Butlleti
 |
L'entrevista
Salvador Cardús vicepresident de L'Opinió Catalana
"Espanya i Catalunya han de ser bons veïns però cadascú a casa seva"
|
 |
Llibres recomanats
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents
|
|
27/07/2010 · L’Obra Cultural Balear continua la seva ronda de reunions amb lesdiferents institucions de les Balears per presentar-los la campanya “La llenguaés la clau”, consistent en un seguit de propostes a favor del català quel’entitat considera indispensable que s’apliquin durant el darrer any de lalegislatura. La posada en marxa d’aquestes mesures mínimes és important per al’entitat, ja que en dependrà la valoració pública que farà de la políticalingüística feta durant la present legislatura.
27/07/2010 · L’Obra Cultural Balear continua la seva ronda de reunions amb lesdiferents institucions de les Balears per presentar-los la campanya “La llenguaés la clau”, consistent en un seguit de propostes a favor del català quel’entitat considera indispensable que s’apliquin durant el darrer any de lalegislatura. La posada en marxa d’aquestes mesures mínimes és important per al’entitat, ja que en dependrà la valoració pública que farà de la políticalingüística feta durant la present legislatura. La vicepresidenta de l’entitat, Marisa Cerdó, s’ha reunit avui ambNanda Ramon, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Palma, i amb Paula Fluxà,directora general de Política Lingüística de la institució. Cerdó els halliurat un USB en forma de clau que és la carta de presentació de la campanya iels ha explicat les diferents propostes. La reunió ha estat molt cordial. Totesdues s’han compromès a aplicar-les durant l’any que queda de legislatura enl’àmbit de les seves competències.

20/07/2010 · L’Oficina del Cens Electoral ha notificat per escrit que la
Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” ha
superat “el mínim de 500.000 signants exigit”. L’Oficina
confirma la recepció de 651.650 signatures. D’aquestes, ha comprovat la
validesa de 559.759 (mai no comprova el 100% de les signatures
presentades quan aquestes superen la xifra de mig milió) i ha invalidat
21.630, fet que implica un marge d’error d’un 3,86%. Aquest marge està
per sota del marge d’error habitual en les ILPs, segons fonts de la
mateixa Oficina del Cens Electoral, que solen moure entre el 5 i el 10%
d’error. D’aplicar aquest percentatge al total, es pot calcular que unes 626.496
signatures, aproximadament, serien vàlides (molt per sobre per tant del
mínim exigit de 500.000).
20/07/2010 · L’Oficina del Cens Electoral ha notificat per escrit que la
Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” ha
superat “el mínim de 500.000 signants exigit”. L’Oficina
confirma la recepció de 651.650 signatures. D’aquestes, ha comprovat la
validesa de 559.759 (mai no comprova el 100% de les signatures
presentades quan aquestes superen la xifra de mig milió) i ha invalidat
21.630, fet que implica un marge d’error d’un 3,86%. Aquest marge està
per sota del marge d’error habitual en les ILPs, segons fonts de la
mateixa Oficina del Cens Electoral, que solen moure entre el 5 i el 10%
d’error. D’aplicar aquest percentatge al total, es pot calcular que unes 626.496
signatures, aproximadament, serien vàlides (molt per sobre per tant del
mínim exigit de 500.000).
D’aquesta manera, es confirma que la ILP ha assolit i fins i tot
superat amb escreix el seu objectiu. Acció Cultural vol amb això
felicitar als 2.830 fedataris que han participat en la recollida de
signatures, i a tots els partits, sindicats, entitats i associacions
que han col·laborat per fer possible aquest èxit, que significa la
mobilització més important per la llengua i la cultura catalanes, ja
que el projecte de llei permetria la legalització de l’espai lingüístic
de comunicació. Ara, Acció Cultural ha iniciat ja les gestions
per fer possible que un projecte de llei que compta amb un suport
ciutadà tan extraordinari siga tramitat i aprovat pel Congrés espanyol.
24/06/2010 · Després de l’èxit de participació de la primera edició del concurs de maquetes d’IB3 Ràdio, torna RecPlay, un concurs pensat per fomentar la creació musical de les Illes Balears en llengua catalana. Avui, 24 de juny, ha tengut lloc a la seu d’IB3 Ràdio la signatura de l’acord entre la Conselleria d’Educació i Cultura, l’Obra Cultural Balear i IB3 Ràdio.
Ha signat el document de col·laboració el director general de Cultura en representació de la Direcció General de Cultura de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Pere Joan Martorell i Castelló; el coordinador de l’Obra Cultural Balear (OCB), Tomeu Martí i Florit; i el director d’IB3 Ràdio de les Illes Balears, Víctor Álvarez Giménez. Martí ha convidat tota la gent que faci música en català a concursar ja que “RecPlay dóna suport als creadors balears a través de la cessió d’espais en els mitjans públics i s’ha de tenir en compte que el més important no és guanyar, és el camí a recórrer que es farà fins al final del concurs”. Per la seva banda, Martorell ha recalcat “que s’ha de fomentar la música en català feta a les Illes Balears per poder difondre-la a l’exterior”. També ha dit que l’objectiu del concurs és “donar a conèixer sobretot a artistes novells de tots els estils musicals”. Per part d’IB3 Ràdio, Víctor Álvarez, ha agraït l’ajuda dels altres dos organismes col·laboradors ja que conjuntament “s’aconsegueix arribar molt més enfora”.
24/06/2010 · Després de l’èxit de participació de la primera edició del concurs de maquetes d’IB3 Ràdio, torna RecPlay, un concurs pensat per fomentar la creació musical de les Illes Balears en llengua catalana. Avui, 24 de juny, ha tengut lloc a la seu d’IB3 Ràdio la signatura de l’acord entre la Conselleria d’Educació i Cultura, l’Obra Cultural Balear i IB3 Ràdio.
