31/12/2009 · Palma
Avui es compleixen 780 anys exactes que les tropes catalanes, comandades per un joveníssim Rei En Jaume, conqueriren la Madina Mayurqa i acabaren amb el regne musulmà de Mallorca. El 31 de desembre de 1229, finalment, l'exèrcit català aconseguí rompre les defenses de la ciutat, després d'un llarguíssim setge que havia començat amb el desembarcament, a Santa Ponça, el 12 de setembre del mateix any, i de la victòria en la batalla lliurada just en prendre terra.

Des d'aquell dia, Palma i tot Mallorca celebra la Festa de l'Estendard, la festa civil més antiga d'Europa, la celebració de la conquesta catalana, l'origen del nostre país actual. Avui dematí el ritual s'ha repetit, i a la Plaça de Cort hi ha onejat, tot el dematí, l'Estendard reial de la senyera quatribarrada: la bandera catalana de Mallorca, acompanyada de la Cimera del Rei Martí. Els regidors de l'Ajuntament han estat qui han col·locat l'Estendard, i acompanyats dels membres del Consell i del Govern, han desfilat fins a la Seu per assistir a l'ofici concelebrat, acompanyats d'un estol de cavallets, cossiers, cavallers i ministrils. Després, la retirada de l'Estendard i la representació de la Colcada: la narració d'aquella batalla que va significar la creació del nostre país com a tal.

31/12/2009 · Palma
Avui es compleixen 780 anys exactes que les tropes catalanes, comandades per un joveníssim Rei En Jaume, conqueriren la Madina Mayurqa i acabaren amb el regne musulmà de Mallorca. El 31 de desembre de 1229, finalment, l'exèrcit català aconseguí rompre les defenses de la ciutat, després d'un llarguíssim setge que havia començat amb el desembarcament, a Santa Ponça, el 12 de setembre del mateix any, i de la victòria en la batalla lliurada just en prendre terra.

Des d'aquell dia, Palma i tot Mallorca celebra la Festa de l'Estendard, la festa civil més antiga d'Europa, la celebració de la conquesta catalana, l'origen del nostre país actual. Avui dematí el ritual s'ha repetit, i a la Plaça de Cort hi ha onejat, tot el dematí, l'Estendard reial de la senyera quatribarrada: la bandera catalana de Mallorca, acompanyada de la Cimera del Rei Martí. Els regidors de l'Ajuntament han estat qui han col·locat l'Estendard, i acompanyats dels membres del Consell i del Govern, han desfilat fins a la Seu per assistir a l'ofici concelebrat, acompanyats d'un estol de cavallets, cossiers, cavallers i ministrils. Després, la retirada de l'Estendard i la representació de la Colcada: la narració d'aquella batalla que va significar la creació del nostre país com a tal.

22/09/2009 · Palma
L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) agraeix la decisió del Consell de Mallorca de donar l'ordre d'aturar la demolició del Quarter de Carabiners. Aquesta associació havia sol•licitat d'urgència ahir horabaixa que no es tirara baix. Un funcionari s’ha desplaçat fins a l’Ajuntament de Ses Salines i fins al Quarter per lliurar la notificació.
ARCA veu positivament que la Direcció Insular de Patrimoni Històric, dirigida per Biel Cerdà, hagi conservat l'edifici, però hi demana tres coses urgents. Primer, la catalogació efectiva de Quarter per part del Consell, tal i com demana des de fa més de mig any. També considera oportú que tots els elements retirats: teules, vigues, finestres i persianes es conservin per ser restituïts. I en darrer lloc que es protegeixi l’estructura actual sense teulada perquè les plujes previstes durant aquests dies, poden danyar l’estructura de l’immoble.

L'associació pel seu costat estudiarà quines iniciatives prendre en un futur immediat per denunciar l’actuació del batlle actual de Ses Salines i tot el seu equip de govern i també sobre l’actuació del Delegat del Govern.

22/09/2009 · Palma
L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) agraeix la decisió del Consell de Mallorca de donar l'ordre d'aturar la demolició del Quarter de Carabiners. Aquesta associació havia sol•licitat d'urgència ahir horabaixa que no es tirara baix. Un funcionari s’ha desplaçat fins a l’Ajuntament de Ses Salines i fins al Quarter per lliurar la notificació.
ARCA veu positivament que la Direcció Insular de Patrimoni Històric, dirigida per Biel Cerdà, hagi conservat l'edifici, però hi demana tres coses urgents. Primer, la catalogació efectiva de Quarter per part del Consell, tal i com demana des de fa més de mig any. També considera oportú que tots els elements retirats: teules, vigues, finestres i persianes es conservin per ser restituïts. I en darrer lloc que es protegeixi l’estructura actual sense teulada perquè les plujes previstes durant aquests dies, poden danyar l’estructura de l’immoble.

L'associació pel seu costat estudiarà quines iniciatives prendre en un futur immediat per denunciar l’actuació del batlle actual de Ses Salines i tot el seu equip de govern i també sobre l’actuació del Delegat del Govern.

17/09/2009 · Palma
Demà, divendres, 18 de setembre, a les 20.00 hores, a la plaça de la Porta des Camp, a Palma, es farà una nova activitat de "Tots plegats!". Sota el títol "Nit de llegendes de Palma. Una passejada nocturna pel centre històric", es farà una visita guiada per l’historiador Gaspar Valero. El punt de partida serà la plaça de la Porta des Camp (davant la benzinera). L’activitat és gratuïta, encara que les places estan completes.  

17/09/2009 · Palma
Demà, divendres, 18 de setembre, a les 20.00 hores, a la plaça de la Porta des Camp, a Palma, es farà una nova activitat de "Tots plegats!". Sota el títol "Nit de llegendes de Palma. Una passejada nocturna pel centre històric", es farà una visita guiada per l’historiador Gaspar Valero. El punt de partida serà la plaça de la Porta des Camp (davant la benzinera). L’activitat és gratuïta, encara que les places estan completes.  

