03/02/2012 ·
El diumenge, 5 de febrer, a les 10.00 hores, a la plaça de l'Ajuntament, a Sóller, començarà la Diada "Estimam la cultura, vivim la llengua". Hi haurà una concentració de xeremies, ximbombes i grups de ball a la plaça de Sóller i un cercavila fins al Centre Parroquial Victòria. Allà tendrà lloc una xerrada sobre drets lingüístics, a càrrec de Joan Lladonet i de Tomeu Martí. També hi haurà una Assemblea per la Llengua, oberta la participació de tothom. Entremig, s'aniran intercalant diverses activitats culturals: música, ball de bot, gloses, poemes i teatre. L'organització de l'activitat és de l'OCB de Sóller.

03/02/2012 ·
El diumenge, 5 de febrer, a les 10.00 hores, a la plaça de l'Ajuntament, a Sóller, començarà la Diada "Estimam la cultura, vivim la llengua". Hi haurà una concentració de xeremies, ximbombes i grups de ball a la plaça de Sóller i un cercavila fins al Centre Parroquial Victòria. Allà tendrà lloc una xerrada sobre drets lingüístics, a càrrec de Joan Lladonet i de Tomeu Martí. També hi haurà una Assemblea per la Llengua, oberta la participació de tothom. Entremig, s'aniran intercalant diverses activitats culturals: música, ball de bot, gloses, poemes i teatre. L'organització de l'activitat és de l'OCB de Sóller.

27/01/2012 ·
Ha estat un vist i no vist. El president del Govern, José Ramón Bauzá, acompanyat de Biel Company, ha sortit escapat de l’Ajuntament de Felanitx quan només hi havia unes desenes de persones concentrades. Els assistents l’han escridassat amb crits de “A Mallorca en català” i han titllat el president de covard. La xiulada grossa se l’ha enduita el portaveu Rafel Bosch, que ha sortit el darrer quan ja hi havia centenars de persones concentrades.

Les pressions dels darrers dies contra els professors de l’Institut de Felanitx perquè fessin de policies i prohibissin sortir els seus alumnes per anar a la concentració ja demostraven la poca traça de l’executiu, i el seu esperit inquisitorial. Com diria Giulio Andreotti, manca finezza.

27/01/2012 ·
Ha estat un vist i no vist. El president del Govern, José Ramón Bauzá, acompanyat de Biel Company, ha sortit escapat de l’Ajuntament de Felanitx quan només hi havia unes desenes de persones concentrades. Els assistents l’han escridassat amb crits de “A Mallorca en català” i han titllat el president de covard. La xiulada grossa se l’ha enduita el portaveu Rafel Bosch, que ha sortit el darrer quan ja hi havia centenars de persones concentrades.

Les pressions dels darrers dies contra els professors de l’Institut de Felanitx perquè fessin de policies i prohibissin sortir els seus alumnes per anar a la concentració ja demostraven la poca traça de l’executiu, i el seu esperit inquisitorial. Com diria Giulio Andreotti, manca finezza.

L’acte ha tornat a demostrar la covardia de Bauzá, que té una actitud provocadora en matèria de llengua, però és incapaç de mantenir-la davant el manifestants. La comèdia de celebrar un consell de govern semiclandestí, amagant-ne l’hora a la premsa i a l’opinió pública, deixa ben a les clares la manera de fer d’un executiu que escapa de la realitat. Un escapisme que és el del seu president, obstinat en una croada anticatalanista que no accepten ni els seus.

26/01/2012 ·
Felanitx en Moviment i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans fan una crida a la participació a la concentració que demà, a Felanitx, tornarà a plantar cara al Partit Popular i a les seves polítiques antisocials i antimallorquines.

A més, volen deixar constància que, per part de la Conselleria d'Educació, s'estan prenent mesures per evitar la presència d'estudiants, concretament de l’Institut d'Educació Secundària de Felanitx, a la concentració de rebuig al PP. Les dues entitats mostren el seu frontal rebuig a aquestes actuacions, que cerquen atemorir la comunitat educativa i evitar que es sumi al clam que aquests dies s'està sentint a tot Mallorca pels drets nacionals i socials.

26/01/2012 ·
Felanitx en Moviment i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans fan una crida a la participació a la concentració que demà, a Felanitx, tornarà a plantar cara al Partit Popular i a les seves polítiques antisocials i antimallorquines.

A més, volen deixar constància que, per part de la Conselleria d'Educació, s'estan prenent mesures per evitar la presència d'estudiants, concretament de l’Institut d'Educació Secundària de Felanitx, a la concentració de rebuig al PP. Les dues entitats mostren el seu frontal rebuig a aquestes actuacions, que cerquen atemorir la comunitat educativa i evitar que es sumi al clam que aquests dies s'està sentint a tot Mallorca pels drets nacionals i socials.

El SEPC i Felanitx en Moviment animen totes i tots els estudiants a plantar cara a qui els vol silenciar: “si tenen por de nosaltres, és que som una força vertaderament decisiva. Demostrem que el món estudiantil, com tantes vegades a succeït, sabem estar al capdavant de les lluites per damunt de tota repressió, imposició, o censura”.

25/01/2012 ·
L’STEI-i Intersindical s’afegeix a les mostres d’agraïment i de lloança que ha rebut, al llarg dels darrers dies, l’escriptor Josep Maria Quintana, guanyador de la darrera edició del Premi Ciutat de Palma de novel•la en català. El sindicat el felicita, per damunt de tot, per dos motius: en primer lloc, pel seu discurs de denúncia, en el qual mostrà la seva preocupació per la dinàmica genocida de la política lingüística del Govern de les Illes Balears, en una actitud valenta, amb la màxima dignitat, senyera d’una ciutadania que vol defensar amb fermesa les seves senyes d’identitat més estimades.

