Butlleti
 |
L'entrevista
Salvador Cardús vicepresident de L'Opinió Catalana
"Espanya i Catalunya han de ser bons veïns però cadascú a casa seva"
|
 |
Llibres recomanats
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents
|
|
 28/07/2010 · L’Obra Cultural Balear s’ha reunit avui amb la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Margalida Tous. Ha estat per presentar-li la campanya “La llengua és la clau”, consistent en un seguit de propostes a favor del català que l’entitat considera indispensable que s’apliquin durant el darrer any de la legislatura. La posada en marxa d’aquestes mesures mínimes és important per a l’entitat, ja que en dependrà la valoració pública que farà de la política lingüística feta durant la present legislatura. El president de l’OCB, Jaume Mateu, ha lliurat a Tous un USB en forma de clau que és la carta de presentació de la campanya i li ha explicat les diferents propostes. La reunió ha estat molt cordial. La directora general s’ha compromès a aplicar-les durant l’any que queda de legislatura.
28/07/2010 · L’Obra Cultural Balear s’ha reunit avui amb la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Margalida Tous. Ha estat per presentar-li la campanya “La llengua és la clau”, consistent en un seguit de propostes a favor del català que l’entitat considera indispensable que s’apliquin durant el darrer any de la legislatura. La posada en marxa d’aquestes mesures mínimes és important per a l’entitat, ja que en dependrà la valoració pública que farà de la política lingüística feta durant la present legislatura. El president de l’OCB, Jaume Mateu, ha lliurat a Tous un USB en forma de clau que és la carta de presentació de la campanya i li ha explicat les diferents propostes. La reunió ha estat molt cordial. La directora general s’ha compromès a aplicar-les durant l’any que queda de legislatura.
 22/07/2010 · L’Obra
Cultural Balear continua la seva ronda de reunions amb les diferents
institucions de les Balears per presentar-los la campanya “La
llengua és la clau”, consistent en un seguit de propostes a favor
del català que l’entitat considera indispensable que s’apliquin
durant el darrer any de la legislatura. La posada en marxa d’aquestes
mesures mínimes és important per a l’entitat, ja que en dependrà
la valoració pública que farà de la política lingüística feta
durant la present legislatura.
El
president de l’entitat, Jaume Mateu, i la vicepresidenta, Marisa
Cerdó, s’han reunit avui amb la directora insular de Política
Lingüística, Rosa Barceló, i li han lliurat l’USB en forma de
clau que és la carta de presentació de la campanya. Acte seguit li
han anat explicant una per una les diferents propostes. La reunió ha
estat molt cordial. La directora insular s’ha compromès a
aplicar-les durant l’any que queda de legislatura en aquelles
competències que depenen del Consell.
22/07/2010 · L’Obra
Cultural Balear continua la seva ronda de reunions amb les diferents
institucions de les Balears per presentar-los la campanya “La
llengua és la clau”, consistent en un seguit de propostes a favor
del català que l’entitat considera indispensable que s’apliquin
durant el darrer any de la legislatura. La posada en marxa d’aquestes
mesures mínimes és important per a l’entitat, ja que en dependrà
la valoració pública que farà de la política lingüística feta
durant la present legislatura.
El
president de l’entitat, Jaume Mateu, i la vicepresidenta, Marisa
Cerdó, s’han reunit avui amb la directora insular de Política
Lingüística, Rosa Barceló, i li han lliurat l’USB en forma de
clau que és la carta de presentació de la campanya. Acte seguit li
han anat explicant una per una les diferents propostes. La reunió ha
estat molt cordial. La directora insular s’ha compromès a
aplicar-les durant l’any que queda de legislatura en aquelles
competències que depenen del Consell.
 21/07/2010 · Una delegació de l’Obra Cultural Balear, encapçalada pel seu president, Jaume Mateu, i per la vicepresidenta, Marisa Cerdó, s’ha reunit avui amb la presidenta del Consell, Francina Armengol, per presentar-li el document “La llengua és la clau”, un seguit de propostes en matèria de política lingüística adreçades a les institucions públiques de Balears perquè les posin en marxa durant el darrer any de la legislatura. L’entitat va presentar el document el passat dilluns 19 de juliol. La posada en marxa d’aquestes mesures mínimes és important per a l’entitat, ja que en dependrà la valoració pública que farà de la política lingüística feta durant la present legislatura. La reunió ha estat molt cordial. Els membres de l’Obra Cultural Balear han lliurat a Armengol una memòria USB en forma de clau amb les propostes. Acte seguit, Jaume Mateu i Marisa Cerdó les han anat explicant una per una. La presidenta s’ha compromès a posar-les en pràctica a la institució durant el darrer any de legislatura en aquelles competències que depenen del Consell.
21/07/2010 · Una delegació de l’Obra Cultural Balear, encapçalada pel seu president, Jaume Mateu, i per la vicepresidenta, Marisa Cerdó, s’ha reunit avui amb la presidenta del Consell, Francina Armengol, per presentar-li el document “La llengua és la clau”, un seguit de propostes en matèria de política lingüística adreçades a les institucions públiques de Balears perquè les posin en marxa durant el darrer any de la legislatura. L’entitat va presentar el document el passat dilluns 19 de juliol. La posada en marxa d’aquestes mesures mínimes és important per a l’entitat, ja que en dependrà la valoració pública que farà de la política lingüística feta durant la present legislatura. La reunió ha estat molt cordial. Els membres de l’Obra Cultural Balear han lliurat a Armengol una memòria USB en forma de clau amb les propostes. Acte seguit, Jaume Mateu i Marisa Cerdó les han anat explicant una per una. La presidenta s’ha compromès a posar-les en pràctica a la institució durant el darrer any de legislatura en aquelles competències que depenen del Consell.
 19/07/2010 · Aquest dilluns l’Obra Cultural Balear ha fet una roda de premsa per presentar “La llengua és la clau”. Es tracta d’un seguit de propostes per fer avançar l’ús del català que l’entitat presentarà a les diferents institucions de les Illes Balears perquè les posin en marxa durant el darrer any de la legislatura. L’entitat demanarà reunions amb tots els responsables de Política Lingüística, amb els presidents de les diferents institucions i amb tots els batles de Mallorca. L’OCB també ha fet un balanç de la política lingüística feta al llarg dels primers tres anys de la legislatura. Han pres part a la roda de premsa el president de l’OCB, Jaume Mateu, i la vicepresidenta, Marisa Cerdó. Marisa Cerdó ha explicat que es tracta d’una campanya, de breu durada, que consistirà en fer arribar a totes les institucions de les Illes Balears una sèrie de propostes i d’idees per fer avançar en l’ús i el coneixement de la llengua catalana.
