28/01/2010 · Palma
El conseller de Mobilitat i Territori, Biel Vicens, ho va reclamar després d'haver tengut una reunió amb la Mesa del Transport Aeri de les Balears. Vicens va valorar positivament les declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, que va assegurar que l'aeroport de Palma entraria dins el model de cogestió, però va demanar que també hi entrin el d'Eivissa i el de Maó.

La Mesa demana que el govern espanyol concreti el model de cogestió, i sol·licita que les comunitats hi tenguin una posició "determinant". Vicens també és partidari que la presència de les camunitat, mitjançant Govern, consells insulars i ajuntaments sigui la principal, i que la presència de capital privat sigui "mínima".

28/01/2010 · Palma
El conseller de Mobilitat i Territori, Biel Vicens, ho va reclamar després d'haver tengut una reunió amb la Mesa del Transport Aeri de les Balears. Vicens va valorar positivament les declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, que va assegurar que l'aeroport de Palma entraria dins el model de cogestió, però va demanar que també hi entrin el d'Eivissa i el de Maó.

La Mesa demana que el govern espanyol concreti el model de cogestió, i sol·licita que les comunitats hi tenguin una posició "determinant". Vicens també és partidari que la presència de les camunitat, mitjançant Govern, consells insulars i ajuntaments sigui la principal, i que la presència de capital privat sigui "mínima".

07/01/2010 · Palma
El conseller d'Economia, Carles Manera, i el president del Govern, Francesc Antich, han comparegut avui dematí per explicar el balanç d'inversions provinent de l'estat de l'any 2009, i la previsió per aquest 2010. Segons les dades, la inversió estatal durant l'any passat ha assolit un màxim històric, de 417,7 milions d'euros, un 38,2% més que l'any anterior. A més, durant el 2009 s'han signat una sèrie de convenis plurianuals entre el Govern i l'administració estatal que suposen una inversió de més de 1.5000 milions.

07/01/2010 · Palma
El conseller d'Economia, Carles Manera, i el president del Govern, Francesc Antich, han comparegut avui dematí per explicar el balanç d'inversions provinent de l'estat de l'any 2009, i la previsió per aquest 2010. Segons les dades, la inversió estatal durant l'any passat ha assolit un màxim històric, de 417,7 milions d'euros, un 38,2% més que l'any anterior. A més, durant el 2009 s'han signat una sèrie de convenis plurianuals entre el Govern i l'administració estatal que suposen una inversió de més de 1.5000 milions.

Antich ha anunciat que aquesta xifra se superarà aquest any 2010, ja que la previsió d'inversions que farà l'estat és de 544 milions, cosa que suposa que, en total, des de l'any 2006, l'aportació estatal ha augmentat un 209%.

El president també ha destacat que amb el nou sistema de finançament -tanmateix insuficient, segons els socis de govern, ja que no deixa les Balears per damunt de la mitjana estatal-, les Illes ingressaran uns 400 milions addicionals, cosa que suposa multiplicar per 2,5 la xifra obtenguda amb l'anterior sistema.

El pròxim repte del Govern, segons Antich, és ara negociar un nou Règim Especial per a les Balears (REB), tal i com marca l'Estatut.

15/12/2009 · Palma
Entesa per Mallorca no aprova la possible fusió de "Sa Nostra" amb altres caixes peninsulars. Pels nacioonalistes, això suposaria "allunyar el centre de decisions del teixit empresarial i social balear, amb la pèrdua d’implicació i complicitat que tradicionalment ha desenvolupat Sa Nostra".

15/12/2009 · Palma
Entesa per Mallorca no aprova la possible fusió de "Sa Nostra" amb altres caixes peninsulars. Pels nacioonalistes, això suposaria "allunyar el centre de decisions del teixit empresarial i social balear, amb la pèrdua d’implicació i complicitat que tradicionalment ha desenvolupat Sa Nostra".

Entesa també recorda que "tenir un sistema financer propi és clau per garantir una major sensibilitat cap al territori, el seu teixit productiu i cap els seus ciutadans".

El partit mallorquinista, per altra banda, expressa el seu suport al president Antich en la reclamació d'un règim fiscal que compensi el fet insular i per la cogestió dels aeroports, tal i com ho va deixar ben clar ahir el cap del govern en la cimera de presidents autonòmics.

15/12/2009 · Palma
Segons informa Diario de Mallorca, "Sa Nostra" podria haver iniciat un procés de fusió amb caixes espanyoles, com Caja Burgos, CajaCanarias i Caja de Ahorros de Navarra, amb el suport de la Conselleria d'Economia del Govern. Si això s'arribàs a concretar, suposaria el final de la caixa autòctona de les Balears, integrada ja en un conglomerat d'àmbit espanyol de petites entitats.

15/12/2009 · Palma
Segons informa Diario de Mallorca, "Sa Nostra" podria haver iniciat un procés de fusió amb caixes espanyoles, com Caja Burgos, CajaCanarias i Caja de Ahorros de Navarra, amb el suport de la Conselleria d'Economia del Govern. Si això s'arribàs a concretar, suposaria el final de la caixa autòctona de les Balears, integrada ja en un conglomerat d'àmbit espanyol de petites entitats.

El procés de fusió de caixes, impulsat pel govern espanyol per mirar de remuntar la crisi financera, ha estat criticat per alguns economistes perquè pot suposar, a la pràctica, una nova "LOAPA econòmica" que lamini la independència dels governs autònoms en el control de les caixes, és a dir, que bona part dels recursos financers autòctons quedarien en moltes més mans, i no d'aquí, tutelades pel govern espanyol.

Pendent encara que es concreti la fórmula d'integració, el cert és que pareix que la cosa estaria avançada. Si acabàs així, les Balears perdrien el control absolut damunt la caixa més gran del país, i que desenvolupa una importantíssima tasca cultural i social a través de l'Obra Social. Tot això quedaria per redefinir, però en tot cas, a debatre amb els socis de la fusió.

20/11/2009 · Palma
La Fundació Emili Darder, vinculada al PSM, organitza dilluns una taula rodona per debatre les possibilitats d'impulsar un nou model econòmic per a les Illes Balears com a resposta a la crisi econòmica mundial, que està sent especialment dura amb l'estructura productiva del nostre país.

