Butlleti
 |
L'entrevista
Salvador Cardús vicepresident de L'Opinió Catalana
"Espanya i Catalunya han de ser bons veïns però cadascú a casa seva"
|
 |
Llibres recomanats
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents
|
|
28/07/2010 · Després de la petició corresponent a la Demarcació de Costes i l'Ajuntament d'Artà, sense que aquestshagin ni contestat ni mostrat cap interès en instar a la revisió de la delimitació, el GOB s'adreça directament al Ministeri aportant nous arguments. La protecció davant de la urbanització i edificació de 18 xalets a la illeta de Molí den Regalat, és des de fa molts d'anys, motiu de reivindicació per part del GOB.La classificació urbanística d'aquests terrenys ha anat canviant en els anys des de l'aprovació al 92 deles Normes Subsidiàries d'Artà que ja varen fer una primera reclassificació dels terrenys, passant-losde considerar sòl urbà ( d'acord amb el planejament general vigent no adaptat a la Llei del Sòl de1976) a terrenys urbanitzables amb pla parcial aprovat.Un pla parcial però que mai no va ser aprovat. Aquest fet, va motivar que les DOT, al 1999desclassificassin els terrenys de la illeta sol no urbanitzable o rústic. Aquesta classificació es vamantenir fins a l'entrada en vigor del Pla Territorial de Mallorca al 2005 que va reclassificarnovament els terrenys a urbanitzables, però sense pla parcial aprovat.
28/07/2010 · Després de la petició corresponent a la Demarcació de Costes i l'Ajuntament d'Artà, sense que aquestshagin ni contestat ni mostrat cap interès en instar a la revisió de la delimitació, el GOB s'adreça directament al Ministeri aportant nous arguments. La protecció davant de la urbanització i edificació de 18 xalets a la illeta de Molí den Regalat, és des de fa molts d'anys, motiu de reivindicació per part del GOB.La classificació urbanística d'aquests terrenys ha anat canviant en els anys des de l'aprovació al 92 deles Normes Subsidiàries d'Artà que ja varen fer una primera reclassificació dels terrenys, passant-losde considerar sòl urbà ( d'acord amb el planejament general vigent no adaptat a la Llei del Sòl de1976) a terrenys urbanitzables amb pla parcial aprovat.Un pla parcial però que mai no va ser aprovat. Aquest fet, va motivar que les DOT, al 1999desclassificassin els terrenys de la illeta sol no urbanitzable o rústic. Aquesta classificació es vamantenir fins a l'entrada en vigor del Pla Territorial de Mallorca al 2005 que va reclassificarnovament els terrenys a urbanitzables, però sense pla parcial aprovat.

22/07/2010 · El GOB ha anunciat aquest dijous que
està elaborant un escrit en el qual demanda al Defensor del Poble
que impugni les lleis urbanístiques aprovades al Parlament, al
considerar que incompleixen preceptes bàsics de la Constitució.
Així ho han informat en roda de premsa els portaveus d'aquesta
entitat ecologista, Margalida Ramis, i Miquel Àngel Marc, després
que la Càmera balear aprovés aquest dimarts la Llei de Declaració
d'Interès Autonòmic que permet la construcció del camp de golf de
Són Bosc, a Muro, així com la Llei de mesures urgents relatives a
determinades infraestructures i equipaments d'interès general. En
opinió del GOB, el Govern està utilitzant "un modus operandi"
"d'urbanisme a la carta" amb el qual, a través de
disposicions parlamentàries, intenta "burlar" la normativa
urbanística establerta.
22/07/2010 · El GOB ha anunciat aquest dijous que
està elaborant un escrit en el qual demanda al Defensor del Poble
que impugni les lleis urbanístiques aprovades al Parlament, al
considerar que incompleixen preceptes bàsics de la Constitució.
Així ho han informat en roda de premsa els portaveus d'aquesta
entitat ecologista, Margalida Ramis, i Miquel Àngel Marc, després
que la Càmera balear aprovés aquest dimarts la Llei de Declaració
d'Interès Autonòmic que permet la construcció del camp de golf de
Són Bosc, a Muro, així com la Llei de mesures urgents relatives a
determinades infraestructures i equipaments d'interès general. En
opinió del GOB, el Govern està utilitzant "un modus operandi"
"d'urbanisme a la carta" amb el qual, a través de
disposicions parlamentàries, intenta "burlar" la normativa
urbanística establerta.
20/07/2010 · Amb els vots del Partit Popular i Unió Mallorquina, el Ple del Parlament ha aprovat avui una llei que considera que el camp de golf de Son Bosc és un projecte d’interès autonòmic i que per tant s’ha d’anular la tramitació que el Govern havia iniciat fa uns mesos per tal d’incorporar aquesta zona al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. Els importants valors naturals de Son Bosc han estat reconeguts a diferents informes científics i tècnics, fins i tot de la pròpia Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, i això havia motivat la iniciativa de protecció de la zona, avui avortada sense cap informe tècnic que ho justifiqui, i per simple aritmètica parlamentària: l’oposició al Govern, formada per PP i UM, té majoria a la cambra. L’any 2003 la zona de Son Bosc ja fou incorporada al Parc Natural de s’Albufera, igualment sobre la base d’informes tècnics que reconeixen el seu elevat valor ecològic, però després de l’arribada de Jaume Matas a la presidència de la Comunitat Autònoma la zona fou desprotegida, precisament per permetre el projecte de camp de golf.
20/07/2010 · Amb els vots del Partit Popular i Unió Mallorquina, el Ple del Parlament ha aprovat avui una llei que considera que el camp de golf de Son Bosc és un projecte d’interès autonòmic i que per tant s’ha d’anular la tramitació que el Govern havia iniciat fa uns mesos per tal d’incorporar aquesta zona al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. Els importants valors naturals de Son Bosc han estat reconeguts a diferents informes científics i tècnics, fins i tot de la pròpia Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, i això havia motivat la iniciativa de protecció de la zona, avui avortada sense cap informe tècnic que ho justifiqui, i per simple aritmètica parlamentària: l’oposició al Govern, formada per PP i UM, té majoria a la cambra. L’any 2003 la zona de Son Bosc ja fou incorporada al Parc Natural de s’Albufera, igualment sobre la base d’informes tècnics que reconeixen el seu elevat valor ecològic, però després de l’arribada de Jaume Matas a la presidència de la Comunitat Autònoma la zona fou desprotegida, precisament per permetre el projecte de camp de golf.