Ha signat el document de col·laboració el director general de Cultura en representació de la Direcció General de Cultura de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Pere Joan Martorell i Castelló; el coordinador de l’Obra Cultural Balear (OCB), Tomeu Martí i Florit; i el director d’IB3 Ràdio de les Illes Balears, Víctor Álvarez Giménez. Martí ha convidat tota la gent que faci música en català a concursar ja que “RecPlay dóna suport als creadors balears a través de la cessió d’espais en els mitjans públics i s’ha de tenir en compte que el més important no és guanyar, és el camí a recórrer que es farà fins al final del concurs”. Per la seva banda, Martorell ha recalcat “que s’ha de fomentar la música en català feta a les Illes Balears per poder difondre-la a l’exterior”. També ha dit que l’objectiu del concurs és “donar a conèixer sobretot a artistes novells de tots els estils musicals”. Per part d’IB3 Ràdio, Víctor Álvarez, ha agraït l’ajuda dels altres dos organismes col·laboradors ja que conjuntament “s’aconsegueix arribar molt més enfora”.
La novetat de la present edició de RecPlay és l’eliminació de les categories de participació per unificar-les en un únic grup en el qual poden participar tots els músics de les Illes Balears, sense límit d’edat ni d’estil, amb l’única condició que en el treball presentat al concurs hi hagi un percentatge majoritari de música en català. També s’ha unificat el canal d’inscripció en el concurs a través de la plana web www.musicaib.cat. En aquesta web es poden consultar les bases de participació, tramitar les inscripcions i enviar les maquetes on-line. El període de recepció de maquetes finalitzarà el 25 de juliol de 2010. Una vegada realitzada la inscripció, els grups seleccionats seran entrevistats als programes RecPlay (de dilluns a dijous, a les 22.00 h) i Radiocassette d’IB3 Ràdio (dissabte i diumenge,
horabaixa). Les maquetes podran ser escoltades també al bloc oficial del programa http:// aib3radioescoltarecplay.blogspot.com.
El guanyador serà triat pel jurat compost per membres d’IB3 Ràdio, l’Obra Cultural Balear (OCB) i la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears i, també, per votació popular a través del bloc oficial. A la final hi participaran els quatres grups finalistes escollits pel jurat i el grup que aconsegueixi més suport de la votació popular. El guanyador realitzarà actuacions remunerades a l’Espai Mallorca de Barcelona i a l’Espai València, així com concerts que es produeixin a les Illes Balears que no coincideixin amb la seva illa de residència. La present edició de RecPlay està impulsada per IB3 Ràdio i l’Obra Cultural Balear amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. IB3 Ràdio es pot sintonitzar al 106.8 (Mallorca), al 89.2 (Andratx), al 92.7 (Calvià), al 89.2 (Alcúdia), al 88.6 (Menorca) i al 93.7 (Eivissa i Formentera).

22/06/2010 · Avui s’han presentat al congrés de diputats de Madrid les
651.650 signatures que demanen que no es posin fronteres a les televisions del
mateix àmbit lingüístic. D’aquestes signatures, 29.472 són procedents de les
Illes Balears. La resta s’han aconseguit al País Valencià (253.000), al
Principat (més de 321.000). A més a més, a Navarra se n’ha recollit 29.070, al
País Basc se n’han recollides 16.141 i a la resta de l’estat,
2.268. Precisament avui mateix s’han fet públiques les imatges
de Josep Guardiola, tècnic del FC Barcelona, signant la Iniciativa Legislativa
Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, impulsada per Acció Cultural del País
Valencià.
22/06/2010 · Avui s’han presentat al congrés de diputats de Madrid les
651.650 signatures que demanen que no es posin fronteres a les televisions del
mateix àmbit lingüístic. D’aquestes signatures, 29.472 són procedents de les
Illes Balears. La resta s’han aconseguit al País Valencià (253.000), al
Principat (més de 321.000). A més a més, a Navarra se n’ha recollit 29.070, al
País Basc se n’han recollides 16.141 i a la resta de l’estat,
2.268. Precisament avui mateix s’han fet públiques les imatges
de Josep Guardiola, tècnic del FC Barcelona, signant la Iniciativa Legislativa
Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, impulsada per Acció Cultural del País
Valencià.
El projecte de llei que compta, entre d’altres, amb el
suport de diverses personalitats mallorquines i d’entitats culturals polítiques
i sindicals de les Illes Balears, es fonamenta en legislació ja vigent, en
concret en la Carta
Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, que estableix que
s’ha de garantir la recepció de ràdio i TV en els territoris en què es parlen
alguna d’aquestes llengües, i en la normativa europea sobre unitat de mercat
cultural. Des d’aquesta base, es demana que desapareguin les barreres per a
formar espais de comunicació en llengua catalana, gallega i
basca.
14/06/2010 · PalmaEls treballadors de l'empresa que realitza els informatius de la televisió autonòmica IB3, SBT, anuncien que no donaran els "100 dies de cortesia" per "adptar-se al càrrec" al substitut d'Antoni Martorell al capdavant de l'ens públic de la ràdio televisió balears, i li exigeixen "màxima eficiència" per tirar endavant d'una vegada la internalització dels serveis informatius, una de les promeses que tant Bloc com PSOE duien al seu programa electoral fa tres anys.
14/06/2010 · PalmaEls treballadors de l'empresa que realitza els informatius de la televisió autonòmica IB3, SBT, anuncien que no donaran els "100 dies de cortesia" per "adptar-se al càrrec" al substitut d'Antoni Martorell al capdavant de l'ens públic de la ràdio televisió balears, i li exigeixen "màxima eficiència" per tirar endavant d'una vegada la internalització dels serveis informatius, una de les promeses que tant Bloc com PSOE duien al seu programa electoral fa tres anys. El comité d'empresa d'SBT recorda que "només la internalització del personal d'aquesta empresa suposaria 4'5 milions d'estalvi anuals. Si hi afegim la contractació directa de la resta d'empreses que també fan els Informatius d'IB3 la xifra augmentaria", i per això no entén l'excusa de Martorell d'abandonar el càrrec perquè no pot reduir els 7 milions d'euros de pressupost que li exigeix el Govern. Els treballadors no obliden que en un any han perdut la fina 80 companys, i exigeixen al Govern que "agafi el bou per les banyes".