Les intervencions aniran a càrrec de Pere Antpni Oliver, Director General de Recerca, Desenvolupament i Innovació del Govern; Alexandre Forcades, president del Cercle d'Economia, i Ferran Navinés, economista. L'acte, que es farà al Centre de Cultura de Sa Nostra, serà presentat pel director de la Fundació, i senador pel Bloc per Mallorca, Pere Sampol, i començarà a les 20 h.

20/11/2009 · Palma
La Fundació Emili Darder, vinculada al PSM, organitza dilluns una taula rodona per debatre les possibilitats d'impulsar un nou model econòmic per a les Illes Balears com a resposta a la crisi econòmica mundial, que està sent especialment dura amb l'estructura productiva del nostre país.

Les intervencions aniran a càrrec de Pere Antpni Oliver, Director General de Recerca, Desenvolupament i Innovació del Govern; Alexandre Forcades, president del Cercle d'Economia, i Ferran Navinés, economista. L'acte, que es farà al Centre de Cultura de Sa Nostra, serà presentat pel director de la Fundació, i senador pel Bloc per Mallorca, Pere Sampol, i començarà a les 20 h.

19/11/2009 · Palma
El sindicat Comissions Obreres no aprova les mesures per sortir de la crisi que va anunciar ahir el president del Govern, Francesc Antich. La central sindical titlla la situació actual "d'urgència social", amb més de 90.000 aturats, molts dels quals, segons CCOO, no es podran beneficiar de les propostes del Govern.

Per Comissions, els 20, 3 milions d'euros d'inversió que s'anuncien des del Consolat estan destinats a "mantenir certes empreses de construcció", i no per a començar el famós "canvi de model productiu". que s'hauria de centrar en la potenciació de "sectors clau" per a aprofundir en un altre tipus de creixement.

19/11/2009 · Palma
El sindicat Comissions Obreres no aprova les mesures per sortir de la crisi que va anunciar ahir el president del Govern, Francesc Antich. La central sindical titlla la situació actual "d'urgència social", amb més de 90.000 aturats, molts dels quals, segons CCOO, no es podran beneficiar de les propostes del Govern.

Per Comissions, els 20, 3 milions d'euros d'inversió que s'anuncien des del Consolat estan destinats a "mantenir certes empreses de construcció", i no per a començar el famós "canvi de model productiu". que s'hauria de centrar en la potenciació de "sectors clau" per a aprofundir en un altre tipus de creixement.

22/10/2009 · Palma
El Consell de Govern va aprovar ahir el projecte de llei de pressuposts de la Comunitat per a l'any que ve, que sumen un total de 3.384 milions d'euros, un 4,9% manco que l'any passat, per la caiguda dels ingressos conseqüència de la crisi econòmica internacional i estatal.

22/10/2009 · Palma
El Consell de Govern va aprovar ahir el projecte de llei de pressuposts de la Comunitat per a l'any que ve, que sumen un total de 3.384 milions d'euros, un 4,9% manco que l'any passat, per la caiguda dels ingressos conseqüència de la crisi econòmica internacional i estatal.

Aquesta reducció de les entrades a les arques públiques, sumat a l'endeutament que s'arrossega de la legislatura passada, fa que el Govern hagi hagut d'ajustar molt més les partides, però mantenint una línia prioritària en les polítiques socials. Així, tal com explicà el Conseller Carles Manera, el Govern destinarà més de 2.300 milions d'euros a educació, creació d'ocupació i actuacions socials de diversos tipus. Manera també destacà que aquesta ajustament s'ha fet "sense augmentar els imposts", sinó assumint el màxim la capacitat d'endeutament que disposa el Govern.

Dos dels punts forts del projecte de llei són el desenvolupament, amb 540 milions prevists, del Pacte per la Competitivitat, l'Ocupació, i la Cohesió Social, signat fa uns mesos entre les institucions, sindicats i patronals, per afavorir i consolidar un "canvi de model" econòmic que permeti diversificar les activitats productives de les Illes Balears. L'altre punt clau que recalcà el Conseller, és el fet, tot i el context de crisi, que la inversió en I+R+D no disminueix, i per l'any que ve s'hi programen 149,4 milions d'euros, inclosa la partida de per la UIB. Per Manera, és clau consolidar altres vies empresarials, com les Noves Tecnologies, que en situacions econòmiques complicades com l'actual, són deles poques que poden créixer i generar ocupació.

Manera també féu especial incidència en la inversió prevista a les Balears, de 1.200 milions, dels quals la Comunitat n'aportarà 676 i l'estat, la resta. 

28/09/2009 · Palma
El secretari general del PSM-Entesa Nacionalista, Biel Barceló, ha criticat avui les mesures fiscals del Govern de l’Estat, presidit per José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), perquè “afectarà a les rendes mitjanes i baixes, no inclou cap mesura de fiscalitat ecològica i perjudicarà els sectors turístic i comercial de les Illes Balears”.

28/09/2009 · Palma
El secretari general del PSM-Entesa Nacionalista, Biel Barceló, ha criticat avui les mesures fiscals del Govern de l’Estat, presidit per José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), perquè “afectarà a les rendes mitjanes i baixes, no inclou cap mesura de fiscalitat ecològica i perjudicarà els sectors turístic i comercial de les Illes Balears”.

El dirigent nacionalista ha recordat la seva posició favorable a “estudiar la possibilitat d’apujar imposts com a mesura per a fer front a la despesa pública necessària en temps de crisi, tal i com s’estan plantejant molts governs d’arreu del món”. Ara bé, ha precisat que “des del PSM-EN pensam que si es pren una decisió d'aquest tipus no ha d'afectar als sectors productius (que, al contrari, ara necessiten incentius) ni a les persones amb rendes mitjanes o més baixes”. Per tant, Biel Barceló defensa “la fiscalitat per a les rendes més altes”, alhora que aposta per “la fiscalitat del futur: la mediambiental o ecològica”.
 
El secretari general dels nacionalistes considera que “les mesures del Govern espanyol no compleixen cap d'aquests requisits”. En primer lloc, la pujada de l'IVA “no discrimina entre rendes altes i baixes (i perjudica clarament a les mitjanes i baixes)”, i també “pot perjudicar els sectors turístic i comercial de les Illes Balears, sectors que en el moment actual poden perdre competitivitat com a resultat d’aquesta pujada impositiva”. “En general, la pujada de l'IVA pot recupercutir en una davallada del consum, precisament quan la sortida de la crisi requereix de mesures que l'incentivin”, ha afirmat Barceló.
 