25/01/2012 ·
L’STEI-i Intersindical s’afegeix a les mostres d’agraïment i de lloança que ha rebut, al llarg dels darrers dies, l’escriptor Josep Maria Quintana, guanyador de la darrera edició del Premi Ciutat de Palma de novel•la en català. El sindicat el felicita, per damunt de tot, per dos motius: en primer lloc, pel seu discurs de denúncia, en el qual mostrà la seva preocupació per la dinàmica genocida de la política lingüística del Govern de les Illes Balears, en una actitud valenta, amb la màxima dignitat, senyera d’una ciutadania que vol defensar amb fermesa les seves senyes d’identitat més estimades.

I en segon terme, pel gest de donar íntegrament la quantitat en metàl•lic del premi en favor de les entitats Acció Cultural de Menorca i Obra Cultural de Menorca, en uns temps tan difícils per a totes aquelles associacions que treballen en la promoció de la llengua catalana i de la cultura, mancades per complet de qualsevol ajut per part de l’Administració de les Illes Balears, que és negligent a l’hora de preservar i promoure la llengua pròpia del seu territori.

L’exemple de Josep Maria Quintana, segons l’STEI-i, ens esperona a seguir en el llarg i dur camí de la defensa i de la promoció de la nostra llengua, tants cops malmesa i rebutjada per part d’un poder polític que la voldria sotmesa, submisa i relegada als àmbits més reduïts de la seva presència social.

25/01/2012 ·
Demà el ple municipal de Palma debat una proposta de l’oposició perquè l’Ajuntament rebutgi la reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. La campanya “A Mallorca en català” ha convocat una concentració de rebuig a la política del PP, per manifestar el desacord popular amb aquesta agressió a la llengua. Serà de les 9.30 a les 12.30 hores davant Cort.

25/01/2012 ·
Demà el ple municipal de Palma debat una proposta de l’oposició perquè l’Ajuntament rebutgi la reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. La campanya “A Mallorca en català” ha convocat una concentració de rebuig a la política del PP, per manifestar el desacord popular amb aquesta agressió a la llengua. Serà de les 9.30 a les 12.30 hores davant Cort.

23/01/2012 ·
Demà, dimarts, 24 de gener, a les 20.30 hores, al local de l’OCB d’Inca, hi haurà la conferència “Llengua col•loquial i llengua estàndard”, a càrrec de Joan Veny i Clar, filòleg i expert en Dialectologia catalana. L’organització de l’actvitat és de l’OCB d’Inca.

Joan Veny i Clar, ha estat catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, de la qual es va jubilar l'any 2002. El conferenciant va estudiar a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers. Especialista en dialectologia, gramàtica històrica i lèxic, és membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1978.

23/01/2012 ·
Demà, dimarts, 24 de gener, a les 20.30 hores, al local de l’OCB d’Inca, hi haurà la conferència “Llengua col•loquial i llengua estàndard”, a càrrec de Joan Veny i Clar, filòleg i expert en Dialectologia catalana. L’organització de l’actvitat és de l’OCB d’Inca.

Joan Veny i Clar, ha estat catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, de la qual es va jubilar l'any 2002. El conferenciant va estudiar a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers. Especialista en dialectologia, gramàtica històrica i lèxic, és membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1978.
Hi dirigeix l'Atles lingüístic del domini català, conjuntament amb Lídia Pons i Griera, una obra que va iniciar en el seu moment per Antoni Maria Badia i Margarit. També presideix, en representació de l'IEC, el Consell Supervisor del TERMCAT des del 2002. És president de l'Atlas Linguistique Roman (ALiR) des del 1999, amb seu a Grenoble, i codirector de la revista "Estudis Romànics". Ha dirigit el projecte de recerca "Variació i canvi lingüístic. Scripta i projecció dialectal". Ultra més de tres-cents articles científics, és autor d'una vintena de llibres, entre els quals hi ha Els parlars catalans (1978; 13a ed. 2002), Introducció a la dialectologia catalana (1986), Contacte i contrast de llengües i dialectes (2006), Per una història diatòpica de la llengua catalana (1986), Estudis lingüístics valencians (2009), Petit atles lingüístic del domini català (2 vol., 2007-09). Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004), i és doctor honoris causa de la Universitat de València (2008).

19/01/2012 ·
El vicepresident econòmic del Govern, Josep Ignasi Aguiló, anunciava despús ahir que l’executiu faria una reunió a Felanitx –s’hi insinuava l’aprovació d’algun projecte de calat-. Acte seguit, Felanitx en Moviment convocava una casserolada contra Bauzá que en poques hores tenia més de 90 persones confirmades a Facebook. No havien passat ni vint-i-quatre hores i el Govern anul•lava la vista a la població, un canvi d’agenda molt poc freqüent. En aquest lapse de temps s’estaven preparant cotxades de Palma a Felanitx per escridassar Bauzá, aprofitant que el 20 de gener és festiu a la capital.

El fet demostra l’estat de nirvis del Govern i de la seva guàrdia pretoriana espanyolista. Amb un partit dividit entre els regionalistes, amb els cabells drets per la situació creada; els pragmàtics com Cañellas, que veuen molt perillosa la crispació en uns moments en què la crisi posa i lleva governs; i els espanyolistes, autèntics seguidors de la FAES y de las JONS, que pensen que tot és una conspiració de quatre catalanistes i que tot tornarà a la normalitat, l’olla a pressió provocada per les més de 10.000 al•legacions i per les escridassades, ja habituals, de líders del PP amenaça amb explotar durant les properes setmanes, quan la llei s’hagi de debatre al Parlament.

19/01/2012 ·
El vicepresident econòmic del Govern, Josep Ignasi Aguiló, anunciava despús ahir que l’executiu faria una reunió a Felanitx –s’hi insinuava l’aprovació d’algun projecte de calat-. Acte seguit, Felanitx en Moviment convocava una casserolada contra Bauzá que en poques hores tenia més de 90 persones confirmades a Facebook. No havien passat ni vint-i-quatre hores i el Govern anul•lava la vista a la població, un canvi d’agenda molt poc freqüent. En aquest lapse de temps s’estaven preparant cotxades de Palma a Felanitx per escridassar Bauzá, aprofitant que el 20 de gener és festiu a la capital.