29/04/2010 · PalmaAhir dimecres es va presentar a Can Alcover la nova sèrie d'animació infantil de TV Mallorca, "Contes del món", produïda per la cadena en col·laboració amb l'Obra Cultural Balear i la productora La Rulot, a més de la Direcció General de Política Lingüística i de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma. "Contes del món" explicarà cada dia un conte popular d'un país del món, en català, però introduït per una persona d'aquell mateix país, que explica alhora el seu precés d'arrelament a Mallorca.
29/04/2010 · PalmaAhir dimecres es va presentar a Can Alcover la nova sèrie d'animació infantil de TV Mallorca, "Contes del món", produïda per la cadena en col·laboració amb l'Obra Cultural Balear i la productora La Rulot, a més de la Direcció General de Política Lingüística i de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma. "Contes del món" explicarà cada dia un conte popular d'un país del món, en català, però introduït per una persona d'aquell mateix país, que explica alhora el seu precés d'arrelament a Mallorca. A l'acte hi assistiren la directora de RTV Mallorca, Marisa Goñi, Caterina Canyelles en nom de l'OCB; Margalida Tous, Directora General de Política Lingüística, Nada Ramon, regidora de Cultura, Joventut i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma, i Ramon Sedano, responsable del projecte. També explicaren el seu punt de vista Mahécor Mbengue (conte wólof), Sandra Nirri (conte italià), i Aïssa Barkouki (conte àrab). Els assistents pogueren veure un tràiler i un conte de la sèrie. Amb "Contes del món", TV Mallorca i l'OCB aborden, d'una manera didàctica i clara, el fenomen de la intercultualitat, d'un punt de vista positiu i d'intercanvi cultural entre els nouvenguts i la societat d'acollida, sobretot din el món dels infants, on no hi ha diferències i les relacions sempre són senzilles i honestes. La sèrie es pot veure cada diumenge a les 15 h, i els horabaixes entre setmana.
18/03/2010 · PalmaAixí li ho ha fet saber la directora de Ràdio i Televisió de Mallorca al conseller de Presidència del Govern, Albert Moragues. Marisa Goñi, a qui PP i UM volen expulsar de la direcció dels mitjans públics del Consell, pretén que el canal de televisió públoc de Mallorca pugui arribar també al Principat i a les altres illes: "si la Televisió de Mallorca es pugués veure també a Catalunya es potenciaria l'espai audiovisual en català, hi hauria més equilibri en quant al nombre de canals i les produccions de les illes tendrien més sortida", argumenta en la carta que ha adreçat a Moragues. L'externailització del senyal de TV Mallorca fora de l'illa seria una passa important per la consolidació de la indústria i la creació àudiovisual de les Balears. Tanmateix, convé recordar que la intenció de l'oposició conservadora al Consell, PP i UM, és d'aconseguir el control de la cadena per tancar-la o bé convertir-la en un segon canal d'IB3.
18/03/2010 · PalmaAixí li ho ha fet saber la directora de Ràdio i Televisió de Mallorca al conseller de Presidència del Govern, Albert Moragues. Marisa Goñi, a qui PP i UM volen expulsar de la direcció dels mitjans públics del Consell, pretén que el canal de televisió públoc de Mallorca pugui arribar també al Principat i a les altres illes: "si la Televisió de Mallorca es pugués veure també a Catalunya es potenciaria l'espai audiovisual en català, hi hauria més equilibri en quant al nombre de canals i les produccions de les illes tendrien més sortida", argumenta en la carta que ha adreçat a Moragues. L'externailització del senyal de TV Mallorca fora de l'illa seria una passa important per la consolidació de la indústria i la creació àudiovisual de les Balears. Tanmateix, convé recordar que la intenció de l'oposició conservadora al Consell, PP i UM, és d'aconseguir el control de la cadena per tancar-la o bé convertir-la en un segon canal d'IB3.

03/03/2010 · PalmaUna evidència més de l'autèntica funció del diari de Pedro J. Sense el poder polític del Consell d'Eivissa, el pamflet ultra-dretà El Mundo en la seva versió pitiüsa ha fet fallida. L'edició eivissenca, creada pels "capos" dels clans populars de l'illa, la família Matutes, Antoni Marí Calbet i Vicens Juan Guasch l'any 2001, ha fet aigües per la crisi i la manca de suport institucional. A Eivissa, El Mundo es va inventar bona part de la trama del cas "Eivissa Centre", donant per bona la versió de l'ex-secretari general del PSOE eivissenc Roque López -que després s'ha demostrat falsa-, i atacant dia sí dia també l'actual president del Consell, Xicu Tarrés. L'insult diari a la intel·ligència es castiga. A Mallorca, el pamflet s'aguanta en bona part gràcies a la propaganda de l'ajuntament de Calvià, darrer reducte de l'ultra-espanyolisme a les Illes, i qui sap, potser també amb el sobresou que Antonio Alemany treia cada més, amb factures de més de 4.000 euros, a càrrec dels doblers del Consolat.
03/03/2010 · PalmaUna evidència més de l'autèntica funció del diari de Pedro J. Sense el poder polític del Consell d'Eivissa, el pamflet ultra-dretà El Mundo en la seva versió pitiüsa ha fet fallida. L'edició eivissenca, creada pels "capos" dels clans populars de l'illa, la família Matutes, Antoni Marí Calbet i Vicens Juan Guasch l'any 2001, ha fet aigües per la crisi i la manca de suport institucional. A Eivissa, El Mundo es va inventar bona part de la trama del cas "Eivissa Centre", donant per bona la versió de l'ex-secretari general del PSOE eivissenc Roque López -que després s'ha demostrat falsa-, i atacant dia sí dia també l'actual president del Consell, Xicu Tarrés. L'insult diari a la intel·ligència es castiga. A Mallorca, el pamflet s'aguanta en bona part gràcies a la propaganda de l'ajuntament de Calvià, darrer reducte de l'ultra-espanyolisme a les Illes, i qui sap, potser també amb el sobresou que Antonio Alemany treia cada més, amb factures de més de 4.000 euros, a càrrec dels doblers del Consolat.