D’altra banda, el també portaveu parlamentari del BLOC apunta que el Govern de l’Estat no ha adoptat cap mesura que es pugui considerar de fiscalitat ecològica. Sobre la devolució dels 400 € de l'IRPF, tot i qualificar-la d’“electoralista” i d’un “error per la seva discutible utilitat social”, Biel Barceló apunta que “tornar enrere aquesta mesura és una mostra de la política econòmica tan erràtica del Govern Zapatero”. Finalment, el dirigent nacionalista valora positivament la rebaixa de l'impost de societats per a les petites i mitjanes empreses: “aquesta mesura sí que pot ajudar a incentivar aquest sector”.
 
Segons Barceló, “sobta que els socialistes espanyols facin unes pujades d'imposts tan simplistes, amb l'únic objectiu de recaptar, quan podrien haver optat per canvis en la fiscalitat que cercassin objectius socials o mediambientals; i que mentrestant els socialistes balears vulguin renunciar a prendre mesures que vagin en aquest sentit, amb les quals aconseguiríem majors ingressos que ens permetrien continuar aplicant polítiques socials, educatives, de salut o de transport públic”.

23/09/2009 · Palma
Ahir va tenir lloc un plenari extraordinari per tal de desestimar les reclamacions presentades al pressupost. Les reclamacions s'han desestimat, i mantenen les previsions d'ingressos tot hi que és ben clar per a Els Independents de Santa Margalida que, a poc més de tres mesos d'acabar l'any aquestes no es compliran.

23/09/2009 · Palma
Ahir va tenir lloc un plenari extraordinari per tal de desestimar les reclamacions presentades al pressupost. Les reclamacions s'han desestimat, i mantenen les previsions d'ingressos tot hi que és ben clar per a Els Independents de Santa Margalida que, a poc més de tres mesos d'acabar l'any aquestes no es compliran.

El pressupost també segueix sense contemplar una partida d'inversió per l'enllumenat de Son Serra tal com aquesta formació proposa i s'aprovà per unanimitat fa mesos. Tampoc hi ha la partida necessària per fer front a les obres necessàries per arreglar el mur de l'institut.

Que el batle i l'equip de govern de PP i CPU no respectin els acords de plenari proposats pels demés grups desgraciadament no és estrany, com passa amb aquest cas de l'enllumenat de Son Serra, o en el fet que tot hi aprovar-se el setembre de 2007 encara no s'ha posat en marxa la regulació d'antenes de telefonia mòbil del municipi . Però ara ni tan sols compleixen els acords que s'han pres a proposta seva. És el cas de la proposta que presentaren dia 29 de setembre de 2008 on es comprometien a no augmentar el sou de regidors i càrrecs de confiança durant l'any 2009. Idò ni aquest acord han estat capaços de complir ja que al pressupost de 2009 han incrementat en 3.500 € les retribucions d'un càrrec de confiança.

Aquesta és la proposta que presentà el PP (setembre 2008) i que feia referència al pressupost de 2009:
“Aïna Maria Rodríguez Arbona, portaveu del Grup Municipal del Partit Popular a l’ajuntament de Santa Margalida, presenta al ple de la corporació la següent moció:

Des que l’actual crisi econòmica va començar a donar les seves primeres senyals, el Partit Popular ja va alertar de la necessitat d’adoptar, amb caràcter immediat, mesures que permetessin minimitzar el seu impacte. Avui, ja són moltes les famílies i empreses que estan sofrint amb duresa les conseqüències de la situació econòmica. Des del Partit Popular, pensem que davant la passivitat mostrada pel Govern espanyol, els ajuntaments han d’optar per assumir la responsabilitat .

És per això que considerem necessàries determinades mesures que permetin, minimitzar l’impacte de la crisi i contribuir a la recuperació econòmica, pel que serà indispensable, entre d’altres mesures, un canvi i una millora en el sistema de finançament de cara al proper exercici. Segons el nostre partit, són necessàries mesures com la congelació dels sous de tots els càrrecs públics, com dels batles i regidors, així com del personal de confiança, la congelació de dietes i assistències a òrgans col·legiats, així com les assignacions als grups municipals.

També és necessari reduir despeses de protocol i de representació, així com intentar disminuir les despeses en bens corrents i serveis. En definitiva, els ajuntaments, en el marc de les seves competències, i de forma coordinada amb altres nivells de govern, han de tractar de reforçar aquelles actuacions a través de les quals es pugui suavitzar l’impacte de la crisi.

Per tot això, es sol·licita al ple de la corporació l’adopció dels següents acords:
PRIMER.- El ple de la corporació acorda que de cara al pròxim exercici pressupostari no s’incrementin en cap sentit els sous de cap càrrec polític de l’ajuntament de Santa Margalida, ni tampoc els del personal de confiança.
SEGON.- El ple de la corporació acorda que de cara al pròxim exercici pressupostari la congelació de dietes i assistències a òrgans col·legiats, així com les assignacions als grups municipals.
TERCER.- El ple de la corporació acorda reduir les despeses de protocol i de representació, així com intentar disminuir les despeses en bens corrents i serveis.”
Aquesta moció aprovada fa quasi un any ahir va quedar en paper banyat, amb l'aprovació definitiva dels pressuposts de 2009.

21/09/2009 · Palma
S’ha publicat el nou directori d’empreses del ParcBit, on es fa palesa la consolidació del Parc com a referent de la innovació empresarial i la generació de coneixement a les Illes Balears, registrant un creixement en el nombre d’empreses d’un 116% durant el dos darrers anys. Actualment hi ha 111 empreses implantades al ParcBit i el nombre de professionals que hi treballen és de 2.400, un 60% dels quals tenen titulació mitjana o superior.

21/09/2009 · Palma
S’ha publicat el nou directori d’empreses del ParcBit, on es fa palesa la consolidació del Parc com a referent de la innovació empresarial i la generació de coneixement a les Illes Balears, registrant un creixement en el nombre d’empreses d’un 116% durant el dos darrers anys. Actualment hi ha 111 empreses implantades al ParcBit i el nombre de professionals que hi treballen és de 2.400, un 60% dels quals tenen titulació mitjana o superior.