El fet demostra l’estat de nirvis del Govern i de la seva guàrdia pretoriana espanyolista. Amb un partit dividit entre els regionalistes, amb els cabells drets per la situació creada; els pragmàtics com Cañellas, que veuen molt perillosa la crispació en uns moments en què la crisi posa i lleva governs; i els espanyolistes, autèntics seguidors de la FAES y de las JONS, que pensen que tot és una conspiració de quatre catalanistes i que tot tornarà a la normalitat, l’olla a pressió provocada per les més de 10.000 al•legacions i per les escridassades, ja habituals, de líders del PP amenaça amb explotar durant les properes setmanes, quan la llei s’hagi de debatre al Parlament.

19/01/2012 ·
El proper dilluns, 23 de gener, a les 20.00 hores, a la seu de l’OCB de Manacor, hi haurà una nova edició d’”Els dilluns de l’OCB”. En aquesta ocasió, Joan Veny, un dels estudiosos més eminents de la filologia catalana i de la lingüística romànica, parlarà sobre “Llengua col•loquial i llengua estàndard”. La presentació del ponent anirà a càrrec de qui va ser director de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, Gabriel Barceló.

Joan Veny i Clar, ha estat catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, de la qual es va jubilar l’any 2002. El conferenciant va estudiar a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers. Especialista en dialectologia, gramàtica històrica i lèxic, és membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1978.

19/01/2012 ·
El proper dilluns, 23 de gener, a les 20.00 hores, a la seu de l’OCB de Manacor, hi haurà una nova edició d’”Els dilluns de l’OCB”. En aquesta ocasió, Joan Veny, un dels estudiosos més eminents de la filologia catalana i de la lingüística romànica, parlarà sobre “Llengua col•loquial i llengua estàndard”. La presentació del ponent anirà a càrrec de qui va ser director de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, Gabriel Barceló.

Joan Veny i Clar, ha estat catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, de la qual es va jubilar l’any 2002. El conferenciant va estudiar a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers. Especialista en dialectologia, gramàtica històrica i lèxic, és membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1978.
Hi dirigeix l’Atles lingüístic del domini català, conjuntament amb Lídia Pons i Griera, una obra que va iniciar en el seu moment per Antoni Maria Badia i Margarit. També presideix, en representació de l’IEC, el Consell Supervisor del TERMCAT des del 2002. És president de l’Atlas Linguistique Roman (ALiR) des del 1999, amb seu a Grenoble, i codirector de la revista “Estudis Romànics”. Ha dirigit el projecte de recerca “Variació i canvi lingüístic. Scripta i projecció dialectal”. Ultra més de tres-cents articles científics, és autor d’una vintena de llibres, entre els quals hi ha Els parlars catalans (1978; 13a ed. 2002), Introducció a la dialectologia catalana (1986), Contacte i contrast de llengües i dialectes (2006), Per una història diatòpica de la llengua catalana (1986), Estudis lingüístics valencians (2009), Petit atles lingüístic del domini català (2 vol., 2007-09). Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004), i és doctor honoris causa de la Universitat de València (2008).

19/01/2012 ·
Les protestes contra la política lingüística del PP continuen. Avui un grup de ciutadans aniran a xiular al batle de Palma, Mateo Isern, a l’acte d’encesa del Fogueró de Sant Sebastià. Serà a les 20.00 hores a la plaça Major de Palma. Els assistents protestaran contra l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública i demanen a tothom que hi vagi a mostrar el seu malestar.

Els convocants afirmen que “el poble mallorquí planta cara davant els atacs que exerceix el govern actual en contra de la nostra llengua i cultura.Hem sortit al carrer, com demostren els diversos actes que hi ha hagut els darrers mesos: el 31-D (tant arreu de Mallorca, com la manifestació o l'acte Sí a la Cultura de l'OCB al Teatre Principal), contra la castellanització d'IB3, les més de 10.000 Al•legacions contra de l'Avantprojecte de Modificació de la Llei de Funció Pública aconseguit en 5 dies i més recentment la xiulada i glosada de dilluns passat a Sa Pobla, el dia de Sant Antoni. És per això que avui, a les 20.00 h, amb motiu de la festa de Sant Sebastià, a l'encesa del fogueró fet pel batle a la plaça Major, un grup de persones aniran a xiular a les autoritats”.

19/01/2012 ·
Les protestes contra la política lingüística del PP continuen. Avui un grup de ciutadans aniran a xiular al batle de Palma, Mateo Isern, a l’acte d’encesa del Fogueró de Sant Sebastià. Serà a les 20.00 hores a la plaça Major de Palma. Els assistents protestaran contra l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública i demanen a tothom que hi vagi a mostrar el seu malestar.

Els convocants afirmen que “el poble mallorquí planta cara davant els atacs que exerceix el govern actual en contra de la nostra llengua i cultura.Hem sortit al carrer, com demostren els diversos actes que hi ha hagut els darrers mesos: el 31-D (tant arreu de Mallorca, com la manifestació o l'acte Sí a la Cultura de l'OCB al Teatre Principal), contra la castellanització d'IB3, les més de 10.000 Al•legacions contra de l'Avantprojecte de Modificació de la Llei de Funció Pública aconseguit en 5 dies i més recentment la xiulada i glosada de dilluns passat a Sa Pobla, el dia de Sant Antoni. És per això que avui, a les 20.00 h, amb motiu de la festa de Sant Sebastià, a l'encesa del fogueró fet pel batle a la plaça Major, un grup de persones aniran a xiular a les autoritats”.

18/01/2012 ·
Segons informa la web www.defelanitx.com, el Conseller Josep Ignasi Aguiló ha anunciat que la propera reunió del Govern es celebraria a Felanitx el 20 de gener. El col•lectiu Felanitx en Moviment ha convocat, mitjançant Facebook, una concentració a l'exterior de l'Ajuntament amb el lema “Venen en BAUZÁ i en DELGADO a Felanitx ” i convidant als assistents a dur objectes “per fer renou”. La concentració serà a les 13.00 hores davant l’Ajuntament.

