012 ·
L’any 1980 el GOB va promoure la declaració de la finca de La Trapa com a Refugi de Caça, sobre el marc legal de la llei estatal. D’aleshores ençà l’entitat ha ajudat a molts propietaris a seguir el mateix camí. Així, són ja 51 els refugis de fauna existents a Mallorca, i altres es troben actualment en procediment de tramitació. El nou refugi de fauna de Sa Vinya de Son Parera es situa al nordest de Muro, i és una superfície totalment agrícola (olivar) de 25,5 Ha i d’un sol propietari. El refugi de Can Vaqueta (a l’est de Selva), format per l’agrupació de parcel•les de diferents propietaris, s’estén sobre 24,5 Ha de conreus de secà (ametlers, figueres, cereal).

La prohibició de la caça en aquestes zones permetrà la recuperació de la fauna, tant de la cinegètica (que no es podrà caçar) com de la no cinegètica (que es veurà afavorida per la millora en les condicions de tranquil•litat). La pràctica de la caça és una activitat amb unes implicacions ambientals importants a Mallorca, ja que és poca la superfície forestal i rural on no es pot fer (alguns parcs naturals, penya-segats costaners i refugis de fauna) i d’altra banda el nombre de practicants és molt elevat (més de 26.000 llicències, d’elles més de 21.000 a Mallorca). Amb aquest panorama, d’alta pressió cinegètica i pocs indrets on no es caça, la figura del refugi és una bona eina per facilitar indrets on les espècies cinegètiques puguin viure tranquil•les. L’actual temporada de caça finalitza, amb caràcter general, el proper 29 de gener. El GOB anima els propietaris de finques a la declaració de refugis de fauna. L’entitat ha editat fulletons en tres idiomes (català, castellà i alemany) per informar els propietaris de finques del què són, del paper que juguen i de com es poden tramitar. Aquesta informació, més una sèrie de documentació complementària es pot consultar a www.gobmallorca.com/refugis.

26/01/2012 ·
La reunió mantinguda avui entre el Comitè d’Empresa de l’Orquestra Simfònica i el Conseller de Cultura, Rafel Bosch, ha resultat, segons els representants dels trebaladors, molt positiva per a les dues parts. La trobada, que s’ha avançat un dia, s’ha fet a la seu de l’orquestra. S’hi han tractat la situació econòmica del consorci, l’estat de les aportacions de les institucions i els pressuposts per al 2012. El Conseller ha dit que aquests dies, els músics i personal administratiu rebran la paga de desembre de 2011 que han deixat de percebre. A més, i per evitar que la situació es repeteixi en un futur, s’ha compromès a que les aportacions arribin al consorci de manera regular. Per al bon funcionament del col•lectiu, el Govern estudiarà la possibilitat de pagar al consorci el deute històric que mantenen les diferents institucions, i, per últim, quan la situació econòmica ho permeti, el conseller ha dit que l’orquestra recuperarà el pressupost que tenia fa uns anys, per tal de que el seu funcionament sigui òptim.

26/01/2012 ·
La reunió mantinguda avui entre el Comitè d’Empresa de l’Orquestra Simfònica i el Conseller de Cultura, Rafel Bosch, ha resultat, segons els representants dels trebaladors, molt positiva per a les dues parts. La trobada, que s’ha avançat un dia, s’ha fet a la seu de l’orquestra. S’hi han tractat la situació econòmica del consorci, l’estat de les aportacions de les institucions i els pressuposts per al 2012. El Conseller ha dit que aquests dies, els músics i personal administratiu rebran la paga de desembre de 2011 que han deixat de percebre. A més, i per evitar que la situació es repeteixi en un futur, s’ha compromès a que les aportacions arribin al consorci de manera regular. Per al bon funcionament del col•lectiu, el Govern estudiarà la possibilitat de pagar al consorci el deute històric que mantenen les diferents institucions, i, per últim, quan la situació econòmica ho permeti, el conseller ha dit que l’orquestra recuperarà el pressupost que tenia fa uns anys, per tal de que el seu funcionament sigui òptim.