Amb aquesta finalitat s’han editat 150 USB en forma de clau (en al·lusió al lema de la campanya) i 150 carpetes, que inclouen en els dos casos les propostes. També s’ha creat una plana web específica (s’hi pot accedir des de http://claullengua.blogspot.com/) per fer el seguiment de l’evolució de la campanya. L’entitat es reunirà amb la presidència de totes les institucions de Balears, amb tots els responsables de les polítiques lingüístiques i, a través de la xarxa territorial de l’OCB, amb tots els ajuntaments de Mallorca.
19/07/2010 · Aquest dilluns l’Obra Cultural Balear ha fet una roda de premsa per presentar “La llengua és la clau”. Es tracta d’un seguit de propostes per fer avançar l’ús del català que l’entitat presentarà a les diferents institucions de les Illes Balears perquè les posin en marxa durant el darrer any de la legislatura. L’entitat demanarà reunions amb tots els responsables de Política Lingüística, amb els presidents de les diferents institucions i amb tots els batles de Mallorca. L’OCB també ha fet un balanç de la política lingüística feta al llarg dels primers tres anys de la legislatura. Han pres part a la roda de premsa el president de l’OCB, Jaume Mateu, i la vicepresidenta, Marisa Cerdó. Marisa Cerdó ha explicat que es tracta d’una campanya, de breu durada, que consistirà en fer arribar a totes les institucions de les Illes Balears una sèrie de propostes i d’idees per fer avançar en l’ús i el coneixement de la llengua catalana.
Amb aquesta finalitat s’han editat 150 USB en forma de clau (en al·lusió al lema de la campanya) i 150 carpetes, que inclouen en els dos casos les propostes. També s’ha creat una plana web específica (s’hi pot accedir des de http://claullengua.blogspot.com/) per fer el seguiment de l’evolució de la campanya. L’entitat es reunirà amb la presidència de totes les institucions de Balears, amb tots els responsables de les polítiques lingüístiques i, a través de la xarxa territorial de l’OCB, amb tots els ajuntaments de Mallorca.
Jaume Mateu, per la seva banda, ha afirmat que les 12 propostes elaborades per l’entitat són bàsiques i que de la seva aplicació durant l’any que queda per a les eleccions depès que l’OCB pugui fer un balanç positiu d’aquesta legislatura en política lingüística. Segons el president, el full de ruta per a la normalització total de la llengua catalana ja està dissenyat: és el Pla de Normalització Lingüística del Consell Social de la Llengua, que compta amb el suport de tota la societat civil i de la majoria de formacions polítiques i que s’hauria de començar a aplicar ja. Mateu ha remarcat que el procés de normalització lingüística començat durant els anys vuitanta, com tots els processos, té un començament i un final, i de moment no sembla que hi hagi empenta suficient per part de les institucions per acabar-ho. Per al president de l’OCB, cal que les institucions disposin de dades reals sobre la situació de la llengua en els diferents àmbits socials i territorials i això suposa una avaluació permanent de l’ús de la llengua a la societat i a l’administració pública, base de qualsevol planificació. És per això que ha anunciat que l’OCB posarà en marxa un baròmetre de la llengua catalana per tal d’avaluar l’evolució de la recuperació lingüística, les primeres dades es del qual es donaran a conèixer pel desembre.
 16/07/2010 · El proper dilluns, 19 de juliol, a les 11.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, l’Obra Cultural Balear farà una roda de premsa per presentar “La llengua és la clau”. Es tracta d’un seguit de propostes per fer avançar l’ús del català que l’entitat presentarà a les diferents institucions de les Illes Balears perquè les posin en marxa durant el darrer any de la legislatura. L’entitat demanarà reunions amb tots els responsables de Política Lingüística, amb els presidents de les diferents institucions i amb tots els batles de Mallorca. L’OCB també aprofitarà per fer un balanç de la política lingüística feta al llarg dels primers tres anys de la legislatura. Prendran part a la roda de premsa el president de l’OCB, Jaume Mateu, i la vicepresidenta, Marisa Cerdó.
16/07/2010 · El proper dilluns, 19 de juliol, a les 11.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, l’Obra Cultural Balear farà una roda de premsa per presentar “La llengua és la clau”. Es tracta d’un seguit de propostes per fer avançar l’ús del català que l’entitat presentarà a les diferents institucions de les Illes Balears perquè les posin en marxa durant el darrer any de la legislatura. L’entitat demanarà reunions amb tots els responsables de Política Lingüística, amb els presidents de les diferents institucions i amb tots els batles de Mallorca. L’OCB també aprofitarà per fer un balanç de la política lingüística feta al llarg dels primers tres anys de la legislatura. Prendran part a la roda de premsa el president de l’OCB, Jaume Mateu, i la vicepresidenta, Marisa Cerdó.
 15/07/2010 ·
La Plataforma Calvià per la Llengua denuncia que davant la nul·la iniciativa municipal que demostra l’equip de govern de Carlos Delgado, Ràdio Calvià ha optat, seguint les instruccions del batle, per dedicar la seva programació, principalment a través del programa titulat En bon mallorquí, a fomentar el secessionisme lingüístic i a intoxicarsobre la denominació de la llengua pròpia de les Illes Balears.
Davant la falsa polèmica lingüística que han encetat, denunciam que les afirmacions divulgades a través de la ràdio municipal, afirmacions que qüestionen la denominació i la unitat de la llengua catalana, contradiuen l’opinió de la comunitat científica i de la romanística internacional que ja fa moltes dècades ha fixat la filiació i dialectes de la llengua catalana. El lèxic, la gramàtica, l’estructura sintàctica d’una llengua – en definitiva, la lingüística- és matèria científica i no pot estar sotmesa a prejudicis ni supersticions. Denunciam també que les persones que intervenen en aquests programes no tenen acreditada cap titulació ni coneixements de filologia, circumstància que desacredita encara més l’emisora municipal, la imatge de la qual ja està prou deteriorada per la parcialitat dels seus continguts en general.
15/07/2010 ·
La Plataforma Calvià per la Llengua denuncia que davant la nul·la iniciativa municipal que demostra l’equip de govern de Carlos Delgado, Ràdio Calvià ha optat, seguint les instruccions del batle, per dedicar la seva programació, principalment a través del programa titulat En bon mallorquí, a fomentar el secessionisme lingüístic i a intoxicarsobre la denominació de la llengua pròpia de les Illes Balears.
Davant la falsa polèmica lingüística que han encetat, denunciam que les afirmacions divulgades a través de la ràdio municipal, afirmacions que qüestionen la denominació i la unitat de la llengua catalana, contradiuen l’opinió de la comunitat científica i de la romanística internacional que ja fa moltes dècades ha fixat la filiació i dialectes de la llengua catalana. El lèxic, la gramàtica, l’estructura sintàctica d’una llengua – en definitiva, la lingüística- és matèria científica i no pot estar sotmesa a prejudicis ni supersticions. Denunciam també que les persones que intervenen en aquests programes no tenen acreditada cap titulació ni coneixements de filologia, circumstància que desacredita encara més l’emisora municipal, la imatge de la qual ja està prou deteriorada per la parcialitat dels seus continguts en general.
