03/03/2010 · Palma Una evidència més de l'autèntica funció del diari de Pedro J. Sense el poder polític del Consell d'Eivissa, el pamflet ultra-dretà El Mundo en la seva versió pitiüsa ha fet fallida. L'edició eivissenca, creada pels "capos" dels clans populars de l'illa, la família Matutes, Antoni Marí Calbet i Vicens Juan Guasch l'any 2001, ha fet aigües per la crisi i la manca de suport institucional. A Eivissa, El Mundo es va inventar bona part de la trama del cas "Eivissa Centre", donant per bona la versió de l'ex-secretari general del PSOE eivissenc Roque López -que després s'ha demostrat falsa-, i atacant dia sí dia també l'actual president del Consell, Xicu Tarrés. L'insult diari a la intel·ligència es castiga.
A Mallorca, el pamflet s'aguanta en bona part gràcies a la propaganda de l'ajuntament de Calvià, darrer reducte de l'ultra-espanyolisme a les Illes, i qui sap, potser també amb el sobresou que Antonio Alemany treia cada més, amb factures de més de 4.000 euros, a càrrec dels doblers del Consolat.
03/03/2010 · Palma Una evidència més de l'autèntica funció del diari de Pedro J. Sense el poder polític del Consell d'Eivissa, el pamflet ultra-dretà El Mundo en la seva versió pitiüsa ha fet fallida. L'edició eivissenca, creada pels "capos" dels clans populars de l'illa, la família Matutes, Antoni Marí Calbet i Vicens Juan Guasch l'any 2001, ha fet aigües per la crisi i la manca de suport institucional. A Eivissa, El Mundo es va inventar bona part de la trama del cas "Eivissa Centre", donant per bona la versió de l'ex-secretari general del PSOE eivissenc Roque López -que després s'ha demostrat falsa-, i atacant dia sí dia també l'actual president del Consell, Xicu Tarrés. L'insult diari a la intel·ligència es castiga.
A Mallorca, el pamflet s'aguanta en bona part gràcies a la propaganda de l'ajuntament de Calvià, darrer reducte de l'ultra-espanyolisme a les Illes, i qui sap, potser també amb el sobresou que Antonio Alemany treia cada més, amb factures de més de 4.000 euros, a càrrec dels doblers del Consolat.
24/02/2010 · Palma Partit Popular i Unió Mallorquina han posat en marxa la "pinça" al Consell per començar a ocupar àrees de poder. Avui s'ha anunciat l'acord entre les dues forces de dretes per expulsar Marisa Goñi de la direcció de Ràdio i Televisió de Mallorca. La gestió de Goñi havia estat objecte de crítiques per part d'UM mentre va formar part del Pacte, i de fet, el nou punt de vista dels mitjans del Consell -molt crític amb la corrupció i els negocis urbanístics de l'anterior legislatura i d'alguns ajuntaments-, va servir d'excusa als unionistes quan es va produir la primera crisi del Pacte al govern de la institució, el passat mes d'octubre.
24/02/2010 · Palma Partit Popular i Unió Mallorquina han posat en marxa la "pinça" al Consell per començar a ocupar àrees de poder. Avui s'ha anunciat l'acord entre les dues forces de dretes per expulsar Marisa Goñi de la direcció de Ràdio i Televisió de Mallorca. La gestió de Goñi havia estat objecte de crítiques per part d'UM mentre va formar part del Pacte, i de fet, el nou punt de vista dels mitjans del Consell -molt crític amb la corrupció i els negocis urbanístics de l'anterior legislatura i d'alguns ajuntaments-, va servir d'excusa als unionistes quan es va produir la primera crisi del Pacte al govern de la institució, el passat mes d'octubre.
Ara, UM ha trobat l'excusa perfecte per venjar-se dels reportatges emesos per TV Mallorca, on s'ha parlat de les greus irregularitats en, per exemple, la construcció de la nova carretera de Manacor, que afectava de ple alts càrrecs d'Unió Mallorquina, com el conseller Antoni Pascual o l'ex-director insular de carreteres Carlos Aguiar.
De fet, aquest relleu es farà amb els vots de presumptes corruptes. I és Jaume Font, Fernando Rubio, Antoni Pascual i Dolça Mulet, tots quatre imputats en diferents casos, emetran el seu vot per fer forçar un canvi de model als mitjans públics, segurament, per impedir que puguin seguir informant amb claredat sobre la corrupció que esquitxa de ple la dreta política de les nostres illes.
És conegut, de sobres, el model televisiu del PP: IB3 en temps de Matas. Manipulació, mentides, xabacaneria i bilingüisme grosser. El d'UM, l'estan investigant els jutges en el cas conegut com "Operació Maquillatge". La mescla d'ambdós models seria, directament, explosiu.
23/02/2010 · Palma Quaranta-quatre mitjans escrits de tots els Països Catalans, entre els quals, el Punt, l'Avui, Vilaweb, El Temps o Diari de Balears, publiquen avui un editorial conjunt a favor de la ILP "Per una televisió sense fronteres", promoguda per Acció Cultural del País Valencià, per impulsar una llei estatal que permeti, per via legal, les emissions de TV3 -i els altres canals dels territoris catalans- a tot el país, i així aturar el tancament de repetidors que vol la Generalitat valenciana per esborrar el català de l'espai àudiovisual valencià; aquesta llei també serviria perquè les televisions basques es poguessin veure a Navarra sense problemes, o les gallegues als territoris gallegoparlants de Lleó i Astúries.