El Conseller s’ha mostrat, segons els sindicats, molt sensibilitzat amb els problemes que està passant l’Orquestra Simfònica de Balears, que està passant el col•lectiu. Bosch ha declarat que és el màxim exponent de la cultura musical balear, i que per això és necessari potenciar-la i promoure-la al màxim, tant a les Balears com a la resta de l’estat, i fins i tot, a l’estranger. Per tal de assegurar una bona comunicació entre músics i administració, el conseller s’ha compromès a mantenir una reunió, com a mínim, cada sis mesos amb el comitè d’empresa de l’orquestra. La situació de l’orquestra a dia d’avui és delicada, però gràcies al compromís i suport rebut per Bosch i als esforços i sacrificis que estan disposats a fer, els treballadors estan convençuts que mantindran la qualitat musical i artística que han vingut oferint durant tots aquests anys.

26/01/2012 ·
PSM-IniciativaVerds ha presentat una moció per reprovar la destrucció del llit del torrent de Coanegra. Els nacionalistes i ecosocialistes marratxiners consideren que actuacions d’aquest tipus suposen un greu atemptat ecològic i no es poden tornar a produir a cap indret de les Illes Balears. La coalició considera inacceptable la neteja del torrent de Coanegra, a l’altura del camí de sa Bomba, que ha fet aquests dies la Conselleria de Medi Ambient, utilitzant una pala excavadora de gran tonatge que senzillament ha arrasat totalment el llit del torrent.

Aquest fet, segons PSM-IV, ha suposat un greu atemptat ecològic, i gorgs d’aigua, zones humides, alzines, pins, llampúdols, ullastres i tot tipus de flora i fauna han estat destrossats. També els antics marges de contenció han estat arrasats. La zona del camí de sa Bomba és un important ecosistema, que albergava multitud d’espècies animals i vegetals: granots, llebres, eriçons i fins i tot s’hi podien contemplar esporàdicament diverses aus, com el xebel•lí o l’agró.

26/01/2012 ·
PSM-IniciativaVerds ha presentat una moció per reprovar la destrucció del llit del torrent de Coanegra. Els nacionalistes i ecosocialistes marratxiners consideren que actuacions d’aquest tipus suposen un greu atemptat ecològic i no es poden tornar a produir a cap indret de les Illes Balears. La coalició considera inacceptable la neteja del torrent de Coanegra, a l’altura del camí de sa Bomba, que ha fet aquests dies la Conselleria de Medi Ambient, utilitzant una pala excavadora de gran tonatge que senzillament ha arrasat totalment el llit del torrent.

Aquest fet, segons PSM-IV, ha suposat un greu atemptat ecològic, i gorgs d’aigua, zones humides, alzines, pins, llampúdols, ullastres i tot tipus de flora i fauna han estat destrossats. També els antics marges de contenció han estat arrasats. La zona del camí de sa Bomba és un important ecosistema, que albergava multitud d’espècies animals i vegetals: granots, llebres, eriçons i fins i tot s’hi podien contemplar esporàdicament diverses aus, com el xebel•lí o l’agró.

“Aquestes maneres de fer nets els torrents”, assenyala la coalició, “són nefastes per a la conservació del medi ambient. Quan una neteja que s’hauria de fer a mà i de manera selectiva, es fa amb màquines de gran tonatge, arrasen el llit del torrent i se’n duen tota la vegetació. Aquesta feina feta de manera adequada, és a dir a mà, podria donar ocupació a molta gent actualment en atur i utilitzant les despeses que tanmateix els destina el SOIB”.

L’ABAQUA, una empresa pública creada el 2004 i depenent de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, denuncia PSM-IV, és l’encarregada de gestionar aquesta feina, que ja ha provocat destrucció al torrent de Solleric, i que te prevista la neteja de 29 torrents de les Illes Balears amb un pressupost de quatre milions d’euros provinents del Govern de l’Estat.

La coalició recorda, a més, que el Consell de Mallorca va delimitar una àrea d’un centenar de metres del torrent, juntament a la part empedrada del camí de sa Bomba, com a BIC 51-0002425, amb el qualificatiu de màxima protecció (BOIB 26 de 16-02-2010). “Fins aquí han arribat les pales excavadores. De moment no s’ha fet cap actuació a aquesta franja”, assenyala la formació.

El portaveu dels nacionalistes i ecosocialistes de Marratxí, Joan Francesc Canyelles, considera que el mètode utilitzat per a la neteja del torrent de Coanegra “suposa una destrucció gratuïta i ha provocat una destrucció totalment injustificada del nostre territori, ja de per sí molt maltractat”.