 13/07/2010 ·
Avui, dimarts, 13 de juliol, a Can Alcover-Espai de Cultura s’han presentat tres informes de la Plataforma per la Llengua que formen un conjunt i que comparen el reconeixement legal que té el català a l’Estat amb la situació que experimenten altres llengües amb un nombre similar de parlants en el context europeu i en d’altres països plurilingües. Han part a la roda de premsa Bernat Gasull, de la Plataforma per la Llengua; Marisa Cerdó, vicepresidenta de l’Obra Cultural Balear; i Carme Sánchez, portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua i membre de la junta directiva de l’OCB. El mateix dimarts, 13 de juliol, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, Bernat Gasull farà la conferència "L’anomalia espanyola.
El català, la llengua més desprotegida d’Europa en relació al nombre de parlants", en què farà un balanç de la situació actual en base als tres informes. Tots tres informes, Presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües. Comparació dels casos espanyol, suís, finès, belga i canadenc, Tractament oficial de les llengües en els països de la Unió Europea i de l’Espai Schengen. Comparativa en el reconeixement de l’oficialitat de les llengües en relació a les llengües pròpies més parlades de cada país i 500 disposicions impositives del castellà a casa nostra demostren que el català és una de les llengües més desprotegides de la Unió Europea, una excepció en el reconeixement lingüístic arreu d’Europa.
13/07/2010 ·
Avui, dimarts, 13 de juliol, a Can Alcover-Espai de Cultura s’han presentat tres informes de la Plataforma per la Llengua que formen un conjunt i que comparen el reconeixement legal que té el català a l’Estat amb la situació que experimenten altres llengües amb un nombre similar de parlants en el context europeu i en d’altres països plurilingües. Han part a la roda de premsa Bernat Gasull, de la Plataforma per la Llengua; Marisa Cerdó, vicepresidenta de l’Obra Cultural Balear; i Carme Sánchez, portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua i membre de la junta directiva de l’OCB. El mateix dimarts, 13 de juliol, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, Bernat Gasull farà la conferència "L’anomalia espanyola.
El català, la llengua més desprotegida d’Europa en relació al nombre de parlants", en què farà un balanç de la situació actual en base als tres informes. Tots tres informes, Presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües. Comparació dels casos espanyol, suís, finès, belga i canadenc, Tractament oficial de les llengües en els països de la Unió Europea i de l’Espai Schengen. Comparativa en el reconeixement de l’oficialitat de les llengües en relació a les llengües pròpies més parlades de cada país i 500 disposicions impositives del castellà a casa nostra demostren que el català és una de les llengües més desprotegides de la Unió Europea, una excepció en el reconeixement lingüístic arreu d’Europa.
 12/07/2010 · Demà, dimarts, 13 de juliol, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà la conferència "L’anomalia espanyola. El català, la llengua més desprotegida d’Europa en relació al nombre de parlants", a càrrec de Bernat Gasull, membre de la Plataforma per la Llengua. Gasull farà un balanç de la situació actual en base a tres informes elaborats per l’entitat que formen un conjunt i que comparen el reconeixement legal que té el català a l’Estat amb la situació que experimenten altres llengües amb un nombre similar de parlants en el context europeu i en d’altres països plurilingües.
12/07/2010 · Demà, dimarts, 13 de juliol, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà la conferència "L’anomalia espanyola. El català, la llengua més desprotegida d’Europa en relació al nombre de parlants", a càrrec de Bernat Gasull, membre de la Plataforma per la Llengua. Gasull farà un balanç de la situació actual en base a tres informes elaborats per l’entitat que formen un conjunt i que comparen el reconeixement legal que té el català a l’Estat amb la situació que experimenten altres llengües amb un nombre similar de parlants en el context europeu i en d’altres països plurilingües.
Tots tres informes, Presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües. Comparació dels casos espanyol, suís, finès, belga i canadenc, Tractament oficial de les llengües en els països de la Unió Europea i de l’Espai Schengen. Comparativa en el reconeixement de l’oficialitat de les llengües en relació a les llengües pròpies més parlades de cada país i 500 disposicions impositives del castellà a casa nostra demostren que el català és una de les llengües més desprotegides de la Unió Europea, una excepció en el reconeixement lingüístic arreu d’Europa. S’analitzen les normatives que imposen el castellà a casa nostra i també, per exemple, els webs d’organismes que depenen de l’Administració de l’Estat, com la Casa Reial, que discriminen el català. La Plataforma per la Llengua presenta aquestes dades en un context de continus atacs a la llengua catalana i de l’aparició de nombrosos processos que tenen com a objectiu posar constants traves a les legislacions que pretenen equiparar el català al castellà (la sentència de l’Estatut de Catalunya, les crítiques al Projecte de llei del cinema de Catalunya i al nou Codi de consum,etc)
 25/06/2010 ·
Ja disposam de dades fiables sobre el coneixement i ús de
la llengua catalana al municipi de Sant Llorenç des Cardessar. Un 79% de la
població l’entén, Al voltant d’un 65% és capaç de parlar-lo i llegir-lo i al
voltant d’un 52% el sap escriure. Tot això i molt més és el que es desprèn de
l’estudi Sociolingüístic de Sant Llorenç, elaborat per l’Obra Cultural Balear
del municipi.Avui matí s’ha presentat a la sala de plens de
l’ajuntament de Sant Llorenç l’enquesta sociolingüística de Sant Llorenç.
L’estudi és el resultat d’un treball de camp fet a tots els nuclis de població
del municipi des del 2007 al 2009. El resultat és un balanç de la situació
actual de la llengua a un municipi costaner de Mallorca. Josep Cortès, director de la revista Flor de card i
membre també de l’OCB de Sant Llorenç i un dels responsables de l’estudi, ha
explicat la metodologia amb la qual s’ha realitzat i ha destacat la important
mostra amb que s’ha treballat (més de 2.000 persones enquestades). Acte seguit
Tomeu Martí, coordinador de l’Obra Cultural Balear, ha lloat la iniciativa, ha
ressaltat la importància de fer feina amb dades objectives sobre la situació
real de la llengua catalana, ha explicat que des de l’OCB central també
s’impulsaran estudis similars i ha demanat a les institucions que facin cas dels
suggeriments que es fan en la part final de l’estudi.
25/06/2010 ·
Ja disposam de dades fiables sobre el coneixement i ús de
la llengua catalana al municipi de Sant Llorenç des Cardessar. Un 79% de la
població l’entén, Al voltant d’un 65% és capaç de parlar-lo i llegir-lo i al
voltant d’un 52% el sap escriure. Tot això i molt més és el que es desprèn de
l’estudi Sociolingüístic de Sant Llorenç, elaborat per l’Obra Cultural Balear
del municipi.Avui matí s’ha presentat a la sala de plens de
l’ajuntament de Sant Llorenç l’enquesta sociolingüística de Sant Llorenç.