24/02/2010 · PalmaPartit Popular i Unió Mallorquina han posat en marxa la "pinça" al Consell per començar a ocupar àrees de poder. Avui s'ha anunciat l'acord entre les dues forces de dretes per expulsar Marisa Goñi de la direcció de Ràdio i Televisió de Mallorca. La gestió de Goñi havia estat objecte de crítiques per part d'UM mentre va formar part del Pacte, i de fet, el nou punt de vista dels mitjans del Consell -molt crític amb la corrupció i els negocis urbanístics de l'anterior legislatura i d'alguns ajuntaments-, va servir d'excusa als unionistes quan es va produir la primera crisi del Pacte al govern de la institució, el passat mes d'octubre.
24/02/2010 · PalmaPartit Popular i Unió Mallorquina han posat en marxa la "pinça" al Consell per començar a ocupar àrees de poder. Avui s'ha anunciat l'acord entre les dues forces de dretes per expulsar Marisa Goñi de la direcció de Ràdio i Televisió de Mallorca. La gestió de Goñi havia estat objecte de crítiques per part d'UM mentre va formar part del Pacte, i de fet, el nou punt de vista dels mitjans del Consell -molt crític amb la corrupció i els negocis urbanístics de l'anterior legislatura i d'alguns ajuntaments-, va servir d'excusa als unionistes quan es va produir la primera crisi del Pacte al govern de la institució, el passat mes d'octubre. Ara, UM ha trobat l'excusa perfecte per venjar-se dels reportatges emesos per TV Mallorca, on s'ha parlat de les greus irregularitats en, per exemple, la construcció de la nova carretera de Manacor, que afectava de ple alts càrrecs d'Unió Mallorquina, com el conseller Antoni Pascual o l'ex-director insular de carreteres Carlos Aguiar. De fet, aquest relleu es farà amb els vots de presumptes corruptes. I és Jaume Font, Fernando Rubio, Antoni Pascual i Dolça Mulet, tots quatre imputats en diferents casos, emetran el seu vot per fer forçar un canvi de model als mitjans públics, segurament, per impedir que puguin seguir informant amb claredat sobre la corrupció que esquitxa de ple la dreta política de les nostres illes. És conegut, de sobres, el model televisiu del PP: IB3 en temps de Matas. Manipulació, mentides, xabacaneria i bilingüisme grosser. El d'UM, l'estan investigant els jutges en el cas conegut com "Operació Maquillatge". La mescla d'ambdós models seria, directament, explosiu.
23/02/2010 · PalmaQuaranta-quatre mitjans escrits de tots els Països Catalans, entre els quals, el Punt, l'Avui, Vilaweb, El Temps o Diari de Balears, publiquen avui un editorial conjunt a favor de la ILP "Per una televisió sense fronteres", promoguda per Acció Cultural del País Valencià, per impulsar una llei estatal que permeti, per via legal, les emissions de TV3 -i els altres canals dels territoris catalans- a tot el país, i així aturar el tancament de repetidors que vol la Generalitat valenciana per esborrar el català de l'espai àudiovisual valencià; aquesta llei també serviria perquè les televisions basques es poguessin veure a Navarra sense problemes, o les gallegues als territoris gallegoparlants de Lleó i Astúries.
23/02/2010 · PalmaQuaranta-quatre mitjans escrits de tots els Països Catalans, entre els quals, el Punt, l'Avui, Vilaweb, El Temps o Diari de Balears, publiquen avui un editorial conjunt a favor de la ILP "Per una televisió sense fronteres", promoguda per Acció Cultural del País Valencià, per impulsar una llei estatal que permeti, per via legal, les emissions de TV3 -i els altres canals dels territoris catalans- a tot el país, i així aturar el tancament de repetidors que vol la Generalitat valenciana per esborrar el català de l'espai àudiovisual valencià; aquesta llei també serviria perquè les televisions basques es poguessin veure a Navarra sense problemes, o les gallegues als territoris gallegoparlants de Lleó i Astúries. L'editorial recorda que nombroses institucions, com el parlament de Catalunya -amb el suport de tots els partits de la cambra excepte C's-, l'Institut Joan Lluís Vives -que engloba totes les universitats dels Països Catalans-, sindicats, partits polítics i les principals organitzacions culturals (ACPV, OCB, Òmnium Cultural), així com enitats com el FC Barcelona, s'han adherit a aquesta ILP, que necessita superar les 400.000 firmes que té recollides actualment, fins arribar a les 500.000, per a que es pugui presentar al Congrés dels Diputats espanyol. El text recorda que "el futur del català passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s’ha anomenat un marc nacional de comunicació", i per això fa una crida a la ciutadania, "perquè estigui a l’alçada del repte i col·labori activament en la recollida de signatures –que ja és en el seu tram final- per fer possible un pas endavant". Per TV3, i per la llengua catalana.
18/02/2010 · PalmaDes de les 12:00 d'avui, els ciutadans des Illes Balears ja poden veure amb tota normalitat les emissions del canal 33, dedicat exclusivament a contenguts culturals, i el canal Súper 3/300, que de dia emet programació infantil i a partir del vespre, sèries de ficció. Aquests dos canals s'afegeixen a TV3Cat i 3/24, i normalitzen la recepció de la televisió pública de la Generalitat de Catalaunya, que amb la posada en marxa de la TDT, s'havia mig interromput. I és que, després de més de quinze anys de normalitat, el canal 33 -i amb ell, també tota la programació infantil en català- s'havia deixat de veure a les llars balears. Això era així perquè, durant més de dos anys, i tot i les advertències d'entitats com l'Obra Cultural Balear, els governs balear i català havien estat incapaços de posar-se d'acord per regularitzar les emissions -tot i ser de signe polític semblant tots dos-. Tanmateix, la pressió civil i dels partits polítics nacionalistes -també dins els mateixos governs- ha aconseguit vèncer algunes reticències i obstacles que hi podia haver, i principis d'aquest mes es va signar l'acord entre les dues administracions que en permetia la recepció normalitzada.