Canyelles defensarà una moció per què l’Ajuntament de Marratxí elevi al president del Govern la més enèrgica protesta per la destrucció d’una part del torrent de Coanegra, efectuada per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, i demanarà que actuacions d’aquest tipus no es tornin a produir a cap indret de les Illes Balears. La moció es debatrà en el plenari del proper dimarts 31 de gener a les 9.00 hores.

26/01/2012 ·
Demà, divendres, 27 de gener, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es representarà l'espectacle "Na Keta, o l'Elogi dels diners". Amb Camil Casanovas, Enric de las Heras i la direcció de Jordi Cumellas. Preu: 5 euros no socis, 3 euros socis.

"Na Keta" és una farsa en un acte que va ser semifinalista dels Premis Bòtil 2011. Inspirada en el poema "Elogi dels diners", d'Anselm Turmeda (Diners fan bé, diners fan mal,/diners fan l'home infernal/e fan-lo sant celestial/segons que n'usa.), l'obra, adreçada a joves i adults, vol motivar a la reflexió i al debat sobre les nostres actituds quotidianes en relació als diners i al món econòmic.

26/01/2012 ·
Demà, divendres, 27 de gener, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es representarà l'espectacle "Na Keta, o l'Elogi dels diners". Amb Camil Casanovas, Enric de las Heras i la direcció de Jordi Cumellas. Preu: 5 euros no socis, 3 euros socis.

"Na Keta" és una farsa en un acte que va ser semifinalista dels Premis Bòtil 2011. Inspirada en el poema "Elogi dels diners", d'Anselm Turmeda (Diners fan bé, diners fan mal,/diners fan l'home infernal/e fan-lo sant celestial/segons que n'usa.), l'obra, adreçada a joves i adults, vol motivar a la reflexió i al debat sobre les nostres actituds quotidianes en relació als diners i al món econòmic.
Contraposa dues visions del món: l'avarícia, l'ostentació i l'explotació davant la generositat, la senzillesa i el respecte. Dues visions del món, dues formes d'aprofitar els recursos naturals i humans. Dues filosofies econòmiques i vitals: sostenible o depredadora.

La farsa neix a l'Edat Mitjana, com el poema de Turmeda. La ironia del poeta medieval és coherent amb aquest gènere teatral. La síntesi simbòlica de les temàtiques i de les situacions, la simplificació caracterial dels personatges i el riure com a factor d'aproximació a l'espectador, com a facilitador en la comprensió del missatge, que són propis de la farsa, són paral•lels al món del clown.

L'argument és senzill. Hi participen dos personatges. Nano és un tipus senzill, natural i planer. És crèdul i es mou per amistat i per confiança. Al•ludeix a la natura, a la mare terra. Tal ets, tant vals. Kefe és un líder, avariciós i ràpid. Aspira a situar-se, es mou per la urgència de ser el primer, de ser admirat. Està embolicat en una espiral del més i més i més. Tant tens, tant vals. En Kefe manté una relació de superioritat pel que fa a Nano, no tant per una millor qualitat humana, sinó per la seva constant acció depredadora, justificada en un suposat "Presidente", que representa l' "status quo".

Kefe, el rapsode i Nano, el músic, venen per oferir un concert poètic, però Nano, un tipus senzill i crèdul, troba una gallina, Na Keta. La cuida i respecta. Així el profit és per a tots dos. Kefe, emprenedor i ambiciós, convenç Nano amb mangarrufes i s'apodera de la gallina per treure'n el màxim profit. El negoci creix ràpidament. Mentrestant la propaganda i la vanitat fan caure Nano en un parany entrampat d'obligacions, fins que ...

El text és de Jordi Cumellas i Enric de la Heras. La direcció és de Jordi Cumellas. La interpretació és de Camil Casanovas (Kefe) i Enric de las Heras (Nano). L'obra és una producció dels Germans Memoli, amb música de Biel Pons i amb la col•laboració de La Impaciència Teatre.

25/01/2012 ·
PSM-IV-ExM i EU han criticat el caràcter antisocial del projecte de pressuposts presentat avui per l’equip de govern de Cort. El grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa ha defensat que amb aquests pressupostos “Palma no serà en cap cas motor de la reactivació econòmica, perquè no serveixen per generar ocupació ni per reactivar l’economia. Són uns comptes que condemnen als 50.000 aturats de Palma a seguir estant aturats”.

“Amb el retard en la seva presentació”, el grup sobiranista i ecosocialista considera que “el PP ha demostrat la seva incapacitat de gestió perquè, tot i tenir majoria absoluta, han estat incapaços de complir els terminis legals, un fet que provoca una gran manca de confiança en la Regidoria d’Economia per part dels ciutadans de Palma”.