Recordem que la protecció de Son Bosc ha estat demandada per les més importants entitats de conservació europees i del món, com la UICN, el WWF i la RSPB, per citar les tres més importants. Precisament la darrera d’elles, la Royal Society for the Protection of Birds, recordava en el seu escrit, remès al President del Govern, que compta amb més d’un milió de socis al Regne Unit, una part important dels quals tria Mallorca per passar les seves vacances. Des del GOB lamenten que PP i UM, amb la seva iniciativa de desprotecció de Son Bosc, transmetin a l’exterior una imatge tan lamentable de la nostra Comunitat Autònoma, fet que ens fa avergonyir com a ciutadans d’aquestes Illes. La mesura de desprotecció, atenent a interessos particulars ben concrets (podeu veure qui hi ha darrere el projecte de camp de golf a http://www.gobmallorca.com/sonbosc ) per permetre un altre camp de golf (ja en tenim 24 a Mallorca) i a un lloc de valor natural extremadament important és un fet escandalós, i és increïble que l’any 2010 encara puguin passar aquestes coses a les Balears. Davant aquesta situació, el GOB anima al Govern a seguir avançant cap a la protecció definitiva de la zona, amb mesures com la llançada el passat 9 de juliol amb l’inici de tramitació de la declaració de Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

14/07/2010 · L'Obra Social de l'entitat ha premiat el projecte
del GOB "Accions d'estudi, conservació i divulgació sobre la Milana a
Mallorca" amb 45.000 euros, que permetran fer un seguiment més precís
dels exemplars, realitzar accions educatives i divulgatives i crear un
web dedicat a l'espècie en perill d'extinció.Actualment
hi ha aproximadament 20 parelles de milanes a Mallorca, una xifra força
distant de l'existent abans dels anys vuitanta, i que indica una lenta
recuperació des que, a finals dels 90, l'espècie tocàs fons amb només
entre 6 i 8 parelles a l'illa. La recuperació és conseqüència de les
accions que la Conselleria de Medi Ambient i el GOB, amb el suport de
diverses entitats, duen a terme des de l'any 2000, sobretot amb la
intenció de corregir els principals factors de mortalitat no natural.
Encara
avui en dia, la principal amenaça per a la conservació d'aquesta
espècie a l'illa és l'enverinament. L'any passat es localitzaren 9
exemplars morts per enverinament, i en el 2010 ja se n'han trobat 10.
14/07/2010 · L'Obra Social de l'entitat ha premiat el projecte
del GOB "Accions d'estudi, conservació i divulgació sobre la Milana a
Mallorca" amb 45.000 euros, que permetran fer un seguiment més precís
dels exemplars, realitzar accions educatives i divulgatives i crear un
web dedicat a l'espècie en perill d'extinció.Actualment
hi ha aproximadament 20 parelles de milanes a Mallorca, una xifra força
distant de l'existent abans dels anys vuitanta, i que indica una lenta
recuperació des que, a finals dels 90, l'espècie tocàs fons amb només
entre 6 i 8 parelles a l'illa. La recuperació és conseqüència de les
accions que la Conselleria de Medi Ambient i el GOB, amb el suport de
diverses entitats, duen a terme des de l'any 2000, sobretot amb la
intenció de corregir els principals factors de mortalitat no natural.
Encara
avui en dia, la principal amenaça per a la conservació d'aquesta
espècie a l'illa és l'enverinament. L'any passat es localitzaren 9
exemplars morts per enverinament, i en el 2010 ja se n'han trobat 10.
En aquest context, Antoni Muñoz, portaveu i responsable de l'Àrea de
Conservació del GOB, ha anunciat avui en roda de premsa que l'entitat
continuarà amb la seva tasca de conservació de la milana després que
l'Obra Social de Caja Madrid hagi premiat mb 45.000 euros el projecte
"Accions d'estudi, conservació i divulgació sobre la Milana a
Mallorca", que l'entitat presentà a la convocatòria de 2010 d'ajuts a
projectes mediambientals.
Segons ha explicat Muñoz, la
col·laboració amb l caixa d'estalvis permetrà, per una banda, continuar
amb el seguiment d'exemplars de milana amb dispositius de
radiolocalització. Així, 4 exemplars seran equipats amb emissors de
seguiment via satèl·lit, que en ermetran la localització amb un marge
d'error de només 20 metres. Per altra banda, es reaitzaran accions
educatives a més de 3.000 escolars de Mallorca, als quals se'ls
distribuirà material informatiu. Finalment, els fons rebuts pel GOB es
destinaran a la creació d'un web amb informació sobre l'espècie i les
accions conservatives que se'n realitzen, així com a la realització de
xerrades divulgatives adreçades especialment als col·lectius més en
contacte amb l'hàbitat de la milana, com són caçadors, pagesos o
excursionistes.
09/07/2010 · El PSM-Entesa Nacionalista està intensificant els esforços per tal de garantir la protecció dels valors naturals de la zona de Son Bosc, a Muro. El conseller nacionalista Biel Vicens (Medi Ambient i Mobilitat) ha duit avui a aprovació en el Consell de Govern l'ampliació de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de s’Albufera de Mallorca.
Aquesta figura permetrà ampliar la protecció de les poblacions d'aus silvestres i de les aus migratòries a les finques de Son Bosc, Ca n'Eixut, el Prat de Son Serra i la depuradora de Muro-Santa Margalida. En total, la nova ZEPA augmenta l'extensió en 64,64 hectàrees, i queda en 2.199,76 hectàrees. Amb aquesta mesura s'impedeix l'execució del projecte de camp de golf que amenaça els valors ambientals de la zona.
09/07/2010 · El PSM-Entesa Nacionalista està intensificant els esforços per tal de garantir la protecció dels valors naturals de la zona de Son Bosc, a Muro. El conseller nacionalista Biel Vicens (Medi Ambient i Mobilitat) ha duit avui a aprovació en el Consell de Govern l'ampliació de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de s’Albufera de Mallorca.
Aquesta figura permetrà ampliar la protecció de les poblacions d'aus silvestres i de les aus migratòries a les finques de Son Bosc, Ca n'Eixut, el Prat de Son Serra i la depuradora de Muro-Santa Margalida. En total, la nova ZEPA augmenta l'extensió en 64,64 hectàrees, i queda en 2.199,76 hectàrees. Amb aquesta mesura s'impedeix l'execució del projecte de camp de golf que amenaça els valors ambientals de la zona.
Les ZEPA tenen com a objectiu assegurar el manteniment i el restabliment de les poblacions d’aus silvestres i de les aus migratòries d’arribada regular, així com dels seus ous i nius, que, per ser indispensables per a la conservació de les aus, s’inclouen dins la xarxa europea anomenada Xarxa Natura 2000. Una ZEPA és, per tant, una figura europea de protecció. En aquest cas, l'ampliació de la ZEPA de s'Albufera és necessària per tal d'incloure-hi les zones d'alimentació del falcó marí, espècie protegida de la qual hi ha prop de 850 parelles a les Illes Balears (que suposen el 90% de la població de l'espècie existent a l'Estat espanyol).
Amb aquesta mesura, que s'afegeix a l'inici de la tramitació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) per a la zona, el Govern de les Illes Balears, a proposta del PSM-EN, fa un nou esforç per protegir els importants valors mediambientals dels terrenys del parc i dels terrenys annexes, entre ells la finca de Son Bosc. Els nacionalistes volen contribuir a la protecció d'una zona d'una gran biodiversitat que està greument amenaçada per un projecte de camp de golf il·legal, emparat políticament per PP i UM (formacions que fins i tot pretenen aprovar en el Parlament una llei per permetre aquest equipament i derogar el PORN).