23/02/2010 · Palma Quaranta-quatre mitjans escrits de tots els Països Catalans, entre els quals, el Punt, l'Avui, Vilaweb, El Temps o Diari de Balears, publiquen avui un editorial conjunt a favor de la ILP "Per una televisió sense fronteres", promoguda per Acció Cultural del País Valencià, per impulsar una llei estatal que permeti, per via legal, les emissions de TV3 -i els altres canals dels territoris catalans- a tot el país, i així aturar el tancament de repetidors que vol la Generalitat valenciana per esborrar el català de l'espai àudiovisual valencià; aquesta llei també serviria perquè les televisions basques es poguessin veure a Navarra sense problemes, o les gallegues als territoris gallegoparlants de Lleó i Astúries.
L'editorial recorda que nombroses institucions, com el parlament de Catalunya -amb el suport de tots els partits de la cambra excepte C's-, l'Institut Joan Lluís Vives -que engloba totes les universitats dels Països Catalans-, sindicats, partits polítics i les principals organitzacions culturals (ACPV, OCB, Òmnium Cultural), així com enitats com el FC Barcelona, s'han adherit a aquesta ILP, que necessita superar les 400.000 firmes que té recollides actualment, fins arribar a les 500.000, per a que es pugui presentar al Congrés dels Diputats espanyol.
El text recorda que "el futur del català passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s’ha anomenat un marc nacional de comunicació", i per això fa una crida a la ciutadania, "perquè estigui a l’alçada del repte i col·labori activament en la recollida de signatures –que ja és en el seu tram final- per fer possible un pas endavant". Per TV3, i per la llengua catalana.
18/02/2010 · Palma Des de les 12:00 d'avui, els ciutadans des Illes Balears ja poden veure amb tota normalitat les emissions del canal 33, dedicat exclusivament a contenguts culturals, i el canal Súper 3/300, que de dia emet programació infantil i a partir del vespre, sèries de ficció. Aquests dos canals s'afegeixen a TV3Cat i 3/24, i normalitzen la recepció de la televisió pública de la Generalitat de Catalaunya, que amb la posada en marxa de la TDT, s'havia mig interromput.
I és que, després de més de quinze anys de normalitat, el canal 33 -i amb ell, també tota la programació infantil en català- s'havia deixat de veure a les llars balears. Això era així perquè, durant més de dos anys, i tot i les advertències d'entitats com l'Obra Cultural Balear, els governs balear i català havien estat incapaços de posar-se d'acord per regularitzar les emissions -tot i ser de signe polític semblant tots dos-. Tanmateix, la pressió civil i dels partits polítics nacionalistes -també dins els mateixos governs- ha aconseguit vèncer algunes reticències i obstacles que hi podia haver, i principis d'aquest mes es va signar l'acord entre les dues administracions que en permetia la recepció normalitzada.
18/02/2010 · Palma Des de les 12:00 d'avui, els ciutadans des Illes Balears ja poden veure amb tota normalitat les emissions del canal 33, dedicat exclusivament a contenguts culturals, i el canal Súper 3/300, que de dia emet programació infantil i a partir del vespre, sèries de ficció. Aquests dos canals s'afegeixen a TV3Cat i 3/24, i normalitzen la recepció de la televisió pública de la Generalitat de Catalaunya, que amb la posada en marxa de la TDT, s'havia mig interromput.
I és que, després de més de quinze anys de normalitat, el canal 33 -i amb ell, també tota la programació infantil en català- s'havia deixat de veure a les llars balears. Això era així perquè, durant més de dos anys, i tot i les advertències d'entitats com l'Obra Cultural Balear, els governs balear i català havien estat incapaços de posar-se d'acord per regularitzar les emissions -tot i ser de signe polític semblant tots dos-. Tanmateix, la pressió civil i dels partits polítics nacionalistes -també dins els mateixos governs- ha aconseguit vèncer algunes reticències i obstacles que hi podia haver, i principis d'aquest mes es va signar l'acord entre les dues administracions que en permetia la recepció normalitzada.
Així, avui, mes i mig després de l'apagada analògica, el Conseller de Cultura i Mitjans Àudiovisuals de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserres, i els consellers de Presidència i d'Innovació del Govern, Albert Moragues i Pilar Costa, han presidit l'acte d'encesa del segon múltiplex que permet l'arribada d'aquests dos canals. Un acte que també ha comptat amb la presència de membres destacats de la societat civil i el periodisme, com el president i coordinador de l'OCB, Jaume Mateu i Tomeu Martí, el president d'Acció Cultural del País Valencià -entitat que reclama un acord semblant entre les dues Generalitats, valenciana i catalana-, o el director adjunt de Diari de Balears, Joan Riera, entre d'altres.
Ara, els teleespectadors només han de sintonitzar, igual que ho varen fer dia 1 de gener, el 33 i Súper 3/300 al seu receptor de TDT, a la freqüència 26, , i gaudir-ne. Igual que s'ha fet sempre: gaudir de la televisió, de qualitat, en la nostra llengua.
10/02/2010 · Palma La consellera d'Innovació, Interior i Justícia va anunciar ahir al Parlament que aquest mateix mes es posarà en marxa el segon múltiplex que permetrà veure els canals 33 i Clup Súper 3/300 de Televisió de Catalunya.
Així ho va afirmar la consellera arran d'una pregunta del diputat del Bloc Antoni Alorda. Costa va remarcar que el Govern sempre ha tengut la voluntat de tenir "el màxim nombre de canals" en català, i va recordar el conveni firmart entre els responsables dels governs de les Balears i Catalunya, Albert Moragues i Joan Manuel Tresserres el passat 21 de gener, per facilitar l'arribara a les Illes de tots els canals de la Generalitat catalana.