18/02/2010 · PalmaDes de les 12:00 d'avui, els ciutadans des Illes Balears ja poden veure amb tota normalitat les emissions del canal 33, dedicat exclusivament a contenguts culturals, i el canal Súper 3/300, que de dia emet programació infantil i a partir del vespre, sèries de ficció. Aquests dos canals s'afegeixen a TV3Cat i 3/24, i normalitzen la recepció de la televisió pública de la Generalitat de Catalaunya, que amb la posada en marxa de la TDT, s'havia mig interromput. I és que, després de més de quinze anys de normalitat, el canal 33 -i amb ell, també tota la programació infantil en català- s'havia deixat de veure a les llars balears. Això era així perquè, durant més de dos anys, i tot i les advertències d'entitats com l'Obra Cultural Balear, els governs balear i català havien estat incapaços de posar-se d'acord per regularitzar les emissions -tot i ser de signe polític semblant tots dos-. Tanmateix, la pressió civil i dels partits polítics nacionalistes -també dins els mateixos governs- ha aconseguit vèncer algunes reticències i obstacles que hi podia haver, i principis d'aquest mes es va signar l'acord entre les dues administracions que en permetia la recepció normalitzada. Així, avui, mes i mig després de l'apagada analògica, el Conseller de Cultura i Mitjans Àudiovisuals de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserres, i els consellers de Presidència i d'Innovació del Govern, Albert Moragues i Pilar Costa, han presidit l'acte d'encesa del segon múltiplex que permet l'arribada d'aquests dos canals. Un acte que també ha comptat amb la presència de membres destacats de la societat civil i el periodisme, com el president i coordinador de l'OCB, Jaume Mateu i Tomeu Martí, el president d'Acció Cultural del País Valencià -entitat que reclama un acord semblant entre les dues Generalitats, valenciana i catalana-, o el director adjunt de Diari de Balears, Joan Riera, entre d'altres. Ara, els teleespectadors només han de sintonitzar, igual que ho varen fer dia 1 de gener, el 33 i Súper 3/300 al seu receptor de TDT, a la freqüència 26, , i gaudir-ne. Igual que s'ha fet sempre: gaudir de la televisió, de qualitat, en la nostra llengua.
10/02/2010 · PalmaLa consellera d'Innovació, Interior i Justícia va anunciar ahir al Parlament que aquest mateix mes es posarà en marxa el segon múltiplex que permetrà veure els canals 33 i Clup Súper 3/300 de Televisió de Catalunya. Així ho va afirmar la consellera arran d'una pregunta del diputat del Bloc Antoni Alorda. Costa va remarcar que el Govern sempre ha tengut la voluntat de tenir "el màxim nombre de canals" en català, i va recordar el conveni firmart entre els responsables dels governs de les Balears i Catalunya, Albert Moragues i Joan Manuel Tresserres el passat 21 de gener, per facilitar l'arribara a les Illes de tots els canals de la Generalitat catalana.
10/02/2010 · PalmaLa consellera d'Innovació, Interior i Justícia va anunciar ahir al Parlament que aquest mateix mes es posarà en marxa el segon múltiplex que permetrà veure els canals 33 i Clup Súper 3/300 de Televisió de Catalunya. Així ho va afirmar la consellera arran d'una pregunta del diputat del Bloc Antoni Alorda. Costa va remarcar que el Govern sempre ha tengut la voluntat de tenir "el màxim nombre de canals" en català, i va recordar el conveni firmart entre els responsables dels governs de les Balears i Catalunya, Albert Moragues i Joan Manuel Tresserres el passat 21 de gener, per facilitar l'arribara a les Illes de tots els canals de la Generalitat catalana. Per tant, pareix que finalment aquest mes s'arreglarà la situació que s'havia produït amb l'apagada analògica, que va deixar els espectadors balears sense el canal 33 i amb una oferta en català mínima. L'OCB, partits i altres entitats han denunciat repetidament l'enrocament dels dos governs en aquest tema, impàs que finalment s'ha superat, i així, d'aquí a poques setmanes, en principi, els contenguts culturals i infantils en català tornaran a les televisions de les Illes.
04/02/2010 · Palma L'Aguait és un dels espais de TV Mallorca de més èxit; s'hi tracten temes d'actualitat ecològica, d'educació ambiental i conscienciació, de biodiversitat, divulgatius... Per celebrar els seus primers 100 programes, demà divendres, l'equip del programa organitza una festa d'aniversari a Can Alcover, a partir de les 19 h, entre totes les persones que han fet possible arribar a aquesta xifra tan rodona.
04/02/2010 · Palma L'Aguait és un dels espais de TV Mallorca de més èxit; s'hi tracten temes d'actualitat ecològica, d'educació ambiental i conscienciació, de biodiversitat, divulgatius... Per celebrar els seus primers 100 programes, demà divendres, l'equip del programa organitza una festa d'aniversari a Can Alcover, a partir de les 19 h, entre totes les persones que han fet possible arribar a aquesta xifra tan rodona.
22/01/2010 · PalmaUna de les primeres grans notícies que el director general d'IB3, Antoni Martorell, va voler donar quan va assumir el càrrec, com a mostra de la "normalització" de l'ens públic de comunicació, va ser l'activació del domini "ib3.cat". Tanmateix, era renou i poc més: a la primeria, el domini .cat redireccionava a ib3.es. Ara, tanmateix, el domini "www.ib3.cat" està a la venda, i com diu a la pàgina -una pàgina gris, sense res més que l'anunci-, és propietat d'un tal Jesús Ginard. Així, el renou de Martorell és això: renou i poc més. El mateix que fa per impedir que les emissions de TV3 o el Canal 33 arribin amb normalitat a les Illes.
