31/01/2012 ·
El GOB ha presentat avui al•legacions a la tramitació del nou text de Pla Hidrològic, que s'ha posat a exposició pública com a conseqüència de la pressió sobre als actuals dirigents polítics de determinats sectors contraris a la implantació de controls sobre la gestió de l'aigua i a una regulació clara i efectiva del recurs. L’objectiu de la pressió, segons l’organització ecologista, ha estat no perdre privilegis o la por a que es destapin irregularitats vigents en la gestió de l'aigua.

El PHIB havia passat els darrers anys per un llarg període d'elaboració, participació i esmena. El 14 d'octubre de 2011, quan sols mancava l'aprovació definitiva del Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí, el Conseller Company, va sol•licitar la suspensió de la tramitació.

31/01/2012 ·
El GOB ha presentat avui al•legacions a la tramitació del nou text de Pla Hidrològic, que s'ha posat a exposició pública com a conseqüència de la pressió sobre als actuals dirigents polítics de determinats sectors contraris a la implantació de controls sobre la gestió de l'aigua i a una regulació clara i efectiva del recurs. L’objectiu de la pressió, segons l’organització ecologista, ha estat no perdre privilegis o la por a que es destapin irregularitats vigents en la gestió de l'aigua.

El PHIB havia passat els darrers anys per un llarg període d'elaboració, participació i esmena. El 14 d'octubre de 2011, quan sols mancava l'aprovació definitiva del Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí, el Conseller Company, va sol•licitar la suspensió de la tramitació.
Segons el Conseller, s'aturava per passar un nou tràmit d'informació i audiència pública, una fase ja superada fa més d’un any. Avui ha acabat el termini. El GOB creu que una de les raons de l’aturada del PHIB són les pressions de sectors amb interessos sobre la gestió de l'aigua i urbanístics, que afecten determinades zones humides, com és el cas de l'Ullal de Pollença.

El nou text, que desbanca l'iniciat al 2004 amb una tramitació exemplar des del punt de vista de la participació pública en el procés d'elaboració, implica, segons el GOB, eliminar la possibilitat de posar ordre en la qüestió de l'aigua de reguiu. Un estudi de teledetecció va concloure que hi ha manco hees de reguiu de les declarades. Oficialment s'hi dedicaven 70 hectòmetres, però realment en serien 40. La resta (30) acaba tenint altres usos (urbans, xalets...). El GOB té sospites, per tant, de que les ajudes que la PAC (Política Agrària Comunitària) de la UE dóna per a reguiu podrien ser desviades cap a altres fins. El PHIB havia de començar a controlar tot això, amb la posada de comptadors, i ara, segons l’entitat, no serà possible amb el nou redactat a exposició pública. El projecte actual elimina la necessitat de les benzineres de fer obres d'adequació per evitar la contaminació de masses d'aigua, com va passar a Santa Gertrudis (Eivissa); i desprotegeix zones humides periurbanes on el GOB denuncia que hi ha promotors interessats en edificar solars (Ses Fontanelles, l'Ullal, Porto Petro, Maristany, Ses Feixes).

Aquests són els aspectes més significatius, segons el GOB, però el que realment li crida l'atenció és la paralització sobtada del PHIB, que implica l’incompliment de la Directiva Marc de l'Aigua, en un procés sense arguments vàlids i que deixarà un Pla Hidrològic que s'havia basat en la participació pública en un text refòs i confús que propiciarà la desregulació, la manca de control sobre la gestió de l'aigua i el sotmetiment, un cop més, als interessos urbanístics en zones protegides.

30/01/2012 ·
Després de les precipitacions d’ahir, en forma de neu en molts punts de la Serra, les Fonts Ufanes han brollat enguany per primera vegada i és preveu que ho continuïn fent almenys fins demà. Les Fonts Ufanes havien brollat per darrera vegada el passat mes de novembre, com a conseqüència de les elevades precipitacions que es varen concentrar durant la tardor. Després d’uns mesos de desembre i gener sense precipitacions, ha tornat a produir-se aquest fenomen hidrogeològic.

Les Fonts Ufanes, situades a la finca pública de Gabellí Petit, a Campanet, es poden visitar qualsevol dia de l’any entre les 10.00 i les 17.00 hores. Es tracta de surgències intermitents que brollen de manera difusa, molt potent i sobtada, després que s’acumuli la pluja en el massís del puig Tomir i voltants.

30/01/2012 ·
Després de les precipitacions d’ahir, en forma de neu en molts punts de la Serra, les Fonts Ufanes han brollat enguany per primera vegada i és preveu que ho continuïn fent almenys fins demà. Les Fonts Ufanes havien brollat per darrera vegada el passat mes de novembre, com a conseqüència de les elevades precipitacions que es varen concentrar durant la tardor. Després d’uns mesos de desembre i gener sense precipitacions, ha tornat a produir-se aquest fenomen hidrogeològic.

Les Fonts Ufanes, situades a la finca pública de Gabellí Petit, a Campanet, es poden visitar qualsevol dia de l’any entre les 10.00 i les 17.00 hores. Es tracta de surgències intermitents que brollen de manera difusa, molt potent i sobtada, després que s’acumuli la pluja en el massís del puig Tomir i voltants.
Quan les pluges són intenses i contínues se supera la capacitat de l’aqüífer, l’aigua s’obre camí cap a la superfície, i surt de manera violenta a través del conductes situat a la part baixa de la finca de Gabellí Petit. Els cabals poden passar de 0 a 3 m³/s en qüestió de minuts, en el cas de sortides normals, i fins i tot als 100 m³/s quan es produeixen sortides excepcionals d’aigua.

L’any 2001 el Govern de les Illes Balears va declarar les Fonts Ufanes monument natural, amb una superfície de 50,2 ha, i el 2005 va adquirir la finca de Gabellí Petit, amb el cofinançament de la Unió Europea.