10/02/2010 · Palma La consellera d'Innovació, Interior i Justícia va anunciar ahir al Parlament que aquest mateix mes es posarà en marxa el segon múltiplex que permetrà veure els canals 33 i Clup Súper 3/300 de Televisió de Catalunya.
Així ho va afirmar la consellera arran d'una pregunta del diputat del Bloc Antoni Alorda. Costa va remarcar que el Govern sempre ha tengut la voluntat de tenir "el màxim nombre de canals" en català, i va recordar el conveni firmart entre els responsables dels governs de les Balears i Catalunya, Albert Moragues i Joan Manuel Tresserres el passat 21 de gener, per facilitar l'arribara a les Illes de tots els canals de la Generalitat catalana.
Per tant, pareix que finalment aquest mes s'arreglarà la situació que s'havia produït amb l'apagada analògica, que va deixar els espectadors balears sense el canal 33 i amb una oferta en català mínima. L'OCB, partits i altres entitats han denunciat repetidament l'enrocament dels dos governs en aquest tema, impàs que finalment s'ha superat, i així, d'aquí a poques setmanes, en principi, els contenguts culturals i infantils en català tornaran a les televisions de les Illes.
04/02/2010 · Palma L'Aguait és un dels espais de TV Mallorca de més èxit; s'hi tracten temes d'actualitat ecològica, d'educació ambiental i conscienciació, de biodiversitat, divulgatius... Per celebrar els seus primers 100 programes, demà divendres, l'equip del programa organitza una festa d'aniversari a Can Alcover, a partir de les 19 h, entre totes les persones que han fet possible arribar a aquesta xifra tan rodona.
04/02/2010 · Palma L'Aguait és un dels espais de TV Mallorca de més èxit; s'hi tracten temes d'actualitat ecològica, d'educació ambiental i conscienciació, de biodiversitat, divulgatius... Per celebrar els seus primers 100 programes, demà divendres, l'equip del programa organitza una festa d'aniversari a Can Alcover, a partir de les 19 h, entre totes les persones que han fet possible arribar a aquesta xifra tan rodona.
22/01/2010 · Palma Una de les primeres grans notícies que el director general d'IB3, Antoni Martorell, va voler donar quan va assumir el càrrec, com a mostra de la "normalització" de l'ens públic de comunicació, va ser l'activació del domini "ib3.cat". Tanmateix, era renou i poc més: a la primeria, el domini .cat redireccionava a ib3.es. Ara, tanmateix, el domini "www.ib3.cat" està a la venda, i com diu a la pàgina -una pàgina gris, sense res més que l'anunci-, és propietat d'un tal Jesús Ginard.
Així, el renou de Martorell és això: renou i poc més. El mateix que fa per impedir que les emissions de TV3 o el Canal 33 arribin amb normalitat a les Illes.
22/01/2010 · Palma Una de les primeres grans notícies que el director general d'IB3, Antoni Martorell, va voler donar quan va assumir el càrrec, com a mostra de la "normalització" de l'ens públic de comunicació, va ser l'activació del domini "ib3.cat". Tanmateix, era renou i poc més: a la primeria, el domini .cat redireccionava a ib3.es. Ara, tanmateix, el domini "www.ib3.cat" està a la venda, i com diu a la pàgina -una pàgina gris, sense res més que l'anunci-, és propietat d'un tal Jesús Ginard.
Així, el renou de Martorell és això: renou i poc més. El mateix que fa per impedir que les emissions de TV3 o el Canal 33 arribin amb normalitat a les Illes.
21/01/2010 · Palma Avui dematí hi havia prevista una trobada entre delegacions dels dos governs per arreglar el tema de la recepció dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals (CCMA), que des de la posada en marxa de la TDT, no arriben en la seva totalitat: ni el 33, ni el Club Súper 3, ni el 300 es poden veure ara mateix a les Illes.
21/01/2010 · Palma Avui dematí hi havia prevista una trobada entre delegacions dels dos governs per arreglar el tema de la recepció dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals (CCMA), que des de la posada en marxa de la TDT, no arriben en la seva totalitat: ni el 33, ni el Club Súper 3, ni el 300 es poden veure ara mateix a les Illes.
Tanmateix, segons ha sabut Tribuna Mallorca, aquesta situació es podria desbloquejar avui mateix, si des de la part balear no s'hi posen obstacles. I és que la proposta que ha fet arribar la Conselleria de Cultura i Mitjans Àudiovisuals de la Generalitat al Govern ofereix que tots els canals de la CCMA arribin a les Balears amb tots els contenguts, fins i tot els de pagament; quedaria en mans d'IB3, per tant, decidir quins contenguts arribarien i quins no.
Així per tant, la pilota estaria a la teulada de la delegació balear i dels responsables d'IB3. De totes maneres, pareix que avui el que es pactarà és l'arribada defintiva del 33, Club Súper 3 i C300 -el 3/24 ja es veu-, tal com va assegurar fa uns dies el conseller Moragues.
19/01/2010 · Palma Delegacions dels governs català i balear es reuneixen avui a Barcelona per arribar a un acord sobre la recepció dels mitjans de la Generalitat a les Balears. Tanmateix, des de la delegació balear la voluntat no pareix ser del tot positiva. Per això, l'Obra Cultural Balear ha volgut recordar el compromís explícit i públic expressat el passat 22 de juny per part dels consellers Tresserres i Moragues, per fer arribar el C33 i el major nombre de canals en català possibles a l'arxipèlag.