15/09/2009 · Palma
Nanda Ramon, regidora de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l´Ajuntament de Palma, va inaugurar, juntament amb José Francisco Hila, regidor de l'Àrea Delegada de Funció Pública, Desconcentració Territorial i Població, la placa dedicada a Joan Mascaró Fornés. El carrer dedicat al filòleg nascut a Santa Margalidad sustitueix ja el carrer del Coronel Beortegui.
A l´acte  varen assistir a més el Pare Marc del Secar de la Real, el qual va ser  amic personal de Joan Mascaró, i va llegir una breu biografia d´aquest; Assumpció Renóm, presidenta de l´ Associació de Veïns del Secar de la Real; i Toni Más Fornés, historiador de Santa Margalida, d´on  era originari Joan Mascaró.

15/09/2009 · Palma
Nanda Ramon, regidora de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l´Ajuntament de Palma, va inaugurar, juntament amb José Francisco Hila, regidor de l'Àrea Delegada de Funció Pública, Desconcentració Territorial i Població, la placa dedicada a Joan Mascaró Fornés. El carrer dedicat al filòleg nascut a Santa Margalidad sustitueix ja el carrer del Coronel Beortegui.
A l´acte  varen assistir a més el Pare Marc del Secar de la Real, el qual va ser  amic personal de Joan Mascaró, i va llegir una breu biografia d´aquest; Assumpció Renóm, presidenta de l´ Associació de Veïns del Secar de la Real; i Toni Más Fornés, historiador de Santa Margalida, d´on  era originari Joan Mascaró.

11/09/2009 · Palma
El secretari general del PSM-EN, Biel Barceló, intervendrà en l’acte de commemoració de l’aniversari del desembarcament del rei en Jaume a Mallorca. L’acte està organitzat per l’agrupació del PSM-EN de Calvià, i es farà davant la Creu del Desembarcament de Santa Ponça (devora el Club Nàutic), a les 19.00 hores.

D’altra banda, enguany el pregó commemoratiu serà llegit per Maties Garcies, director insular de Cultura del Consell de Mallorca, i durà per títol “La Conquesta de Mallorca: del passat al present”. L’acte també inclourà un recital del grup Klassik.

11/09/2009 · Palma
El secretari general del PSM-EN, Biel Barceló, intervendrà en l’acte de commemoració de l’aniversari del desembarcament del rei en Jaume a Mallorca. L’acte està organitzat per l’agrupació del PSM-EN de Calvià, i es farà davant la Creu del Desembarcament de Santa Ponça (devora el Club Nàutic), a les 19.00 hores.

D’altra banda, enguany el pregó commemoratiu serà llegit per Maties Garcies, director insular de Cultura del Consell de Mallorca, i durà per títol “La Conquesta de Mallorca: del passat al present”. L’acte també inclourà un recital del grup Klassik.
 
Amb aquesta celebració, els nacionalistes commemoren la incorporació de Mallorca a l’àmbit cultural i geopolític català.

10/09/2009 · Palma
Demà divendres, 11 de setembre, a les 20:30 a l'assecador de xarxes del Portitxol de Palma, Esquerra Palma organitza una vetllada per a homenatjar els herois que defensaren Barcelona el 1714. Hi haurà sopar de pa amb oli, parlaments i música popular amb xeremiers. L'activitat és gratuïta i heu de confirmar l'assistència a palma@esquerra.org o al 971 728 826.

10/09/2009 · Palma
Demà divendres, 11 de setembre, a les 20:30 a l'assecador de xarxes del Portitxol de Palma, Esquerra Palma organitza una vetllada per a homenatjar els herois que defensaren Barcelona el 1714. Hi haurà sopar de pa amb oli, parlaments i música popular amb xeremiers. L'activitat és gratuïta i heu de confirmar l'assistència a palma@esquerra.org o al 971 728 826.

01/09/2009 · Palma
ARCA, associació proteccionista del Patrimoni, en demanava la protecció des de 2005. Quantes pèrdues més hem de tenir per a que a l’Ajuntament de Palma es considerin responsables i reaccionin? Les cases del rafal de Son Santiscle -Sa Casa Blana o del Rafal, com també eren conegudes-, situades davant l’estadi de futbol de Son Moix, foren enderrocades sense pietat el cap de setmana del 22-23 d’agost.

01/09/2009 · Palma
ARCA, associació proteccionista del Patrimoni, en demanava la protecció des de 2005. Quantes pèrdues més hem de tenir per a que a l’Ajuntament de Palma es considerin responsables i reaccionin? Les cases del rafal de Son Santiscle -Sa Casa Blana o del Rafal, com també eren conegudes-, situades davant l’estadi de futbol de Son Moix, foren enderrocades sense pietat el cap de setmana del 22-23 d’agost.

Des d’ARCA, se’n demanava la protecció des de l’any 2005, quan transcendí la notícia que sobre els seus terrenys i els de les finques veïnades (Cals Pastors, Ca les Bieles i Can Fontet) es projectava un polígon industrial i de serveis. La petició s’englobava dins una acció molt més ambiciosa: demanar l’ampliació del Catàleg de Protecció d’Edificis de Palma (PGOU), ja que des de 1994 no es revisava i n’havien quedat fora multitud de béns patrimonials dignes d’esser protegits. S’intentà sense èxit la passada legislatura (2003-07), quan al capdavant d’Urbanisme hi havia Javier Rodrigo de Santos, i es reprengueren les negociacions amb el pacte de centreesquerra, també sense cap resultat satisfactori. Aquesta situació de desprotecció és la culpable que cases com les del rafal de Son Santiscle hagin pogut esser esbucades amb total impunitat.
 