26/01/2012 ·
L’any 1980 el GOB va promoure la declaració de la finca de La Trapa com a Refugi de Caça, sobre el marc legal de la llei estatal. D’aleshores ençà l’entitat ha ajudat a molts propietaris a seguir el mateix camí. Així, són ja 51 els refugis de fauna existents a Mallorca, i altres es troben actualment en procediment de tramitació. El nou refugi de fauna de Sa Vinya de Son Parera es situa al nordest de Muro, i és una superfície totalment agrícola (olivar) de 25,5 Ha i d’un sol propietari. El refugi de Can Vaqueta (a l’est de Selva), format per l’agrupació de parcel•les de diferents propietaris, s’estén sobre 24,5 Ha de conreus de secà (ametlers, figueres, cereal).

26/01/2012 ·
L’any 1980 el GOB va promoure la declaració de la finca de La Trapa com a Refugi de Caça, sobre el marc legal de la llei estatal. D’aleshores ençà l’entitat ha ajudat a molts propietaris a seguir el mateix camí. Així, són ja 51 els refugis de fauna existents a Mallorca, i altres es troben actualment en procediment de tramitació. El nou refugi de fauna de Sa Vinya de Son Parera es situa al nordest de Muro, i és una superfície totalment agrícola (olivar) de 25,5 Ha i d’un sol propietari. El refugi de Can Vaqueta (a l’est de Selva), format per l’agrupació de parcel•les de diferents propietaris, s’estén sobre 24,5 Ha de conreus de secà (ametlers, figueres, cereal).

La prohibició de la caça en aquestes zones permetrà la recuperació de la fauna, tant de la cinegètica (que no es podrà caçar) com de la no cinegètica (que es veurà afavorida per la millora en les condicions de tranquil•litat). La pràctica de la caça és una activitat amb unes implicacions ambientals importants a Mallorca, ja que és poca la superfície forestal i rural on no es pot fer (alguns parcs naturals, penya-segats costaners i refugis de fauna) i d’altra banda el nombre de practicants és molt elevat (més de 26.000 llicències, d’elles més de 21.000 a Mallorca). Amb aquest panorama, d’alta pressió cinegètica i pocs indrets on no es caça, la figura del refugi és una bona eina per facilitar indrets on les espècies cinegètiques puguin viure tranquil•les. L’actual temporada de caça finalitza, amb caràcter general, el proper 29 de gener. El GOB anima els propietaris de finques a la declaració de refugis de fauna. L’entitat ha editat fulletons en tres idiomes (català, castellà i alemany) per informar els propietaris de finques del què són, del paper que juguen i de com es poden tramitar. Aquesta informació, més una sèrie de documentació complementària es pot consultar a www.gobmallorca.com/refugis.

24/01/2012 ·
L’intent de l’Ajuntament de Pollença de desprotegir la zona humida de l’Ullal ha fet reaccionar diversos sectors socials. El GOB ha fet una crida a la responsabilitat dels grups polítics de l’Ajuntament, especialment a l’equip de govern (PP-Lliga), per que retiri les al•legacions on demana que el Pla Hidrològic no protegeixi la zona humida de l’Ullal. El GOB ha tengut accés a les al•legacions que ha redactat el consistori i considera que pretenen una rebaixa de la cartografia del Pla Hidrològic amb la finalitat de permetre la urbanització d’aquest espai natural.

El Pla Hidrològic (PHIB) iniciat el 2004, va inventariar totes les zones humides de les Illes Balears amb cartografia de detall. De llavors ençà, administracions de diferent color polític n’han continuat la tramitació, inclosa la cartografia que defineix cada un d’aquests espais amb precisió. L’inventari i delimitació de les zones humides ha estat elaborat per científics i tècnics experts en zones humides, que n’han fixat l’extensió, l’estat de conservació, el grau de protecció, el tipus de vegetació, els hàbitats i multitud de paràmetres biològics i físics.

24/01/2012 ·
L’intent de l’Ajuntament de Pollença de desprotegir la zona humida de l’Ullal ha fet reaccionar diversos sectors socials. El GOB ha fet una crida a la responsabilitat dels grups polítics de l’Ajuntament, especialment a l’equip de govern (PP-Lliga), per que retiri les al•legacions on demana que el Pla Hidrològic no protegeixi la zona humida de l’Ullal. El GOB ha tengut accés a les al•legacions que ha redactat el consistori i considera que pretenen una rebaixa de la cartografia del Pla Hidrològic amb la finalitat de permetre la urbanització d’aquest espai natural.

El Pla Hidrològic (PHIB) iniciat el 2004, va inventariar totes les zones humides de les Illes Balears amb cartografia de detall. De llavors ençà, administracions de diferent color polític n’han continuat la tramitació, inclosa la cartografia que defineix cada un d’aquests espais amb precisió. L’inventari i delimitació de les zones humides ha estat elaborat per científics i tècnics experts en zones humides, que n’han fixat l’extensió, l’estat de conservació, el grau de protecció, el tipus de vegetació, els hàbitats i multitud de paràmetres biològics i físics.

El GOB entén que el Partit Popular o l’ajuntament de Pollença puguin tenir un criteri diferent a l’hora de gestionar l’aigua, però considera que mai es pot substituir el criteri científic i tècnic que descriu una realitat. L’organització denuncia que les al•legacions del consistori pollencí pretenen modificar la cartografia de l’Ullal i que han estat redactades per un arquitecte municipal que assegura que la zona humida de 113.000 m2 sols n’hauria de tenir 24.000. Es tracta, per al GOB, d’una rebaixa del 79% de la zona humida sense criteri. L’ajuntament, assenyala l’entitat, té tot el dret a al•legar, però no és acceptable que vulgui modificar la realitat física i biològica d’una zona, tot falsejant dades incontestables per adaptar la realitat als interessos immobiliaris. Segons el GOB, seria inèdit que el criteri d’un arquitecte municipal pugui tenir més pes que el de reconeguts experts en aquests espais. “Les al•legacions són tan agosarades que fins i tot neguen l’existència de la zona humida. Es tracta d’una manipulació vergonyosa”.