25/01/2012 ·
PSM-IV-ExM i EU han criticat el caràcter antisocial del projecte de pressuposts presentat avui per l’equip de govern de Cort. El grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa ha defensat que amb aquests pressupostos “Palma no serà en cap cas motor de la reactivació econòmica, perquè no serveixen per generar ocupació ni per reactivar l’economia. Són uns comptes que condemnen als 50.000 aturats de Palma a seguir estant aturats”.

“Amb el retard en la seva presentació”, el grup sobiranista i ecosocialista considera que “el PP ha demostrat la seva incapacitat de gestió perquè, tot i tenir majoria absoluta, han estat incapaços de complir els terminis legals, un fet que provoca una gran manca de confiança en la Regidoria d’Economia per part dels ciutadans de Palma”.

D’altra banda, Verger ha explicat que el PP ha deixat escapar una gran oportunitat, tenint en compte el moment actual de crisi econòmica, de recalcular, revisar i prioritzar tot tipus de subministraments, lloguers, programes, inversions i serveis municipals. “És a dir, partir de zero”. En aquest sentit, Antoni Verger també lamenta que no s’hagin tingut en compte la xarxa social i els ciutadans per prioritzar les qüestions imprescindibles a les què el consistori hauria de seguir donant cobertura.

Pel que fa al deute municipal, el portaveu de PSM-IV-ExM denuncia les injustícies de l’actual sistema legal, que obliga les administracions a limitar la seva capacitat per invertir i generar llocs de feina. Verger ha fet una crítica a les lleis de la mala anomenada austeritat, que només afavoreixen els bancs i no fan més que agreujar les conseqüències de l’actual crisi econòmica i financera. Per això, ha valorat la necessitat que les administracions, i sobretot les locals, puguin refinançar part del seu deute per permetre la posada en marxa d’inversions municipals: microactuacions als barris, espais públics, zones degradades o rehabilitació de patrimoni.

Per la seva banda, EU considera un escàndol el projecte de pressuposts. Segons la coalició, pugen els imposts, i minven la despesa social i els recursos destinats a ocupació i a recuperació econòmica. A més, assenyalen, l'esforç suplementari que fara la ciutadania en imposts i taxes anirà a parar directament als bancs.

"No es podien dissenyar uns pressuposts més d'esquenes a la crisi i a les necessitats de la ciutadania", ha declarat Alejandro Aparicio, secretari d'Organització d'EU Palma. Comparant el projecte de pressuposts amb els del 2010 (tenint en compte que el 2011 eren prorrogats, la coalició d’esquerres conclou que la ciutadania de Palma pagarà, el 2012, 28,4 milions més que el 2011 en concepte d'imposts i taxes. No obstant això, apunta Aparicio, la despesa social (Benestar Social, Educació, Igualtat, Participació i Joventut) minvarà en 2,8 milions (passant de 56,8 a 54 milions).

A més, segons la formació, aquesta minva del 5% s'ha de corregir tenint en compte la inflació del 2011 i la calculada per al 2012 (4,6%), i en euros constants, malgrat la pujada d'imposts, l'ajuntament tindria el 2012 un 10% menys de doblers per atendre necessitats socials en un context en que s'han incrementat de manera molt notable per mor de la crisi i el creixement galopant de l'atur

Segons EU, la famosa prioritat del govern en matèria de recuperació econòmica també en surt mal parada. “Si sumam els conceptes de promoció econòmica, turisme, comerç i polítiques actives d'ocupació, la minva és de 3,1 milions (passant de 11 a 8 milions), és a dir, un decreixement del 28%, que, en euros constants, suposaria un decreixement del 33%”. “On van, doncs”, es demana EU, “els doblers de l'Ajuntament?, on dedica el PP aquests 28,4 milions més que cobrarà a la ciutadania?. Idò integrament a les butxaques dels bancs via amortització del deute”.

24/01/2012 ·
L’intent de l’Ajuntament de Pollença de desprotegir la zona humida de l’Ullal ha fet reaccionar diversos sectors socials. El GOB ha fet una crida a la responsabilitat dels grups polítics de l’Ajuntament, especialment a l’equip de govern (PP-Lliga), per que retiri les al•legacions on demana que el Pla Hidrològic no protegeixi la zona humida de l’Ullal. El GOB ha tengut accés a les al•legacions que ha redactat el consistori i considera que pretenen una rebaixa de la cartografia del Pla Hidrològic amb la finalitat de permetre la urbanització d’aquest espai natural.