19/01/2010 · Palma Delegacions dels governs català i balear es reuneixen avui a Barcelona per arribar a un acord sobre la recepció dels mitjans de la Generalitat a les Balears. Tanmateix, des de la delegació balear la voluntat no pareix ser del tot positiva. Per això, l'Obra Cultural Balear ha volgut recordar el compromís explícit i públic expressat el passat 22 de juny per part dels consellers Tresserres i Moragues, per fer arribar el C33 i el major nombre de canals en català possibles a l'arxipèlag.
L'entitat també ha volgut recordar que el compromís de facilitar l'arribada de tots els mitjans de comunicació en català forma part també del pacte de govern signat per les forces de centreesquerra, compromís que fins al moment s'ha incomplit flagrantment.
L'Obra demana que s'arribi a un acord d'una vegada, i tots els canals de la Generalitat (TV3, 33, 300, Club Súper 3 i 3/24) arribin sense problemes a les Illes; de la mateixa manera, que IB3 i TV Mallorca es puguin veure al Principat., i exigeix que el Govern posi en marxa immediatament el segon múltiplex per on haurien de passar tots aquests canals.
Per l'OCB, és molt important la consolidació definitiva d'un espai comunicacional català, tant en llengua com en contenguts,
19/01/2010 · Palma Avui horabaixa, a Barcelona, hi ha una reunió entre el Governs de les Illes Balears i el de Catalunya per parlar de la reciprocitat televisiva. Segons ha pogut saber Tribuna Mallorca, la delegació balear no té interès en garantir el compliment del compromís públic dels consellers Tresserras i Moragues en el sentit que el Canal 33 es continuaria veient a les Illes Balears després de l’apagada analògica.
Si, finalment, després del compromís públic del conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears i del de Cultura i Comunicació de la Generalitat, i després del compromís adquirit per la Consellera d’Innovació, Interior i Justícia, Pilar Costa, el Canal 33 no arriba a Balears, el ridícul seria dels que fan història i la reacció del moviment en favor de la Llengua i la Cultura catalana, probablement, també.
19/01/2010 · Palma Avui horabaixa, a Barcelona, hi ha una reunió entre el Governs de les Illes Balears i el de Catalunya per parlar de la reciprocitat televisiva. Segons ha pogut saber Tribuna Mallorca, la delegació balear no té interès en garantir el compliment del compromís públic dels consellers Tresserras i Moragues en el sentit que el Canal 33 es continuaria veient a les Illes Balears després de l’apagada analògica.
Si, finalment, després del compromís públic del conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears i del de Cultura i Comunicació de la Generalitat, i després del compromís adquirit per la Consellera d’Innovació, Interior i Justícia, Pilar Costa, el Canal 33 no arriba a Balears, el ridícul seria dels que fan història i la reacció del moviment en favor de la Llengua i la Cultura catalana, probablement, també.
12/01/2010 · Palma L'OCB ja ha fet sentir la seva queixa pel fet que des d'ahir, que es va produir l'apagada analògica definitiva, el Canal 33 i les cadenes de la Generalitat valenciana ja no es puguin veure a Mallorca. L'entitat titlla de "deixadesa" l'actitud del Govern en tot aquest afer, ja que tot i tenir un multiplex assignat des de fa tres anys per passar-hi aquests canals, fins ara no s'ha volgut posar en marxa.
L'Obra recorda que aquest era, precisament, un dels compromisos recollits en l'acord de govern dels partits que integren el Pacte, el de garantir les emissions de tots els canals en català a les Illes Balears, i insta al Govern a no oblidar que un dels motius del canvi polític de l'any 2007 va ser l'oposició ciutadana a la política lingüística contrària al català del gabinet de Jaume Matas.
12/01/2010 · Palma L'OCB ja ha fet sentir la seva queixa pel fet que des d'ahir, que es va produir l'apagada analògica definitiva, el Canal 33 i les cadenes de la Generalitat valenciana ja no es puguin veure a Mallorca. L'entitat titlla de "deixadesa" l'actitud del Govern en tot aquest afer, ja que tot i tenir un multiplex assignat des de fa tres anys per passar-hi aquests canals, fins ara no s'ha volgut posar en marxa.
L'Obra recorda que aquest era, precisament, un dels compromisos recollits en l'acord de govern dels partits que integren el Pacte, el de garantir les emissions de tots els canals en català a les Illes Balears, i insta al Govern a no oblidar que un dels motius del canvi polític de l'any 2007 va ser l'oposició ciutadana a la política lingüística contrària al català del gabinet de Jaume Matas.
En contrast a això, l'entitat considera que tot plegat no ha estat més que una "cursa de despropòsits" protagonitzada pels governs balear i i del Principat, que només ha servit perquè els ciutadans de les Illes, amb la TDT, hagin perdut oferta en català. Per això, l'OCB exigeix al Govern que no badi més, i agilitzi els tràmits -que ja s'han començat a fer- perquè solventar aquesta situació, i que retornin a les televisions d'aquí la TV3 -i no el TV3Cat que s'ha de veure ara- i el C33, a més del 3/24, que ja es pot veure, el Canal 300 i el Canal Súper 3 (de contenguts infantils). També demana que es negocïi amb la Generalitat valenciana per a poder rebre els canals de RTVV.
Finalment, l'OCB reclama una llei estatal que legisli sobre la recepció dels canals entre diverses comunitats, i recorda que hi ha en marxa la ILP "per una televisió sense fronteres", que promou una llei en aquest sentit.