El PHIB havia passat els darrers anys per un llarg període d'elaboració, participació i esmena. El 14 d'octubre de 2011, quan sols mancava l'aprovació definitiva del Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí, el Conseller Company en va sol•licitar la suspensió. Segons el Conseller, s'aturava per passar un nou tràmit d'informació i audiència pública. Una fase que, segons el GOB, havia estat superada fa més d’un any. Ara el PHIB torna ser a exposició pública fins al 31 de gener. El GOB creu que una de les raons de la seva aturada és precisament la modificació de la cartografia d’algunes zones humides on hi ha interessos urbanístics.

El proper dijous l’ajuntament de Pollença ha de debatre aquesta qüestió. El GOB demana públicament a l’equip de govern que rectifiqui ara que hi és a temps i que retiri les al•legacions que pretenen legitimar la urbanització d’aquest espai natural. Per a l’entitat, la cartografia del PHIB reconeix els valors i les potencialitats educatives, turístiques i recreatives de l’Ullal, ara sols falta que ho faci l’ajuntament.

Per la seva banda, Alternativa per Pollença, PSOE, UMP, PSM i Esquerra també han denunciat conjuntament les preocupants anomalies detectades a les al•legacions presentades per l'equip de govern per desprotegir la zona humida de l'Ullal. Després de la comissió informativa del passat divendres, apunten les formacions, al ple d'aquest dijous hi haurà dues propostes d'al•legacions al Pla Hidrològic de les Illes Balears: les presentades per l'equip de govern i realitzades per l'arquitecte municipal, que pretenen reduir la zona humida de l'Ullal per urbanitzar-la i les presentades per lamajoria de l’oposició pel manteniment de la zona humida.

A les al•legacions de l'equip de govern, denuncien, hi ha coses realment anòmales, sorprenents i preocupants. En primer lloc, les ha fetes un arquitecte i no el tècnic de medi ambient. El PHIB, denuncia l’oposició, és un document mediambiental, no té res a veure amb l'Urbanisme. “Quan a la Comissió Informativa del passat divendres vàrem demanar per què l'informe no venia avalat pel tècnic de medi ambient, l'explicació que en donaren va esser "de traca": "perquè el tècnic de medi ambient estava massa ocupat treballant en l'assumpte del becut vermell"(textual, deu constar a l'acta). No en donam cap culpa al tècnic de medi ambient, que devia estar treballant en allò que li havien manat, però... no pot el batle fixar quines són les prioritats i les urgències dins l'Ajuntament? No eren prou importants unes al•legacions que poden obrir la porta a arrasar 107.151m² de zona humida? O es que simplement no interessaven els criteris mediambientals?”

També denuncien que les al•legacions conjuntes presentades pels grups de l'oposició varen estar en mans dels promotors que compraren l'Ullal per fer-hi negoci al dia següent de registrar-les. “A la comissió vàrem demanar pel tema, aquestes mocions... ningú sabia res però és clar que amb molt de seguretat va ser un regidor qui va enviar als promotors aquestes al•legacions”.

L'al•legació, denuncia l’oposició, basa tot el seu argumentari en intentar demostrar que no ha existit mai cap zona humida a l'Ullal, i afirma la "Inexistència Històrica de l'Aiguamoll" (textual). “Aquest argument s'extreu de fotografies aèries realitzades des de milers de metres d'alçada, quan precisament allò que configura una zona humida s'ha d'investigar a peu pla sobre el terreny (orografia, geologia, flora i fauna pròpies dels aiguamolls...). Malgrat aquesta insistència i rotunditat en negar l'existència de cap tipus d'aiguamoll, sorpressivament, l'al•legació proposa delimitar una superfície de 24.378m² ....d'aiguamoll”. Segons l’oposició, semblen unes al•legacions fetes a mesura dels promotors.

03/01/2012 ·
El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa de les Illes Balears ha expressat el seu dol per la mort d'Alícia Bauzà van Slingerlandt, i envia tot el seu afecte a la seva família i a totes les persones que l’han estimada. Geògrafa i ecologista, Alícia va ser membre de la junta directiva del GOB i va formar part del grup d'investigació sobre sostenibilitat i territori de la UIB. La seva obra científica, des de les Universitats de les Illes Balears i de Lund (Suècia), reflecteix el seu compromís per la incidència política de la ciència. Avui, a les 19.00 hores, tindrà lloc el seu funeral, a l’Esglesia de la Mare de Déu del Carme de Pollença.

03/01/2012 ·
El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa de les Illes Balears ha expressat el seu dol per la mort d'Alícia Bauzà van Slingerlandt, i envia tot el seu afecte a la seva família i a totes les persones que l’han estimada. Geògrafa i ecologista, Alícia va ser membre de la junta directiva del GOB i va formar part del grup d'investigació sobre sostenibilitat i territori de la UIB. La seva obra científica, des de les Universitats de les Illes Balears i de Lund (Suècia), reflecteix el seu compromís per la incidència política de la ciència. Avui, a les 19.00 hores, tindrà lloc el seu funeral, a l’Esglesia de la Mare de Déu del Carme de Pollença.

20/12/2011 ·
Per a la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa, els retalls anunciats ahir, per part del conseller Biel Company en el transport col•lectiu interurbà per carretera, són un error que perjudicarà directament els usuaris del transport públic i també el medi ambient. Per a la coalició nacionalista i ecosocialista, “retallar serveis no és la manera d’estalviar, i el que hauria de fer Company és preocupar-se per potenciar el transport públic, i no retallar-lo amb l’excusa de la seva baixa rendibilitat econòmica, perquè aquest no ha de ser el criteri de gestió en aquesta matèria”.

La coalició comparteix el fet que, amb la situació financera actual, pot ser convenient revisar les línies amb un ús molt baix; però també considera que el Govern no ha de renunciar en cap cas a una política de promoció del transport públic i col•lectiu, perquè el principal problema de la mobilitat a Mallorca és l’excessiva dependència del cotxe.

20/12/2011 ·
Per a la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa, els retalls anunciats ahir, per part del conseller Biel Company en el transport col•lectiu interurbà per carretera, són un error que perjudicarà directament els usuaris del transport públic i també el medi ambient. Per a la coalició nacionalista i ecosocialista, “retallar serveis no és la manera d’estalviar, i el que hauria de fer Company és preocupar-se per potenciar el transport públic, i no retallar-lo amb l’excusa de la seva baixa rendibilitat econòmica, perquè aquest no ha de ser el criteri de gestió en aquesta matèria”.