El Pla Hidrològic (PHIB) iniciat el 2004, va inventariar totes les zones humides de les Illes Balears amb cartografia de detall. De llavors ençà, administracions de diferent color polític n’han continuat la tramitació, inclosa la cartografia que defineix cada un d’aquests espais amb precisió. L’inventari i delimitació de les zones humides ha estat elaborat per científics i tècnics experts en zones humides, que n’han fixat l’extensió, l’estat de conservació, el grau de protecció, el tipus de vegetació, els hàbitats i multitud de paràmetres biològics i físics.

24/01/2012 ·
L’intent de l’Ajuntament de Pollença de desprotegir la zona humida de l’Ullal ha fet reaccionar diversos sectors socials. El GOB ha fet una crida a la responsabilitat dels grups polítics de l’Ajuntament, especialment a l’equip de govern (PP-Lliga), per que retiri les al•legacions on demana que el Pla Hidrològic no protegeixi la zona humida de l’Ullal. El GOB ha tengut accés a les al•legacions que ha redactat el consistori i considera que pretenen una rebaixa de la cartografia del Pla Hidrològic amb la finalitat de permetre la urbanització d’aquest espai natural.

El Pla Hidrològic (PHIB) iniciat el 2004, va inventariar totes les zones humides de les Illes Balears amb cartografia de detall. De llavors ençà, administracions de diferent color polític n’han continuat la tramitació, inclosa la cartografia que defineix cada un d’aquests espais amb precisió. L’inventari i delimitació de les zones humides ha estat elaborat per científics i tècnics experts en zones humides, que n’han fixat l’extensió, l’estat de conservació, el grau de protecció, el tipus de vegetació, els hàbitats i multitud de paràmetres biològics i físics.

El GOB entén que el Partit Popular o l’ajuntament de Pollença puguin tenir un criteri diferent a l’hora de gestionar l’aigua, però considera que mai es pot substituir el criteri científic i tècnic que descriu una realitat. L’organització denuncia que les al•legacions del consistori pollencí pretenen modificar la cartografia de l’Ullal i que han estat redactades per un arquitecte municipal que assegura que la zona humida de 113.000 m2 sols n’hauria de tenir 24.000. Es tracta, per al GOB, d’una rebaixa del 79% de la zona humida sense criteri. L’ajuntament, assenyala l’entitat, té tot el dret a al•legar, però no és acceptable que vulgui modificar la realitat física i biològica d’una zona, tot falsejant dades incontestables per adaptar la realitat als interessos immobiliaris. Segons el GOB, seria inèdit que el criteri d’un arquitecte municipal pugui tenir més pes que el de reconeguts experts en aquests espais. “Les al•legacions són tan agosarades que fins i tot neguen l’existència de la zona humida. Es tracta d’una manipulació vergonyosa”.

El PHIB havia passat els darrers anys per un llarg període d'elaboració, participació i esmena. El 14 d'octubre de 2011, quan sols mancava l'aprovació definitiva del Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí, el Conseller Company en va sol•licitar la suspensió. Segons el Conseller, s'aturava per passar un nou tràmit d'informació i audiència pública. Una fase que, segons el GOB, havia estat superada fa més d’un any. Ara el PHIB torna ser a exposició pública fins al 31 de gener. El GOB creu que una de les raons de la seva aturada és precisament la modificació de la cartografia d’algunes zones humides on hi ha interessos urbanístics.

El proper dijous l’ajuntament de Pollença ha de debatre aquesta qüestió. El GOB demana públicament a l’equip de govern que rectifiqui ara que hi és a temps i que retiri les al•legacions que pretenen legitimar la urbanització d’aquest espai natural. Per a l’entitat, la cartografia del PHIB reconeix els valors i les potencialitats educatives, turístiques i recreatives de l’Ullal, ara sols falta que ho faci l’ajuntament.

Per la seva banda, Alternativa per Pollença, PSOE, UMP, PSM i Esquerra també han denunciat conjuntament les preocupants anomalies detectades a les al•legacions presentades per l'equip de govern per desprotegir la zona humida de l'Ullal. Després de la comissió informativa del passat divendres, apunten les formacions, al ple d'aquest dijous hi haurà dues propostes d'al•legacions al Pla Hidrològic de les Illes Balears: les presentades per l'equip de govern i realitzades per l'arquitecte municipal, que pretenen reduir la zona humida de l'Ullal per urbanitzar-la i les presentades per lamajoria de l’oposició pel manteniment de la zona humida.