La majoria d’aquestes empreses pertanyen als sectors de les tecnologies de la informació i la comunicació, l’audiovisual, les consultories, els serveis turístics avançats i la biotecnologia. Es tracta d’empreses d’alt valor afegit, de l’anomena’t “sector quinari”, el que es preveu generarà més riquesa i ocupació en el futur.

Un procés similar s’ha produït amb la presència de centres d'investigació i de transferència tecnològica, peces fonamentals per a l'articulació del Parc com a vector d'R+D+I. A l’INESTUR (Institut d’Estratègia Turística) i a la Fundació iBit, s’han afegit el CIDTUR (Centro de Investigación y Desarrollo Turístico) i l’Ocean Bit, com a centres públics d'investigació, i el centre MIC Turisme de Microsoft. A més, actualment es treballa en el pla de construcció de dos edificis per a centres d'investigació de la UIB i d’una incubadora d'empreses biotecnològiques.

A més, el Parc oferirà en breu 100.000 metres quadrats addicionals, la qual cosa hi permetrà la instal•lació noves empreses i entitats de recerca i transferència tecnològica.

10/09/2009 · Palma
CCOO considera que els canvis en la política fiscal anunciats pel president Zapatero no porten a la política fiscal que necessita el país. CCOO opina que cal canviar el sistema fiscal introduint les mesures de progressivitat que es necessiten per impulsar el canvi de model productiu i garantir els sistemes de protecció social. A nivell de govern autonòmic, per CCOO s’ha d’incidir en la posada en funcionament del Pacte per la competitivitat signat el passat mes de juny entre el Govern, els sindicats CCOO i UGT i la patronal Caeb. En aquest sentit, es demana al president Antich que compleixi els acords previstos en el Pacte.

10/09/2009 · Palma
CCOO considera que els canvis en la política fiscal anunciats pel president Zapatero no porten a la política fiscal que necessita el país. CCOO opina que cal canviar el sistema fiscal introduint les mesures de progressivitat que es necessiten per impulsar el canvi de model productiu i garantir els sistemes de protecció social. A nivell de govern autonòmic, per CCOO s’ha d’incidir en la posada en funcionament del Pacte per la competitivitat signat el passat mes de juny entre el Govern, els sindicats CCOO i UGT i la patronal Caeb. En aquest sentit, es demana al president Antich que compleixi els acords previstos en el Pacte.

CCOO assenyala que l’experiència ha demostrat que no hi ha una relació directa i automàtica entre les rebaixes en els tributs sobre la renda i una millora en el creixement de l’economia i l’ocupació, mentre que una política més expansiva en la despesa pública sí que sembla permetre, en determinades ocasions, reactivar l’activitat econòmica, a més de respondre a les necessitats dels sectors més desfavorits.

Segons el secretari d’Ocupació, Rafel Borràs, “serà imprescindible escometre una revisió global de la política fiscal per fer front a aquesta situació perquè les rebaixes en els impostos sobre la renda o la desaparició d’altres impostos (per exemple, sobre el patrimoni o sobre successions i donacions) són una temeritat”. Borràs es pregunta quin sector de la nostra societat assumirà la pujada d’impostos, perquè si les grans fortunes multipliquen beneficis, semblaria just que fossin elles les que haurien d’aportar més. En la seva opinió, "resulta oportú, en l’àmbit del Govern central, eliminar la deducció de 400 euros de l’IRPF i revertir la supressió de l’Impost de Patrimoni (més de 7.000 milions d’euros) per a engegar un pla ambiciós de polítiques públiques”. El que fa falta és que el qui més tingui més pagui.

Per la seva banda, la secretària general de CCOO, Katiana Vicens, insisteix en el desenvolupament del Pacte per la competitivitat. “El desenvolupament dels acords del Diàleg Social ens han de permetre caminar cap a un nou model de creixement mediambientalment i socialment sostenible, amb un bon capital humà i, per tant, amb millor educació, formació i més R+D+i que garanteixin una ocupació de qualitat amb igualtat i seguretat i que possibilitin l’extensió de més i millors drets socials”, assenyala. Segons Katiana Vicens, avançar decididament vers aquest nou patró de creixement “és possible, i així ho demostra el Pacte, amb més competitivitat de les nostres empreses i, fins i tot, amb guanys de productivitat que ens permetin superar la crisi amb més fortaleses econòmiques i socials i assegurar la millora de la capacitat adquisitiva dels salaris, especialment dels més baixos. És un bon pacte que ara s’ha de complir”, conclou la secretària general de CCOO Illes. 

08/09/2009 · Palma
El secretari general del PSM-EN, Biel Barceló, i el senador autonòmic del PSM-EN, Pere Sampol, han afirmat avui que el nou sistema de finançament autonòmic (aprovat el passat mes de juliol) “no resol, ni de molt”, els problemes de finançament de les Illes Balears i “no permet de cap manera fer front a la situació de davallada d’ingressos” a què s’enfronta la Comunitat Autònoma. Els nacionalistes han arribat a aquesta conclusió en haver conegut les previsions de finançament per a l’elaboració dels Pressuposts de la CAIB per al 2010 (de 130 milions el 2009 i 158 milions el 2010).

08/09/2009 · Palma
El secretari general del PSM-EN, Biel Barceló, i el senador autonòmic del PSM-EN, Pere Sampol, han afirmat avui que el nou sistema de finançament autonòmic (aprovat el passat mes de juliol) “no resol, ni de molt”, els problemes de finançament de les Illes Balears i “no permet de cap manera fer front a la situació de davallada d’ingressos” a què s’enfronta la Comunitat Autònoma. Els nacionalistes han arribat a aquesta conclusió en haver conegut les previsions de finançament per a l’elaboració dels Pressuposts de la CAIB per al 2010 (de 130 milions el 2009 i 158 milions el 2010).

Biel Barceló ha qualificat el nou model d’“insuficient” per als anys 2009 i 2010, en què el finançament de Balears “torna a quedar clarament per davall de la mitjana estatal”, i ha explicat que només hi ha una “promesa” que les xifres milloraran els anys 2011 i 2012 (quan es faci la liquidació del fons de competitivitat). Per tot això, i citant les conclusions d’estudis com ara l’elaborat per Ángel de la Fuente per a la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, el líder del PSM-EN ha afirmat que el nou sistema “no ofereix garanties que arribarem a la mitjana, manté els vicis de l’anterior, i fins i tot és manco transparent. El compromís de Zapatero no s’acompleix”. Barceló ha apuntat que la situació és especialment greu de cara a l’exercici pressupostari de 2010: “ara que hem d’afrontar una davallada d’ingressos que ens duu pràcticament a una economia de guerra, hem de continuar fent una aportació en solidaritat tan desmesurada?”, s’ha demanat.
 