La coalició comparteix el fet que, amb la situació financera actual, pot ser convenient revisar les línies amb un ús molt baix; però també considera que el Govern no ha de renunciar en cap cas a una política de promoció del transport públic i col•lectiu, perquè el principal problema de la mobilitat a Mallorca és l’excessiva dependència del cotxe.

El PSM-IV-ExM critica que la Conselleria comenci llevant línies com les de Pollença-estació de Sa Pobla o Llubí-Estació, en comptes de deixar aquesta mesura com a darrera opció. També censura que el departament dirigit per Biel Company fins i tot amenaci amb la supressió d’altres línies, que també compleixen un criteri de servei públic que la iniciativa privada mai no cobrirà, com ara la de l’Hospital d’Inca o el servei bus+tren de Manacor (que va implantar el PP quan Cabrer era consellera d’Obres Públiques i Transports).

La coalició nacionalista i ecosocialista adverteix que estarà “vigilant” per veure com es concretaran aquests retalls de 2 milions d’euros, tant pel que fa als nous horaris, com a la qualitat en el servei que s’ofereix als ciutadans i ciutadanes.

19/12/2011 ·
Xítxeros amb Empenta organitza per aquestes festes de Nadal els Tallers Infantils de Reciclatge. La iniciativa respon a la voluntat de l'associació de dur arreu els objectius que té marcats en els estatuts que són, en aquest cas, la defensa del territori i del medi ambient.

Per això, dia 26 de desembre a les 10.00 hores del matí, a sa Bassa, Manacor, farà els tallers destinats als més petits, amb l'objectiu de conscienciar la població de la necessitat del reciclatge, alhora que es diverteix i aprèn sobre el seu entorn.

19/12/2011 ·
Xítxeros amb Empenta organitza per aquestes festes de Nadal els Tallers Infantils de Reciclatge. La iniciativa respon a la voluntat de l'associació de dur arreu els objectius que té marcats en els estatuts que són, en aquest cas, la defensa del territori i del medi ambient.

Per això, dia 26 de desembre a les 10.00 hores del matí, a sa Bassa, Manacor, farà els tallers destinats als més petits, amb l'objectiu de conscienciar la població de la necessitat del reciclatge, alhora que es diverteix i aprèn sobre el seu entorn.

19/12/2011 ·
El passat divendres va quedar constituïda la Plataforma Salvem Sa Ràpita! creada amb l’objectiu de defensar S’Arenal de Sa Ràpita i Es Trenc, la platja verge més extensa de Mallorca. Salvem Sa Ràpita entén que el macrohotel de 1.250 places que es vol construir és un projecte profundament negatiu per a aquest entorn de gran valor ecològic i paisatgístic. Segons la plataforma, el projecte es vol fer just devora el port esportiu de Sa Ràpita, a escassos 150 metres de la platja. Els terrenys on s’ubicaria tenen gairebé 20 hectàrees (la mida de 20 camps de futbol de primera divisió). La plataforma no entén com s’ha pogut mantenir un excés de sòl urbà i urbanitzable a Sa Ràpita, sobretot després d’uns anys en que el nucli s’ha urbanitzat com a producte del boom immobiliari.

19/12/2011 ·
El passat divendres va quedar constituïda la Plataforma Salvem Sa Ràpita! creada amb l’objectiu de defensar S’Arenal de Sa Ràpita i Es Trenc, la platja verge més extensa de Mallorca. Salvem Sa Ràpita entén que el macrohotel de 1.250 places que es vol construir és un projecte profundament negatiu per a aquest entorn de gran valor ecològic i paisatgístic. Segons la plataforma, el projecte es vol fer just devora el port esportiu de Sa Ràpita, a escassos 150 metres de la platja. Els terrenys on s’ubicaria tenen gairebé 20 hectàrees (la mida de 20 camps de futbol de primera divisió). La plataforma no entén com s’ha pogut mantenir un excés de sòl urbà i urbanitzable a Sa Ràpita, sobretot després d’uns anys en que el nucli s’ha urbanitzat com a producte del boom immobiliari.

La Plataforma es marca l’objectiu d’evitar aquest macroprojecte al•legant que és una zona natural emblemàtica d’importància internacional; que la seva imatge és usada per promocionar Mallorca turísticament; que afegiria més pressió urbanística al nucli urbà de Sa Ràpita; que consumiria prop de 20 hectàrees de terreny ben conservat de garriga i conreu; que tendria un impacte visual enorme, fins i tot a quilòmetres de distància; i que suposaria una massificació continuada de l’Arenal més verge i extens de l’illa.

Segons la paltaforma, actualment s’Arenal de Sa Ràpita i Es Trenc pateixen problemes de conservació molt importants, que els fan perdre arena, bàsicament per mor de la construcció del port esportiu, la retirada de posidònia amb maquinària pesada i l’elevada pressió humana durant l’estiu. El col•lectiu considera que aquest projecte multiplicaria tota la problemàtica, generaria nous impactes negatius als seus sistemes dunars, incrementaria la pèrdua de qualitat de la platja, tendria impacte sobre la flora i la fauna local i produiria un consum enorme de recursos (aigua, energia, àrids, incineració).

La plataforma manifesta la seva satisfacció per l’èxit de la campanya de recollida de signatures a través de la web Actuable. Segons l’entitat, en menys de 10 dies ha recollit gairebé 8.000 signatures, una de les iniciatives més importants de 2011 a nivell de tot l’estat espanyol. La plataforma considera que aquest fet demostra la gran inquietud que ha generat el projecte i l’estima de la gent de Sa Ràpita, de Campos i de Mallorca envers aquest espai tan popular i emblemàtic.