22/01/2010 · PalmaUna de les primeres grans notícies que el director general d'IB3, Antoni Martorell, va voler donar quan va assumir el càrrec, com a mostra de la "normalització" de l'ens públic de comunicació, va ser l'activació del domini "ib3.cat". Tanmateix, era renou i poc més: a la primeria, el domini .cat redireccionava a ib3.es. Ara, tanmateix, el domini "www.ib3.cat" està a la venda, i com diu a la pàgina -una pàgina gris, sense res més que l'anunci-, és propietat d'un tal Jesús Ginard. Així, el renou de Martorell és això: renou i poc més. El mateix que fa per impedir que les emissions de TV3 o el Canal 33 arribin amb normalitat a les Illes.
21/01/2010 · PalmaAvui dematí hi havia prevista una trobada entre delegacions dels dos governs per arreglar el tema de la recepció dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals (CCMA), que des de la posada en marxa de la TDT, no arriben en la seva totalitat: ni el 33, ni el Club Súper 3, ni el 300 es poden veure ara mateix a les Illes.
21/01/2010 · PalmaAvui dematí hi havia prevista una trobada entre delegacions dels dos governs per arreglar el tema de la recepció dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals (CCMA), que des de la posada en marxa de la TDT, no arriben en la seva totalitat: ni el 33, ni el Club Súper 3, ni el 300 es poden veure ara mateix a les Illes. Tanmateix, segons ha sabut Tribuna Mallorca, aquesta situació es podria desbloquejar avui mateix, si des de la part balear no s'hi posen obstacles. I és que la proposta que ha fet arribar la Conselleria de Cultura i Mitjans Àudiovisuals de la Generalitat al Govern ofereix que tots els canals de la CCMA arribin a les Balears amb tots els contenguts, fins i tot els de pagament; quedaria en mans d'IB3, per tant, decidir quins contenguts arribarien i quins no. Així per tant, la pilota estaria a la teulada de la delegació balear i dels responsables d'IB3. De totes maneres, pareix que avui el que es pactarà és l'arribada defintiva del 33, Club Súper 3 i C300 -el 3/24 ja es veu-, tal com va assegurar fa uns dies el conseller Moragues.
19/01/2010 · PalmaDelegacions dels governs català i balear es reuneixen avui a Barcelona per arribar a un acord sobre la recepció dels mitjans de la Generalitat a les Balears. Tanmateix, des de la delegació balear la voluntat no pareix ser del tot positiva. Per això, l'Obra Cultural Balear ha volgut recordar el compromís explícit i públic expressat el passat 22 de juny per part dels consellers Tresserres i Moragues, per fer arribar el C33 i el major nombre de canals en català possibles a l'arxipèlag.
19/01/2010 · PalmaDelegacions dels governs català i balear es reuneixen avui a Barcelona per arribar a un acord sobre la recepció dels mitjans de la Generalitat a les Balears. Tanmateix, des de la delegació balear la voluntat no pareix ser del tot positiva. Per això, l'Obra Cultural Balear ha volgut recordar el compromís explícit i públic expressat el passat 22 de juny per part dels consellers Tresserres i Moragues, per fer arribar el C33 i el major nombre de canals en català possibles a l'arxipèlag. L'entitat també ha volgut recordar que el compromís de facilitar l'arribada de tots els mitjans de comunicació en català forma part també del pacte de govern signat per les forces de centreesquerra, compromís que fins al moment s'ha incomplit flagrantment. L'Obra demana que s'arribi a un acord d'una vegada, i tots els canals de la Generalitat (TV3, 33, 300, Club Súper 3 i 3/24) arribin sense problemes a les Illes; de la mateixa manera, que IB3 i TV Mallorca es puguin veure al Principat., i exigeix que el Govern posi en marxa immediatament el segon múltiplex per on haurien de passar tots aquests canals. Per l'OCB, és molt important la consolidació definitiva d'un espai comunicacional català, tant en llengua com en contenguts,
19/01/2010 · PalmaAvui horabaixa, a Barcelona, hi ha una reunió entre el Governs de les Illes Balears i el de Catalunya per parlar de la reciprocitat televisiva. Segons ha pogut saber Tribuna Mallorca, la delegació balear no té interès en garantir el compliment del compromís públic dels consellers Tresserras i Moragues en el sentit que el Canal 33 es continuaria veient a les Illes Balears després de l’apagada analògica. Si, finalment, després del compromís públic del conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears i del de Cultura i Comunicació de la Generalitat, i després del compromís adquirit per la Consellera d’Innovació, Interior i Justícia, Pilar Costa, el Canal 33 no arriba a Balears, el ridícul seria dels que fan història i la reacció del moviment en favor de la Llengua i la Cultura catalana, probablement, també.
19/01/2010 · PalmaAvui horabaixa, a Barcelona, hi ha una reunió entre el Governs de les Illes Balears i el de Catalunya per parlar de la reciprocitat televisiva. Segons ha pogut saber Tribuna Mallorca, la delegació balear no té interès en garantir el compliment del compromís públic dels consellers Tresserras i Moragues en el sentit que el Canal 33 es continuaria veient a les Illes Balears després de l’apagada analògica. Si, finalment, després del compromís públic del conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears i del de Cultura i Comunicació de la Generalitat, i després del compromís adquirit per la Consellera d’Innovació, Interior i Justícia, Pilar Costa, el Canal 33 no arriba a Balears, el ridícul seria dels que fan història i la reacció del moviment en favor de la Llengua i la Cultura catalana, probablement, també.