Cal recordar que els valors mediambientals de Son Bosc han rebut el suport no només d'entitats conservacionistes i científiques de Mallorca (amb el GOB al capdavant), sinó també d'experts de reconegut prestigi en l'àmbit internacional. El secretari general del PSM-EN, Biel Barceló, ha manifestat la seva satisfacció per l'ampliació de la ZEPA de l'Albufera, i ha afirmat: "confiï que s'imposi el sentit comú i les mesures proteccionistes d'un Govern progressista, amb sensibilitat ambiental i que defensa l'interès general prevalguin davant dels interessos particulars. S'ha de protegir Son Bosc".

01/07/2010 · El Consell de Mallorca ha iniciat el procés de licitació de les obres de les variants de Llubí i Portocristo que tendran un cost d'11 milions d'euros. Els projectes corresponen als prevists en la primera fase d'execució del Pla Director Sectorial de Carreteres que va ser aprovat el passat mes de desembre de 2009 per PSOE, UM i Bloc al Consell de Mallorca.
El GOB qüestiona la pertinença i denuncia l'impacte d'aquestes estructures. En les al·legacions presentades pel GOB a la revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres, el passat any 2009, un dels temes en que es va fer més incidència és en l'afectació que poden tenir arreu dels municipis de Mallorca, la proliferació de variants i rondes que ja han desfigurat l'entorn de molts municipis de Mallorca.
01/07/2010 · El Consell de Mallorca ha iniciat el procés de licitació de les obres de les variants de Llubí i Portocristo que tendran un cost d'11 milions d'euros. Els projectes corresponen als prevists en la primera fase d'execució del Pla Director Sectorial de Carreteres que va ser aprovat el passat mes de desembre de 2009 per PSOE, UM i Bloc al Consell de Mallorca.
El GOB qüestiona la pertinença i denuncia l'impacte d'aquestes estructures. En les al·legacions presentades pel GOB a la revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres, el passat any 2009, un dels temes en que es va fer més incidència és en l'afectació que poden tenir arreu dels municipis de Mallorca, la proliferació de variants i rondes que ja han desfigurat l'entorn de molts municipis de Mallorca.
Amb l'excusa de suprimir les travesseres urbanes, el Pla Directori planteja variants i rondes que s'allunyen del límit urbà del municipi i que per tant indueixen el creixement dels municipis. Així les rondes i variants es converteixen en un incentiu per a urbanitzar els afores dels municipis. Un impacte territorial més, derivat de la construcció d'aquestes infrastructures. És el cas de les variants de Llubí i especialment, la de Portocristo.
Els nombrosos projectes de variants i rondes contemplats al Pla Director Sectorial de Carreteres no es justifiquen, en la seva majoria, pels volums de trànsit i, en qualsevol cas, els costos econòmics i ambientals que suposen no compensen les possibles millores del trànsit objectiu pel qual, teòricament es plantegen.
La variant de Llubí permetrà l'eix Inca-Santa Margalida i envoltarà el municipi pel sud, a més d'eliminar la travessia urbana amb una longitud de 2,7 quilòmetres. Amb una inversió de 5,8 milions, la secció tipus serà de calçada de 10 metres amb dos carrils de 3,5 metres i vorals d'1,5 metres d'amplitud.ens trobam amb una ronda que respon a la necessitat de consolidar l'eix de comunicació transversal Pollença - Sa Pobla - Llubí - Sineu - Sant Joan - Montuïri - Porreres - Campos - Ses Salines, i que no queda justificada en termes de capacitat potencial de trànsit per aquesta via, si l'objectiu no és precisament, induir més trànsit i impulsar, un cop més, l'execució d'obres innecessàries i que responen a un model viari i territorial completament obsolet. Es tracta d'un model que, via actuacions aïllades justificades amb arguments locals, però que pretén impulsar impulsar infrastructures que connectin Palma amb els principals centres turístics i amb els principals nuclis de població de l’illa, obrint la porta a l’expansió urbanística a poblacions prou allunyades de Palma . La reserva viària per aquesta nova infrastructura afecta un espai qualificat al Pla Territorial de Mallorca com a Àrea d'Alt Nivell de Protecció (AANP) i afectada per la Llei d'Espais Naturals.
30/06/2010 · L'empresa ACCIONA ha presentat un recurs
contra la declaració, per
part del Consell de Mallorca, de Bé d'Interès
Cultural pel barri d'Es
Jonquet, i mentrestant, l' Ajuntament de Palma
no avança en l'elaboració del nou Planejament Urbanístic
del barri desprès de ser declarat BIC. Tot plegat des de el GOB preocupa molt i
consideren que Es Jonquet encara està en perill.Per això, i perquè volen obrir un debat obert
i participatiu, la Plataforma "Salvem Es Jonquet"
organitzen un seguit de "Xerrades a la fresca" al llarg del mes de juliol.
30/06/2010 · L'empresa ACCIONA ha presentat un recurs
contra la declaració, per
part del Consell de Mallorca, de Bé d'Interès
Cultural pel barri d'Es
Jonquet, i mentrestant, l' Ajuntament de Palma
no avança en l'elaboració del nou Planejament Urbanístic
del barri desprès de ser declarat BIC. Tot plegat des de el GOB preocupa molt i
consideren que Es Jonquet encara està en perill.Per això, i perquè volen obrir un debat obert
i participatiu, la Plataforma "Salvem Es Jonquet"
organitzen un seguit de "Xerrades a la fresca" al llarg del mes de juliol.
La primera "Xerrada a la fresca"
serà aquest dijous dia 1 de juliol a les 20'30h davant l'AAVV des Jonquet
(davora el centre cultural i Molí den Garleta, en el carrer Molí
den Garleta) i se parlarà sobre:"El nou planejament urbanístic del
barri des Jonquet desprèsde ser declarat BIC"
Hi participaran: Biel Cerdà DG de Patrimoni
del CIM, Yolanda GarvíRegidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma,
Joana Roca DG de Vivenda de l' Ajunt.de Palma, Un representant
del Col·legi d'Arquitectes i un representant del col·lectiu
"Taula d'Arquitectes".

28/06/2010 · El GOB ha remès avui al President del Govern, al Conseller de Medi Ambient i Mobilitat, i a la Consellera de Turisme i Treball un disc compacte amb 13.409 escrits de suport a la protecció definitiva de Son Bosc, incorporant-lo al Parc Natural de s’Albufera i evitant la seva transformació en un altre camp de golf.
Les signatures han estat recollides a través de la plana de Son Bosc a la web del GOB http://www.gobmallorca.com/sonbosc i també mitjançant la taula de recollida de signatures que aquesta primavera s’ha instal·lat els caps de setmana prop de l’entrada del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. Volem destacar que pràcticament tots els visitants de s’Albufera que han estat informats sobre el tema han aportat la seva signatura a la petició de protecció, fins i tot persones que s’han identificat com a golfistes.