Salvem Sa Ràpita te el suport del GOB i convida a totes les entitats de Mallorca que s’adheixin a la defensa d’aquest espai natural a través del seu facebook i que ajudin a difondre la recollida de signatures a través de la web Actuable: http://actuable.es/peticiones/salvemos-sa-rapita-a-construccion-un-hotel

15/12/2011 ·
L’empresa cooperativista Més energia continua la campanya per implantar-se a les Illes Balears. L’objectiu del projecte és aconseguir un nombre de socis cooperativistes suficient, que permeti la posada en marxa a les nostres illes d’un model energètic sostenible. Amb aquesta finalitat, els impulsors organitzen diferents xerrades: a El Terreno, avui, dijous 15 de desembre, a les 19.00 hores, al Casal del Terreno; a Esporles demà, divendres 16 de desembre, a les 20.00 hores, a l'Edifici Sa Fàbrica; a Algaida demà, divendres, 16 de desembre, a les 19.00 hores, al Casal Pere Capellà; a Sóller, el dissabte, 17 de desembre, a les 19.00 hores, a la Capella de Ses Escolàpies; a Manacor el dilluns, 19 de desembre, a les 20.00 hores al local d'Avui Tenim; i a Palma el dimarts, 20 de desembre, a les 20.00 hores, a la Fundació Serveis de Cultura per al Poble. En tots els casos serà una xerrada de 30 minuts per obrir el col•loqui sobre energies alternatives.

15/12/2011 ·
L’empresa cooperativista Més energia continua la campanya per implantar-se a les Illes Balears. L’objectiu del projecte és aconseguir un nombre de socis cooperativistes suficient, que permeti la posada en marxa a les nostres illes d’un model energètic sostenible. Amb aquesta finalitat, els impulsors organitzen diferents xerrades: a El Terreno, avui, dijous 15 de desembre, a les 19.00 hores, al Casal del Terreno; a Esporles demà, divendres 16 de desembre, a les 20.00 hores, a l'Edifici Sa Fàbrica; a Algaida demà, divendres, 16 de desembre, a les 19.00 hores, al Casal Pere Capellà; a Sóller, el dissabte, 17 de desembre, a les 19.00 hores, a la Capella de Ses Escolàpies; a Manacor el dilluns, 19 de desembre, a les 20.00 hores al local d'Avui Tenim; i a Palma el dimarts, 20 de desembre, a les 20.00 hores, a la Fundació Serveis de Cultura per al Poble. En tots els casos serà una xerrada de 30 minuts per obrir el col•loqui sobre energies alternatives.

12/12/2011 ·
El Govern va acordar, en la passada reunió del Consell de Govern, la caducitat dels procediments d’elaboració dels Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la costa sud de Menorca, s’Albufera de Fornells, el Toro, la Península de Llevant i es Trenc-Salobrar de Campos. Segons l’executiu, davant l’obligació de disposar de plans de gestió dels llocs d’interès comunitari (LIC) a partir de juny de 2012, ha decidit acordar la caducitat dels procediments d’elaboració dels PORNs, ja que “la finalitat dels dos instruments és la mateixa: ordenar i gestionar els usos d’aquests espais”. Per al Govern, “la diferència rau en el fet que una declaració de parc natural implica una dotació de recursos humans i materials que la Conselleria considera millor utilitzar en la gestió i la millora dels deu parcs ja existents en l’actualitat.”

12/12/2011 ·
El Govern va acordar, en la passada reunió del Consell de Govern, la caducitat dels procediments d’elaboració dels Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la costa sud de Menorca, s’Albufera de Fornells, el Toro, la Península de Llevant i es Trenc-Salobrar de Campos. Segons l’executiu, davant l’obligació de disposar de plans de gestió dels llocs d’interès comunitari (LIC) a partir de juny de 2012, ha decidit acordar la caducitat dels procediments d’elaboració dels PORNs, ja que “la finalitat dels dos instruments és la mateixa: ordenar i gestionar els usos d’aquests espais”. Per al Govern, “la diferència rau en el fet que una declaració de parc natural implica una dotació de recursos humans i materials que la Conselleria considera millor utilitzar en la gestió i la millora dels deu parcs ja existents en l’actualitat.”

El GOB entén que, davant una situació d’estretor econòmica, la prioritat sigui mantenir adequadament els espais ja protegits i gestionats, per evitar el seu deteriorament. L’entitat discrepa de que uns plans de gestió de LICs, sense dotació de recursos humans i materials -com diu el propi Govern-, es puguin equiparar als nivells de protecció i de gestió que derivarien dels PORNs. Com a mostra, assenyala el GOB, ja hi ha els plans de gestió dels LICs marins 1, aprovats l’any 2007. Es tracta de 14 plans gens específics i molt superficials, que afegeixen ben poc, per al GOB, a la regulació ja existent i que no aporten cap plus pel que fa a la vigilància del compliment normatiu.

Repassant els esdeveniments dels darrers anys el GOB considera evident que la manca d’avanços en la protecció de nous espais naturals té raons més polítiques que econòmiques. I posa com a exemple precisament els casos d’Es Trenc-Salobrar de Campos i de la Península de Llevant. En el primer cas, el 9 de juny de 2006, el Consell de Govern presidit per Jaume Matas (PP) acordà iniciar l’elaboració del PORN. Tal i com disposa la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), el termini per enllestir i aprovar el PORN era de 2 anys, després dels quals el procediment caducava si no s’havia aprovat el Pla. L’11 d’abril de 2008, a la vista de que seria impossible aprovar el PORN dins el termini, el Consell de Govern presidit per Francesc Antich (PSOE-Bloc-UM) acordà prorrogar-ne un any l’elaboració. El 30 de maig de 2009, el Govern PSOE-Bloc-UM, mitjançant el Decret-Llei 3/2009, encara establí una pròrroga de dos anys més per a la seva aprovació. Finalment, 5 anys i mig més tard, el PORN no s’aprova, i el 9 de desembre de 2011 el Govern (PP) acorda la caducitat de l’expedient.