La negativa d'obrir fitxes de catàleg individuals per a la protecció, per part dels responsables d'Urbanisme de l’Ajuntament de Palma demostra una greu equivocació. La no-ampliació del referit Catàleg ha provocat que els darrers anys s’hagin perdut a Palma o estiguin en perill de desaparició molts de béns immobles, com per exemple: Son Mosson, Can Granada, Son Cabrer, Son Malferit, Son Güells, Son Falcó, Son Sastre, l’hort de les Ànimes, Ca na Melis, Ca na Vinagre, Son Fornari, Son Groc, Ca l’Eriçó, Son Valentí, Son Ametler, la Teulera i un llarg etcètera. A tot això, cal sumar la destrucció indiscriminada de molins, safareigs, sínies i síquies. Actualment, la zona de Ciutat amb més perill de destrucció imminent de béns es troba a la zona de llevant, entre la via de cintura i Son Ferriol (d’oest a est) i entre la carretera de Sineu i el Coll d’en Rabassa (de nord a sud).
 
El rafal de Son Santiscle, una mica d’història
Les cases del Rafal tenien clastra, tancada pels quatre costats per cossos de diferents alçades i volums. El conjunt datava del segle XVIII, amb ampliacions i reformes del XIX. El valor d’aquest conjunt —a part de veure’s amenaçat pel creixement urbanístic i l’abandonament— raïa en el fet de constituir una bona mostra de l’arquitectura rural tradicional, de la qual queden escassos exemples a la zona.

ARCA demanarà explicacions als responsables municipals, ja que és evident que la transformació dels usos del territori, si hi ha voluntat política,  és compatible  amb el respecte al patrimoni i a la historia. O hi ha un canvi d’actitud clara i immediata o les pèrdues es comptaran per desenes.

17/07/2009 · Palma
La regiduria de Cultura, Patrimoni i Lingüística de l’Ajuntament de Palma ha col·locat avui una placa commemorativa a Can Sales en memòria de Matilde Landa. Aquesta dirigent comunista moria a la presó palmesana en setembre de 1942, sota el domini franquista.

17/07/2009 · Palma
La regiduria de Cultura, Patrimoni i Lingüística de l’Ajuntament de Palma ha col·locat avui una placa commemorativa a Can Sales en memòria de Matilde Landa. Aquesta dirigent comunista moria a la presó palmesana en setembre de 1942, sota el domini franquista.

Matilde Landa Vaz, nascuda a Badajoz, de família culta i acomodada, era una dona atípica, formada en el marc de la Institució Lliure d’Ensenyança, admirada per científics, escriptors i artistes, era, «sens dubte, una rara avis en la militància comunista de l’època», segons paraules del professor David Ginard Féron en la presentació del llibre sobre aquesta dona, publicat l’abril del 2005.

Na Matilde no va poder aguantar el darrer xantatge: si no es convertia i abominava de les seves idees, llevarien la llet dels infants de les seves companyes preses de Can Sales. Davant la pressió angoixosa, trià llevar-se la vida. I encara per a més cinisme, fou batiada in articulo mortis i enterrada al cementiri de Palma, cosa que provocà la indignació de la seva família.

Na Matilde Landa, com n’Aurora Picornell, les germanes Antònia i Maria Pasqual, i tantes altres, han estat motiu de record i homenatge en aquests anys de recuperació de la memòria històrica.

02/07/2009 · Palma
El Departament de Cultura i Patrimoni va denunciar ahir davant la Guàrdia Civil i la Policia Municipal d’Alaró els actes vandàlics que ha sofert el material d’obra i la maquinària que ahir es van traslladar al Castell d’Alaró per tal que ahir matí es poguessin iniciar les obres de rehabilitació d’algunes parts d’aquesta fortalesa. Han estat els membres de la brigada de Patrimoni del Consell de Mallorca els que han descobert a primera hora del matí les destrosses en el material i en les màquines que ahir van ser traslladades en helicòpter fins al Castell.

02/07/2009 · Palma
El Departament de Cultura i Patrimoni va denunciar ahir davant la Guàrdia Civil i la Policia Municipal d’Alaró els actes vandàlics que ha sofert el material d’obra i la maquinària que ahir es van traslladar al Castell d’Alaró per tal que ahir matí es poguessin iniciar les obres de rehabilitació d’algunes parts d’aquesta fortalesa. Han estat els membres de la brigada de Patrimoni del Consell de Mallorca els que han descobert a primera hora del matí les destrosses en el material i en les màquines que ahir van ser traslladades en helicòpter fins al Castell.

Els actes vandàlics arriben després que l’Ajuntament d’Alaró concedís la llicència d’obres al Consell de Mallorca per tal de dur a terme algunes actuacions puntuals al Castell amb l’objectiu d’evitar una major degradació de l’espai, visitat en aquesta època de l’any per un gran nombre de persones. En concret durant la jornada d’ahir es traslladaren fins al castell materials d’obra i eines diverses, un dipòsit d’aigua, un generador elèctric i bastiments, entre altres.

Degut a les destrosses que s’han donat entre ahir horabaixa i el vespre, s’ha trobat la porta que es va muntar ahir a la torre de l’Homenatge per dipositar-hi dins el material, sense els puntals que la sostenien i sense pany; el permís d’obra fora del seu lloc i tirat pel barranc, obertures als sacs de material d’obra i la roda del carretó, foradada.

Les actuacions previstes des del Departament de Cultura i Patrimoni preveien l’eliminació de la vegetació i petites reparacions al recinte previ a l’accés, la reparació del mur situat devora la torre de l’Homenatge, reparacions en paràmetres concrets de la torre de l’Homenatge i també la reparació de la volta (boveda) d’accés al castell, situada en la planta inferior de l’esmentada torre.

24/06/2009 · Palma
ARCA considera que el Quarter de Carabiners s’ha de catalogar  i destinar a un nou ús, per això donen per salvat l’edifici, per dos motius: 1. Perquè en Consell ha elaborat un informe reconeguent els seus valors patrimonials i demanant a l’Ajuntament la seva protecció i 2. Perquè és un delicte destruir elements patrimonials, malgrat no estiguin catalogats.

24/06/2009 · Palma
ARCA considera que el Quarter de Carabiners s’ha de catalogar  i destinar a un nou ús, per això donen per salvat l’edifici, per dos motius: 1. Perquè en Consell ha elaborat un informe reconeguent els seus valors patrimonials i demanant a l’Ajuntament la seva protecció i 2. Perquè és un delicte destruir elements patrimonials, malgrat no estiguin catalogats.