28/06/2010 · El GOB ha remès avui al President del Govern, al Conseller de Medi Ambient i Mobilitat, i a la Consellera de Turisme i Treball un disc compacte amb 13.409 escrits de suport a la protecció definitiva de Son Bosc, incorporant-lo al Parc Natural de s’Albufera i evitant la seva transformació en un altre camp de golf.
Les signatures han estat recollides a través de la plana de Son Bosc a la web del GOB http://www.gobmallorca.com/sonbosc i també mitjançant la taula de recollida de signatures que aquesta primavera s’ha instal·lat els caps de setmana prop de l’entrada del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. Volem destacar que pràcticament tots els visitants de s’Albufera que han estat informats sobre el tema han aportat la seva signatura a la petició de protecció, fins i tot persones que s’han identificat com a golfistes.
Amb aquestes signatures des del GOB volem instar el Govern a consolidar urgentment la protecció de Son Bosc. Recordem que el Govern va iniciar el mes de febrer un procediment d’elaboració de Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) que planteja incorporar Son Bosc al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. Però el mes d’abril el Parlament, amb els vots de PP i UM acordà iniciar la tramitació d’una llei que anul·larà el procediment de protecció i considerarà “d’interès autonòmic” el projecte de camp de golf. Davant aquesta possibilitat, i el perill que tot Son Bosc sigui arrasat a partir de l’agost, és imprescindible que el Govern prepari urgentment mesures de protecció complementàries. Recordem que igualment la comissió de Medi Ambient del Congrés dels Diputats va instar el Govern central a adoptar les mesures necessàries per dotar Son Bosc amb protecció efectiva.
25/06/2010 · Ahir, dijous, 24 de juny, el jardí de Can
Alcover-Espai de Cultura, va acollir la celebració de Sant Joan a Can
Alcover, data destacada arreu dels Països Catalans i patró del poeta Joan
Alcover.
L'Obra Cultural Balear va aprofitar l'avinentesa per fer un
acte a favor de la candidatura de la Serra de Tramuntana com a patrimoni mundial
de la UNESCO, campanya impulsada pel Consell de Mallorca. L'acte va consistir en
una lectura col·lectiva del poema La Serra, de Joan Alcover, a càrrec de
personalitats del món de la cultura. Hi participaren Josep Lluís Aguiló, poeta;
Mariantònia Oliver, ballarina; Miquela Lladó, cantautora; Simó Andreu, actor;
Jaume Mateu, president de l'OCB; i Francina Armengol, presidenta del Consell de
Mallorca.
25/06/2010 · Ahir, dijous, 24 de juny, el jardí de Can
Alcover-Espai de Cultura, va acollir la celebració de Sant Joan a Can
Alcover, data destacada arreu dels Països Catalans i patró del poeta Joan
Alcover.
L'Obra Cultural Balear va aprofitar l'avinentesa per fer un
acte a favor de la candidatura de la Serra de Tramuntana com a patrimoni mundial
de la UNESCO, campanya impulsada pel Consell de Mallorca. L'acte va consistir en
una lectura col·lectiva del poema La Serra, de Joan Alcover, a càrrec de
personalitats del món de la cultura. Hi participaren Josep Lluís Aguiló, poeta;
Mariantònia Oliver, ballarina; Miquela Lladó, cantautora; Simó Andreu, actor;
Jaume Mateu, president de l'OCB; i Francina Armengol, presidenta del Consell de
Mallorca.
L'acte, presentat per Glòria Franquet, de televisió de
Mallorca, va començar amb la intervenció de Caterina Canyelles, membre de la
junta directiva de l'OCB, que llegí un text de suport de l'entitat a
la candidatura de la Serra de Tramuntana com a patrimoni mundial de la UNESCO.
Acte seguit, Jaume Mateu féu la signatura del text d'adhesió, que anà seguida
per la lectura col·lectiva del poema. Per tancar l'acte, hi hagué un piscolabis
i una vetlada musical amenitzada per Miranda Jazz Quintet. Hi varen participar
un centenar de persones.
23/06/2010 · Aquestes darreres setmanes torna a ser d’actualitat la reclamació de regeneració artificial de la platja de Cala Agulla (Capdepera), sobre tot per la mobilització que estan impulsant els hotelers de la zona i que contempla una manifestació el proper divendres dia 25 de juny. En relació aquest tema, des del GOB volen transmetre una sèrie de consideracions.
"La regeneració artificial de Cala Agulla és una “solució” transitòria. La platja ha perdut arena en les darreres dècades, a causa de la mala gestió de la neteja, la degradació del sistema dunar i el transport d’arena que en fan els turistes. Aportar arena incrementarà la superfície de platja de forma immediata, però la pèrdua de sedimentes mantindrà si no s’adopten mesures més adequades (les actuacions realitzades fins ara per la Demarcació de Costes a les Illes Balears s´han de considerar bastant insuficients)".Consideren des de la formació que regenerar la platja sense abordar la problemàtica de fons ens planteja un escenari futur que, en més o manco anys, serà similar a l’actual.
23/06/2010 · Aquestes darreres setmanes torna a ser d’actualitat la reclamació de regeneració artificial de la platja de Cala Agulla (Capdepera), sobre tot per la mobilització que estan impulsant els hotelers de la zona i que contempla una manifestació el proper divendres dia 25 de juny. En relació aquest tema, des del GOB volen transmetre una sèrie de consideracions.
"La regeneració artificial de Cala Agulla és una “solució” transitòria. La platja ha perdut arena en les darreres dècades, a causa de la mala gestió de la neteja, la degradació del sistema dunar i el transport d’arena que en fan els turistes. Aportar arena incrementarà la superfície de platja de forma immediata, però la pèrdua de sedimentes mantindrà si no s’adopten mesures més adequades (les actuacions realitzades fins ara per la Demarcació de Costes a les Illes Balears s´han de considerar bastant insuficients)".Consideren des de la formació que regenerar la platja sense abordar la problemàtica de fons ens planteja un escenari futur que, en més o manco anys, serà similar a l’actual.
10/06/2010 · PalmaEl president del Tribunal Superior de Justícia ha admès que ha fet obres a la seva finca d'Orient, dins el terme de Bunyola, però ha defensat que aquestes són del tot legals i "s'ajusten a la llicència" atorgada per l'Ajuntament, segons han declarat fonts properes a la presidència del TSJIB. La propietat del magistrat està dins una zona declarada ANEI i ZEPA, on per tant, les modificacions de construccions prèvies (ampliació o demolició parcial) hi estan expressament prohibides per la LEN.
10/06/2010 · PalmaEl president del Tribunal Superior de Justícia ha admès que ha fet obres a la seva finca d'Orient, dins el terme de Bunyola, però ha defensat que aquestes són del tot legals i "s'ajusten a la llicència" atorgada per l'Ajuntament, segons han declarat fonts properes a la presidència del TSJIB. La propietat del magistrat està dins una zona declarada ANEI i ZEPA, on per tant, les modificacions de construccions prèvies (ampliació o demolició parcial) hi estan expressament prohibides per la LEN.