Respecte al Parc Natural de la Península de Llevant, el 9 de novembre de 2001 el Govern (PSOE-PSM-Verds) aprova el pla d’ordenació de recursos naturals de la península de Llevant, i el declara Parc Natural mitjançant el Decret 127/2001, de 9 de novembre. El 22 de desembre de 2003 el Parlament, amb els vots de PP i UM, aprova la Llei 10/2003 de mesures tributàries i administratives, que entre altres coses retalla el Parc més del 90%, deixant-lo conformat únicament per les finques públiques. El 27 de maig de 2005 el Consell de Govern (PP) acorda la iniciació del procediment d’elaboració del Pla d’ordenació de recursos naturals de la península de Llevant, sobre un àmbit territorial considerablement inferior a l’original. El 19 d’octubre de 2007 el Consell de Govern (PSOE-Bloc-UM) acorda la declaració de caducitat i del procediment d’elaboració del PORN iniciat per l’anterior Govern, i, a la vegada, acorda l’inici d’un nou procediment, sobre un àmbit territorial molt similar. Finalment, 8 anys després de la retallada realitzada el 2003, el 9 de desembre de 2011 el Consell de Govern (PP) acorda la caducitat del procediment d’ampliació del parc.

Aquestes tramitacions infructuoses de 5 i 8 anys no s’expliquen, segons el GOB, per motius econòmics, i assenyala la manca de voluntat política i els entrebancs derivats del marc normatiu (LECO) com a vertaderes raons de la manca d’avanços en la protecció d’aquests i d’altres espais naturals, situació que, tot i que per raons possiblement no coincidents, ha estat responsabilitat de governs de diferents colors.

El GOB recorda que tant Es Trenc-Salobrar de Campos com la Península de Llevant necessiten instruments d’ordenació que vagin més enllà de les limitacions urbanístiques (que ja estan fixades per altres figures vigents), ja que són necessaris marcs reguladors d’altres tipus d’activitats (bàsicament d’ús públic) que, a la vegada, promoguin la conservació del patrimoni natural sobre la base de la implicació de propietaris i entorn social. En aquest sentit l’entitat lamenta que s’hagi acordat la caducitat de la tramitació de PORNs, ja que la considera la figura adequada per a aquestes funcions.

09/12/2011 ·
El diumenge, 11 de desembre, a les 10.00 hores, a la plaça Nova de Calvià, començarà la segona pujada reivindicativa al Molí des Castellet. Posteriorment, hi haurà una excursió a Na Bauçana per l'antic camí de Calvià a Puigpunyent. L'organització de l'activitat és de la Comissió Pro Molí des Castellet, de la qual forma part l'OCB de Calvià.

Amb aquesta marxa els convocants demanen la consolidació d´aquest Bé catalogat, la seva urgent restauració, el dret històric a accedir-hi com a lloc simbòlic i l´eliminació de la barrera del camí.

09/12/2011 ·
El diumenge, 11 de desembre, a les 10.00 hores, a la plaça Nova de Calvià, començarà la segona pujada reivindicativa al Molí des Castellet. Posteriorment, hi haurà una excursió a Na Bauçana per l'antic camí de Calvià a Puigpunyent. L'organització de l'activitat és de la Comissió Pro Molí des Castellet, de la qual forma part l'OCB de Calvià.

Amb aquesta marxa els convocants demanen la consolidació d´aquest Bé catalogat, la seva urgent restauració, el dret històric a accedir-hi com a lloc simbòlic i l´eliminació de la barrera del camí.

02/12/2011 ·
Durant les darreres setmanes el Govern i alguns promotors han anat concretant alguns projectes urbanístics de gran magnitud: una macrourbanització a Canyamel (Capdepera), Parcs Temàtics (Campos i Ses Salines), un macrohotel a Sa Ràpita, hotels i apartaments a la Marina de Magalluf, la desprotecció d’espais naturals per poder urbanitzar, més ports esportius i la desprotecció de zones humides.

Segons el GOB, és indubtable la destrossa d’espais naturals, platges, boscos, muntanyes i zones agràries de les darreres dècades, especialment al litoral. El GOB no s’explica com, 50 anys després d’iniciar-se el turisme de masses, el Govern sigui tan insensible que pretengui retornar a l’època més desenvolupista i destructora del territori de la història de Mallorca.

02/12/2011 ·
Durant les darreres setmanes el Govern i alguns promotors han anat concretant alguns projectes urbanístics de gran magnitud: una macrourbanització a Canyamel (Capdepera), Parcs Temàtics (Campos i Ses Salines), un macrohotel a Sa Ràpita, hotels i apartaments a la Marina de Magalluf, la desprotecció d’espais naturals per poder urbanitzar, més ports esportius i la desprotecció de zones humides.

Segons el GOB, és indubtable la destrossa d’espais naturals, platges, boscos, muntanyes i zones agràries de les darreres dècades, especialment al litoral. El GOB no s’explica com, 50 anys després d’iniciar-se el turisme de masses, el Govern sigui tan insensible que pretengui retornar a l’època més desenvolupista i destructora del territori de la història de Mallorca.
Segons l’organització ecologista, quan el conjunt de la societat semblava haver arribat a un consens mínim per a preservar les zones de més valor i estabilitzar mínimament el creixement urbanístic, el Govern anuncia una nova onada urbanitzadora a cop d’Interès Autonòmic.

El GOB lamenta que la fórmula del Govern de les Illes Balears per intentar reactivar l’economia sigui la mateixa aplicada per Manuel Fraga Iribarne (Ministro de Información i Turismo entre 1962 i 1969). L’entitat recorda que l’any que ve en farà 50 que va ser anomenat i que la seva època es va caracteritzar per beneir grans projectes urbanístics mitjançant la concessió del “Interés Turístico Nacional”, una figura que passava per damunt de qualsevol altra consideració. Tot plegat, segons el GOB, venia acompanyat d’una gran propaganda política i de la promesa de llocs de feina. Per a l’entitat, 50 anys després la historia es repeteix: Bauzá i Delgado anuncien grans projectes, els donen la benedicció mitjançant l’Interès Autonòmic, prometen treball i en fan un desplegament propagandístic exagerat. El GOB es demana on són els llocs de treball que havien de generar el sacrifici d’espais naturals dels darrers 50 anys.

L’organització demana al Govern que rectifiqui aquesta política depredadora ara que hi és a temps, i que aposti per la protecció dels espais naturals. El GOB entén que una política destructora del paisatge sols beneficia un grup molt concret; va contra els habitants de les Illes Balears, a qui roba el futur; i va contra el propi turisme. Segons l’entitat, la hipoteca és no protegir.