12/01/2010 · PalmaL'OCB ja ha fet sentir la seva queixa pel fet que des d'ahir, que es va produir l'apagada analògica definitiva, el Canal 33 i les cadenes de la Generalitat valenciana ja no es puguin veure a Mallorca. L'entitat titlla de "deixadesa" l'actitud del Govern en tot aquest afer, ja que tot i tenir un multiplex assignat des de fa tres anys per passar-hi aquests canals, fins ara no s'ha volgut posar en marxa. L'Obra recorda que aquest era, precisament, un dels compromisos recollits en l'acord de govern dels partits que integren el Pacte, el de garantir les emissions de tots els canals en català a les Illes Balears, i insta al Govern a no oblidar que un dels motius del canvi polític de l'any 2007 va ser l'oposició ciutadana a la política lingüística contrària al català del gabinet de Jaume Matas.
12/01/2010 · PalmaL'OCB ja ha fet sentir la seva queixa pel fet que des d'ahir, que es va produir l'apagada analògica definitiva, el Canal 33 i les cadenes de la Generalitat valenciana ja no es puguin veure a Mallorca. L'entitat titlla de "deixadesa" l'actitud del Govern en tot aquest afer, ja que tot i tenir un multiplex assignat des de fa tres anys per passar-hi aquests canals, fins ara no s'ha volgut posar en marxa. L'Obra recorda que aquest era, precisament, un dels compromisos recollits en l'acord de govern dels partits que integren el Pacte, el de garantir les emissions de tots els canals en català a les Illes Balears, i insta al Govern a no oblidar que un dels motius del canvi polític de l'any 2007 va ser l'oposició ciutadana a la política lingüística contrària al català del gabinet de Jaume Matas. En contrast a això, l'entitat considera que tot plegat no ha estat més que una "cursa de despropòsits" protagonitzada pels governs balear i i del Principat, que només ha servit perquè els ciutadans de les Illes, amb la TDT, hagin perdut oferta en català. Per això, l'OCB exigeix al Govern que no badi més, i agilitzi els tràmits -que ja s'han començat a fer- perquè solventar aquesta situació, i que retornin a les televisions d'aquí la TV3 -i no el TV3Cat que s'ha de veure ara- i el C33, a més del 3/24, que ja es pot veure, el Canal 300 i el Canal Súper 3 (de contenguts infantils). També demana que es negocïi amb la Generalitat valenciana per a poder rebre els canals de RTVV. Finalment, l'OCB reclama una llei estatal que legisli sobre la recepció dels canals entre diverses comunitats, i recorda que hi ha en marxa la ILP "per una televisió sense fronteres", que promou una llei en aquest sentit.
11/01/2010 · Palma partir de les 12 hores d'avui, el Canal 33 ja no es pot veure a Mallorca. L'apagada analògica s'ha activat avui, definitivament, desterrant per sempre més la televisió tal com la coneixíem. A partir d'ara, els mallorquins podran gaudir de trenta-sis canals diferents, dels quals només cinc, IB3, TV3Cat, 3/24, TV Mallorca i Canal 4 -i aquest darrer, només a mitges-, són en català. El Canal 33, que des de la seva creació s'ha vist cada dia a les Illes, deixa d'arribar, igual que tots els contenguts infantils en català, que passen al canal Club Súper 3, que tampoc arribarà, de moment.
11/01/2010 · Palma partir de les 12 hores d'avui, el Canal 33 ja no es pot veure a Mallorca. L'apagada analògica s'ha activat avui, definitivament, desterrant per sempre més la televisió tal com la coneixíem. A partir d'ara, els mallorquins podran gaudir de trenta-sis canals diferents, dels quals només cinc, IB3, TV3Cat, 3/24, TV Mallorca i Canal 4 -i aquest darrer, només a mitges-, són en català. El Canal 33, que des de la seva creació s'ha vist cada dia a les Illes, deixa d'arribar, igual que tots els contenguts infantils en català, que passen al canal Club Súper 3, que tampoc arribarà, de moment. Així, els aficionats al Barça de bàsquet, a la Fórmula 1, o els socis del Club Súper 3, que a les Illes es compten per milers, s'hauran d'acostumar, d'entrada, a escoltar les retransmissions per la ràdio, a veure els resums o per altres cadenes, en castellà, o en el cas dels infants, de seguir l'actualitat del Club Súper 3 a través d'internet. L'apagada analògica, per tant, suposa avui una apagada lingüística en tot regla, el major retrocés en la normalització lingüística des que existeix l'autonomia, amb governs nacionalistes i d'esquerres al Consolat i a la Generalitat. No obstant això, tant el conseller Moragues, com avui mateix la consellera d'Indústria Pilar Costa i el director general de Comunicació Antoni Manchado, han assegurat a La Veu de Mallorca que a finals de febrer, el 33, el Club Súper 3 i el Canal 300 -dedicat a ficció- arribaran a les Balears. Dia 19 d'aquest mes hi ha prevista una reunió amb els responsables de la Generalitat per tancar els detalls de l'acord. Tanmateix, res no serà segur fins que aquests canals no arribin a les llars balears. I és que hi ha motius per a la desconfiança. Fins a dia d'avui, tot i les queixes d'entitats com l'Obra Cultural Balear des de fa temps, ni els responsables d'IB3 ni els de TV3 han mostrat una voluntat clara d'arreglar aquesta situació. De fet, en connivència entre tots dos ens públics, s'ha mutilat la recepció de TV3 a les Illes, mutilació que no està previst solventar. Les emissions de ràdio en català també corren perill, i de fet, res no garanteix que es puguin continuar escoltant les emissores de la Generalitat a les Balears. Tot plegat, confirma l'autèntica "zona d'ombra" de dos governs, a Palma i a Barcelona, que es diuen "catalanistes i d'esquerres", però que a l'hora de la veritat, en una qüestió fonamental per a la llengua i la cultura, han demostrat, almanco fins avui, que no són dignes d'aquest nom.