L’estudi és el resultat d’un treball de camp fet a tots els nuclis de població
del municipi des del 2007 al 2009. El resultat és un balanç de la situació
actual de la llengua a un municipi costaner de Mallorca. Josep Cortès, director de la revista Flor de card i
membre també de l’OCB de Sant Llorenç i un dels responsables de l’estudi, ha
explicat la metodologia amb la qual s’ha realitzat i ha destacat la important
mostra amb que s’ha treballat (més de 2.000 persones enquestades). Acte seguit
Tomeu Martí, coordinador de l’Obra Cultural Balear, ha lloat la iniciativa, ha
ressaltat la importància de fer feina amb dades objectives sobre la situació
real de la llengua catalana, ha explicat que des de l’OCB central també
s’impulsaran estudis similars i ha demanat a les institucions que facin cas dels
suggeriments que es fan en la part final de l’estudi.
De la seva part, Antoni Sansó, regidor de Cultura de Sant
Llorenç, ha expressat la seva satisfacció per l’elaboració de l’estudi i s’ha
compromès en nom de l’Ajuntament a desplegar les mesures necessàries per
garantir l’aprenentatge i l’ús social de la llengua.Margalida Tous, directora general de Política Lingüística
del Govern de les Illes Balears i Rosa Barceló, directora insular de Política
Lingüística del Consell de Mallorca han destacat la important tasca realitzada
des de l’ajuntament i han anunciat que el Govern està acabant una enquesta
sociolingüística a nivell de totes les Illes Balears.
Tomàs Martínez, president de l’OCB de Sant Llorenç, ha
agraït la implicació de la ciutadania i de les institucions en l’estudi, ha
expressat la voluntat de continuïtat del mateix i ha demanat la implicació de
tothom en la gran tasca de represa lingüística.L’estudi Sociolingüístic abasta els nuclis de Sant
Llorenç, poble, Son Carrió i la zona costanera; i, per sectors, els establiments
oberts al públic, els centres docents, les institucions i associacions i les
persones, considerades com a particulars.Podeu
consultar l’estudi a: http://ocb.cat/index.php?noticia=1148.
 24/06/2010 ·
Demà, divendres, dia 25 de juny, a les 12 h tindrà lloc, a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Llorenç, la presentació de l’estudi sobre la situació sociolingüística de la llengua catalana a Sant Llorenç des Cardassar, al nucli de Son Carrió i a la zona costanera del municipi.
Aquest estudi era necessari perquè les darreres dades del municipi que feien referència directa a la situació sociolingüística eren les que la revista Flor de Card publicà l’any 1987. La feina, que començà l’any 2007, acabà ja dins el 2009. Va ser una tasca difícil, pel volum d’enquestes realitzades, pel procés de tractament de les dades i per la redacció de les conclusions. Els àmbits que abasta l’enquesta són, territorialment, els nuclis de Sant Llorenç, poble, Son Carrió i la zona costanera; i, per sectors, els establiments oberts al públic, els centres docents, les institucions i associacions i les persones, considerades com a particulars.
24/06/2010 ·
Demà, divendres, dia 25 de juny, a les 12 h tindrà lloc, a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Llorenç, la presentació de l’estudi sobre la situació sociolingüística de la llengua catalana a Sant Llorenç des Cardassar, al nucli de Son Carrió i a la zona costanera del municipi.
Aquest estudi era necessari perquè les darreres dades del municipi que feien referència directa a la situació sociolingüística eren les que la revista Flor de Card publicà l’any 1987. La feina, que començà l’any 2007, acabà ja dins el 2009. Va ser una tasca difícil, pel volum d’enquestes realitzades, pel procés de tractament de les dades i per la redacció de les conclusions. Els àmbits que abasta l’enquesta són, territorialment, els nuclis de Sant Llorenç, poble, Son Carrió i la zona costanera; i, per sectors, els establiments oberts al públic, els centres docents, les institucions i associacions i les persones, considerades com a particulars.
La realització d’aquest projecte ha tingut el suport de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, la Direcció Insular de Política Lingüística del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, l’OCB i la revista Flor de Card.
 10/06/2010 · PalmaEls cursos de català de l'Ajuntament de Palma, organitzats pel Projecte D, el servei de dinamització lingüística de Palma, arriben, com tot en aquests dies, al seu final de curs. Per això demà divendres, dia 11, hi haurà una festeta per posar punt i final a l'any, i donar la benveguda a l'estiu i a les vacances. Serà a les 20 h a Can Alcover.
10/06/2010 · PalmaEls cursos de català de l'Ajuntament de Palma, organitzats pel Projecte D, el servei de dinamització lingüística de Palma, arriben, com tot en aquests dies, al seu final de curs. Per això demà divendres, dia 11, hi haurà una festeta per posar punt i final a l'any, i donar la benveguda a l'estiu i a les vacances. Serà a les 20 h a Can Alcover.
 18/05/2010 · PalmaL'Obra Cultural Balear ha denunciat avui que els ciutadans de les Illes Balears continuen tenint seriosos problemes amb les forces policials espanyoles si s'hi dirigeixen en català. L'entitat també denuncia la "poca voluntat" dels responsables de l'estat a les Illes, en referència especial a Ramon Socias, delegat espanyol, que després de repetides denúncies per aques tema, ha estat incapaç, aposta o no, d'actuar per a solucionar-ho. L'OCB ha fets públics diversos casos d'agressions i abusos policials per motius lingüístics, com el que va passar el passat 4 de març, va tenir lloc a Pollença, quan agents de la Guardia Civil varen aturar un vianant per identificar-lo i li varen etzibar que, tot i entendre el mallorquí –segons ells només un dialecte del català-, estava obligat a parlar-los en castellà. El varen tenir aturat cinc minuts per identificar-lo.