01/12/2011 ·
Aquest dies s’ha fet pública una sentència, una més, que desmunta la llegenda del “lucre cessant”, una de les grans excuses del Govern de les Illes per a desprotegir espais naturals. El Tribunal Superior de Justícia (TSJB) ha desestimat una demanda interposada pels promotors de Ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma, un lloc de gran valor paisatgístic i ecològic tot i estar dins un entorn molt edificat. El GOB recorda que s’hi vol construir un gran centre comercial fa anys, projecte que va ser suspès pel pacte de Progrés el 2007, a l’espera que la zona fos protegida i incorporada com a pulmó verd al Projecte de Reforma de la Platja de Palma, ara també paralitzat. La protecció de ses Fontanelles es va considerar un punt estratègic fort del projecte de la platja de Palma.

01/12/2011 ·
Aquest dies s’ha fet pública una sentència, una més, que desmunta la llegenda del “lucre cessant”, una de les grans excuses del Govern de les Illes per a desprotegir espais naturals. El Tribunal Superior de Justícia (TSJB) ha desestimat una demanda interposada pels promotors de Ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma, un lloc de gran valor paisatgístic i ecològic tot i estar dins un entorn molt edificat. El GOB recorda que s’hi vol construir un gran centre comercial fa anys, projecte que va ser suspès pel pacte de Progrés el 2007, a l’espera que la zona fos protegida i incorporada com a pulmó verd al Projecte de Reforma de la Platja de Palma, ara també paralitzat. La protecció de ses Fontanelles es va considerar un punt estratègic fort del projecte de la platja de Palma.

El TSJB ha desestimat la demanda del promotors, que reclamaven haver perdut casi 7 milions d’euros pel fet d’haver-se decretat aquesta paralització. Per al GOB no és cap sorpresa, i confirma la línia argumental de tots els tribunals de justícia des de fa dècades. L’organització ecologista constata que hi ha abundant jurisprudència en aquest sentit, i que les úniques indemnitzacions acceptades fan referència a despeses de plànols i paperassa. El GOB recorda que no s’han iniciat gairebé obres en la majoria de zones protegides que el govern vol rescatar amb l’excusa de les indemnitzacions. Afortunadament, apunta l’entitat, els tribunals de justícia tenen més que clar que certs governs quin és el vertader “Interès General”.

El que resulta sorprenent, per al GOB, és que el conseller de Medi Ambient es mostri molest i contrariat davant els mitjans de comunicació per no haver de pagar, quan hi hauria d’estar content, pels ciutadans i pels espais protegits. Per a l’organització, “l’argument de que el govern haurà de pagar 900 milions d’euros als promotors si no els deixa construir es demostra, una vegada més, fals i interessat. És natural que els promotors demanin “la lluna”, però que el conseller doni la cara pels promotors constantment és insòlit”.

Fa sols unes setmanes, recorda el GOB, es coneixia una altra sentència a Menorca en el mateix sentit. Els tribunals varen desestimat una demanda de la promotora que volia construir a Trebalúger, tot i disposar de diverses llicències, desmuntant un cop més, segons l’entitat, la falsa amenaça del lucre cessant. El GOB lamenta que el Govern utilitzi els instruments de protecció territorial presentant-los com els causants de la crisi, quan sembla clar que la seva causa són els propis excessos del boom immobiliari.

30/11/2011 ·
Demà, dijous, 1 de desembre, a les 19.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà una nova edició de "Les tertúlies de l'Ateneu Pere Mascaró". En aquesta ocasió, hi haurà la presentació del darrer número, sobre decreixement, de la revista “Nous Horitzons”, a càrrec del seu coordinador, Agustí Colom, i de David Abril, coordinador d’Iniciativaverds. L'organització de l'activitat és de l'Ateneu Pere Mascaró.

30/11/2011 ·
Demà, dijous, 1 de desembre, a les 19.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà una nova edició de "Les tertúlies de l'Ateneu Pere Mascaró". En aquesta ocasió, hi haurà la presentació del darrer número, sobre decreixement, de la revista “Nous Horitzons”, a càrrec del seu coordinador, Agustí Colom, i de David Abril, coordinador d’Iniciativaverds. L'organització de l'activitat és de l'Ateneu Pere Mascaró.

El darrer número de la revista “Nous Horitzons” és un monogràfic que tracta sobre "Decreixement Econòmic: nous arguments sobre els límits del creixement", i que ha estat coordinat per Agustí Colom. La revista debat sobre els límits del creixement econòmic. Consta d’un primer bloc, el de Diagnòstic, amb les reflexions de Joaquim Sempere, Giorgos Kallis, Federico Demarí i François Schneider, Sara Moreno, Oriol Leira i Stefano Puddu i Zaida Muxí; a l'apartat Experiències hi ha els articles de Montse Escutia, Álvaro Porro, Quim Pérez, Enric Pardo i Juan del Río i Susana Martínez. El Clàssic recull l'article d'Iring Fetscher sobre Ecologia, creixement del producte interior brut i crisi. El número s'inicia amb un article introductori de Herman Daly, referència imprescindible de la reflexió sobre decreixement a nivell global.

17/11/2011 ·
El GOB envia avui una carta al Secretariat del Comitè del Patrimoni Mundial per advertir-lo que les retallades en matèria ambiental i territorial que el Govern prepara poden afectar de forma molt negativa la Serra de Tramuntana. L’espai natural va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO el passat més de juny. Els retalls ambientals per a permetre la reactivació d’urbanitzacions però, podrien implicar, segons el GOB, la pèrdua d’aquest segell. L’informe ICOMOS, que avaluava la candidatura ja esmentava que: “les pressions urbanístiques continuen essent una amenaça per al bé proposat”. El GOB recorda al Govern, al Consell i als Ajuntaments que la declaració implica el compromís i la responsabilitat de preservar i conservar al màxim nivell el patrimoni natural i cultural de la Serra.