El dirigent nacionalista també ha criticat el PP per haver “cremat el matalàs” que tenia la CAIB durant la legislatura passada, en referència a la mala gestió en infrastructures com el Palma Arena o el metro i als casos de corrupció investigats per la justícia. “El que han de fer és tornar els doblers públics robats i demanar perdó a la ciutadania”.
 
Per la seva banda, el senador Pere Sampol ha anunciat que presentarà esmenes a la llei de finançament autonòmic en la seva tramitació al Senat, per tal que “garanteixi l’equiparació a la mitjana estatal de finançament per càpita, més enllà d’una declaració d’intencions”, i perquè aquesta equiparació es faci efectiva des de l’1 de gener de 2009 i es puguin preveure els ingressos en els pressuposts de 2010, a més que el sistema tengui en compte el diferencial del cost de la vida (que a les Illes Balears és un 6% més car que al conjunt de l’Estat).

07/09/2009 · Palma
Les tres-centes persones que treballen al palau de congressos engronsaran a partir del desembre la cua de l'atur. Tot perquè el grup Barceló, que en guanyà el concurs, ara no està interessat i no ficarà diners, ja que amb la crisi el grup hoteler ha congelat les seves inversions. Els 30 milions d'euros que les institucions balears han destinat a la construcció del palau de congressos s'acabaran d'aquí a quatre mesos; un palau amb hotels inclosos que promogué l'expresident Jaume Matas a la façana marítima de Palma. Sembla que la crisi és la culpable de tot, i qui ha creat la crisi? I qui la paga? Bé, res de nou.

07/09/2009 · Palma
Les tres-centes persones que treballen al palau de congressos engronsaran a partir del desembre la cua de l'atur. Tot perquè el grup Barceló, que en guanyà el concurs, ara no està interessat i no ficarà diners, ja que amb la crisi el grup hoteler ha congelat les seves inversions. Els 30 milions d'euros que les institucions balears han destinat a la construcció del palau de congressos s'acabaran d'aquí a quatre mesos; un palau amb hotels inclosos que promogué l'expresident Jaume Matas a la façana marítima de Palma. Sembla que la crisi és la culpable de tot, i qui ha creat la crisi? I qui la paga? Bé, res de nou.

04/09/2009 · Palma
L'exdirector de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Raimundo Alabern ha admès avui davant el jutge que instrueix el cas de presumpta corrupció en la construcció del Palma Arena que l'organisme públic va realitzar un patrocini en la passada legislatura per 350.000 euros "justificat amb factures". Aixó ho ha informat avui dBalears.

Segons ha informat avui l'advocat d'Alabern, Gregorio Sanjosé, en declaracions els periodistes després de finalitzar la compareixença del seu client, el jutge ha inquirit directament l'exdirector de l'Ibatur per l'esmentat patrocini, que es va fer per al velòdrom amb l'empresa de publicitat Nimbus, propietat de l'imputat Miguel Romero.

04/09/2009 · Palma
L'exdirector de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Raimundo Alabern ha admès avui davant el jutge que instrueix el cas de presumpta corrupció en la construcció del Palma Arena que l'organisme públic va realitzar un patrocini en la passada legislatura per 350.000 euros "justificat amb factures". Aixó ho ha informat avui dBalears.

Segons ha informat avui l'advocat d'Alabern, Gregorio Sanjosé, en declaracions els periodistes després de finalitzar la compareixença del seu client, el jutge ha inquirit directament l'exdirector de l'Ibatur per l'esmentat patrocini, que es va fer per al velòdrom amb l'empresa de publicitat Nimbus, propietat de l'imputat Miguel Romero.

"Aquesta quantitat concreta està justificada amb factures i altres", ha assegurat Sanjosé, que ha reconegut que es tracta d'"un patrocini que efectivament es va dur a terme".

Encara així, l'advocat ha dit que no s'ha concretat el delicte que li imputen al seu client de moment, encara que "evidentment contínua imputat, el que no vol dir que en un parell de mesos o un mes puguem demanar el sobreseïment de la causa".

El jutge José Castro no va preguntar a Alabern per cap altra factura, com les que suposadament hauria emès Nimbus per contractes de 12.000 euros ni per presumptes pagaments en negre.

En aquest sentit, Sanjosé ha dit no entendre el motiu de la citació del seu client avui, ja que considera que no té cap vinculació amb el cas. "Només es va fer un patrocini, un conveni i tot està d'acord amb la normativa d'aplicació".

La Fiscalia, per la seva part, segons ha explicat Sanjosé, "no ha fet cap petició ni mesura cautelar de cap tipus ni de responsabilitat civil".

Després de la compareixença d'Alabern, qui ha estat poc més d'hora i mitja davant el jutge, ha iniciat la seva declaració -al voltant de les 12.20 hores- l'exregidor d'Hisenda en l'Ajuntament de Palma i actual conseller insular, Pedro Álvarez.

Álvarez ha declarat als periodistes, mentre esperava davant la sala del Jutjat d'Instrucció número tres de palma, que es troba "molt tranquil".

24/07/2009 · Palma
Al voltant d’unes 60 persones assistiren ahir horabaixa al pati de Can Alcover de Palma al primeres assalt de les jornades “La crisi, el capitalisme... i les nostres alternatives!”, organitzades pel col·lectiu Gent Activa, que va superar les expectatives i creades i va haver d’ampliar l’espai on acomodar-se per escoltar les ponències. L’objectiu de la jornada d’ahir era obrir un debat sobre les respostes que es poden donar des de Mallorca a l’actual situació de crisi.

24/07/2009 · Palma
Al voltant d’unes 60 persones assistiren ahir horabaixa al pati de Can Alcover de Palma al primeres assalt de les jornades “La crisi, el capitalisme... i les nostres alternatives!”, organitzades pel col·lectiu Gent Activa, que va superar les expectatives i creades i va haver d’ampliar l’espai on acomodar-se per escoltar les ponències. L’objectiu de la jornada d’ahir era obrir un debat sobre les respostes que es poden donar des de Mallorca a l’actual situació de crisi.