11/01/2010 · Palma partir de les 12 hores d'avui, el Canal 33 ja no es pot veure a Mallorca. L'apagada analògica s'ha activat avui, definitivament, desterrant per sempre més la televisió tal com la coneixíem. A partir d'ara, els mallorquins podran gaudir de trenta-sis canals diferents, dels quals només cinc, IB3, TV3Cat, 3/24, TV Mallorca i Canal 4 -i aquest darrer, només a mitges-, són en català. El Canal 33, que des de la seva creació s'ha vist cada dia a les Illes, deixa d'arribar, igual que tots els contenguts infantils en català, que passen al canal Club Súper 3, que tampoc arribarà, de moment.
11/01/2010 · Palma partir de les 12 hores d'avui, el Canal 33 ja no es pot veure a Mallorca. L'apagada analògica s'ha activat avui, definitivament, desterrant per sempre més la televisió tal com la coneixíem. A partir d'ara, els mallorquins podran gaudir de trenta-sis canals diferents, dels quals només cinc, IB3, TV3Cat, 3/24, TV Mallorca i Canal 4 -i aquest darrer, només a mitges-, són en català. El Canal 33, que des de la seva creació s'ha vist cada dia a les Illes, deixa d'arribar, igual que tots els contenguts infantils en català, que passen al canal Club Súper 3, que tampoc arribarà, de moment.
Així, els aficionats al Barça de bàsquet, a la Fórmula 1, o els socis del Club Súper 3, que a les Illes es compten per milers, s'hauran d'acostumar, d'entrada, a escoltar les retransmissions per la ràdio, a veure els resums o per altres cadenes, en castellà, o en el cas dels infants, de seguir l'actualitat del Club Súper 3 a través d'internet.
L'apagada analògica, per tant, suposa avui una apagada lingüística en tot regla, el major retrocés en la normalització lingüística des que existeix l'autonomia, amb governs nacionalistes i d'esquerres al Consolat i a la Generalitat.
No obstant això, tant el conseller Moragues, com avui mateix la consellera d'Indústria Pilar Costa i el director general de Comunicació Antoni Manchado, han assegurat a La Veu de Mallorca que a finals de febrer, el 33, el Club Súper 3 i el Canal 300 -dedicat a ficció- arribaran a les Balears. Dia 19 d'aquest mes hi ha prevista una reunió amb els responsables de la Generalitat per tancar els detalls de l'acord. Tanmateix, res no serà segur fins que aquests canals no arribin a les llars balears.
I és que hi ha motius per a la desconfiança. Fins a dia d'avui, tot i les queixes d'entitats com l'Obra Cultural Balear des de fa temps, ni els responsables d'IB3 ni els de TV3 han mostrat una voluntat clara d'arreglar aquesta situació. De fet, en connivència entre tots dos ens públics, s'ha mutilat la recepció de TV3 a les Illes, mutilació que no està previst solventar. Les emissions de ràdio en català també corren perill, i de fet, res no garanteix que es puguin continuar escoltant les emissores de la Generalitat a les Balears.
Tot plegat, confirma l'autèntica "zona d'ombra" de dos governs, a Palma i a Barcelona, que es diuen "catalanistes i d'esquerres", però que a l'hora de la veritat, en una qüestió fonamental per a la llengua i la cultura, han demostrat, almanco fins avui, que no són dignes d'aquest nom.
07/01/2010 · Palma Una mica de llum al final de túnel. Finalment, pareix que l'oferta de canals per TDT en català s'ampliarà, i dos canals més de la CCMA arribaran a les Balears; es tracta del Canal 33 i el Canal 300, que arribarien a les Illes gràcies a la posada en marxa del segon múltiplex que el Govern té reservat a finals de febrer. Així, es solventarien en bona part els temors de molts ciutadans balears, i d'entitats com l'Obra Cultural Balear, o partits com el PSM, Esquerra o Entesa, que havien denunciat que amb l'apagada analògica, els canals autonòmics de Catalunya i el País Valencià desapareixerien de l'espectre televisiu balear. De fet, a Menorca i a Eivissa, on fa mig any que només hi funciona la TDT, aquests canals ja no es veuen.
07/01/2010 · Palma Una mica de llum al final de túnel. Finalment, pareix que l'oferta de canals per TDT en català s'ampliarà, i dos canals més de la CCMA arribaran a les Balears; es tracta del Canal 33 i el Canal 300, que arribarien a les Illes gràcies a la posada en marxa del segon múltiplex que el Govern té reservat a finals de febrer. Així, es solventarien en bona part els temors de molts ciutadans balears, i d'entitats com l'Obra Cultural Balear, o partits com el PSM, Esquerra o Entesa, que havien denunciat que amb l'apagada analògica, els canals autonòmics de Catalunya i el País Valencià desapareixerien de l'espectre televisiu balear. De fet, a Menorca i a Eivissa, on fa mig any que només hi funciona la TDT, aquests canals ja no es veuen.
La notícia l'ha anunciada avui el conseller de Presidència del Govern, Albert Moragues, que ha afegit que també s'està negociant amb la Generalitat valenciana perquè es pugui rebre Punt 2, el segon canal valencià, íntegrament en català; segons Moragues, la intenció final és que a les Illes s'hi pugin veure tots els canals en català, fins i tot la televisió andorrana; de la mateixa manera, IB3 s'hauria de poder veure a tots els Països Catalans.