18/05/2010 · PalmaL'Obra Cultural Balear ha denunciat avui que els ciutadans de les Illes Balears continuen tenint seriosos problemes amb les forces policials espanyoles si s'hi dirigeixen en català. L'entitat també denuncia la "poca voluntat" dels responsables de l'estat a les Illes, en referència especial a Ramon Socias, delegat espanyol, que després de repetides denúncies per aques tema, ha estat incapaç, aposta o no, d'actuar per a solucionar-ho. L'OCB ha fets públics diversos casos d'agressions i abusos policials per motius lingüístics, com el que va passar el passat 4 de març, va tenir lloc a Pollença, quan agents de la Guardia Civil varen aturar un vianant per identificar-lo i li varen etzibar que, tot i entendre el mallorquí –segons ells només un dialecte del català-, estava obligat a parlar-los en castellà. El varen tenir aturat cinc minuts per identificar-lo. El segon cas va tenir lloc el passat 10 de març a la caserna de la Guàrdia Civil del Pont d’Inca, quan una persona s’hi va adreçar per fer un tràmit. L’agent encarregat d’atendre el públic no comprenia el català i l’altra persona es va veure obligada a canviar d’idioma. El tracte personal va ser correcte, però aquesta persona no va poder exercir el seu dret de parlar en català. El tercer cas, el més recent, va tenir lloc el passat 14 de maig a la rodona de Porreres, quan dos joves que s’hi dirigien en cotxe varen ser aturats per una parella de la Guàrdia Civil. Quan un d’ells va respondre en català va començar una discussió i va ser obligat a baixar del vehicle i enregistrat. Les preguntes fetes pel Guàrdia Civil varen ser les següents: - No te entiendo en mallorquín, ni te voy a entender. No puedes hablar castellano?. - No. - Si te hiciera preguntas policiales, me tendrías que hablar en castellano. - Lo digo porqué hay algunos que son más radicales que vosotros. Quan, després d’una estona de cercar, varen pujar de nou al cotxe el segon agent, que s’havia mantingut callat, es va atracar a la finestreta i digué: - Que sepas que es una cuestión de respeto. L'Oficina de Drets Lingüístics de l'OCB és l'encarregada de tramitar les denúncies. Des de l'oficina es considera "inacceptable" l'actitud dels agents, però més greu considera la que mostren els responsables polítics, amb Ramon Socías al capdavant: "Cap agent ha estat expedientat per violar els drets lingüístics dels ciutadans", critiquen des de l'entitat, que acusen a Socias de no tenir una "voluntat política real de garantir els dret de la població mallorquina a fer servir la seva llengua".
 07/05/2010 · PalmaLa torxa de la llengua farà demà el seu darrer trajecte de la present edició del Correllengua. Hauran estat tres setmanes de festa, de feina, de milers i milers de mallorquins que corrent, caminant, amb bicicleta, als seus pobles o instituts, han volgut formar part d'aquesta immensa cadena humana en moviment per tot Mallorca que ha duit la flama de punta a punta, per demostrar i fer patent que és viva, i ho ha de ser més, la llengua catalana. Demà, a Petra, la XXVI Trobada d'Escoles Mallorquines serà el final esperat pel Correllengua. La gran festa de l'escola en català reunirà milers de nins, pares i mestres, per celebrar, un any més, que l'ensenyament en català és una de les claus per mantenir viva la identitat de Mallorca i bàsica per a seguir amb el procés de normalització lingüística. Durant tot el dia, el poble serà una festa, però el clímax serà a les 18 h, amb l'arribada del Correllengua. I a partir de les 21 h, quan comenci la torrada, l'animació i l'expectació creixeran, perquè la nit s'animi al so del ritme més jove i reivindicatiu. Els mallorquins Vólvox, els valencians Aspencat, els berguedans Brams i els veterans vendrellencs Lax'n'Busto seran els protagonistes de la nit. Amb aquest gran espectacle, conclourà la trobada, i també les celebracions dels relleus de la flama.
07/05/2010 · PalmaLa torxa de la llengua farà demà el seu darrer trajecte de la present edició del Correllengua. Hauran estat tres setmanes de festa, de feina, de milers i milers de mallorquins que corrent, caminant, amb bicicleta, als seus pobles o instituts, han volgut formar part d'aquesta immensa cadena humana en moviment per tot Mallorca que ha duit la flama de punta a punta, per demostrar i fer patent que és viva, i ho ha de ser més, la llengua catalana. Demà, a Petra, la XXVI Trobada d'Escoles Mallorquines serà el final esperat pel Correllengua. La gran festa de l'escola en català reunirà milers de nins, pares i mestres, per celebrar, un any més, que l'ensenyament en català és una de les claus per mantenir viva la identitat de Mallorca i bàsica per a seguir amb el procés de normalització lingüística. Durant tot el dia, el poble serà una festa, però el clímax serà a les 18 h, amb l'arribada del Correllengua. I a partir de les 21 h, quan comenci la torrada, l'animació i l'expectació creixeran, perquè la nit s'animi al so del ritme més jove i reivindicatiu. Els mallorquins Vólvox, els valencians Aspencat, els berguedans Brams i els veterans vendrellencs Lax'n'Busto seran els protagonistes de la nit. Amb aquest gran espectacle, conclourà la trobada, i també les celebracions dels relleus de la flama.
 06/05/2010 · PalmaLa flama de la llengua continua marxant i recorreguent indrets de la nostra illa, mentre espera per fer la seva darrera etapa, dissabte, a Petra, a la Trobada d'Escoles Mallorquines. Demà horabaixa, divendres 7, la torxa tornarà a la plaça de Cort, a Palma, on a les 17 h l'espera l'historiador Gaspar Valero, que farà una visita guiada pels racons més emblemàtics, desconeguts o històrics del centre de la ciutat, per acabar a la Llonja.
06/05/2010 · PalmaLa flama de la llengua continua marxant i recorreguent indrets de la nostra illa, mentre espera per fer la seva darrera etapa, dissabte, a Petra, a la Trobada d'Escoles Mallorquines. Demà horabaixa, divendres 7, la torxa tornarà a la plaça de Cort, a Palma, on a les 17 h l'espera l'historiador Gaspar Valero, que farà una visita guiada pels racons més emblemàtics, desconeguts o històrics del centre de la ciutat, per acabar a la Llonja. Per altra banda, el Correllengua instituts ha seguit avui amb la seva marxa per Mallorca. Aquest matí la flama de la Llengua ha arribat a l’IES del Port d’Alcúdia, on els alumnes entre música i aplaudiments han rebut la flama i han llegit al manifest al pati. El Correllengua també ha visitat els instituts de Palma, en concret el Guillem Sagrera, el Joan Maria Thomàs, el Josep Maria Llompart, el Madina Mayurqa i l’Arxiduc Lluís Salvador. Demà també s'acabarà aquest recorregut pels instituts, passant la flama per Son Rul·lan (11:15 h), Júniper Serra (12 h) i Son Pacs (13 h).
 04/05/2010 · Palma Aquest dissabte, 8 de maig, es farà a Petra, al cor de Mallorca, la XXVI Trobada d'Escoles Mallorquines, la gran festa de l'escola en català i la innovació pedagògica. Ahir es va fer a Can Alcover la presentació de la Trobada d'enguany, que té com a tema central la mobilotat sostenible: més de 7.000 escolars han fet dibuixos sobre aquest tema, que servirà per fer un mural gegant.