 ARCA proposa que a la negociació del nou conveni amb el Ministeri de Interior l’Ajuntament passi a ser el propietari de l’immoble. L’edifici s’ha de rehabilitar amb sensibilitat i es pot dedicar a un equipament públic de interès
ARCA fa questa proposta per demostrar que hi ha un projecte original i capaç de crear il·lusió, de la mateixa manera que podrien haver-hi d’altres.
 
Museu del contraban. Una proposta útil i viable
El bastiment d’un museu dedicat al contraban en el quarter de carrabiners de sa Colònia de sant Jordi podria ser molt convenient com a: 1) Fet cultural. Es tracta d’una iniciativa capdavantera  dins el seu gènere ja que no tenim coneixença de que n’hi hagi d’altre a cap banda.   Es tracta de treure els trets històrics i sociològics d’una activitat econòmica que tot i ser il·legal va suposar una important font de supervivència i  que degut a la seva clandestinitat pateix d’una gran manca d’informació i estaria condemnada a desaparèixer del tot en un període de temps relativament curt.  

2) Reclam turístic. Podria constituir un segon motiu cultural de visita a la zona, juntament amb el Centre d’interpretació del parc nacional de Cabrera, que pocs llocs turístics illencs podrien igualar.   

Continguts:Estris emprats pels mariners, portadors o perseguidors  tals  com  un llaüt de 16  pams,  un pitrall (vestimenta per amagar-hi mercaderia), alguna capçana per transportar-la,  o uniformes de carrabiners o de la guàrdia civil.
 
Mercaderies importades s’hi podrien ubicar: mostres de tabac de picadura o de pastilla,  a la vista o dins bultos, i d’altres tabacs més acuradament empaquetats, articles de vestir com calces de cristall, robes de seda, mantons de Manila;; armes com mosquetons, queviures tipus  farina, sucre o cafè, dins /amb els seus sacs, articles d’abillament com barres de pintallavis  i d’altres tan heterogenis com capses de penicil·lina, màquines d’escriure , encenedors,  transistors, alguna moto BSA o Colomet, totes fetes amb materials d’importació il·legal.
 
Algunes filmacions - testimoni com el documental sobre el tema de Tv Mallorca, la pel·lícula mallorquina El secreto de la Pedriza (1925) així com una petita biblioteca amb publicacions sobre el tema.
 
Planells marcant les rutes dels mallorquins cap al sud o en direcció a Sicília i finalment cap a l’Adriàtic, altres explicant algun tret com les diferències entre contraban i estraperlo,; fotografies de les embarcacions i velamen emprats, dels mariners, fotocòpies de notificacions de captures i multes imposades a contrabandistes. I altres coses que poden anar apareguent .
 
Es podria separar el material per èpoques que marcarien les canviants diferències entre elc comerç de finals del XIX fins arribar al final, els anys 80 del segle passat. Han col·laborat en la elaboració de la proposta els historiadors Cristòfol Miquel Sbert, Pere Ferrer i Celso Calviño. Com es veu la idea del bastiment del museu és una activitat d’alló més viable  en un termini raonablement curt. 
 
Perquè un museu al  Quarter de Carabiners de la Colònia?
L’edifici té la ubicació i característiques apropiades. El centre serviria  com a lloc centralitzador no sols  dels estudis sobre l’activitat sinó també de possibles donacions particulars o troballes, tot ubicat en un marc incomparable, el decorat més adient, el lloc des d’on precisament s’intentava controlar, el contraban. L’edifici és dels més antics existents al nucli de la Colònia. Ha estat un edifici públic i una fita o referència urbana. L’edifici fou l’antic quarter de carrabiners i posteriorment de la guàrdia civil i forma part important de la història de la Colònia.

L’edifici és un contenidor senzill i sobri, sense cap concessió monumentalista que, tot i essent típic de certes tipologies quartereres, s’aproxima bastant, en la seva imatge exterior, a les tipologies populars d’habitatge mallorquines. Tot i la seva humilitat, s’ha de dir que no es troben molts edificis a la Colònia que l’igualin en valor arquitectònic i ambiental. La seva estreta amplada i la situació central d’un buit central en el tester fa pensar que està construït amb dos simples murs de càrrega i una coberta amb encavallades de fusta, cosa que afavoriria molt la seva  reconversió en molt diversos usos.

La seva singularitat arquitectònica respecte a la resta d’edificacions de la Colònia, les seves dimensions, la seva condició de fita urbana, probablement també la seva diafanitat interior estructural i la seva situació cèntrica respecte dins la trama urbana de la Colònia el fan molt indicat per albergar un equipament públic i contribuir a la millora i dinamització del seu entorn.

20/05/2009 · Palma
La decisió de l'equip de govern de Palma de no llevar l'obelisc dedicat als Jinetes d'Alcalá ha provocat confusió entre els sectors de l'esquerra, que no entenen per quin motiu l'Ajuntament manté un monument amb clares connotacions reaccionàries. Tanmateix, Cort tampoc no amaga que l'obelisc no sigui considerat feixista. El mateix Donate s'escuda dient que no és partidari de mantenir cap monument feixista i atribueix el fet de no suprimir aquest en concret a una decisió consensuada fa un any i mig amb ARCA, els veïns de la zona, la directora del Museu Baluard i el director de la biblioteca de Can Salas. Segons justifica, varen ser aquestes parts implicades les que demanaren que es conservàs el vestigi.

20/05/2009 · Palma
La decisió de l'equip de govern de Palma de no llevar l'obelisc dedicat als Jinetes d'Alcalá ha provocat confusió entre els sectors de l'esquerra, que no entenen per quin motiu l'Ajuntament manté un monument amb clares connotacions reaccionàries. Tanmateix, Cort tampoc no amaga que l'obelisc no sigui considerat feixista. El mateix Donate s'escuda dient que no és partidari de mantenir cap monument feixista i atribueix el fet de no suprimir aquest en concret a una decisió consensuada fa un any i mig amb ARCA, els veïns de la zona, la directora del Museu Baluard i el director de la biblioteca de Can Salas. Segons justifica, varen ser aquestes parts implicades les que demanaren que es conservàs el vestigi.