L'espectre televisiu en català a les Balears quedaria, per tant, amb IB3, TV Mallorca, TV3 Cat, Canal 33, Canal 300 i 3/24. Pendent quedaria la recepció del Canal Club Súper 3, exclusivament de conteguts infantils, i l'arribada normal de TV3, sense interrupcions i amb tots els contenguts sense excepcions -i no com ara, que TV3 Cat és una mescla entre el 33, TV3 i el Canal Internacional-.
07/01/2010 · Palma Durant la legislatura passada el diari extremista El Mundo i les seves empreses afins reberen desenes de milions d’euros de part de les institucions públiques de les Balears. Als deu milions rebuts d’IB3 cal sumar-hi els milions que rebé el diari en concepte de subvencions i de pagament de subscripcions. A banda d’altres pagaments “indirectes” que acabaren també a les arques de l’instrument de propaganda espanyolista.
Encara avui les institucions no han fet públiques les xifres de recursos provinents de fons públics amb que es va regar El Mundo, però alguns càlculs apunten a que la xifra podria aproximar-se als cent milions d’euros.
07/01/2010 · Palma Durant la legislatura passada el diari extremista El Mundo i les seves empreses afins reberen desenes de milions d’euros de part de les institucions públiques de les Balears. Als deu milions rebuts d’IB3 cal sumar-hi els milions que rebé el diari en concepte de subvencions i de pagament de subscripcions. A banda d’altres pagaments “indirectes” que acabaren també a les arques de l’instrument de propaganda espanyolista.
Encara avui les institucions no han fet públiques les xifres de recursos provinents de fons públics amb que es va regar El Mundo, però alguns càlculs apunten a que la xifra podria aproximar-se als cent milions d’euros.
15/12/2009 · Palma La Veu de Mallorca reapareix oficialment avui, dimarts 15 de desembre de 2009, 78 anys després de la seva última aparició, per esdevenir el referent de la premsa compromesa nacionalment i social a Mallorca. La capçalera històrica del nacionalisme mallorquí reneix així en el context de la comunicació del segle XXI, Internet, per oferir una informació a l'instant, directa, assequible i actualitzada les 24 hores del dia tots els dies de la setmana.
15/12/2009 · Palma La Veu de Mallorca reapareix oficialment avui, dimarts 15 de desembre de 2009, 78 anys després de la seva última aparició, per esdevenir el referent de la premsa compromesa nacionalment i social a Mallorca. La capçalera històrica del nacionalisme mallorquí reneix així en el context de la comunicació del segle XXI, Internet, per oferir una informació a l'instant, directa, assequible i actualitzada les 24 hores del dia tots els dies de la setmana.
El diari surt gràcies a l'empenta de l'associació Xarxa 2015, de la qual també en formen part SiS Ràdio (http://www.somiseremradio.cat/) i Tribuna Mallorca. Tanmateix, l'impuls d'un nou mitjà, La Veu, molt més ambiciós en quant a públic potencial i contenguts, suposa un salt qualitatiu que pretén arrossegar, cap a una millor oferta i serveis, la resta de mitjans del grup.
Així per tant, Xarxa 2015 fa una aposta decidida perquè sigui dins el món digital on els col·lectius, entitats, persones, etc., que treballen per Mallorca des d'un compromís cívic, de progrés i nacionalment clar, hi trobin la seva plataforma d'expressió més decidida. La Veu de Mallorca neix amb aquesta voluntat: de servir als que serveixen al país.
Marta Vives (Reus, 1976) assumeix el repte de ser la directora de la quarta etapa de La Veu. Amb l'experiència de més de 10 anys treballant a les emissores de Catalunya Ràdio, i havent passat per la sotsdirecció d'informatius d'IB3 Ràdio, Vives té clar que aquesta nova època "beu dels plantejaments d'aquella de fa un segle", però sabent que "no pot ser igual". La nova Veu de Mallorca "parlarà de qüestions d'actualitat que afecten Mallorca des del punt de vista de país, sense deixar de banda el marc cultural català."
La presentació en societat del nou mitjà es farà avui vespre, a partir de les 20 h, al restaurant Can Toniet de Palma.
16/11/2009 · Palma Maria Goñi, directora general de Ràdio i Televisió de Mallorca, farà demà una xerrada a Can Alcover, sobre el "model d'una televisió de proximitat". L'activitat s'emmarca dins el cicle de conferències "El marc comunicatiu en català", que s'organitza dins el Fòrum OCB.
Goñi parlarà sobre l'actual model de TV Mallorca i Ona Mallorca, i sobre el futur de les emissores en els propers anys, dins la redefinició del model àudiovisual. L'acte començarà a les 20 h.
16/11/2009 · Palma Maria Goñi, directora general de Ràdio i Televisió de Mallorca, farà demà una xerrada a Can Alcover, sobre el "model d'una televisió de proximitat". L'activitat s'emmarca dins el cicle de conferències "El marc comunicatiu en català", que s'organitza dins el Fòrum OCB.
Goñi parlarà sobre l'actual model de TV Mallorca i Ona Mallorca, i sobre el futur de les emissores en els propers anys, dins la redefinició del model àudiovisual. L'acte començarà a les 20 h.
05/11/2009 · Palma Eliseu Climent en nom d'Acció Cultural del País Valencià, i Jaume Mateu en nom de l'OCB, han presentat avui, en presència de tots els grups polítics del Parlament -excepte el PP-, entitats, sindicats i col·lectius diversos, la ILP "Per una televisió sense fronteres", que pretén modificar la llei a fi de permetre, legalment, la recepció íntegre de tots els mitjans àudiovisuals en català dels Països Catalans arreu del territori. Mateu ha eplicat que l'entrada en funcionament de la TDT suposa un augment de les emissions en castellà, i que per això mateix, és molt important permetre també la recepció de tots els canals en català, siguin d'on siguin.