04/05/2010 · Palma Aquest dissabte, 8 de maig, es farà a Petra, al cor de Mallorca, la XXVI Trobada d'Escoles Mallorquines, la gran festa de l'escola en català i la innovació pedagògica. Ahir es va fer a Can Alcover la presentació de la Trobada d'enguany, que té com a tema central la mobilotat sostenible: més de 7.000 escolars han fet dibuixos sobre aquest tema, que servirà per fer un mural gegant. Precisament, els organitzadors volen destacar, en aquest sentit, la col·laboració de la Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient, així com de la Direcció General de Política Lingüística, i molt especialment, de l'Ajuntament de Petra, amfitriona de l'encontre. Per donar més amplitud a la festa, enguany hi acaba el Correllengua, obrint-se així no només als més pettis, protagonistes del món educatiu, sinó gent de totes les edats que han acompanyat la flama de la llengua duarnt aquestes darreres tres setmanes. El programa de la Trobada comença a les 16 h a la plaça de Petra: un cercavila i altres activitats per infants, així com de l'Espai Sambori, un concurs de narrativa per joves que es convoca per primera vegada a les Balears, després de l'èxit que ha tengut tant al País Valencià com al Principat. A les 18 h, es farà l'acte central, amb la lectura del manifest de la Trobada i l'arribada del Correllengua i la lectura del manifest. Tot seguit, començaran les actuacions musicals. Primer, amb el grup d'animació infantil Cucorba, i ballada amb Música Nostra. I a les 20:30, a l'Estació, comença la festa per als més grans. Torrada per sopar, i música rock amb Vólvox, Aspencat, Brams i Lax'n'Busto. Així, es clourà l'edició d'enguany del Correllengua, que haurà passat, durant tres setmanes, per tots els pobles de Mallorca i per Palma, amb més participació que mai. Aquests dies, just abans de reprendre la seva etapa final fins a Petra, passa per instituts de secundària. A cada poble per on ha passat, la flama ha estat rebuda amb entusiasme i participació, i els finals d'etapa, com el del Port d'Alcúdia dissabte passat (amb més de 1000 persones, gegants i caparrots), autèntics actes multitudinaris. El Correllengua finalitzarà dissabte deixant enrere tres setmanes d'esforç, lluita, festa i compromís per la llengua i la cultura dels mallorquins.
 28/04/2010 · PalmaEl campus de la UIB rebrà la flama del Correllengua. Serà demà dijous, a partir de les 11 a l'edifici de Son Lladó, d'on partirà; la rectora, Montserrat Casas, serà l'encarregada de llegir el manifest i donar el sus als relleus. A partir d'allà, la torxa passarà per pels edificis Arxiduc Lluís Salvador, Gaspar Melchor de Jovellanos, Guillem Cifre de Colonya, Anselm Turmeda, l'Aulari, Beatriu de Pinós, Guillem Colom Casasnovas i Ramon Llull. Serà aquí on els participants en el Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana -que comença avui- tornaran a llegir el manifest i duran la flama fins al Propileu, on el cantautor Biel Majoral, que també és professor de la Universitat, llegirà el manifest per darrera vegada, i donarà pas a la festa: un dinar popular, a partir de les 14 h, per a tota la comunitat universitària, i tot seguit, una actuació de Taverners i del duo de Titot i David Rossell.
28/04/2010 · PalmaEl campus de la UIB rebrà la flama del Correllengua. Serà demà dijous, a partir de les 11 a l'edifici de Son Lladó, d'on partirà; la rectora, Montserrat Casas, serà l'encarregada de llegir el manifest i donar el sus als relleus. A partir d'allà, la torxa passarà per pels edificis Arxiduc Lluís Salvador, Gaspar Melchor de Jovellanos, Guillem Cifre de Colonya, Anselm Turmeda, l'Aulari, Beatriu de Pinós, Guillem Colom Casasnovas i Ramon Llull. Serà aquí on els participants en el Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana -que comença avui- tornaran a llegir el manifest i duran la flama fins al Propileu, on el cantautor Biel Majoral, que també és professor de la Universitat, llegirà el manifest per darrera vegada, i donarà pas a la festa: un dinar popular, a partir de les 14 h, per a tota la comunitat universitària, i tot seguit, una actuació de Taverners i del duo de Titot i David Rossell.
 28/04/2010 · Palma Divendres, dia 30, els barris i carrers de la capital seran l'itinerari de les dues columnes del Correllengua. La torxa fa una aturada en el principal punt geogràfic de Mallorca, per recórrer la ciutat, fins a culminar els dos fronts a la Plaça Major, centre de Palma, fer el tram final tots junts fins a Cort, on culminarà el Correllengua ciutadà amb un gran concert de Kumbes del Mambo i Obrint Pas. A Palma, les dues columnes canvien de nom, i homenatgen a dos insignes lluitadors que treballaren tota la seva vida per ciutat més amable i arrelada: Rosa Bueno i Toni Roig. Així, la torxa "Rosa Bueno" iniciarà el seu recorregut a les 16 h a Ses Veles, darrera l'edifici GESA, i partirà en direcció es Molinar. D'allà, seguirà fins al Torrent Gros, la Biblioteca d'es Coll d'en Rabassa i Cala Gamba, on agafarà una barca que la durà fins al Passeig Marítim, i d'allà, cap a es Jonquet, Plaça del Progrés, Escola Jaume I (davant sa Feixina) i finalment, Plaça Major.
28/04/2010 · Palma Divendres, dia 30, els barris i carrers de la capital seran l'itinerari de les dues columnes del Correllengua. La torxa fa una aturada en el principal punt geogràfic de Mallorca, per recórrer la ciutat, fins a culminar els dos fronts a la Plaça Major, centre de Palma, fer el tram final tots junts fins a Cort, on culminarà el Correllengua ciutadà amb un gran concert de Kumbes del Mambo i Obrint Pas. A Palma, les dues columnes canvien de nom, i homenatgen a dos insignes lluitadors que treballaren tota la seva vida per ciutat més amable i arrelada: Rosa Bueno i Toni Roig. Així, la torxa "Rosa Bueno" iniciarà el seu recorregut a les 16 h a Ses Veles, darrera l'edifici GESA, i partirà en direcció es Molinar. D'allà, seguirà fins al Torrent Gros, la Biblioteca d'es Coll d'en Rabassa i Cala Gamba, on agafarà una barca que la durà fins al Passeig Marítim, i d'allà, cap a es Jonquet, Plaça del Progrés, Escola Jaume I (davant sa Feixina) i finalment, Plaça Major. La torxa de Toni Roig partirà una hora més tard, a les 17 h, del lloc que tant va estimar i defensar fins al darrer moment, el monestir de La Real. D'allà seguirà en diercció al centre comercial Ocimax, Parc Blanc, Parc Verd, s'Escorxador, plaça de Santa Pagesa, Pont des Tren, Plaça Miquel Dolç, Can Capes (carrer Aragó), i acabarà confluint a la Plaça Major. Mitja ciutat, per tant, transportarà de mà en mà la flama de la llengua, en una capital cada dia més diversa i multicultural, on precisament per això es fa més necessari que mai dur la llengua, la festa i la reivindicació al carrer. En aquest cas, l'esdeveniment popular més multitudinari de Mallorca, el Correllengua, cedeix el protagonisme als habitants de la ciutat, sigui quin sigui el seu origen i condició, perquè demostrin i s'engresquin encara més en fer viure la llengua catalana, la flama de la cultura i de la nostra realitat nacional.