Segons la llicència, en data del 13 de maig de 2008, concedida per la junta de govern de Bunyola -amb la presència del batle i del regidor d'Urbainsme, Guillem Estarellas, ex-secretari general del PP-, l'obra autoritzada és "reformar la coberta" de l'habitatge. Tanmateix, el que es va acabar fent és una nova construcció dels murs, ja que els antics "estaven molt malmesos", segons les mateixes fonts. Els responsables de l'obra consideraren que això no alterava el projecte inicial, tot i que, com ja hem dit, la llei no permet tomar i alçar murs dins zones ANEI.
Un agent de Medi Ambient va tramitar la denúncia per la il·legalitat de l'obra; il·legalitat que el zelador de Bunyola va constatar en un informe on hi diu que "es podria haver excedit la llicència". Conselleria de Medi Ambient del Govern i l'Agpencia de Disciplina Urbanística del Consell tenen ja la denúncia, però des del Consell asseguren que no poden fer res fins que l'Ajuntament no els remeti l'expedient, cosa que fins ara no ha fet.
I és que el paper de l'Ajuntament de Bunyola, governat pel PP des de les darreres eleccions, en aquest afer és poc menys que clar. Diumenge passat, Pep Matas a l'Última Hora contava com el batle li havia mig contestat que ell, de tot allò, no en sabia res: "no hi ha res, segur". En canvi, ahir, el mateix batle, Jaume Isern, canviava completament de discurs reconeixia a La Veu de Mallorca que sí, que hi havia un expedient per part d'un agent de medi ambient, però que el seu equip de govern s'havia limitat a demanar a la promotora que justificàs el seu projecte i demostrar que no ha comès cap il·legalitat. En cap cas ha manat paralitzar les obres, com seria el cas davant la denúncia, ni ha remès l'expedient ni l'informe del seu zelador al Consell. Sembla, per tant, donar més credibilitat als promotors que al propi zelador i a un agent del Govern.
A què es deu el canvi d'opinió i de discurs del batle de Bunyola? Recordem que Antoni Terrassa és, a més del president del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, un magistrat molt proper al Partit Popular; gràcies a ell, Jaume Matas va sortir impune de l'afer del cas Formentera, i va ser l'instructor del cas "Cavallistes" que va acabar amb l'absolució, tot i que reconeixent que s'havien comès irregularitats, tots els acusats, tots ells, batles i regidors del Partit Popular.
24/05/2010 · PalmaL'empresa Golf Playa de Muro, S.A., és oficialment l'entitat promotora del camp de golf de Son Bosc. Està constituïda per les empreses hoteleres Grupohotel (43%), Cesgarden (29,5%) i Iberostar-Compañía Agropecuaria de Calvià (27,5%), presidides per Miquel Ramis Martorell, Miquel Ramis Puigrós, Miquel Fluxà i Aurelio Vázquez, respectivament: en conjunt, quatre grans holdings empresarials, grups d'empreses dels més importants de les nostres illes. El GOB, en la seva campanya per evitar la construcció d'aquest camp de gof, en una zona que ha de ser Parc Natural, i que concentra un dels índexs de biodiversitat i riquesa natural més alts de les Balears, ha decidit adreçar-se directament als responsables empresarials del projecte, per demanar-los que compleixin els seus propis decàlegs de Responsabilitat Social Corporativa, que tenen entre els seus punts -i sempre en un lloc molt destacat- la protecció i respecte del medi ambient.
24/05/2010 · PalmaL'empresa Golf Playa de Muro, S.A., és oficialment l'entitat promotora del camp de golf de Son Bosc. Està constituïda per les empreses hoteleres Grupohotel (43%), Cesgarden (29,5%) i Iberostar-Compañía Agropecuaria de Calvià (27,5%), presidides per Miquel Ramis Martorell, Miquel Ramis Puigrós, Miquel Fluxà i Aurelio Vázquez, respectivament: en conjunt, quatre grans holdings empresarials, grups d'empreses dels més importants de les nostres illes. El GOB, en la seva campanya per evitar la construcció d'aquest camp de gof, en una zona que ha de ser Parc Natural, i que concentra un dels índexs de biodiversitat i riquesa natural més alts de les Balears, ha decidit adreçar-se directament als responsables empresarials del projecte, per demanar-los que compleixin els seus propis decàlegs de Responsabilitat Social Corporativa, que tenen entre els seus punts -i sempre en un lloc molt destacat- la protecció i respecte del medi ambient. El Grup Iberostar, per exemple, una dels més importants del sector turístic, amb implantació a tot l'estat i sobretot en els darrers anys, a moltes zones del Carib i l'Amèrica Llatina: en el seu apartat de RSC de l'empresa ( http://www.grupoiberostar.com/ES/responsabilidad.html), explica, en un lloc ben destacat, el seu compromís ferm en "[...] la preservación medioambiental y el respeto a la fauna y flora autóctonas. El objetivo no es sólo cumplir con las políticas y normas que rigen cada país, sino dar un paso más allá [...]". En efecte, van més enllà, i al document detallat de la responsabilitat social del grup en temes mediambientals hi consten cinc punts, molt clarificadors, que no deixen possibilitat a cap dubte: "la optimització de l'ús de l'aigua i l'energia", "el respecte a l'entorn local", "la recuperació de la flora autòctona", "el foment de la creació d'espais naturals per la supervivència de la flora local" i "el tractament de residus responsable i respectuós amb la naturalesa"; a més, en el document també s'hi afirma que " GRUPO IBEROSTARcolabora con las autoridades locales y nacionales para mantener y recuperar la flora y la fauna del lugar." Aquesta declaració d'intencions absolutament favorable a la protecció del medi ambient, i sobretot, a la flora local, per part de l'empresa mallorquina, es contextualitza molt millor si es té present que, com ha denunciat el GOB, a Son Bosc s'hi troba una de les poquíssimes poblacions d'orquídia de prat del món, a més de nombroses espècies vegetals i animals (com l'abellerol o el falcó marí); per tant, flora autòctona de primeríssim valor. La possible destrucció d'aquest hàbitat, per tant, xocaria amb aquest punt, i amb el que assegura que Iberostar es preocupa per l'optimització d'aigua i energia, ja que, com bé recorda el president interinsular de l'entitat ecologista, Macià Blàzquez, en la carta que els ha adreçat, un camp de golf "es proveeix d’aigua dessalada mitjançant el consum d’hidrocarburs." A més d'afegir que "els camps de golf són espais elitistes, sense cap relació amb la cultura o el paisatge mediterrani, i malbaratadors d’aigua." S'ha de dir, també, que els promotors del golf no s'han caracteritzat, en els darrers temps, per la col·laboració amb les "autoritats locals", en aquest cas, el Govern, que ha intentat protegir la finca, amb l'oposició del PP i UM i els mateixos empresaris promotors. En tot cas, són els punts d'aquesta declaració de Responsabilitat Social una bona base per, tal com reclama la carta del GOB, d'establir un "debat públic i transparent" sobre el tema, començant per demanar a les pròpies empreses coherència i respecte per les seves mateixos normes.