05/11/2009 · Palma Eliseu Climent en nom d'Acció Cultural del País Valencià, i Jaume Mateu en nom de l'OCB, han presentat avui, en presència de tots els grups polítics del Parlament -excepte el PP-, entitats, sindicats i col·lectius diversos, la ILP "Per una televisió sense fronteres", que pretén modificar la llei a fi de permetre, legalment, la recepció íntegre de tots els mitjans àudiovisuals en català dels Països Catalans arreu del territori. Mateu ha eplicat que l'entrada en funcionament de la TDT suposa un augment de les emissions en castellà, i que per això mateix, és molt important permetre també la recepció de tots els canals en català, siguin d'on siguin.
Climent, per la seva banda, ha recordat el perill existent que TV3 es deixi de veure al País Valencià, després de 25 anys, per culpa de l'assetjament judicial per part de la Generalitat valenciana, que vol tancar tots els repetidors que ACPV té arreu del país i que permeten l'arribada del canal. Climent també ha recordat que si s'aprova la ILP, ja acceptada per la mesa del Congrés, es podrà garantir també l'arribada sense problemes dels canals amb euskara a Navarra, o dels que són en gallec a les zones gallegoparlants de Lleó i Astúries. Tant Climent com Mateu han recordat que l'estat té l'obligació d'aplicar la Carta Europea de les Llengües, que obliga a llevar les barreres comunicatives entre territoris de la mateixa llengua.
La campanya ha rebut el suport de personalitats com Fèlix Pons o Miquel Barceló, i necessita 500.000 signatures per tirar endavant.
04/11/2009 · Palma Acció Cultural del País Valencià presentarà demà a Palma, a Can Alcover, a les 12 h, la campanya per la Iniciativa Legislatuva Popular "Per una televisió sense fronteres", per canviar la legislció que, ara mateix, permet a la Generalitat valenciana tancar els repetidors que permeten la recepció de TV3 al País Valencià.
A la presentació hi han confirmat l'assistència representants de tots els partits amb representació al Parlament, excepte el PP, així com dels principals sindicats de les Balears (CCOO, UGT i STEI-I); el Consell de Joventut, l'IRL, i l'associació cultural Albopàs també hi seran representats, i fins i tot de la federació de penyes del FC. Barcelona de Mallorca, a més dels presidents de les dues entitats que han promogut la campanya: Jaume Mateu de l'OCB i Eliseu Climent d'ACPV.
04/11/2009 · Palma Acció Cultural del País Valencià presentarà demà a Palma, a Can Alcover, a les 12 h, la campanya per la Iniciativa Legislatuva Popular "Per una televisió sense fronteres", per canviar la legislció que, ara mateix, permet a la Generalitat valenciana tancar els repetidors que permeten la recepció de TV3 al País Valencià.
A la presentació hi han confirmat l'assistència representants de tots els partits amb representació al Parlament, excepte el PP, així com dels principals sindicats de les Balears (CCOO, UGT i STEI-I); el Consell de Joventut, l'IRL, i l'associació cultural Albopàs també hi seran representats, i fins i tot de la federació de penyes del FC. Barcelona de Mallorca, a més dels presidents de les dues entitats que han promogut la campanya: Jaume Mateu de l'OCB i Eliseu Climent d'ACPV.
Avui dilluns, a les 23 h, IB3 estrena un nou programa de contengut polític, Transparències, on cada setmana un personatge rellevant i de pes del món de la política, entaularà una conversa amb Pere Muñoz, per mostrar la seva cara més personal i la visió més particular de l'actualitat i de la seva pròpia trajectòria. L'estrena, avui, serà amb Alfonso Guerra, històric dirigent del PSOE, primer vice-president dels governs de Felipe González, i últimament, un dels protagonistes de la negociació de l'estatut del Principat a Madrid.
Avui dilluns, a les 23 h, IB3 estrena un nou programa de contengut polític, Transparències, on cada setmana un personatge rellevant i de pes del món de la política, entaularà una conversa amb Pere Muñoz, per mostrar la seva cara més personal i la visió més particular de l'actualitat i de la seva pròpia trajectòria. L'estrena, avui, serà amb Alfonso Guerra, històric dirigent del PSOE, primer vice-president dels governs de Felipe González, i últimament, un dels protagonistes de la negociació de l'estatut del Principat a Madrid.
20/10/2009 · Palma Som i Serem Ràdio, la primera plataforma radiofònica de les Illes Balears que emet exclusivament per internet, enceta la nova temporada amb la intenció d'anar consolidant una programació de cada dia més sòlida i engrescadora.
20/10/2009 · Palma Som i Serem Ràdio, la primera plataforma radiofònica de les Illes Balears que emet exclusivament per internet, enceta la nova temporada amb la intenció d'anar consolidant una programació de cada dia més sòlida i engrescadora.
Per això, aquesta setmana comença a emetre's un nou magazine, Tal com Som, per esdevenir el punt de trobada principal de la nova etapa de l'emissora. El programa, conduit per Laura Benavent, s'emet de dilluns a divendres de cinc a sis de l'horabaixa. Després de fer un repàs per l'actualitat diària, Tal com som comptarà també amb una entrevista d'actualitat, una agenda cultural, reportatges, entreteniment, música, literatura, vitages...