El membre de Gent Activa Palma Guillem Colom encetà l’acte donant pas a Borja Rosa, integrant del Col·lectiu Crisi, nascut a Barcelona i conegut pel suport que ha donat a Enric Duran, el jove empresonat per un acte de desobediència activa a la banca. Rosa explicà ahir els principis del col·lectiu i la manera com s’estan començant a organitzat per tal de poder demostrar que “podem viure sense capitalisme”.

Després de la seva ponència, Colom donà la paraula a unes altres tres persones que exposaren les “alternatives al  mercat capitalista” que estan creant des dels seus respectius col·lectius locals a Mallorca. En primer lloc, Mònica Jaume, de la cooperativa Agrohoritzontal, explicà com “des de Ciutat també és possible” apostar per un consum ecològic i responsable, al marge de les grans cadenes de distribució que ens ofereix el mercat convencional.
En segon lloc, parlà Tina Codina, secretària de l’Associació de Veïns de Canamunt – Ciutat Antiga. Codina exposà un servei impulsat des de l’associació perquè la gent del barri tingui accés a una alimentació ecològica i local sense intermediaris. A més, Codina exposà altres “alternatives” que s’estan impulsant des de l’Associació de Veïns, com ara un aparcament col·lectiu de bicicletes. “Això no és només un servei, sinó una actitud”, digué Codina remarcant el caràcter “col·lectiu” i autogestionari de les propostes que, en aquest cas, fomenta l’ús d’un transport ecològic i econòmic al centre de la ciutat, com ho és la bicicleta.

Finalment, la primera part de l’acte es clogué amb la intervenció de Teo Nogara, membre i comercial d’Això és Vida, una de les primeres cooperatives de pagesos que també aposten pel contacte directe amb el consumidor. Nogara explicà els avenços d’Això és Vida i mostrà la forma com també es pot apostar per una producció responsable fora de les grans cadenes de distribució que ofereix el mercat capitalista a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans.
En acabar les ponències, el públic assistent obrí un interessant davant sobre tantes altres possibilitats que es poden dur a terme per fer front a la crisi i al capitalisme. Des de l’objecció fiscal, fins a l’organització en els centres de treball i al carrer o l’aposta per alternatives solidàries i de cooperació amb els nostres semblants, aquí i arreu del món. 

Demà dissabte Gent Activa Palma tanca les jornades amb un taula rodona sota el títol “Davant la crisi i el capitalisme... quin sindicalisme?”. Hi participaran Pep Juárez (CGT), Xesc Ramis (STEI), Biel Torrens (Unió de Pagesos) i un membre de la CNT. També hi haurà una fira d’entitats, un sopar ecològic i diverses activitats de cultura popular. Tots els actes tindran lloc a la plaça del Mercat de Palma (entre Can Berga i el bar Alaska, al carrer Unió).  Podeu veure més informació al cartell adjunt i a http://www.gentactivapalma.blogspot.com

22/07/2009 · Palma
Demà, dijous, 23 de juliol, a les 20.00 hores, al jardí de Can Alcover-Espai de Cultura, començaran les jornades sobre el tema «Capitalisme, crisi i alternatives» organitzades pel col·lectiu Gent Activa. La primera sessió consistirà en una sèrie de conferències i un debat sobre la qüestió.

A les 20.00 hores hi haurà la conferència “Podem viure... sense capitalisme”, a càrrec de Borja Rosa, membre del Col·lectiu Crisi. Posteriorment, a les 21.00 hores es farà la taula rodona “Alternatives possibles a Mallorca”, amb la participació de Teo Nogara (Això és Vida), Mònica Jaume (Cooperativa Agrohoritzontal) i Tina Codina (Associació de Veïns Canamunt–Ciutat Antiga). Per acabar la jornada, a les 21.15 hores es farà un debat obert als assistents.  

22/07/2009 · Palma
Demà, dijous, 23 de juliol, a les 20.00 hores, al jardí de Can Alcover-Espai de Cultura, començaran les jornades sobre el tema «Capitalisme, crisi i alternatives» organitzades pel col·lectiu Gent Activa. La primera sessió consistirà en una sèrie de conferències i un debat sobre la qüestió.

A les 20.00 hores hi haurà la conferència “Podem viure... sense capitalisme”, a càrrec de Borja Rosa, membre del Col·lectiu Crisi. Posteriorment, a les 21.00 hores es farà la taula rodona “Alternatives possibles a Mallorca”, amb la participació de Teo Nogara (Això és Vida), Mònica Jaume (Cooperativa Agrohoritzontal) i Tina Codina (Associació de Veïns Canamunt–Ciutat Antiga). Per acabar la jornada, a les 21.15 hores es farà un debat obert als assistents.  

Les activitats continuaran el dissabte, 25 de juliol, amb una jornada al carrer, més concretament a la plaça del Mercat. A les 19.00 hores es farà una taula Rodona amb el títol “Davant la crisi i el capitalisme, quin sindicalisme?”, amb la participació de Pep Juárez (CGT), Xesc Ramis (STEI), Biel Torrens (Unió de Pagesos) i un membre de la CNT. Posteriorment, a les 21.00 hores hi haurà un sopar ecològic a 9 € i diverses manifestacions de Cultura Popular (actuacions de Glosadors i Xeremiers, de Francesc Ribera “Titot” i de Catalina Canyelles. Al llarg de l’horabaixa hi haurà una Fira d’Entitats amb la participació de cooperatives de la terra, col·lectius populars, organitzacions juvenils, llibres i premsa alternativa i entitats ecologistes. 

15/07/2009 · Palma
El conseller de Presidència, Albert Moragues, ha fet un balanç molt positiu dels devuit mesos de presidència balear de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. El conseller ha recordat que “vam heretar l’Euoregió amb un grau d’activitat baix” i que durant aquests mesos de presidència “hem aconseguit que l’Euroregió passàs de ser una voluntat política a un instrument polític important en la construcció de l’Europa de les regions”.

15/07/2009 · Palma
El conseller de Presidència, Albert Moragues, ha fet un balanç molt positiu dels devuit mesos de presidència balear de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. El conseller ha recordat que “vam heretar l’Euoregió amb un grau d’activitat baix” i que durant aquests mesos de presidència “hem aconseguit que l’Euroregió passàs de ser una voluntat política a un instrument polític important en la construcció de l’Europa de les regions”.