11/05/2010 · PalmaEl procés per declarar l'àrea del Salobrar i es Trenc de Campos està a punt de caducar. Així ho denuncia el GOB, després de quatre anys d'haver-se iniciat la redacció del PORN de la zona, tal com marca la Llei d'Espais Naturals de 1991, que estableix que aquest espai, pels seus valors ecològics, hauria de ser declarat pel Govern espai natural protegit. Vint anys després de l'aprovació de la LEN, encara no haurà estat així.
11/05/2010 · PalmaEl procés per declarar l'àrea del Salobrar i es Trenc de Campos està a punt de caducar. Així ho denuncia el GOB, després de quatre anys d'haver-se iniciat la redacció del PORN de la zona, tal com marca la Llei d'Espais Naturals de 1991, que estableix que aquest espai, pels seus valors ecològics, hauria de ser declarat pel Govern espai natural protegit. Vint anys després de l'aprovació de la LEN, encara no haurà estat així. El GOB recorda que l'expedient del PORN el va iniciar el govern de Jaume Matas el juny de 2006, i que dos anys més tard, ja amb Antich a la presidència, i davant la impossibilitat de tenir-lo acabat dins els dos anys que marca la llei, se'n va prorrogar la tramitació, un any més, pròrroga que es va haver de tornar a allargar l'any passat per la mateixa situació. Dia 9 de juny d'enguany s'acaba aquesta segona pròrroga, sense que el PORN estigui enllestit. L'entitat ecologista denuncia que en aquests dos anys i mig no s'hagi avançat gens, i en culpa especialment la passivitat d'Unió Mallorquina, responsable fins fa pocs mesos de la Conselleria de Medi Ambient, que "no ha volgut o no ha sabut tirar endavant el procediment", i lamenta que ara, amb el Bloc, d'un govern en minoria, s'haurà d'aprovar només amb el consentiment de la majoria de propietaris de les finques, un "pal a les rodes" a la protecció d'espais que va imposar el PP a través de la LECO. No osbtant, els ecologistes insten al Govern a exposar al públic el treball fet fins ara, "i de donar veu a la participació ciutadana en la configuració d’aquest document", per un dels espais naturals més importants de l'arxipèlag, i una de les imatges que, com recorda el GOB, és "de les més emprades per la promoció turística de les Illes".
06/05/2010 · PalmaEl president del Govern, Francesc Antich, i el conseller de Mobilitat, Medi Ambient i Ordenació del Territori, Biel Vicens, acompanyats del Director General de Mobilitat, Antoni Verger, posaren ahir la "primera pedra" simbòlica, a l'Estació Intermodal de Palma, de les obres d'electrificació de les línies ferroviàries de Mallorca. Així s'inicia finalment l'aposta segura i definitiva per fer del transport en tren un servei realment modern, ràpid, eficient i net.
06/05/2010 · PalmaEl president del Govern, Francesc Antich, i el conseller de Mobilitat, Medi Ambient i Ordenació del Territori, Biel Vicens, acompanyats del Director General de Mobilitat, Antoni Verger, posaren ahir la "primera pedra" simbòlica, a l'Estació Intermodal de Palma, de les obres d'electrificació de les línies ferroviàries de Mallorca. Així s'inicia finalment l'aposta segura i definitiva per fer del transport en tren un servei realment modern, ràpid, eficient i net. L'electrificació del tren, així com l'ampliació de la xarxa, eren dues de les promeses de l'actual responsable de Mobilitat, i una reivindiació històrica del món ecologista. Ambdós projectes ja han començat: les obres per allargar el tren des de Manacor fins a Artà ja fa dies que han començat, i ahir, per fi, començaren les de la instal·lació elèctrica, amb dues fases inicials. La primera, que s'executarà immediatament, comprèn el tram entre la Intermodal i Son Rul·lan; la segona, entre aquesta estació i l'Enllaç d'Inca. La tercera fase ha de convertir tota la xarxa ferroviària de Mallorca en elèctrica a finals de 2012. Vicens va voler remarcar que quan les obres hagin acabat, la de Mallorca estarà "entre els millors serveis d'Europa". El tren elèctric és un autèntic impuls a aquest servei, que Mallorca va recuperant de mica en mica. La reivindicació d'un servei ferroviari ample, extens, ràpid i eficient és una reclamació històrica de l'ecologisme i l'esquerra, que fa anys que es mobilitza perquè el tren torni a ser un eix bàsic de la mobilitat a l'illa. Amb l'actual govern, s'ha intentat fer un gran salt endavant en aquest sentit, i només els impediments polítics d'alguns sectors han impedit que s'hagin començat, per exemple, les obres del tren fins a Alcúdia. En canvi, el conseller Vicens sí que ha aconseguit tirar endavant l'amplicació fins a Artà, una altra de les demandes llargament reclamades per ecologistes i gent de la comarca.
29/04/2010 · PalmaLa proposta de reforma definitiva del Pla Territorial que varen presentar ahir PSOE i Bloc, amb la supressió de set Àrees de Reconversió Territorial i la protecció defintiva d'es Guix, no acaba de satisfer al GOB. L'entitat ecologista demana que se suprimeixin totes les ART (que considera una "perversa loteria urbanística"), sense excepció, i que es contegui dràsticament el creixement urbanístic previst en els nuclis urbans. Concretament, la proposta del govern insular deixa la possibilitat d'urbanitzar encara 223 Ha de les 683 previstes inicialment, sobretot a nuclis turístics decadents com puguin ser la Platja de Palma o s'Arenal; la proposta dels ecologistes és que s'eliminin totes.
29/04/2010 · PalmaLa proposta de reforma definitiva del Pla Territorial que varen presentar ahir PSOE i Bloc, amb la supressió de set Àrees de Reconversió Territorial i la protecció defintiva d'es Guix, no acaba de satisfer al GOB. L'entitat ecologista demana que se suprimeixin totes les ART (que considera una "perversa loteria urbanística"), sense excepció, i que es contegui dràsticament el creixement urbanístic previst en els nuclis urbans. Concretament, la proposta del govern insular deixa la possibilitat d'urbanitzar encara 223 Ha de les 683 previstes inicialment, sobretot a nuclis turístics decadents com puguin ser la Platja de Palma o s'Arenal; la proposta dels ecologistes és que s'eliminin totes. Precisament, el PP va decidir ahir que aquest seria el seu sentit del vot: donar suport a la supressió d'ART's si es feia amb totes, i no només amb unes quantes, i sembla que el govern del Pacte està disposat a acceptar-ho. Per tant, les polèmiques figures de reurbanització, sota investigació de la fiscalia, serien definitivament suprimides del Pla Territorial. Pel que fa a es Guix, que el Pacte també preveu protegir mitjançant l'aprovació definitiva de la suspensió, el GOB reclama a UM que sigui "coherent" amb el que va votar en la fase inicial, ja que el PP no hi vol votar a favor. Els unionistes no han dit res al respecte, encara, però sí que han insinuat que hi votarien a favor si es mantenen certes ART's, especialment les de Campos -que Guillem Ginard té molt d'interès en defensar-. El GOB demana que aquest debat quedi "al marge" de la protecció de l'entorn de Lluc.