Tota una proposta de contenguts completa per passar la millor estona de l'horabaixa, que també es pot descarregar a la plana web www.sisradio.cat .
08/10/2009 · Palma El debat no és nou, ni de bon tros, però no per això deixa de ser d'actualitat i motiu de discussió: el grau d'autocentrament de TV3 com a televisió catalana. El primer canal de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals de la Generalitat de Catalunya, que també va ser el primer mitjà televisiu en català a aparèixer, ja fa 26 anys, sempre ha viscut envoltat d'aquesta polèmica, de si realment servia per crear un marc referencial propi, català i en català, o simplement "traduïa" a la nostra llengua la realitat generada des del marc de referència espanyol.
Segurament, el propi nom de la cadena és un símptoma no del tot encoratjador, ja que "TV3" és el "tercer canal"... d'una època en que només n'hi havia dos més, "La Primera" i "La 2" de Televisió Espanyola. Aquests dies, el debat ha tornat a aparèixer amb força gràcies a un informe de l'observatori de mitjans Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils (en honor al periodista sabadallenc) que qüestiona seriosament el marc de referència dels Telenotícies, un dels programes insígnia del canal, i líder d'audiència al Principat en la seva franja horària.
08/10/2009 · Palma El debat no és nou, ni de bon tros, però no per això deixa de ser d'actualitat i motiu de discussió: el grau d'autocentrament de TV3 com a televisió catalana. El primer canal de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals de la Generalitat de Catalunya, que també va ser el primer mitjà televisiu en català a aparèixer, ja fa 26 anys, sempre ha viscut envoltat d'aquesta polèmica, de si realment servia per crear un marc referencial propi, català i en català, o simplement "traduïa" a la nostra llengua la realitat generada des del marc de referència espanyol.
Segurament, el propi nom de la cadena és un símptoma no del tot encoratjador, ja que "TV3" és el "tercer canal"... d'una època en que només n'hi havia dos més, "La Primera" i "La 2" de Televisió Espanyola. Aquests dies, el debat ha tornat a aparèixer amb força gràcies a un informe de l'observatori de mitjans Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils (en honor al periodista sabadallenc) que qüestiona seriosament el marc de referència dels Telenotícies, un dels programes insígnia del canal, i líder d'audiència al Principat en la seva franja horària.
L'informe "Marcs de referència als Telenotícies de TV3", elaborat pel periodista Roger Palà i la tècnica en estadística Armelle Ibáñez, a partir de l'anàlisi dels TN des del 9 de març al 9 d'abril de 2009, reconeix d'entrada que les informacions del marc de referència català (és a dir, de tots els Països Catalans) ocupen el 56% del temps -un temps molt menor al que dediquen altres televisons públiques al seu marc-, però d'aquestes, només un 5,6 fan referència a territoris que no són el Principat. Pel que fa a seccions de pes important, com política o economia, el marc català hi és minoritari (44 i 45%) enfront del marc espanyol. L'únic àmbit temàtic on els Països Catalans hi són majoritaris és en els esports (56%), evidentment, per la rellevància dels equips i esportistes catalans en el circuit esportiu internacional (el Barça, Rafel Nadal, Pau Gasol, Jaume Alguersuari, Gemma Mengual, etc.).
En l'àmbit cultural, l'informe confirma que una mínima majoria de les informacions (53%) són referents a la indústria cultural catalana, però per contra, la producció cultural en llengua catalana hi és tractada de manera molt minoritària: el tractament del cinema i música en català és pràcticament simbòlic (7 i 8%, respectivament), però més preocupant és encara que la producció literària en català hi sigui representada només amb un 33% enfront del 59% dels productes en altres idiomes.
Les conclusions de Mèdia.cat, per tant, posen en qüestió el paper de TV3 com a vertebrador de l'espai comunicatiu català, un paper que, de fet, la pròpia cadena ha renunciat a assumir, sobretot arran de les desconnexions i programació diferenciada pels territoris catalans de fora del Principat des de fa uns mesos. Precisament, les queixes que aquesta decisió ha aixecat a les Balears i País Valencià serveixen d'argument als autors per demanar que els Telenotícies facin un esforç en augmentar les informacions d'aquests dos territoris, ja que resulta evident que hi ha un interès perquè la TV3 es vegi arreu.
Tot plegat, més dades que serveixen per incrementar la pressió i les demandes als responsables del canal perquè, després de més d'un quart de segle de vida, TV3 esdevengui allò que diu que és però que no ha fet mai: ser la televisió nacional dels Països Catalans.
La commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, és motiu, una vegada més, de reflexió sobre la situació en què ens trobam. Els avanços produïts recentment, com la Llei contra la Violència de Gènere, la d’Igualtat o la recent aprovada de l’Avortament han estat passes importants en el reconeixement dels drets civils de les dones.
Qui és que no se'n podrà avenir de que el PP guanyi per majoria absoluta les properes eleccions autonòmiques i municipals a les nostres illes? Els polítics nacionalistes i d'esquerres del Pacte de Progrés bis? La gent de l'Obra, del GOB, de l'STEI? No els hauria de venir de nou.
No m'he dedicat mai a fer enemics, però tampoc no m'he estat mai de dir el que pens.
He dedicat gairebé totes les hores de la meva vida a lluitar pel meu país. Actualment, form part de les dues estructures més sòlides d'autodefensa de què disposam els mallorquins: l'STEI-i (Sindicat de Treballadors i Treballadores - Intersindical de les Illes Balears) i l'OCB (Obra Cultural Balear).