El conseller, que ha comparegut en roda de premsa acompanyat del director general d’Acció Exterior i Relacions amb la Unió Europea, Jordi Bayona, ha explicat que aquest avanç s’ha aconseguit amb la posada en marxa d’un instrument jurídic tan important com l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT).

Moragues també ha assenyalat que durant aquests devuit mesos s’ha establert, en l’àmbit de l’Euroregió, un nou marc de cooperació que ens fa més grans i ens dóna més oportunitats perquè “formam una unitat política de quasi 15.000 habitants que començarà a caminar el 2010 amb un pressupost propi”, de 500.000 euros.

14/07/2009 · Palma
L’anunci de nou model de finançament fet públic ahir ha acabat amb l’escenificació iniciada fa mesos pel Govern de les Illes Balears i pel govern espanyol. L’obra teatral va tenir el darrer episodi fa pocs dies quan el president Antich va tornar de Madrid manifestant la seva preocupació per una oferta insuficient i afirmant que el Govern no signaria mai un acord d’aquestes característiques. Segurament, el bessó de l’acord ja estava pactat i es tractava de vendre un pacte que, sense ser espectacular i amb les reserves que calgui, significa una millora important per a Balears. 

14/07/2009 · Palma
L’anunci de nou model de finançament fet públic ahir ha acabat amb l’escenificació iniciada fa mesos pel Govern de les Illes Balears i pel govern espanyol. L’obra teatral va tenir el darrer episodi fa pocs dies quan el president Antich va tornar de Madrid manifestant la seva preocupació per una oferta insuficient i afirmant que el Govern no signaria mai un acord d’aquestes característiques. Segurament, el bessó de l’acord ja estava pactat i es tractava de vendre un pacte que, sense ser espectacular i amb les reserves que calgui, significa una millora important per a Balears. 

Els responsables del PSIB-PSOE afirmen que l’arxipèlag arriba per primera vegada en la seva història a la mitjana de l’Estat, la qual cosa servirà per alleujar les arques autonòmiques. El PP s’apunta a l’oposició frontal, com sempre sense gaire credibilitat. I el Bloc i UM estan a l’expectativa, a l’espera de conèixer els detalls de l’acord i veure si justifiquen l’alegria desbordant d’Antich i companyia. En qualsevol cas, cal tenir en compte que si Balears arriba a la mitjana, això vol dir que no la supera. I això vol dir que no hi ha tampoc compensacions per més de vint anys de discriminació econòmica per part de l’Estat. Sense reparació del deute històric, no n’hi ha per pegar bots d’alegria.

17/06/2009 · Palma
El portaveu del grup parlamentari del BLOC per Mallorca i PSM-Verds, Biel Barceló, i el senador autonòmic pel BLOC-PSM-Verds, Pere Sampol, han presentat avui en roda de premsa els criteris que hauria de contemplar el nou sistema de finançament auronòmic, i l'increment de recursos que li haurien de correspondre, "per justícia", a les Illes Balears, per el que demanen un increment de 900 milions (M) d'euros (€) anuals. Els dirigents nacionalistes han pres en consideració les dades relatives a l'any 2007, fetes públiques recentment pel Ministeri d'Economia i Hisenda.

17/06/2009 · Palma
El portaveu del grup parlamentari del BLOC per Mallorca i PSM-Verds, Biel Barceló, i el senador autonòmic pel BLOC-PSM-Verds, Pere Sampol, han presentat avui en roda de premsa els criteris que hauria de contemplar el nou sistema de finançament auronòmic, i l'increment de recursos que li haurien de correspondre, "per justícia", a les Illes Balears, per el que demanen un increment de 900 milions (M) d'euros (€) anuals. Els dirigents nacionalistes han pres en consideració les dades relatives a l'any 2007, fetes públiques recentment pel Ministeri d'Economia i Hisenda.

Barceló i Sampol han assenyalat que l'increment de població de les Illes Balears entre els anys 1999 i 2007 ha estat del 25,4%, el més alt del conjunt de CCAA de l'Estat. Per contra, l'increment dels recursos no ha compensat adequadament l'increment poblacional, la qual cosa demostra, segons Sampol, que "el sistema no ha funcionat correctament".
 
Els representants del BLOC han apuntat que les Illes Balears han rebut l'any 2007 un total de 2.495 M€ en concepte de finançament, quan li haurien correspost 2.785 M€ en funció de l'increment de la població. És a dir, que el nostre país ha rebut 290 M€ menys del que li hauria tocat si s'hagués tengut en compte la població real. Segons els càlculs d'aquesta formació política, entre els anys 2000 i 2008 el dèficit acumulat ha estat de prop de 2.000 M€, que són recursos que les Illes Balears han deixat d'ingressar per mor dels "errors del sistema".
 
Per això, Biel Barceló ha explicat que, per tal d'equiparar-nos amb la mitjana estatal de finançament per càpita, i segons les darreres dades del 2007, el nou sistema hauria d'implicar un increment del finançament de 497 M€ anuals per a les Illes Balears: els 290 M€ esmentats, als quals se'ls hauria de sumar la part proporcional a la població de Balears dels 9.000 M€ addicionals injectats per l'Estat per al nou model (que, si la població balear és un 2,3% de la població de l'Estat, serien aproximadament 207 M€).
 
A més, Barceló ha reclamat una partida addicional per tal de compensar els 2.000 M€ de dèficit acumulat durant els darrers perquè el sistema actual no ha tengut en compte l'enorme increment de població de les Illes Balears. En aquest sentit, el portaveu del BLOC ha proposat una "mesura transitòria" que suposàs un increment del finançament de 200 M€ anuals addicionals durant els propers 10 anys.
 
Finalment, Biel Barceló també ha apuntat que el nou sistema de finançament hauria de contemplar, per a les Illes Balears, els recursos necessaris per a l'exercici de les competències que no tenen la resta de CCAA, com són les carreteres i el transport ferroviari. Segons Barceló, una altra partida addicional de 200 M€ anuals donaria una "resposta adequada a les necessitats d'inversions de les Illes Balears en matèria de carreteres i ferrocarril" (que, fins ara, s'han de finançar a través de convenis amb l'Estat).
 