27/04/2010 · PalmaLa campanya per la protecció d'es Guix, a Escorca, on hi està projectada una urbanització, ja suma més de 15.000 adhesions des que es va posar en marxa, el gener de 2008. A la zona d'es Guix, devora el monestir de Lluc, al bell mig de la Serra de Tramuntana, l'ajuntament d'Escorca (PP) hi va autoritzar, l'any 2006, la construcció d'una macro-urbanització de 105 habitatges plurifamiliars.
27/04/2010 · PalmaLa campanya per la protecció d'es Guix, a Escorca, on hi està projectada una urbanització, ja suma més de 15.000 adhesions des que es va posar en marxa, el gener de 2008. A la zona d'es Guix, devora el monestir de Lluc, al bell mig de la Serra de Tramuntana, l'ajuntament d'Escorca (PP) hi va autoritzar, l'any 2006, la construcció d'una macro-urbanització de 105 habitatges plurifamiliars. Gràcies a la campanya, el Consell es va decidir a actuar, per dues vies: la interposició d'un recurs contra la llicència per la detecció d'irregularitats, per una banda, i per l'altra, la desclassificació cautelar dels terrenys a través de la modificació inicial del Pla Territorial l'any 2008. Però el GOB i el Col·lectiu en Defensa de Lluc (que també engloba ARCA i l'Associació d'Antics Blauets) ja han alertat que si no s'aprova la modifiació definitiva del PTM d'aquí a dos mesos, quedarà invalidada la suspensió cautelar, i es Guix quedarà una altra vegada a mercè dels especuladors.
23/04/2010 · PalmaLa urbanització d'es Guix no està descartada. Una de les grans fites que va anunciar la presidenta del Consell, Francina Armengol, a principis de la legislatura, va ser la protecció de l'entorn de Lluc amb la desclassificació d'aquesta urbanització, que vol aixecar 165 habitatges al cor de la Serra de Tramuntana. El cas, però, és que la desclassificació només era "temporal", ja que es va fer mitnajçant al modificació inicial del Pla Territorial de Mallorca. El GOB alerta que si d'aquí a dos mesos no es fa l'aprovació definitiva del PTM, la protecció d'es Guix quedaria en no res, i la urbanització podria reprendre els tràmits.
23/04/2010 · PalmaLa urbanització d'es Guix no està descartada. Una de les grans fites que va anunciar la presidenta del Consell, Francina Armengol, a principis de la legislatura, va ser la protecció de l'entorn de Lluc amb la desclassificació d'aquesta urbanització, que vol aixecar 165 habitatges al cor de la Serra de Tramuntana. El cas, però, és que la desclassificació només era "temporal", ja que es va fer mitnajçant al modificació inicial del Pla Territorial de Mallorca. El GOB alerta que si d'aquí a dos mesos no es fa l'aprovació definitiva del PTM, la protecció d'es Guix quedaria en no res, i la urbanització podria reprendre els tràmits.
22/04/2010 · PalmaLa Royal Society for the Protection of Birds (RSPB), l'organització conservacionista més important del Regne Unit i d'Europa, amb més d'un milió de socis, ha fet arribar al president del Govern la seva preocupació per la possible construcció del camp de golf a Son Bosc. Això ho ha transmès el Director d'Operacions Internacionals de l'entitat, Tim Stowe, en una carta adreçada a Francesc Antich i al conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Biel Vicens.
22/04/2010 · PalmaLa Royal Society for the Protection of Birds (RSPB), l'organització conservacionista més important del Regne Unit i d'Europa, amb més d'un milió de socis, ha fet arribar al president del Govern la seva preocupació per la possible construcció del camp de golf a Son Bosc. Això ho ha transmès el Director d'Operacions Internacionals de l'entitat, Tim Stowe, en una carta adreçada a Francesc Antich i al conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Biel Vicens. L'escrit recorda que Son Bosc acumula una sèrie de valors pel que fa a la biodiversitat d'una importància altíssima a nivell europeu, i que per això mateix, són milers els visitants naturalistes, com molts dels socis de la RSPB, que cada any van a s'Albufera i a Son Bosc per observar les migracions d'aus que passen per la zona. El dr. Stowe també felicita la decisió del Govern d'ampliar el PORN del Parc Natural fins a Son Bosc, però es mostra molt preocupat per la darrera decisió del Parlament, que titlla de "deplorable", de suspendre'n la protecció mitjançant un projecte de llei, gràcies als vots de PP i UM, fet aposta per permetre aquest camp de golf. L'escrit original es pot descarregar a http://www.gobmallorca.com/sonbosc/escritRSPB.pdf. La RSPB també en fa campanya entre els seus socis a la web http://www.rspb.org.uk/community/blogs/specialplaces/archive/2010/04/21/golf-course-threat-to-son-bosc-in-majorca.aspx.
19/04/2010 · PalmaMembres del GOB han recollit, aquest cap de setmana, més de 400 firmes de turistes visitants del Parc Natural de s'Albufera en contra del projecte de golf de Son Bosc. Durant els dematins de dissabte i diumenge, una paradeta del GOB a l'entrada del Parc Natural explicava als visitants els valors de Son Bosc i l'amenaça que hi plana. La pràctica totalitat de la gent signà sense cap problema. Com a nota curiosa, entre els signants hi ha cinc britànics i tres alemanys que es declararen ells mateixos com a jugadors de golf, però que entenien que Son Bosc no és el lloc epr fer-hi una instal·lació d'aquestes; aquests jugadors anaven acompanyats d'un mallorquí, també golfista, que es negà a signar.
19/04/2010 · PalmaMembres del GOB han recollit, aquest cap de setmana, més de 400 firmes de turistes visitants del Parc Natural de s'Albufera en contra del projecte de golf de Son Bosc. Durant els dematins de dissabte i diumenge, una paradeta del GOB a l'entrada del Parc Natural explicava als visitants els valors de Son Bosc i l'amenaça que hi plana. La pràctica totalitat de la gent signà sense cap problema. Com a nota curiosa, entre els signants hi ha cinc britànics i tres alemanys que es declararen ells mateixos com a jugadors de golf, però que entenien que Son Bosc no és el lloc epr fer-hi una instal·lació d'aquestes; aquests jugadors anaven acompanyats d'un mallorquí, també golfista, que es negà a signar.
15/04/2010 · PalmaEl GOB ha fet saber que l'Ajuntament de Felanitx ha ordenat la clausura d'una planta de formigó situada a la pedrera de Can Centes que funcionava sense permisos. La planta, propietat de l'empresa Hanson Hispania, S.A., havia estat denunciada per l'entitat ecologista feia mig any; ara, a la fí, l'Ajuntament n'ha ordenat la paralització de l'activitat. No osbtant, el GOB denuncia que en els darrers dies la planta seguia funcionant, i adverteix que l'empresa podria incórrer en una responsabilitat penal.