Els 29 oficials de cavalleria que estaven confinats al castell de Sant Carles havien protagonitzat mesos abans un movinment de rebel·lia contra la república a Alcalá de Henares. En esclatar l'aixecament, es posaren a les ordres dels avalotats. Segons la Història de Mallorca, coordinada per Josep Mascaró Pasarius, aquests oficials passaren, en bona part, a comandar escamots de Falange, a la qual donaren estructura jerarquitzada i militar. D'aquests grups de falangistes naixerien més tard els Dragones de la Muerte, encarregats de la repressió i que també tingueren un paper destacat en el front de Manacor. Mentrestant, militars mallorquins colpistes s'erigiren en els caps polítics de la rebel·lió. El tinent coronel Luis García Ruiz es va fer càrrec del Govern Civil; el coronel Ramos Unamuno, de la Diputació i el juridicomilitar Mateo Zaforteza, de Cort.

La participació dels Jinetes de Alcalá ja era molt activa en aquells primers dies d'incertesa. Dia 20, el tinent Lisazoanin, en unió d'altres oficials (probablement alguns d'ells companys d'Alcalá), partí cap a Sóller, perquè a Palma s'havia escampat el rumor que des de l'estació de ràdio de Muleta els lleials a la República mantenien contacte amb Barcelona. Un cop arribat aquest grup a Sóller, tingué un enfrontament armat amb un grup de carabiners i elements civils. El tinent Lisazoanin quedà mort al mateix camí que conduïa a Muleta. Més tard li fou dedicat un carrer a Palma.

La importància dels Jinetes de Alcalá per al triomf de la sublevació a Mallorca ve donada pel fet que el fracàs del cop a Barcelona i la detenció del general Goded, que havia partit des de Mallorca en hidroavió, féu generar molts dubtes entre els militars avalotats a l'Illa. L'empenta dels 29 d'Alcalá, significats antirepublicans des de mesos abans i que foren capaços d'enardir les esquadres falangistes que durien a terme la posterior repressió en les setmanes i mesos que seguiren el cop d'Estat, va ser d'una importància cabdal. S'ha de pensar que la Generalitat envià un oficial per negociar que els militars rebels de Mallorca deposassin la seva actitud. Aquest oficial, Carlos Romera, seria afusellat al castell de Sant Carles mesos després.

Els Jinetes de Alcalá tingueren un paper diferent durant la guerra i actuaren en diferents fronts, però la seva decidida participació al costat dels colpistes de Mallorca no va ser oblidada mai durant el franquisme. Per això foren honorats per l'Ajuntament de Palma i se'ls dedicà un obelisc. Durant quaranta anys, la plaça Porta de Santa Catalina es va dir plaza Jinetes de Alcalá. A molts d'ells també els dedicaren carrers a Ciutat. Encara no està clar si cap es manté en l'actualitat. Foren els grans herois feixistes d'aquells dies incerts en què res no estava decidit a Mallorca.

14/05/2009 · Palma
ARCA considera que aquest és un suport molt important i ha fet arribar el text a Patrimoni del Consell i a l’Ajuntament de Ses Salines, per tal de afegir-lo als altres quatre informes de tècnics independents ja acumulats.  Ses Salines ha de desistir definitivament dels seu projecte de destruir un element tan valuós i centrar la seva feina en re-negociar un conveni a favor dels interessos de Mallorca, reivindicant l’edifici de l’Antic Quarter de Carabiners per a propietat municipal i cercant alternatives d’usos dels quals ens poguem beneficiar.

14/05/2009 · Palma
ARCA considera que aquest és un suport molt important i ha fet arribar el text a Patrimoni del Consell i a l’Ajuntament de Ses Salines, per tal de afegir-lo als altres quatre informes de tècnics independents ja acumulats.  Ses Salines ha de desistir definitivament dels seu projecte de destruir un element tan valuós i centrar la seva feina en re-negociar un conveni a favor dels interessos de Mallorca, reivindicant l’edifici de l’Antic Quarter de Carabiners per a propietat municipal i cercant alternatives d’usos dels quals ens poguem beneficiar.

El departament de Història de la UIB, signat per la seva Directora de Departament, Sra Mª José Mulet, es vol sumar a la iniciativa promoguda per ARCA, i que ha trobat resposta en historiadors i estudiosos locals, per tal de conservar el Quarter de la Guàrdia Civil de la Colònia de Sant Jordi. L’habitatge va tenir segurament una funció de Caserna de Carrabiners per a la vigilància costanera de la zona. Actualment es troba en perill de desaparició, al no disposar de protecció municipal ni del Consell de Mallorca, perquè els catàlegs de protecció del patrimoni arquitectònic deixen sovint desprotegits algunes construccions de caire militar i industrial.

El Departament considera que l’habitatge s’hauria de conservar pels seus valors arquitectònics, que són els propis de la tipologia de casernes de la guàrdia civil i de carrabiners de començaments del segle XX en zones rurals o comunitats petites, però també pels seus valors històrics, la seva funció i localització.  A més, es dóna la circumstància que el seu estat de conservació és molt acceptable, el que permetria la seva adaptació, sense gaire esforç, per a un nou ús.

13/05/2009 · Palma
L’Obra Cultural Balear s’afegeix a les demandes fetes per diferents col·lectius i institucions, entre les quals hi ha ARCA i el Consell de Mallorca, perquè l’Ajuntament de Ses Salines protegeixi el Quarter de carabiners de la Colònia de Sant Jordi, edifici emblemàtic datat durant els anys 20 i únic edifici de les seves característiques que es conserva a Mallorca. A més del seu valor arquitectònic, considerable, l’entitat considera el Quarter una construcció emblemàtica des del punt de vista de la conservació i recuperació de la Memòria Històrica, ja que es recorda una etapa en que l’economia mallorquina estava dominada pel contraban i l’estraperlo.