 27/04/2010 · PalmaNo s'atura entre setmana la marxa del Correllengua: la flama continua el seu curs, cada dia, pels instituts de Mallorca. Ahir dilluns, dia 26, la torxa de la llengua va passar pels instituts Guillem Cifre de Colonya de Pollença, Port d'Alcúdia i Alcúdia. A tots tres centres, els alumnes, des de primer d'ESO a segon de Batxillerat, es volcaren en transportar la flama, en actes multitudinaris. I avui, el Correllengua ha passat pels instituts de sa Pobla i Capdepera, on ha tengut la mateixa nombrosa acollida que en la jornada d'ahir. Demà passarà pels tres instituts de la ciutat de Manacor, Na Camel·la i Mossèn Alcover, el de Felanitx, el Llorenç Garcies d'Artà, i acabarà al migdia al de Portocristo. Per altra banda, i paral·lelament a la correguda de relleus, ahir començaren també els actes del Correllengua Cultural, amb un torneig d'escacs organitzat pel Club d'Escacs La Balenguera que es féu a Can Alcover; més de 80 persones hi prengueren part. El torneig consistia en sis jugades de cinc minuts, i no hi havia eliminacions. Els premiats foren en David Pol Guiscafrè (tercer premi), en Joan Bujosa (segon premi) i Llorenç Gelabert (campió).
27/04/2010 · PalmaNo s'atura entre setmana la marxa del Correllengua: la flama continua el seu curs, cada dia, pels instituts de Mallorca. Ahir dilluns, dia 26, la torxa de la llengua va passar pels instituts Guillem Cifre de Colonya de Pollença, Port d'Alcúdia i Alcúdia. A tots tres centres, els alumnes, des de primer d'ESO a segon de Batxillerat, es volcaren en transportar la flama, en actes multitudinaris. I avui, el Correllengua ha passat pels instituts de sa Pobla i Capdepera, on ha tengut la mateixa nombrosa acollida que en la jornada d'ahir. Demà passarà pels tres instituts de la ciutat de Manacor, Na Camel·la i Mossèn Alcover, el de Felanitx, el Llorenç Garcies d'Artà, i acabarà al migdia al de Portocristo. Per altra banda, i paral·lelament a la correguda de relleus, ahir començaren també els actes del Correllengua Cultural, amb un torneig d'escacs organitzat pel Club d'Escacs La Balenguera que es féu a Can Alcover; més de 80 persones hi prengueren part. El torneig consistia en sis jugades de cinc minuts, i no hi havia eliminacions. Els premiats foren en David Pol Guiscafrè (tercer premi), en Joan Bujosa (segon premi) i Llorenç Gelabert (campió).
 16/04/2010 · PalmaLa flama de la llengua tornarà a encendre's demà a Lluc, per iniciar la seva llarga marxa per tots els pobles, viles, places i carrers de Mallorca, per passar de mà en mà, les de milers de mallorquins que no deixen que la força de la seva llengua s'apagui. Des de demà dissabte, dia 17 d'abril, fins dissabte dia 8 de maig, la torxa encesa farà centenars de kilòmetres per tota la nostra geografia. Els Joves de Mallorca per la Llengua és l'entitat que aconsegueix, any rere any, reunir al voltant d'aquesta activitat o de l'Acampallengua, milers de voluntaris, entitats i col·laboradors per fer de la llengua catalana una gran experiència col·lectiva i emocionant.
16/04/2010 · PalmaLa flama de la llengua tornarà a encendre's demà a Lluc, per iniciar la seva llarga marxa per tots els pobles, viles, places i carrers de Mallorca, per passar de mà en mà, les de milers de mallorquins que no deixen que la força de la seva llengua s'apagui. Des de demà dissabte, dia 17 d'abril, fins dissabte dia 8 de maig, la torxa encesa farà centenars de kilòmetres per tota la nostra geografia. Els Joves de Mallorca per la Llengua és l'entitat que aconsegueix, any rere any, reunir al voltant d'aquesta activitat o de l'Acampallengua, milers de voluntaris, entitats i col·laboradors per fer de la llengua catalana una gran experiència col·lectiva i emocionant. La Trobada de socis i amics de l'Obra Cultural serà el marc immillorable per donar el senyal de sortida al Correllengua. I és que demà Lluc tornarà a ser el centre de la catalanitat de Mallorca. L'OCB reuneix els seus socis i delegacions, per fer una gran diada de germanor i coneixença mútua, farcida d'activitats. A partir de les 10:30, i durant tot el dia, castellers, activitats infantils, ballada popular, dinar de germanor, un gran Cafè per la Llengua, que servirà per posar punt i final a la campanya, i un concert, molt especial, amb els Amics de les Arts, un dels grups que darrerament ha destacat més dins el nou circuit català de la música pop. Tot plegat, per iniciar la primavera amb els ànims carregats, i per, en temps de tornar a sortir el carrer, fer-ho també amb la voluntat que la llengua sigui, com les flors en temporada, més viva que mai.
 15/04/2010 · PalmaNova agressió als drets lingüístics dels mallorquins, i ja en van moltes, a l’àmbit sanitari. En aquesta ocasió al Centre de Salut d’Inca, del qual va ser expulsat el pacient Pau Ignasi Amer per adreçar-se en català a la metgessa de capçalera. Amer hi havia acudit, el passat dimarts, 6 d’abril, per parlar amb la doctora sobre uns mals al pit que havia patit darrerament. Tot d’una que va començar a parlar en català varen començar els problemes amb la metgessa, que va contestar en to despectiu, no el va voler atendre i no li va voler signar tampoc un justificant on li exposàs els motius de la seva negativa. Quan el pacient es va negar a sortir de la consulta sense una explicació oficial, la doctora va fer cridar el guàrdia jurat, que el va fer fora de la consulta sense signar cap justificant ni donar cap explicació. Acte seguit, Pau Ignasi Amer va presentar una reclamació oficial a l’IB-Salut. Prèviament, havia fet una telefonada a la Policia Municipal d’Inca per explicar els fets. Posteriorment, Amer es va posar en contacte amb l’Oficina de Drets Lingüístics de l’Obra Cultural Balear.