En total, segons els càlculs del BLOC, les Illes Balears haurien de rebre prop de 897 M€ addicionals amb el nou sistema de finançament autonòmic, per tal d'aconseguir els recursos "que per justícia ens haurien de correspondre". Biel Barceló ha insistit que "ara és el moment de negociar les xifres definitives" i de "tancar un bon acord", ja que, "si no arribam ara a un bon acord, tornarem a arrossegar un mal sistema de finançament durant anys, i tornarem a perdre recursos indispensables per tenir uns serveis públics de qualitat".

15/06/2009 · Palma
Després d'assumir la presidència de l'Euroregió Pirineus Mediterrània durant 18 mesos, en un acte que va tenir lloc a Tolosa el desembre del 2007, Balears lliurarà el testimoni dijous que ve a Palma a la comarca de Llanguedoc-Rosselló, que assumirà la presidència per un espai de temps de 18 mesos, tal i com ho estableixen els Estatuts d'aquesta zona.

15/06/2009 · Palma
Després d'assumir la presidència de l'Euroregió Pirineus Mediterrània durant 18 mesos, en un acte que va tenir lloc a Tolosa el desembre del 2007, Balears lliurarà el testimoni dijous que ve a Palma a la comarca de Llanguedoc-Rosselló, que assumirà la presidència per un espai de temps de 18 mesos, tal i com ho estableixen els Estatuts d'aquesta zona.

En roda de premsa, el conseller de Presidència del Govern, Albert Moragues, ha informat que aquest traspàs de poders començarà amb una reunió al Consolat de Mar, seguida d'un "acte més social" al Castell de Bellver, al voltant de les 20.00 hores, que tindrà la presència dels presidents de les quatre regions integrades en l'Euroregió, com són Catalunya (José Montilla), Migdia-Pririneus (Martín Malvy), Balears (Francesc Antich), i Llanguedoc-Rosselló (Georges Frêche).

Aragó forma part de l'Euroregió però no hi participa activament degut al litigi sobre l'art sacre de la Franja d'Aragó existent entre el Govern autonòmic d'aquesta comunitat i la Generalitat de Catalunya.

Així, el director general d'Acció Exterior, Jordi Bayona, ha informat que abans de l'acte es portaran a terme un total de quatre reunions paral·leles en les quals els vicepresidents d'aquestes regions, també presents en la presa de possessió, conversaran i treballaran en aspectes relacionats amb les Cambres de Comerç, els Consells Econòmics i Socials, els grups d'ensenyament --amb especial atenció a Universitats i Innovació--, així com sobre Cultura.

Alhora, Moragues va incidir en què en aquest espai temporal s'ha aconseguit que l'Euroregió sigui una "realitat i un instrument útil" al servei dels ciutadans i dels col·lectius que la conformen, i alhora ha remarcat que al llarg de la presidència balear s'han aconseguit assumir "quatre grans reptes".

En concret, ha destacat la posada en marxa l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), promoure la participació ciutadana i la implicació de la societat civil en l'Euroregió a través de la creació i impuls de xarxes (actualment existeixen 10), així com impulsar la projecció exterior de l'Euroregió als dos costats del Mediterrània, així com ser "fidels" a la Declaració constitutiva de l'Euroregió, que expressa una voluntat de cooperació amb el principal objectiu de consolidar un desenvolupament sostenible.

Alhora, i en relació amb les xarxes socials creades des de l'organisme mediterrani, cal destacar la xarxa d'Universitats --que busca impulsar la constitució d'un 'Eurocampus' a través del qual impulsar la mobilitat d'estudiants (al voltant de 500.000 en tota la regió), així com professors i investigadors--, la xarxa Euroregional de Televisió Sense Fronteres, de Sindicats, de Joves innovadors i empresaris de l'Euroregió, així com la xarxa de Consells Econòmics i Socials.

Pel que fa a pressupostos per portar a terme actuacions al llarg del 2010, tot i que a partir de Setembre ja s'iniciaran diverses iniciatives, Moragues ha informat que es disposa d'un pressupost de funcionament dotat amb 500.000 euros, que inclou diferents actuacions en l'AECT, i en el que està relacionat amb Cultura i Joventut, camp en el qual es pretén portar a terme un 'Techno-Lab', amb el principal objectiu que els ciutadans de la regió puguin accedir a través d'Internet als programes culturals de les diferents zones.

Tot i això, al llarg d'aquests 18 mesos, es van portar a terme trobades de xarxes de centres d'innovació tecnològica de la regió, així com reunions dels consellers d'Agricultura per crear la xarxa de Desenvolupament Rural de l'Euroregió Pirineus Mediterrània. Alhora, el passat 5 de juny es celebrà una reunió 'BioCluster' Sud d'Europa, que va centrar la seva principal activitat en la innovació a l'àmbit sanitari.

D'altra banda, també s'han celebrat encontres específics --grups de treball-- en matèria de Cultura, Vida Associativa, Observatori Socioeconòmic de l'Euroregió, així com el d'Instituts d'Innovació Empresarial, que va tenir lloc el passat 24 d'octubre del 2008 a Barcelona, en què es van tractar qüestions relatives a la presentació de projectes en el marc de la futura AECT.

Palma, centre de trobades
En concret, Palma de Mallorca va acollir un total de vuit jornades i encontres al llarg del seu presidència, com la celebració del I Congrés Nacional de Responsabilitat Social d'Empreses Turístiques, que s'ha fet els dies 17 i 18 de gener del 2008; la reunió d'eurodiputats de l'Euroregió (23 de maig del 2008), i les primeres jornades 'R+D Euroregió Innova' (15 i 16 de maig 2008).

Alhora, la capital balear ha estat l'escenari de la celebració del Seminari Internacional d'Innovació i Turisme (22, 23 i 24 d'octubre del 2008), les III Jornades de Gestors Culturals de l'Euroregió (23, 24 i 25 d'octubre del 2008); el Seminari de Formació i Innovació (10 i 11 de novembre del 2008).

Tot i això, també cal destacar la jornada TAMIB sobre el paper dels òrgans extrajudicials de conflictes laborals en l'Euroregió, que s'ha fet els dies 12 i 13 de novembre del 2008, i, finalment, la mostra de Formació Professional (FP) que va tenir lloc el passat 15 de gener del present exercici.