Segons Felanitx en Moviment “Bauzá, Delgado, Bosch i companyia venen divendres a Felanitx a fer el Consell de Govern, com a mostra d'agraïment al seu deixeble Biel Tauler de no haver-se posicionat en contra d'ells.” Els convocants volen deixar clar al president que a Felanitx no és ni serà mai benvingut. Precisament a la darrera sessió plenària celebrada a la Sala es tractaren els incidents ocorreguts el dia de Sant Agustí a Felanitx, on fou escridassat el Conseller d'Agricultura Gabriel Company.

18/01/2012 ·
Segons informa la web www.defelanitx.com, el Conseller Josep Ignasi Aguiló ha anunciat que la propera reunió del Govern es celebraria a Felanitx el 20 de gener. El col•lectiu Felanitx en Moviment ha convocat, mitjançant Facebook, una concentració a l'exterior de l'Ajuntament amb el lema “Venen en BAUZÁ i en DELGADO a Felanitx ” i convidant als assistents a dur objectes “per fer renou”. La concentració serà a les 13.00 hores davant l’Ajuntament.

Segons Felanitx en Moviment “Bauzá, Delgado, Bosch i companyia venen divendres a Felanitx a fer el Consell de Govern, com a mostra d'agraïment al seu deixeble Biel Tauler de no haver-se posicionat en contra d'ells.” Els convocants volen deixar clar al president que a Felanitx no és ni serà mai benvingut. Precisament a la darrera sessió plenària celebrada a la Sala es tractaren els incidents ocorreguts el dia de Sant Agustí a Felanitx, on fou escridassat el Conseller d'Agricultura Gabriel Company.

17/01/2012 ·
L’oposició a la política lingüística de Bauzá s’estén. Als dubtes mostrats públicament per membres de la vella guàrdia –són significatius els pronunciaments de Gabriel Cañellas i de Joan Huguet, que consideren inoportuna, en aquests moments, la polèmica -, es va afegir ahir el pronunciament inequívoc de la Universitat, màxima entitat consultiva, segons l’Estatut, en matèria de llengua. La UIB també ha presentat al•legacions, i s’afegeix així als milers de persones i entitats que ho han fet.

La crispació social provocada pel tàndem Bauzá-Delgado ja és un fet. Amb pocs dies de diferència, s’han repetit les xiulades contra el batle de Palma, Mateo Isern, en l’acte de presentació de les Festes de Sant Sebastià.

17/01/2012 ·
L’oposició a la política lingüística de Bauzá s’estén. Als dubtes mostrats públicament per membres de la vella guàrdia –són significatius els pronunciaments de Gabriel Cañellas i de Joan Huguet, que consideren inoportuna, en aquests moments, la polèmica -, es va afegir ahir el pronunciament inequívoc de la Universitat, màxima entitat consultiva, segons l’Estatut, en matèria de llengua. La UIB també ha presentat al•legacions, i s’afegeix així als milers de persones i entitats que ho han fet.

La crispació social provocada pel tàndem Bauzá-Delgado ja és un fet. Amb pocs dies de diferència, s’han repetit les xiulades contra el batle de Palma, Mateo Isern, en l’acte de presentació de les Festes de Sant Sebastià.
Però l’apoteosi ha arribat amb les celebracions ahir de la revetla de Sant Antoni, festa grossa a nombrosos pobles de Mallorca, amb els atacs contra la llengua com a tema omnipresent de les ximbombades. I amb la sonora xiulada contra el president i contra els membres del seu govern a Sa Pobla. Ni el fet d’anar acompanyats de Biel Serra, batle que s’ha posicionat contra la reforma de la Llei de la Funció Pública, va poder evitar l’escridassada contra un govern que sembla haver perdut els papers.

La convocatòria, feta a través de Facebook i amb participació molt majoritària de ciutadans poblers, va ser tot un èxit. Encara més, es va convertir en el protagonista indiscutible de la festa i va arrossegar la resta de participants en una xiulada que va esdevenir multitudinària. Les gloses crítiques cantades a ple pulmó, els crits de “A Sa Pobla en català” i les pancartes reivindicatives varen ser l’expressió de l’afartament social contra una classe política que ha trencat totes les normes, escrites i no escrites, que havien anat definint l’autonomia. Tot això retransmès en directe per IB3. Vist l’actual panorama, caracteritzat per l’autisme polític i per l’allunyament de la realitat, no està clar que això faci recapacitar Bauzá i companyia. Les mobilitzacions, per tant, hauran de continuar.

16/01/2012 ·
El dimecres, 18 de gener, a les 18.30 hores, Escola de Formació en Mitjans Didàctics, al carrer de Marià Canals, 13, baixos, a Palma, es farà la presentació del llibre "Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d'un incompliment", de Joan Lladonet.

Hi intervindran Maria Antònia Font, secretària d'Ensenyament Públic de l'STEI-i, moderadora; Gabriel Caldentey, secretari general de l'STEI-i; Joan Melià, sociolingüista i autor del pròleg; i l'autor.

16/01/2012 ·
El dimecres, 18 de gener, a les 18.30 hores, Escola de Formació en Mitjans Didàctics, al carrer de Marià Canals, 13, baixos, a Palma, es farà la presentació del llibre "Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d'un incompliment", de Joan Lladonet.

Hi intervindran Maria Antònia Font, secretària d'Ensenyament Públic de l'STEI-i, moderadora; Gabriel Caldentey, secretari general de l'STEI-i; Joan Melià, sociolingüista i autor del pròleg; i l'autor.

Posteriorment, hi haurà un debat sobre els drets lingüístics i sobre la seva conculcació per part del Govern de les Illes Balears. Hi intervindran Tomàs Martínez, moderador; Antoni Serra, escriptor i periodista; Maria Antònia Font, de l'STEi-i; Joan Melià, sociolingüista; Bartomeu Colom, advocat; i Joan Lladonet . L'organització de l'acte és de l'STEI-i i de l'Escola de Formació en Mitjans Didàctics.