15/04/2010 · PalmaNova agressió als drets lingüístics dels mallorquins, i ja en van moltes, a l’àmbit sanitari. En aquesta ocasió al Centre de Salut d’Inca, del qual va ser expulsat el pacient Pau Ignasi Amer per adreçar-se en català a la metgessa de capçalera. Amer hi havia acudit, el passat dimarts, 6 d’abril, per parlar amb la doctora sobre uns mals al pit que havia patit darrerament. Tot d’una que va començar a parlar en català varen començar els problemes amb la metgessa, que va contestar en to despectiu, no el va voler atendre i no li va voler signar tampoc un justificant on li exposàs els motius de la seva negativa. Quan el pacient es va negar a sortir de la consulta sense una explicació oficial, la doctora va fer cridar el guàrdia jurat, que el va fer fora de la consulta sense signar cap justificant ni donar cap explicació. Acte seguit, Pau Ignasi Amer va presentar una reclamació oficial a l’IB-Salut. Prèviament, havia fet una telefonada a la Policia Municipal d’Inca per explicar els fets. Posteriorment, Amer es va posar en contacte amb l’Oficina de Drets Lingüístics de l’Obra Cultural Balear. L’entitat considera inacceptables els fets denunciats per Pau Ignasi Amer, que demostren les dificultats existents a la Mallorca de començaments del segle XXI per fer servir i ser atès en la llengua pròpia i oficial de Mallorca pel sistema sanitari públic. Els fets són greus tant per l’actitud demostrada per la metgessa com perquè es produeixen molt de temps després que els responsables polítics (Conselleria de Salut i direcció de l’IB-Salut) es comprometessin a acabar amb aquestes situacions. Cal remarcar que ser catalanoparlant, com ser negre, homosexual o vegetarià, no és cap excusa per negar l’atenció sanitària a una persona; ans al contrari, representa un cas flagrant i inadmissible de discriminació per motius de llengua, que atempta contra els drets bàsics de les persones, totalment inacceptable cap als parlants de qualsevol idioma i encara més greu tractant-se d’una llengua oficial. L’Obra Cultural Balear exigeix a la Conselleria de Salut que obri immediatament una investigació oficial sobre els fets, amb l’obertura del corresponent expedient i arribant fins a les darreres conseqüències. Que tot el personal sanitari sigui informat de manera immediata sobre els drets fonamentals de les persones –tal vegada amb el repartiment gratuït entre el personal sanitari de la Declaració Universal dels Drets Humans-. I que fets tan greus com aquests no es tornin a repetir mai més a les Illes Balears.
|
 22/02/2010 · PalmaAhir diumenge, 21 de febrer, era el Dia Internacional de la Llengua Materna, diada instituïda per la UNESCO l'any 1999. Aquesta data commemora la matança, l'any 1952, d'un grup d'estudiants reprimits a trets per la policia i l'exèrcit paquistanesos, quan reclamaven un reconeixement per la llengua bengalí, aleshores prohibida -la llengua en la qual s'expressava Rabindranatah Tagore, premi Nobel de Literatura l'any 1913-. L'Obra Cultural Balear ha difós un manifest on expressa el seu suport a l'esperit d'aquesta diada commemorativa.
22/02/2010 · PalmaAhir diumenge, 21 de febrer, era el Dia Internacional de la Llengua Materna, diada instituïda per la UNESCO l'any 1999. Aquesta data commemora la matança, l'any 1952, d'un grup d'estudiants reprimits a trets per la policia i l'exèrcit paquistanesos, quan reclamaven un reconeixement per la llengua bengalí, aleshores prohibida -la llengua en la qual s'expressava Rabindranatah Tagore, premi Nobel de Literatura l'any 1913-. L'Obra Cultural Balear ha difós un manifest on expressa el seu suport a l'esperit d'aquesta diada commemorativa. L'OCB recorda que "la diversitat lingüística és l'expressió més valuosa de la diversitat cultural". L'entitat anima a "proclamar de bell nou que totes les llengües són iguals en dignitat", i a lluitar contra la "substitució lingüística i la convresió de llengües minoritàries en llengües minoritzades". Per tot això, l'Obra Cultural encoratja als catalanoparlants "que es mobilitzi sempre que calgui a defensar els seus drets lingüístics"; i a les administracions públiques, "que insisteixin en el desplegament dels seus processos de normalització lingüística", i reclama "mètodes de normalització lingüística a les escoles" i "la creació d'iniciatives ambicioses" a favor del català en l'àmbit de les noves tecnologies. L'Obra també recorda que "l'impuls de les llengües autòctones en comunitats petites i mitjanes com la nostra s'estan convertint arreu en un factor de desenvolupament econòmic i social", i que "el respecte a les identitats culturals i lingüístiques és una garantia pel pluralisme, la democràcia i la pau".
|
|
| |
|
|
Editorial
L’anunci de l’esbucament de nombrosos habitatges per part del Consorci de la Platja de Palma ha provocat, durant l’estiu, una forta mobilització dels veïnats de les dues zones, Can Pastilla i s’Arenal. Els motius dels habitants són comprensibles: la rehabilitació d’una zona degradada no ha de ser una excusa per a operacions especulatives que desplacin la població resident. Ja són coneguts a Palma aquests tipus d’operacions que han servit només perquè el capital immobiliari fes negoci a expenses dels ciutadans amb menys recursos. És massa sospitós que el projecte se centri en les residències privades i no en el que és el punt de degradació principal: els negocis obsolets situats a primera línia. Cal repensar tot el projecte des del diàleg. I les administracions públiques han de reflexionar sobre el fet que, més enllà d’obres “modernitzadores” i de passeigs “de disseny”, la seva finalitat és defensar les persones. Sortosament, la reacció de les forces polítiques fa pensar que encara no és massa tard i que es pot fer la rehabilitació des de l’acord.
Opinió
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Quan la dificultat en la
lluita contra l'incendi de Biniarràs era major, es van
declarar dos incendis més a Mallorca: el “clàssic”
de Son Doblons, a la marina de Santa Margalida i un altra, inesperat
per l'època estacional, a s'Albufera. Al contrari de la
negligència en el cas d'Eivissa, és ben clara la
intenció, i la tria d'aquell dia, dels criminals que varen
provocar els altres dos: els mitjans d'extinció estaven
ocupats molt enfora, el vent de ponent era sec, persistent i de
moderada velocitat, la calor alta, la humitat baixa, l'hora
perillosa.... en saben.
Opinió
Xisca Mir
Per què més d'un milió i mig de persones sortírem als carrers de Barcelona el passat dissabte? Per què una manifestació en defensa de l'Estatut aprovat pel poble català i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional esdevinguí una concentració a favor de la independència de Catalunya? Perquè ja n'estem farts.N'estem farts de que des de Madrid se'ns robi, no només els doblers, sinó també la dignitat. Amb els nostres diners es dota de serveis i infraestructures totalment insostenibles i poc productius a altres Comunitats Autònomes, mentre que a casa nostra la inversió és mínima.
|