07/01/2010 · PalmaUna mica de llum al final de túnel. Finalment, pareix que l'oferta de canals per TDT en català s'ampliarà, i dos canals més de la CCMA arribaran a les Balears; es tracta del Canal 33 i el Canal 300, que arribarien a les Illes gràcies a la posada en marxa del segon múltiplex que el Govern té reservat a finals de febrer. Així, es solventarien en bona part els temors de molts ciutadans balears, i d'entitats com l'Obra Cultural Balear, o partits com el PSM, Esquerra o Entesa, que havien denunciat que amb l'apagada analògica, els canals autonòmics de Catalunya i el País Valencià desapareixerien de l'espectre televisiu balear. De fet, a Menorca i a Eivissa, on fa mig any que només hi funciona la TDT, aquests canals ja no es veuen.
07/01/2010 · PalmaUna mica de llum al final de túnel. Finalment, pareix que l'oferta de canals per TDT en català s'ampliarà, i dos canals més de la CCMA arribaran a les Balears; es tracta del Canal 33 i el Canal 300, que arribarien a les Illes gràcies a la posada en marxa del segon múltiplex que el Govern té reservat a finals de febrer. Així, es solventarien en bona part els temors de molts ciutadans balears, i d'entitats com l'Obra Cultural Balear, o partits com el PSM, Esquerra o Entesa, que havien denunciat que amb l'apagada analògica, els canals autonòmics de Catalunya i el País Valencià desapareixerien de l'espectre televisiu balear. De fet, a Menorca i a Eivissa, on fa mig any que només hi funciona la TDT, aquests canals ja no es veuen. La notícia l'ha anunciada avui el conseller de Presidència del Govern, Albert Moragues, que ha afegit que també s'està negociant amb la Generalitat valenciana perquè es pugui rebre Punt 2, el segon canal valencià, íntegrament en català; segons Moragues, la intenció final és que a les Illes s'hi pugin veure tots els canals en català, fins i tot la televisió andorrana; de la mateixa manera, IB3 s'hauria de poder veure a tots els Països Catalans. L'espectre televisiu en català a les Balears quedaria, per tant, amb IB3, TV Mallorca, TV3 Cat, Canal 33, Canal 300 i 3/24. Pendent quedaria la recepció del Canal Club Súper 3, exclusivament de conteguts infantils, i l'arribada normal de TV3, sense interrupcions i amb tots els contenguts sense excepcions -i no com ara, que TV3 Cat és una mescla entre el 33, TV3 i el Canal Internacional-.
|
07/01/2010 · PalmaDurant la legislatura passada el diari extremista El Mundo i les seves empreses afins reberen desenes de milions d’euros de part de les institucions públiques de les Balears. Als deu milions rebuts d’IB3 cal sumar-hi els milions que rebé el diari en concepte de subvencions i de pagament de subscripcions. A banda d’altres pagaments “indirectes” que acabaren també a les arques de l’instrument de propaganda espanyolista. Encara avui les institucions no han fet públiques les xifres de recursos provinents de fons públics amb que es va regar El Mundo, però alguns càlculs apunten a que la xifra podria aproximar-se als cent milions d’euros.
07/01/2010 · PalmaDurant la legislatura passada el diari extremista El Mundo i les seves empreses afins reberen desenes de milions d’euros de part de les institucions públiques de les Balears. Als deu milions rebuts d’IB3 cal sumar-hi els milions que rebé el diari en concepte de subvencions i de pagament de subscripcions. A banda d’altres pagaments “indirectes” que acabaren també a les arques de l’instrument de propaganda espanyolista. Encara avui les institucions no han fet públiques les xifres de recursos provinents de fons públics amb que es va regar El Mundo, però alguns càlculs apunten a que la xifra podria aproximar-se als cent milions d’euros.
|
|
| | |
|
Editorial
L’anunci de l’esbucament de nombrosos habitatges per part del Consorci de la Platja de Palma ha provocat, durant l’estiu, una forta mobilització dels veïnats de les dues zones, Can Pastilla i s’Arenal. Els motius dels habitants són comprensibles: la rehabilitació d’una zona degradada no ha de ser una excusa per a operacions especulatives que desplacin la població resident. Ja són coneguts a Palma aquests tipus d’operacions que han servit només perquè el capital immobiliari fes negoci a expenses dels ciutadans amb menys recursos. És massa sospitós que el projecte se centri en les residències privades i no en el que és el punt de degradació principal: els negocis obsolets situats a primera línia. Cal repensar tot el projecte des del diàleg. I les administracions públiques han de reflexionar sobre el fet que, més enllà d’obres “modernitzadores” i de passeigs “de disseny”, la seva finalitat és defensar les persones. Sortosament, la reacció de les forces polítiques fa pensar que encara no és massa tard i que es pot fer la rehabilitació des de l’acord.

Opinió
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Quan la dificultat en la
lluita contra l'incendi de Biniarràs era major, es van
declarar dos incendis més a Mallorca: el “clàssic”
de Son Doblons, a la marina de Santa Margalida i un altra, inesperat
per l'època estacional, a s'Albufera. Al contrari de la
negligència en el cas d'Eivissa, és ben clara la
intenció, i la tria d'aquell dia, dels criminals que varen
provocar els altres dos: els mitjans d'extinció estaven
ocupats molt enfora, el vent de ponent era sec, persistent i de
moderada velocitat, la calor alta, la humitat baixa, l'hora
perillosa.... en saben.
Opinió
Xisca Mir
Per què més d'un milió i mig de persones sortírem als carrers de Barcelona el passat dissabte? Per què una manifestació en defensa de l'Estatut aprovat pel poble català i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional esdevinguí una concentració a favor de la independència de Catalunya? Perquè ja n'estem farts.N'estem farts de que des de Madrid se'ns robi, no només els doblers, sinó també la dignitat. Amb els nostres diners es dota de serveis i infraestructures totalment insostenibles i poc productius a altres Comunitats Autònomes, mentre que a casa nostra la inversió és mínima.
|