14/01/2012 ·
Entre 6.000 i 10.000. Aquest és el nombre d’al·legacions que l’Obra Cultural Balear calcula que es podrien haver presentat a l’avantprojecte de reforma de la Llei de la Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. L’entitat apunta que es tracta d’una aproximació basada en el nombre d’al·legacions lliurades a la seva seu o a les seves delegacions, sempre tenint en compte que han estat moltes les presentades pels ciutadans i altres organitzacions i col·lectius socials directament als registres públics, i també les recollides a Menorca, Eivissa i Formentera. Això podria fer créixer sensiblement, segons l’OCB, el nombre d’al·legacions final.

Davant aquesta allau d’al·legacions, que demostra una mobilització ciutadana sense precedents a favor de la llengua pròpia, l’OCB demana al Govern Bauzá la retirada de l’avantprojecte que, com ha quedat demostrat, no té el suport dels partits de l’oposició, d’una part molt important de la ciutadania, i ni tant sols del PP en el seu conjunt.

14/01/2012 ·
Entre 6.000 i 10.000. Aquest és el nombre d’al·legacions que l’Obra Cultural Balear calcula que es podrien haver presentat a l’avantprojecte de reforma de la Llei de la Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. L’entitat apunta que es tracta d’una aproximació basada en el nombre d’al·legacions lliurades a la seva seu o a les seves delegacions, sempre tenint en compte que han estat moltes les presentades pels ciutadans i altres organitzacions i col·lectius socials directament als registres públics, i també les recollides a Menorca, Eivissa i Formentera. Això podria fer créixer sensiblement, segons l’OCB, el nombre d’al·legacions final.

Davant aquesta allau d’al·legacions, que demostra una mobilització ciutadana sense precedents a favor de la llengua pròpia, l’OCB demana al Govern Bauzá la retirada de l’avantprojecte que, com ha quedat demostrat, no té el suport dels partits de l’oposició, d’una part molt important de la ciutadania, i ni tant sols del PP en el seu conjunt.

L’entitat cita la carta enviada el passat 14 de desembre per la Conselleria d’Administracions Públiques per justificar la posada en marxa d’un nou període d’al·legacions a l’avantprojecte de reforma de la Llei de Funció i l’obertura. Segons la missiva, “a causa de l’entitat dels canvis produïts a conseqüència de diverses al·legacions presentades, que demanaven incloure l’eliminació de l’acreditació del nivell de català com a requisit per a la provisió de llocs de treball, i de la nova orientació que això implica, es considera necessari obrir un nou període d’audiència”. Atenent la reacció social provocada pel nou avantprojecte, sense precedents coneguts amb cap avantprojecte de llei, l’única resposta possible per a un Govern amb sensibilitat democràtica hauria de ser la seva retirada immediata, assegura l’OCB.

L’entitat afirma que continua sense tenir cap explicació lògica l’actitud de rebuig cap a la llengua pròpia de Mallorca manifestada per l’actual executiu, que trenca tots els consensos produïts durant l’etapa democràtica, la principal manifestació dels quals és l’aprovació per unanimitat de la Llei de Normalització Lingüística. Un text legal que, segons l’OCB, té com a objectiu normalitzar –fer normal- l’ús de la llengua de les Balears a tots els àmbits. L’OCB recorda que es tracta d’una norma que no fa més que desenvolupar el mandat recollit per l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, aprovat també amb un ampli consens polític. La proposta del Govern, segons l’OCB, crea una situació anòmala a qualsevol país del món, el fet que la llengua pròpia i oficial no sigui cap requisit per accedir a la funció pública, i recorda que el coneixement del castellà sí que és obligatori segons la constitució espanyola. Com a conseqüència d’això, apunta l’OCB, si s’aprovàs l’actual avantprojecte el català passaria a gaudir d’una oficialitat de tercera dins el seu propi territori, semblant a la que tenen els idiomes indígenes en alguns estats africans o sudamericans, i els drets lingüístics dels seus parlants a viure amb normalitat en la seva llengua no quedarien garantits per part de l’administració pública. L’OCB conclou que l’estatus del català, en cas que s’aprovi la Llei de la Funció Pública, serà molt semblant al que tenia la llengua durant el règim polític anterior.

13/01/2012 ·
CCOO valora molt negativament l’avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de la CAIB i hi presenta al•legacions perquè es retiri. Segons el sindicat, no s’ajusta a l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears ni a l’Estatut bàsic de l’empleat públic i suposarà la postergació del català a un segon pla, amb la pèrdua en la pràctica de la consideració de llengua pròpia i oficial que li atorguen la Constitució i l’Estatut.

Per a CCOO, de la proposta de modificació de les Lleis 3/2007 de 27 de març, de la Funció Pública, 3/1986, de 19 d’abril, de normalització lingüística i 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, “l’únic propòsit que se’n desprèn és el d’eliminar el requisit del coneixement de les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma per a l’accés a la funció pública i al sector públic instrumental”, per la qual cosa l’organització sindical “valora molt negativament l’avantprojecte presentat”.

13/01/2012 ·
CCOO valora molt negativament l’avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de la CAIB i hi presenta al•legacions perquè es retiri. Segons el sindicat, no s’ajusta a l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears ni a l’Estatut bàsic de l’empleat públic i suposarà la postergació del català a un segon pla, amb la pèrdua en la pràctica de la consideració de llengua pròpia i oficial que li atorguen la Constitució i l’Estatut.

Per a CCOO, de la proposta de modificació de les Lleis 3/2007 de 27 de març, de la Funció Pública, 3/1986, de 19 d’abril, de normalització lingüística i 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, “l’únic propòsit que se’n desprèn és el d’eliminar el requisit del coneixement de les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma per a l’accés a la funció pública i al sector públic instrumental”, per la qual cosa l’organització sindical “valora molt negativament l’avantprojecte presentat”.