 

13/05/2009 · Palma
L’Obra Cultural Balear s’afegeix a les demandes fetes per diferents col·lectius i institucions, entre les quals hi ha ARCA i el Consell de Mallorca, perquè l’Ajuntament de Ses Salines protegeixi el Quarter de carabiners de la Colònia de Sant Jordi, edifici emblemàtic datat durant els anys 20 i únic edifici de les seves característiques que es conserva a Mallorca. A més del seu valor arquitectònic, considerable, l’entitat considera el Quarter una construcció emblemàtica des del punt de vista de la conservació i recuperació de la Memòria Històrica, ja que es recorda una etapa en que l’economia mallorquina estava dominada pel contraban i l’estraperlo.

 

És per això que l’Obra Cultural Balear demana a l’Ajuntament de Ses Salines que reconsideri la decisió presa i que torni enrere en la seva voluntat de tomar el Quarter de carabiners. Per a l’entitat, el patrimoni arquitectònic no són només els grans edificis, com la Seu i el Castell de Bellver, sinó també construccions més senzilles, de caràcter popular, que val la pena conservar per la seva significació històrica, com és el cas. L’OCB demana, per tant, la catalogació de l’edifici com a Bé d’Interès Cultural i la renegociació del conveni signat entre el Ministeri de l’Interior i l’Ajuntament, de manera que l’edifici sigui rehabilitat per a usos ciutadans.

11/05/2009 · Palma
El poble d'Esporles ha retut homenatge a les víctimes de la repressió franquista. Més de 200 persones participaren en les activitats organitzades durant tot el cap de setmana pel grup de memòria històrica d'Esporles, amb la col·laboració de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM) i de l'Ajuntament d'Esporles. L'homenatge ha comptat amb la presència de nombrosos familiars de víctimes de la repressió. L'acte és un gest de restitució moral a les víctimes, així com un exercici de salut democràtica del poble. 

11/05/2009 · Palma
El poble d'Esporles ha retut homenatge a les víctimes de la repressió franquista. Més de 200 persones participaren en les activitats organitzades durant tot el cap de setmana pel grup de memòria històrica d'Esporles, amb la col·laboració de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM) i de l'Ajuntament d'Esporles. L'homenatge ha comptat amb la presència de nombrosos familiars de víctimes de la repressió. L'acte és un gest de restitució moral a les víctimes, així com un exercici de salut democràtica del poble. 

L'homenatge s'ha dut a terme a un lloc ple de càrrega simbòlica: la Casa del Poble, que s'obrí de manera excepcional per acollir l'homenatge. Durant l'acte van intervenir el batle d'Esporles, Miquel Ensenyat, que ha destacat en les seves paraules la tradició progressista que històricament hi ha hagut al poble, així com la importància de gestos com aquest, en què el poble d'Esporles dignifica la memòria de les víctimes de la repressió. 

També ha intervingut l'historiador esporlerí Bartomeu Llinàs, que ha parlat de la Casa del Poble i de la figura del batle republicà d'Esporles, Tomàs Seguí, que fou assassinat pels falangistes. 

A continuació s'ha obert un torn de paraules que han aprofitat els familiars directes de víctimes de la repressió per expressar el seu testimoni. També s'han llegit, un per un, els noms de les persones assassinades. Ha estat un dels moments més emotius de l'acte. 

Després ha intervingut Arnau Matas, en representació del grup de memòria històrica d'Esporles i membre de Memòria de Mallorca. En la seva intervenció ha convidat als veïns d'Esporles a no tenir por i a caminar amb el cap ben alt, a sentir-se orgullosos de les persones que moriren de manera injusta. 

S'ha descobert una escultura de l'artista esporlerí Marià Portas, que està dedicada a la memòria de les víctimes. 

Ha tancat l'acte un minut de silenci en memòria de les víctimes, seguit d'una interpretació musical i una ofrena floral per part dels veïns i veïnes del poble. 

08/05/2009 · Palma
L'Associació Memòria de Mallorca realitza aquest cap de setmana diferents actes d'homenatge i reconeixement a les víctimes de la repressió franquista, aquests tindran lloc a Esporles el proper cap de setmana, dies 9 i 10 de maig. El dissabte al Centre de dia a les 20 hores hi haurà una presentació del grup de memòria històrica d'Esporles, així com una intervenció de Memòria de Mallorca, també s'inaugurarà l'exposició de "Les víctimes de la repressió franquista d'Esporles", després actuarà un grup musical i els assitents podràn gaudir d'un refrigeri.

08/05/2009 · Palma
L'Associació Memòria de Mallorca realitza aquest cap de setmana diferents actes d'homenatge i reconeixement a les víctimes de la repressió franquista, aquests tindran lloc a Esporles el proper cap de setmana, dies 9 i 10 de maig. El dissabte al Centre de dia a les 20 hores hi haurà una presentació del grup de memòria històrica d'Esporles, així com una intervenció de Memòria de Mallorca, també s'inaugurarà l'exposició de "Les víctimes de la repressió franquista d'Esporles", després actuarà un grup musical i els assitents podràn gaudir d'un refrigeri.

El diumenge, dia 10 de maig, es durà a terme l'homenatge a les víctimes a la Casa del Poble a les 11.00 hores. Els actes estan organitzats per el Grup de Memòria Històrica d'Esporles i per l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca. Hi col·labora Ajuntament d'Esporles.

30/04/2009 · Palma
L’ajuntament de Ses Salines pretén destruir l’antic quarter de la guàrdia civil de Sa Colònia de Sant Jordi, el que probablement és un Quarter de Carabiners de l’any 1920. En qualsevol cas la seva ubicació indica sense dubta les seves feines de vigilància costera pel contraban i l’estraperlo. L’edifici es conserva en un estat acceptable, però descuidat i abandonat. L’Ajuntament sense tenir en compte els valors històrics i arquitectònics de l’edifici pretén esbucar-ho amb els doblers del fons estatal de inversions locals. ARCA demana que es conservi pel patrimoni de Mallorca perquè és part de la nostra història i és una mostra gairebé única actualment.