A les al•legacions de l'equip de govern, denuncien, hi ha coses realment anòmales, sorprenents i preocupants. En primer lloc, les ha fetes un arquitecte i no el tècnic de medi ambient. El PHIB, denuncia l’oposició, és un document mediambiental, no té res a veure amb l'Urbanisme. “Quan a la Comissió Informativa del passat divendres vàrem demanar per què l'informe no venia avalat pel tècnic de medi ambient, l'explicació que en donaren va esser "de traca": "perquè el tècnic de medi ambient estava massa ocupat treballant en l'assumpte del becut vermell"(textual, deu constar a l'acta). No en donam cap culpa al tècnic de medi ambient, que devia estar treballant en allò que li havien manat, però... no pot el batle fixar quines són les prioritats i les urgències dins l'Ajuntament? No eren prou importants unes al•legacions que poden obrir la porta a arrasar 107.151m² de zona humida? O es que simplement no interessaven els criteris mediambientals?”

També denuncien que les al•legacions conjuntes presentades pels grups de l'oposició varen estar en mans dels promotors que compraren l'Ullal per fer-hi negoci al dia següent de registrar-les. “A la comissió vàrem demanar pel tema, aquestes mocions... ningú sabia res però és clar que amb molt de seguretat va ser un regidor qui va enviar als promotors aquestes al•legacions”.

L'al•legació, denuncia l’oposició, basa tot el seu argumentari en intentar demostrar que no ha existit mai cap zona humida a l'Ullal, i afirma la "Inexistència Històrica de l'Aiguamoll" (textual). “Aquest argument s'extreu de fotografies aèries realitzades des de milers de metres d'alçada, quan precisament allò que configura una zona humida s'ha d'investigar a peu pla sobre el terreny (orografia, geologia, flora i fauna pròpies dels aiguamolls...). Malgrat aquesta insistència i rotunditat en negar l'existència de cap tipus d'aiguamoll, sorpressivament, l'al•legació proposa delimitar una superfície de 24.378m² ....d'aiguamoll”. Segons l’oposició, semblen unes al•legacions fetes a mesura dels promotors.

25/01/2012 ·
L’STEI-i Intersindical s’afegeix a les mostres d’agraïment i de lloança que ha rebut, al llarg dels darrers dies, l’escriptor Josep Maria Quintana, guanyador de la darrera edició del Premi Ciutat de Palma de novel•la en català. El sindicat el felicita, per damunt de tot, per dos motius: en primer lloc, pel seu discurs de denúncia, en el qual mostrà la seva preocupació per la dinàmica genocida de la política lingüística del Govern de les Illes Balears, en una actitud valenta, amb la màxima dignitat, senyera d’una ciutadania que vol defensar amb fermesa les seves senyes d’identitat més estimades.

25/01/2012 ·
L’STEI-i Intersindical s’afegeix a les mostres d’agraïment i de lloança que ha rebut, al llarg dels darrers dies, l’escriptor Josep Maria Quintana, guanyador de la darrera edició del Premi Ciutat de Palma de novel•la en català. El sindicat el felicita, per damunt de tot, per dos motius: en primer lloc, pel seu discurs de denúncia, en el qual mostrà la seva preocupació per la dinàmica genocida de la política lingüística del Govern de les Illes Balears, en una actitud valenta, amb la màxima dignitat, senyera d’una ciutadania que vol defensar amb fermesa les seves senyes d’identitat més estimades.

I en segon terme, pel gest de donar íntegrament la quantitat en metàl•lic del premi en favor de les entitats Acció Cultural de Menorca i Obra Cultural de Menorca, en uns temps tan difícils per a totes aquelles associacions que treballen en la promoció de la llengua catalana i de la cultura, mancades per complet de qualsevol ajut per part de l’Administració de les Illes Balears, que és negligent a l’hora de preservar i promoure la llengua pròpia del seu territori.

L’exemple de Josep Maria Quintana, segons l’STEI-i, ens esperona a seguir en el llarg i dur camí de la defensa i de la promoció de la nostra llengua, tants cops malmesa i rebutjada per part d’un poder polític que la voldria sotmesa, submisa i relegada als àmbits més reduïts de la seva presència social.