En concret, l’addicional dotzena que s’afegeix a l’avantprojecte assenyala que “el coneixement de la llengua catalana no serà, de manera general, un requisit per accedir a la condició d’empleat públic de les administracions públiques de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ni per ocupar-hi llocs de treball. El mateix principi s’ha d’aplicar al personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, així com per accedir a ocupar llocs en les entitats del sector públic instrumental dependent de les administracions anteriors”, la qual cosa, segons CCOO, implicarà “la postergació del català a un segon pla, amb la pèrdua en la pràctica de la consideració de llengua pròpia i oficial que li atorguen la Constitució i l’Estatut”. CCOO al•lega, així mateix, que la supressió del requisit lingüístic constitueix “un greu retrocés en el procés de normalització” que segons la LNL havia de ser progressiu.

En les al•legacions presentades aquest matí per la secretària general de CCOO, Katiana Vicens, s’hi diu que “en cap cas el requisit lingüístic pot considerar-se una exigència discriminatòria”, sinó una exigència d’acreditació que dóna satisfacció als principis de mèrit i capacitat, com ha proclamat el Tribunal Constitucional en la Sentència 46/1991, de 28 de febrer, fonament jurídic 3.

Convertir el coneixement de la llengua catalana, pròpia i oficial a les Illes Balears, en un simple mèrit, dificultarà o impedirà el compliment d’allò estipulat a l’Estatut, a la Llei de NL i a l’article 54.11 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. En aquest sentit, CCOO assenyala que “seria insòlit i pervertiria el concepte de llengua pròpia” que un idioma oficial pugui no ser conegut pels servidors públics, cosa pretesa amb les propostes presentades en l’avantprojecte de reforma.

En una altra de les consideracions de CCOO s’insisteix en el fet que l’avantprojecte “infringeix el principi de seguretat jurídica i el d’igualtat respecte al personal al servei de l’Administració, al qual se li va exigir un determinat nivell de coneixement de la llengua en el moment de la selecció per ocupar una plaça”.

13/01/2012 ·
Coincidint amb el lliurament de les primeres 500 al•legacions a l’avantprojecte de reforma de la Llei de Funció Pública, que va fer ahir el president de l’OCB, Jaume Mateu, des d’Europa, les primeres reaccions no s’han fet esperar.

Davyth Hicks, com a director de l’ONG Eurolang i també en nom dela nova ONG ELEN (de la qual l’OCB n’és membre), ha enviat informació sobre l’assumpte, amb caràcter d’urgència als eurodiputats, a la Comissió Europea i al Consell d’Europa. Hicks ha dit que “ens sembla increïble que el Govern de les Illes Balears estigui actuant sense tenir en compte les seves pròpies lleis, en aquest cas la Llei de Normalització Lingüística, amb el projecte de llei per a modificar els requisits lingüístics d’accés a la funció pública; a més a més de contravenir molts dels Tractats del Consell d’Europa, les clàusules contra la discriminació del Tractat de Lisboa i la Carta de Drets Fonamentals, de la qual Espanya és signant, l’avantprojecte que aixeca sospites sobre quines altres lleis l’actual Govern de les Illes Balears voldrà ignorar.

13/01/2012 ·
Coincidint amb el lliurament de les primeres 500 al•legacions a l’avantprojecte de reforma de la Llei de Funció Pública, que va fer ahir el president de l’OCB, Jaume Mateu, des d’Europa, les primeres reaccions no s’han fet esperar.

Davyth Hicks, com a director de l’ONG Eurolang i també en nom dela nova ONG ELEN (de la qual l’OCB n’és membre), ha enviat informació sobre l’assumpte, amb caràcter d’urgència als eurodiputats, a la Comissió Europea i al Consell d’Europa. Hicks ha dit que “ens sembla increïble que el Govern de les Illes Balears estigui actuant sense tenir en compte les seves pròpies lleis, en aquest cas la Llei de Normalització Lingüística, amb el projecte de llei per a modificar els requisits lingüístics d’accés a la funció pública; a més a més de contravenir molts dels Tractats del Consell d’Europa, les clàusules contra la discriminació del Tractat de Lisboa i la Carta de Drets Fonamentals, de la qual Espanya és signant, l’avantprojecte que aixeca sospites sobre quines altres lleis l’actual Govern de les Illes Balears voldrà ignorar.
El Tractat de Lisboa, ratificat per Espanya, afirma que els estats membres de la Unió Europea hauran de “respectar la seva riquesa i diversitat cultural i lingüística”. Des d’una perspectiva europea, la millor pràctica per a promoure la diversitat lingüística i la cohesió social, de la qual la Llei de Normalització Lingüística n’és exemple, és la prestació dels serveis públics en català, la llengua pròpia de les Illes Balears”.

11/01/2012 ·
Demà, dijous, 12 de gener, a les 11.15 hores, als canons de davant el Consolat de Mar, l’Obra Cultural Balear lliurarà les al•legacions que presenta l’entitat a l’avantprojecte de reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. Hi participaran Jaume Mateu i diferents membres i simpatitzants de l’entitat. L’entitat ha fet una crida a assistir-hi als seus socis i amics perquè hi presentin també al•legacions a títol individual. Així mateix, també ha fet arribar les al•legacions a altres entitats ciutadanes.

11/01/2012 ·
Demà, dijous, 12 de gener, a les 11.15 hores, als canons de davant el Consolat de Mar, l’Obra Cultural Balear lliurarà les al•legacions que presenta l’entitat a l’avantprojecte de reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. Hi participaran Jaume Mateu i diferents membres i simpatitzants de l’entitat. L’entitat ha fet una crida a assistir-hi als seus socis i amics perquè hi presentin també al•legacions a títol individual. Així mateix, també ha fet arribar les al•legacions a altres entitats ciutadanes.

Encara hi ha temps de presentar al•legacions a qualsevol registre públic fins al divendres 13 de gener, i al registre de Presidència (Passeig de Sagrera, 2, Palma) fins al dissabte 14 de gener. També es poden fer arribar a la seu de l'Obra Cultural Balear (c. del Pare Bartomeu Pou, 31 baixos), fins al divendres 13 de gener. Els que ho vulguin fer han d'imprimir el document, emplenar les seves dades personals i signar-lo. Els que ho vulguin presentar a un registre públic hi han de dur un original i una còpia.