30/04/2009 · Palma
L’ajuntament de Ses Salines pretén destruir l’antic quarter de la guàrdia civil de Sa Colònia de Sant Jordi, el que probablement és un Quarter de Carabiners de l’any 1920. En qualsevol cas la seva ubicació indica sense dubta les seves feines de vigilància costera pel contraban i l’estraperlo. L’edifici es conserva en un estat acceptable, però descuidat i abandonat. L’Ajuntament sense tenir en compte els valors històrics i arquitectònics de l’edifici pretén esbucar-ho amb els doblers del fons estatal de inversions locals. ARCA demana que es conservi pel patrimoni de Mallorca perquè és part de la nostra història i és una mostra gairebé única actualment.

Aquest fet, a judici de ARCA és doblement inacceptable, ja que a més de demostrar insensibilitat cap al patrimoni, vol utilitzar uns doblers públics per destruir-ho. Al nostre criteri, si es volen incentivar llocs de feina, la rehabilitació i transformació de l’antic edifici en un espai públic propietat de Sa Colònia, generaria molts més llocs de feina que la seva demolició.

 

El fet que l’edifici no estigui catalogat tan sols demostra les mancances de les eines de protecció de tots els municipis. Les autoritats polítiques han d’entendre que els criteris per considerar o no què és patrimoni, per sort es van ampliant i que la actuació en aquesta matèria ha de ser empre prudent cap a la conservació. Si no, el nostre passat s’esborra i la nostra personalitat també.

 

ARCA demana la urgent modificació del conveni que va signar l’Ajuntament de Ses Salines amb Interior i mentrestant demanam la paralització definitiva de la destrucció del quarter, tot cercant alternatives per al seu aprofitament per la Colònia i la resta de Mallorca.

 

Des de ARCA es considera que és molt bona notícia que aquest quarter es conservi en bon estat ja que és l’únic a tota Mallorca en un estat acceptable, fins ara tan sols es coneixien les restes del de Escorca, ara en procés de rehabilitació.

22/04/2009 · Palma
L'Associació per a la recuperació i conservació (ARCA) ha presentat una sol·licitud al Ministeri de Foment i a la direcció estatal d'aeroports per tal de demanar la destitució de l'actual director de Palma, Nemesio Suárez. "Ha ignorat les propostes i les alternatives que hem estat fent", recriminà el seu president, Pere Ollers, en motiu de la futura destrucció d'AENA de les cases de Son Mosson, una posesió del segle XIX de gran valor patrimonial.

22/04/2009 · Palma
L'Associació per a la recuperació i conservació (ARCA) ha presentat una sol·licitud al Ministeri de Foment i a la direcció estatal d'aeroports per tal de demanar la destitució de l'actual director de Palma, Nemesio Suárez. "Ha ignorat les propostes i les alternatives que hem estat fent", recriminà el seu president, Pere Ollers, en motiu de la futura destrucció d'AENA de les cases de Son Mosson, una posesió del segle XIX de gran valor patrimonial.

"Una sèrie de personatges que no saben res de l’Illa, ni de la seva cultura ni de la seva llengua ens han robat, a tots els mallorquins, una part del nostre patrimoni. En demanam la destitució innoble perquè ni respecten ni estimen el nostre país". Amb aquestes paraules del secretari d’ARCA, Joan Pasqual.

ARCA també ha presentat una demanda contra AENA en considerar que la llei de Patrimoni contempla que no es pot destruir un bé de valor històric tot i que aquestes cases no gaudissin encara de cap figura de protecció concreta. A més, la destrucció, segons ARCA, es produí sense llicència d’obres municipal i quatre dies abans que es debatés la seva protecció a la Comissió del centre històric. ARCA no exclou de les crítiques ni el Consell de Mallorca ni Cort: "Pensam que les institucions no havien d’haver actuat amb tanta laxitud davant el perill que tenien les cases", retreu Ollers. L’Associació demanarà l’obertura de fitxers de catàleg, una reunió urgent amb Batlia i proposarà a Centre Històric un escrit reprovatori.

La direcció d’AENA es limità a dir ahir que enderrocà les cases per motius de seguretat. A tot això, Urbanisme està estudiant la situació per confirmar si AENA podia haver incomplert la normativa per iniciar les tasques d’esbucament sense informar prèviament l’Ajuntament. La situació normativa és complexa perquè les cases estan situades en territori d’AENA i, en aquest cas, la jurisdicció té unes altres consideracions.

 

21/04/2009 · Palma
El secretari general de la Federació del PSM-EN de Palma, Biel Riera, ha criticat l’esbucament de les cases de Son Massons per part d’AENA. El dirigent nacionalista ha recordat que l’edifici, de finals del segle XIX, estava avalat per informes tècnics que el consideraven digne de protecció municipal, i que la seva protecció també havia estat demanada per l'Associació per a la revitalització dels centres antics (Arca). Riera ha afirmat que “AENA demostra una manca absoluta de sensibilitat envers el patrimoni de la ciutat de Palma i de les Illes Balears”.

21/04/2009 · Palma
El secretari general de la Federació del PSM-EN de Palma, Biel Riera, ha criticat l’esbucament de les cases de Son Massons per part d’AENA. El dirigent nacionalista ha recordat que l’edifici, de finals del segle XIX, estava avalat per informes tècnics que el consideraven digne de protecció municipal, i que la seva protecció també havia estat demanada per l'Associació per a la revitalització dels centres antics (Arca). Riera ha afirmat que “AENA demostra una manca absoluta de sensibilitat envers el patrimoni de la ciutat de Palma i de les Illes Balears”.
Biel Riera, d’altra banda, ha instat l’Ajuntament de Palma a revisar el catàleg municipal de manera “urgent” amb l’objectiu d’ampliar-lo per tal d’incloure-hi “altres edificis que, com en el cas de les cases de Son Massons, mereixen una protecció, malgrat no tenir la categoria de BIC o BC”. El secretari general dels nacionalistes palmesans ha afirmat que “ja s’ha demostrat que el catàleg municipal actual és obsolet i, a més, s’ha convertit en una arma de destrucció massiva”, ja que “el fet de que molts edificis no hi siguin presents, facilita molt la feina d’aquells que volen construir edificis nous de caràcter clònic”. Biel Riera considera que hi ha molts edificis “que segons els tècnics no tenen la categoria suficient per ser BIC o BC, però que sí tenen l’entitat suficient com per estar al catàleg municipal, i tenir una protecció adient”.