15/04/2010 · PalmaEl GOB ha fet saber que l'Ajuntament de Felanitx ha ordenat la clausura d'una planta de formigó situada a la pedrera de Can Centes que funcionava sense permisos. La planta, propietat de l'empresa Hanson Hispania, S.A., havia estat denunciada per l'entitat ecologista feia mig any; ara, a la fí, l'Ajuntament n'ha ordenat la paralització de l'activitat. No osbtant, el GOB denuncia que en els darrers dies la planta seguia funcionant, i adverteix que l'empresa podria incórrer en una responsabilitat penal.
|
15/04/2010 · PalmaUn dia després que la pinça PP-UM forçàs, al Parlament, la desprotecció de Son Bosc per fer-hi el camp de golf, el Congrés dels Diputats va obrir, de nou, una via per salvar la zona de la destrucció. Joan Tardà, diputat d'Esquerra a la Comissió de Medi Ambient del parlament espanyol, va defensar una Proposició No de Llei, a petició dels regidors d'Entesa per Muro, perquè Son Bosc sigui inclòs dins el domini públic marítimo-terrestre, i així, quedi exclòs del perill de destrucció que populars i unionistes volien tirar endavant. La proposta va prosperar amb els vots de tots els grups, excepte el PP. La mallorquina María Salom va ser l'encarregada de defensar els especuladors, i carregant contra Esquerra, a qui va acusar de "voler que el turisme vagi malament a Mallorca per beneficiar Catalunya", el discurs tronat de l'anti-catalanisme de la dreta mallorquina. Tanmateix, si el govern espanyol executa com toca el mandat aprovat ahir, quedarà sense efecte la "llei en noms i llinatges" aprovada al Parlament dimarts per afavorir les famílies de Miquel Ramis, Jaume Perelló, Joan Monjo i d'altres líders de PP i UM amb interessos a la zona.
15/04/2010 · PalmaUn dia després que la pinça PP-UM forçàs, al Parlament, la desprotecció de Son Bosc per fer-hi el camp de golf, el Congrés dels Diputats va obrir, de nou, una via per salvar la zona de la destrucció. Joan Tardà, diputat d'Esquerra a la Comissió de Medi Ambient del parlament espanyol, va defensar una Proposició No de Llei, a petició dels regidors d'Entesa per Muro, perquè Son Bosc sigui inclòs dins el domini públic marítimo-terrestre, i així, quedi exclòs del perill de destrucció que populars i unionistes volien tirar endavant. La proposta va prosperar amb els vots de tots els grups, excepte el PP. La mallorquina María Salom va ser l'encarregada de defensar els especuladors, i carregant contra Esquerra, a qui va acusar de "voler que el turisme vagi malament a Mallorca per beneficiar Catalunya", el discurs tronat de l'anti-catalanisme de la dreta mallorquina. Tanmateix, si el govern espanyol executa com toca el mandat aprovat ahir, quedarà sense efecte la "llei en noms i llinatges" aprovada al Parlament dimarts per afavorir les famílies de Miquel Ramis, Jaume Perelló, Joan Monjo i d'altres líders de PP i UM amb interessos a la zona. El diputat defensor de la PNL, Joan Tardà, va celebrar el resultat de la votació: "hem aconseguit una gran victòria, després del pacte del Partit Popular i Unió Mallorquina ahir a la cambra balear per tal de construir el camp de golf de Son Bosc"; igual ho va fer el líder republicà a les Illes, Joan Lladó, que va recordar que "la important biodiversitat de Son Bosc ha de ser protegida i la zona ha d’acabar incorporada en el parc natural de s’Albufera de Mallorca". Lladó també va defensar aturar la construcció de nous camps de golf, ja que "en un moment que els 23 camps de golf que hi ha a les Illes no arriben al 50% d’ocupació i que el sector ja ha fit que no en fan falta més, el més important ha de ser preservar la nostra identitat natural.” A Muro també es va celebrar el resultat de la votació. El regidor d'Entesa per Muro, Jaume Payeras va remarcar que era "un dia molt important per aquesta passa aconseguida", i va agraïr a Joan Tardà haver traslladat el problema al Congrés i "haver servit de pont" per les reclamacions del grup municipal d'Entesa. Payeras va recordar la duresa d'aquests mesos, el calvari viscut, i la intensitat com s'ha viscut aquest afer a Muro: "hem lluitat molt per arribar fins aquí, ens ha costat un pacte local, deixarem els càrrecs per la decisió contrària de protegir Son Bosc del batle d’UM, i hem hagut de patir moltes pressions". De moment, per tant, un nou obstacle al camp de golf, i una mica d'aire per Son Bosc, tot i que la seva salvació encara és enfora.
|
|
| | |
|
Editorial
L’anunci de l’esbucament de nombrosos habitatges per part del Consorci de la Platja de Palma ha provocat, durant l’estiu, una forta mobilització dels veïnats de les dues zones, Can Pastilla i s’Arenal. Els motius dels habitants són comprensibles: la rehabilitació d’una zona degradada no ha de ser una excusa per a operacions especulatives que desplacin la població resident. Ja són coneguts a Palma aquests tipus d’operacions que han servit només perquè el capital immobiliari fes negoci a expenses dels ciutadans amb menys recursos. És massa sospitós que el projecte se centri en les residències privades i no en el que és el punt de degradació principal: els negocis obsolets situats a primera línia. Cal repensar tot el projecte des del diàleg. I les administracions públiques han de reflexionar sobre el fet que, més enllà d’obres “modernitzadores” i de passeigs “de disseny”, la seva finalitat és defensar les persones. Sortosament, la reacció de les forces polítiques fa pensar que encara no és massa tard i que es pot fer la rehabilitació des de l’acord.

Opinió
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Quan la dificultat en la
lluita contra l'incendi de Biniarràs era major, es van
declarar dos incendis més a Mallorca: el “clàssic”
de Son Doblons, a la marina de Santa Margalida i un altra, inesperat
per l'època estacional, a s'Albufera. Al contrari de la
negligència en el cas d'Eivissa, és ben clara la
intenció, i la tria d'aquell dia, dels criminals que varen
provocar els altres dos: els mitjans d'extinció estaven
ocupats molt enfora, el vent de ponent era sec, persistent i de
moderada velocitat, la calor alta, la humitat baixa, l'hora
perillosa.... en saben.
Opinió
Xisca Mir
Per què més d'un milió i mig de persones sortírem als carrers de Barcelona el passat dissabte? Per què una manifestació en defensa de l'Estatut aprovat pel poble català i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional esdevinguí una concentració a favor de la independència de Catalunya? Perquè ja n'estem farts.N'estem farts de que des de Madrid se'ns robi, no només els doblers, sinó també la dignitat. Amb els nostres diners es dota de serveis i infraestructures totalment insostenibles i poc productius a altres Comunitats Autònomes, mentre que a casa nostra la inversió és mínima.
|