11/01/2012 ·
Continuen les reaccions a les retallades de grups i artistes en català a les Festes de Sant Sebastià, a Palma. L’Obra Cultural Balear considera inacceptable la pràctica desaparició de grups que hi canten del programa. Segons l’entitat, després d’uns anys en què s’havia arribat a una presència normal dels artistes i les formacions que s’expressen en la nostra llengua, l’actual equip de govern torna a demostrar el seu menyspreu cap a l’idioma propi de la ciutat i cap als seus parlants. Per a l’OCB, “l’Ajuntament de Palma redueix l’ús de la nostra llengua als grups de ball de bot, única manifestació musical que encara no ha pogut castellanitzar. Per a la resta, les persones que vulguin gaudir d’actuacions en la llengua pròpia s’hauran de limitar a un sol grup, Anegats”.

11/01/2012 ·
Continuen les reaccions a les retallades de grups i artistes en català a les Festes de Sant Sebastià, a Palma. L’Obra Cultural Balear considera inacceptable la pràctica desaparició de grups que hi canten del programa. Segons l’entitat, després d’uns anys en què s’havia arribat a una presència normal dels artistes i les formacions que s’expressen en la nostra llengua, l’actual equip de govern torna a demostrar el seu menyspreu cap a l’idioma propi de la ciutat i cap als seus parlants. Per a l’OCB, “l’Ajuntament de Palma redueix l’ús de la nostra llengua als grups de ball de bot, única manifestació musical que encara no ha pogut castellanitzar. Per a la resta, les persones que vulguin gaudir d’actuacions en la llengua pròpia s’hauran de limitar a un sol grup, Anegats”.

L’OCB assenyala que el programa de festes presentat no respecta de cap manera la pluralitat lingüística de la ciutat, i que demostra la voluntat d’aniquilació lingüística i cultural de l’actual majoria municipal. Representa, per a l’entitat, un retrocés clar respecte al model dels darrers anys, en què a totes les places de la ciutat existia una combinació de grups que cantaven en diferents idiomes. És més, per a l’OCB és un retrocés clar respecte del govern de Catalina Cirer, quan com a mínim una plaça estava destinada al rock en català.

L’OCB recorda, a més, que actualment hi ha milers de grups i artistes, de tots els estils musicals i tant de Mallorca com de fora, que fan servir la nostra llengua, i que la seva exclusió del programa de festes només es pot entendre des de l’obscurantisme ideològic. És més, l’entitat té constància de què entre les ofertes de concerts presentades a l’Ajuntament de Palma hi ha una llarga llista d’artistes i grups musicals que canten en català que l’equip de govern no ha volgut contractar. Entre ells hi ha Obrint Pas, Brams, Lax’n’busto, Els Pets, Elèctrica Dharma, El Belda i el conjunt Badabadoc, Mesclat, Cris Juanico, Teràpia de xoc, Doctor Calypso, La gossa sorda, Aspencat, Svaters, Soul Attac, Oprimits, Aerosol, Eixut, Taverners, Swing i Valtònyc. Es tracta, segons l’entitat, de grups de tots els estils (rock, pop, folk, soul, mestissatge, rap), molts d’ells consagrats des de fa anys com a formacions de primera fila.

L’OCB considera que la marginació dels grups en català i la baixa qualitat general del programa fan més necessària que mai una reflexió, impulsada des de la societat civil, sobre el model de festes que necessita Palma. Un model que, per a l’entitat, hauria de partir de la participació ciutadana i dels respecte cap a les senyes d’identitat històriques de la ciutat.

Per la seva banda, Joves de Mallorca per la Llengua reclama un Sant Sebastià amb més presència de la llengua pròpia. L’entitat juvenil considera que la situació demostra la ineficàcia de l’Ajuntament de Palma a l’hora de fer el programa d’enguany. Joves de Mallorca per la Llengua afirma que aquestes no són les festes que les palmesanes i els palmesans mereixen.

Quant als concerts, primera atracció pels joves, valora l’entitat, la llengua catalana ha estat marginada fins al punt de l’anecdòtic: l’únic grup mallorquí que canta en català inclòs en el programa de festes és Anegats. Joves de Mallorca per la Llengua reafirma la importància de tenir unes festes on la presència del català sigui forta i ferma. Per començar, assenyala l’entitat, el català hauria de ser present a totes les places, petició que l’entitat ha fet ja en nombroses ocasions.

L’entitat juvenil recorda que va fer arribar a l’Ajuntament de Palma unes propostes de grups de tots els estils musicals perquè actuassin a les festes de Sant Sebastià. La proposta, asseguren els Joves, ha quedat en l’oblit i acusen l'actual equip de Govern de l'Ajuntament de Palma de desconèixer i d’ignorar la riquesa musical en la nostra llengua. Joves de Mallorca per la Llengua exigeix la presència del català a totes les places, perquè hi ha grups de qualitat de tots els estils; l’ampliació del nombre de grups locals i que n'hi hagi en la nostra llengua; i la presència de la llengua catalana a altres activitats més enllà de la musical, per exemple, a les visites programades a la Seu, que no són en la nostra llengua.

Els Joves de Mallorca per la Llengua confien en que es rectifiqui l’error i que l’any que ve les festes de Sant Sebastià siguin més mallorquines, i que es doni suport als grups i a les activitats en la llengua pròpia. Joves de Mallorca per la Llengua no descarta demanar, una vegada més, una reunió amb l’Ajuntament de Palma per expressar-los personalment el seu descontent envers les polítiques que arraconen i marginen la llengua pròpia.

10/01/2012 ·
Els Joves de Mallorca per la Llengua han arreplegat avui de matí més de 300 al•legacions contra la reforma de la Llei de la Funció Pública proposada pel Govern Bauzá. L’entitat juvenil ha posat una paradeta a l’entrada de l’edifici Ramon Llull, a la Universitat de les Illes Balears. El període de presentació d’al•legacions acaba el proper dissabte, 14 de gener.