Els nacionalistes apunten que la revisió del catàleg municipal és responsabilitat de l’àrea d’Urbanisme, en mans del PSOE. “Nosaltres, des de la regidoria de Cultura, ja hem avançat feina i tenim el projecte per tal de dur endavant aquesta tasca. Ara és el moment que els nostres companys de l’equip de govern municipal demostrin la voluntat de complir els nostres compromisos programàtics i electorals”, ha conclòs Riera.

17/04/2009 · Palma
El Consell de Govern ha aprovat avui la creació de la Fundació Balear de la Memòria Democràtica, en què l'executiu balear farà una aportació inicial de 30.000 euros, i que té com a objectiu reconèixer els drets i establir mesures a favor de les persones que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil o la dictadura. Així ho ha informat avui la portaveu de l'Executiu balear, Joana Barceló, qui a més ha assenyalat que aquesta constitució respon a l'obligació establerta a la Llei de memòria històrica, segons la qual les administracions han de facilitar els descendents directes de les víctimes que ho sol·licitin, la localització i identificació de les persones desaparegudes violentament en la Guerra Civil o en la repressió posterior.

17/04/2009 · Palma
El Consell de Govern ha aprovat avui la creació de la Fundació Balear de la Memòria Democràtica, en què l'executiu balear farà una aportació inicial de 30.000 euros, i que té com a objectiu reconèixer els drets i establir mesures a favor de les persones que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil o la dictadura. Així ho ha informat avui la portaveu de l'Executiu balear, Joana Barceló, qui a més ha assenyalat que aquesta constitució respon a l'obligació establerta a la Llei de memòria històrica, segons la qual les administracions han de facilitar els descendents directes de les víctimes que ho sol·licitin, la localització i identificació de les persones desaparegudes violentament en la Guerra Civil o en la repressió posterior.
Així, el Govern ha considerat que una fundació és l'instrument jurídic més oportú per aconseguir aquests objectius ja que permet la col·laboració entre les administracions públiques i la participació ciutadana. 

Les finalitats de la fundació són commemorar la memòria democràtica mitjançant la proclamació de la vigència dels seus valors i respecte als drets humans. A més, impulsarà polítiques públiques de foment de la memòria històrica.    D'altra banda, es crearà un o més centres estables de documentació sobre la memòria democràtica i es garantirà el dret dels ciutadans a la reparació moral i a la recuperació de la seva memòria personal i familiar. 

La Fundació farà accions com, entre d'altres, la gestió dels programes d'investigació i conservació d'arxius, prestació d'assistència legal a les víctimes i la consecució de recursos per destinar-los a programes d'investigació i educació en la matèria.

Tot i això, preguntada sobre si la Fundació Balear de la Memòria Democràtica comptarà entre els seus objectius l'exhumació de les fosses, Barceló ha assenyalat que "ens ho podríem plantejar".

14/04/2009 · Palma
A la vista que l'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà no organitzava cap acte en commemoració de la instauració de la II República ni del 70 aniversari de l'aniquilació de l'oasi democràtic entre dues llargues dictadures el passat segle XX, aniversari que es va produir el passat dia 1 d'abril, Els Verds-Esquerra d'Artà varen proposar la sessió ordinària del Ple del passat mes de març l'organització d'algun esdeveniment públic, en concret una presentació, al Teatre d'Artà,  del documental  “PERE CAPELLÀ (1907-1954)”, així com un recital  cançons republicanes de'n Biel Majoral. Encara que l'organització d'aquests actes era  perfectament possible, i que de fet el Departament de Cultura ha enviat de manera gratuïta exemplars en DVD d'aquell documental, la resposta del batle d'Artà, Rafel Gili, va ser ben contundent en el sentit que no consideraven dur a terme cap acte de commemoració ni de memòria.

14/04/2009 · Palma
A la vista que l'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà no organitzava cap acte en commemoració de la instauració de la II República ni del 70 aniversari de l'aniquilació de l'oasi democràtic entre dues llargues dictadures el passat segle XX, aniversari que es va produir el passat dia 1 d'abril, Els Verds-Esquerra d'Artà varen proposar la sessió ordinària del Ple del passat mes de març l'organització d'algun esdeveniment públic, en concret una presentació, al Teatre d'Artà,  del documental  “PERE CAPELLÀ (1907-1954)”, així com un recital  cançons republicanes de'n Biel Majoral. Encara que l'organització d'aquests actes era  perfectament possible, i que de fet el Departament de Cultura ha enviat de manera gratuïta exemplars en DVD d'aquell documental, la resposta del batle d'Artà, Rafel Gili, va ser ben contundent en el sentit que no consideraven dur a terme cap acte de commemoració ni de memòria.

Segons Guillem Caldentey, regidor de la formació d'esquerres, el tarannà demostrat per l'equip de govern en aquesta ocasió és perfectament coherent en un equip de govern clarament escorat a la dreta, poc amic de promocionar elements bàsics de la democràcia com són la participació ciutadana i política, la transparència en la gestió i la defensa de la llibertat dels pobles.

Els Verds-Esquerra presentaren també, el passat mes de novembre, una moció d'instància als poders legislatius espanyols per a què es despenalitzi el tipus delictiu especial d'injúries a la Corona. Es volia aconseguir també una declaració municipal de rebuig de la existència d'aquest tipus especial de delicte, en un Estat en el qual suposadament és fonamental jurídicament la igualtat entre tots els ciutadans en drets i deures.  Aquella proposta també va ser rebutjada, amb els vots en contra dels grups de l'equip de govern (UM-PSOE) i el PP.