Segons els Joves de Mallorca per la Llengua, l’avantprojecte buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística, aprovada l’any 1986 amb el suport de totes les forces polítiques de Balears i que ha suposat avanços importants en l’ús de la llengua pròpia.

10/01/2012 ·
Els Joves de Mallorca per la Llengua han arreplegat avui de matí més de 300 al•legacions contra la reforma de la Llei de la Funció Pública proposada pel Govern Bauzá. L’entitat juvenil ha posat una paradeta a l’entrada de l’edifici Ramon Llull, a la Universitat de les Illes Balears. El període de presentació d’al•legacions acaba el proper dissabte, 14 de gener.

Segons els Joves de Mallorca per la Llengua, l’avantprojecte buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística, aprovada l’any 1986 amb el suport de totes les forces polítiques de Balears i que ha suposat avanços importants en l’ús de la llengua pròpia.
Per a l’entitat juvenil, la proposta representarà, en cas de ser aprovada, el major retrocés que ha experimentat l’idioma propi durant tot el període democràtic. Els Joves de Mallorca per la Llengua demanen al Govern Bauzá la seva retirada.

L’entitat tornarà a arreplegar al•legacions demà, dimecres, 11 de gener, durant tot el dematí a l’edifici Ramon Llull.

10/01/2012 ·
L’Obra Cultural Balear fa una crida als seus socis i simpatitzants a què presentin al•legacions a l’avantprojecte de reforma de la Llei de la Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. L’entitat els ha fet arribar per correu electrònic un document model, perquè els que vulguin el facin arribar al Govern de les Illes Balears abans del proper dissabte 14 de gener, dia en què acaba el termini oficial per presentar les al•legacions. Els interessats només han d’imprimir el document, emplenar les seves dades personals, signar-lo i presentar-lo, juntament amb una fotocòpia, a qualsevol registre públic de les Illes Balears. També poden optar per dur-lo al local de l’OCB, situat al carrer del Pare Bartomeu Pou, 31, baixos, abans del divendres 13 de gener.

10/01/2012 ·
L’Obra Cultural Balear fa una crida als seus socis i simpatitzants a què presentin al•legacions a l’avantprojecte de reforma de la Llei de la Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. L’entitat els ha fet arribar per correu electrònic un document model, perquè els que vulguin el facin arribar al Govern de les Illes Balears abans del proper dissabte 14 de gener, dia en què acaba el termini oficial per presentar les al•legacions. Els interessats només han d’imprimir el document, emplenar les seves dades personals, signar-lo i presentar-lo, juntament amb una fotocòpia, a qualsevol registre públic de les Illes Balears. També poden optar per dur-lo al local de l’OCB, situat al carrer del Pare Bartomeu Pou, 31, baixos, abans del divendres 13 de gener.

Per la seva banda, l’entitat, encapçalada pel seu president, Jaume Mateu, presentarà les seves al•legacions al Consolat de la Mar, a Palma, el proper dijous, 12 de gener, acompanyat d’altres socis i amics de l’OCB.

L’entitat reitera que l’avantprojecte de reforma de la Llei de la Funció Pública és contrari a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i és un atac a la igualtat dels drets lingüístics dels ciutadans que pretén la instauració d'un nou règim polític en què la llengua pròpia ja no gaudirà d'una oficialitat plena en peu d'igualtat amb el castellà. Per a l’OCB, es tracta de la major agressió contra la llengua catalana de tot el període democràtic, i denuncia que la pretensió del Govern és eliminar l'idioma propi de l'administració pública, i reduir el seu ús per part de les institucions a una anècdota folklòrica. L'OCB també considera inacceptable el trencament del consens lingüístic que va suposar l'aprovació per unanimitat de la Llei de Normalització Lingüística, una norma aprovada amb l'objectiu de promoure la llengua pròpia que, en cas d’aprovar-se el projecte, quedarà buida de contingut. Més enllà de l'eliminació del requisit lingüístic per als funcionaris, per a l’entitat la reforma significa la desregulació total dels usos lingüístics, amb l'eliminació de facto de la llengua pròpia com a idioma de l'administració pública.

És per això que l'entitat torna a exigir al Govern de José Ramón Bauzá la retirada de l'avantprojecte i la recuperació del consens en matèria de llengua. Un consens que, per a l’OCB, hauria de presidir totes les accions de l'executiu en tot allò que fa referència a la llengua pròpia i oficial de les Illes Balears.

09/01/2012 ·
Esquerra Republicana demana al batle de Pollença que faci efectiu el compromís adquirit amb el regidor del grup municipal de presentar al•legacions a favor de la llengua catalana a l’avantprojecte de Llei de Funció Pública, tal i com ha fet l’Ajuntament de Manacor. Esquerra Republicana demana a l’equip de govern de Pollença que compleixi l’acord de ple del 29 de setembre de 2011, que es va manifestar a favor que els treballadors de l’administració coneguin la llengua catalana. La formació recorda que el PP es va abstenir a les votacions, i que així i tot la proposta va sortir aprovada amb els 12 vots a favor de la resta de grups municipals i les 5 abstencions del PP.

09/01/2012 ·
Esquerra Republicana demana al batle de Pollença que faci efectiu el compromís adquirit amb el regidor del grup municipal de presentar al•legacions a favor de la llengua catalana a l’avantprojecte de Llei de Funció Pública, tal i com ha fet l’Ajuntament de Manacor. Esquerra Republicana demana a l’equip de govern de Pollença que compleixi l’acord de ple del 29 de setembre de 2011, que es va manifestar a favor que els treballadors de l’administració coneguin la llengua catalana. La formació recorda que el PP es va abstenir a les votacions, i que així i tot la proposta va sortir aprovada amb els 12 vots a favor de la resta de grups municipals i les 5 abstencions del PP.

Miquel Àngel Sureda, regidor de l’ajuntament, manifesta que “el passat 4 de gener el batle es va comprometre amb mi a presentar al•legacions en la mateixa línea en què ho ha fet l’Ajuntament de Manacor. Per aquesta raó li vaig fer arribar el document consensuat. Ara li correspon actuar en base a la moció aprovada recentment”.