17/11/2011 ·
El GOB envia avui una carta al Secretariat del Comitè del Patrimoni Mundial per advertir-lo que les retallades en matèria ambiental i territorial que el Govern prepara poden afectar de forma molt negativa la Serra de Tramuntana. L’espai natural va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO el passat més de juny. Els retalls ambientals per a permetre la reactivació d’urbanitzacions però, podrien implicar, segons el GOB, la pèrdua d’aquest segell. L’informe ICOMOS, que avaluava la candidatura ja esmentava que: “les pressions urbanístiques continuen essent una amenaça per al bé proposat”. El GOB recorda al Govern, al Consell i als Ajuntaments que la declaració implica el compromís i la responsabilitat de preservar i conservar al màxim nivell el patrimoni natural i cultural de la Serra.

L’escrit del GOB prevé aquest organisme internacional. Part de la documentació remesa fa referència a un recull d’informacions periodístiques i declaracions del Conseller Gabriel Company i d’altres membres del Govern, que fa mesos que adverteixen d’un retall important en matèria paisatgística i territorial. El propi president Bauzá ja va transmetre al GOB, el passat mes d’octubre, que la recuperació econòmica passava per “reactivar alguns projectes urbanístics” i que “no descartava” retallar la Llei de Mesures Urgents i/o modificar la Llei d’Espais Naturals (LEN). L’organització ecologista recorda que la Llei de Mesures Urgents (4/2008) va protegir 10 espais naturals a Mallorca, 5 d’ells a la Serra de Tramuntana. Es tracta de Monport i Cala Blanca (Andratx), Muleta (Sóller), Cala Carbó i El Vilar (Pollença) i també d’Es Guix (Escorca), aquest darrer protegit pel Consell de Mallorca.

Les xifres d’aquestes zones protegides en matèria territorial són, segons el GOB, importantíssimes: es tracta d’un total de 104 hectàrees de gran valor ecològic i paisatgístic repartides per quatre municipis de la Serra mallorquina, una extensió equivalent a la suma dels nuclis urbans de Sóller, Valldemossa, Bunyola, Esporles, Deià, Puigpunyent, Estellencs i Banyalbufar junts. També seria equivalent a tot el casc antic de la ciutat de Palma. La majoria varen ser declarades ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès) o ARIP (Àrea Rural d’Interès Paisatgístic). Fins a quatre (Cala Blanca, Monport, Cala Carbó i Muleta) es situen a zones litorals de gran valor, i sumen un total de 10 quilòmetres lineals de costa. La desprotecció d’aquestes zones suposaria, segons el GOB, possibilitar la construcció d’alguns milers de places residencials.

En el cas d’Es Guix, segons l’entitat, es tracta d’un dels llocs més emblemàtics de Mallorca, situat a l’entorn del Monestir de Lluc. Aquest espai va ser objecte d’una campanya per part del GOB, ARCA, Els Antics Blavets de Lluc i alguns veïns d’Escorca, i va registrar més de 15.000 signatures reclamant-ne la protecció. Només la urbanització de Es Guix hagués suposat, segons l’organització, afegir 800 habitants nous a un municipi que sols en té 275 empadronats.

Més informació a http://www.protegimelterritori.cat/projecte.php i a http://ca.wikipedia.org/wiki/ICOMOS

16/11/2011 ·
Aquest cap de setmana l’Associació Balear de l’Arbre (ABA) organitza unes jornades gratuïtes sobre Arboricultura. Tendran lloc els dies 18, 19 i 20 de novembre a la Misericòrdia. Es tracta de les segones que organitza ABA després de les realitzades a Andratx l’any 2009. El dia 18 tendrà lloc la conferencia “La situació de l’arboricultura a Europa”, a càrrec de l’European Arborist Council (EAC), dirigida als tècnics dels ajuntaments, als gestors dels arbres de les vies publiques i al públic en general, perquè coneguin de primera mà com es gestionen els arbres a les principals ciutats europees.

16/11/2011 ·
Aquest cap de setmana l’Associació Balear de l’Arbre (ABA) organitza unes jornades gratuïtes sobre Arboricultura. Tendran lloc els dies 18, 19 i 20 de novembre a la Misericòrdia. Es tracta de les segones que organitza ABA després de les realitzades a Andratx l’any 2009. El dia 18 tendrà lloc la conferencia “La situació de l’arboricultura a Europa”, a càrrec de l’European Arborist Council (EAC), dirigida als tècnics dels ajuntaments, als gestors dels arbres de les vies publiques i al públic en general, perquè coneguin de primera mà com es gestionen els arbres a les principals ciutats europees.

El dissabte 19 de novembre hi haurà un cicle de conferències amb l’arbre com a referent. Hi participaran Antoni Martínez, doctor en Biologia; Salvador Canyís, president de l’Associació Espanyola d’Arboricultura (AEA) i Montserrat Pons, gran especialista en el món de les figueres. L’horabaixa Pere Llofriu, naturalista i autor de diversos llibres sobre jardineria guiarà una ruta per a conèixer els arbres més emblemàtics de Palma, com ara el lledoner de Tagamanent o el ginjoler de la Concepció.

El diumenge 20 de novembre hi haurà una jornada tècnica i festiva, amb conferències sobre temes tan interessants com la relació de les aus amb els arbres, a càrrec del Grup d’Ornitologia Balear(GOB); les propietats curatives dels arbres, amb Marc Molló; i la biodiversitat que envolta els arbres, amb Carles Cardona. A la part lúdica hi haurà una gran tirolina per als menuts, un taller sobre líquens i un altre de disfresses amb materials orgànics. A més, l’associació Slow Food presentarà la nova campanya de Fruiters d’un Temps.

15/11/2011 ·
S’ha constituït el Grup Local a Mallorca de la cooperativa de energia 100% renovable Som Energia. L’entitat farà dues xerrades de presentació: el divendres, 18 de novembre, a les 19.00 hores, a la seu del GOB, a Palma; i el dissabte, 19 de novembre, a les 18.00 hores, al Teatre Municipal de Bunyola.

A l’Estat Espanyol hi ha un sistema de producció d’energia altament contaminant, depenent de l’exterior, i en mans d’unes poques companyies. En particular, a Mallorca, la situació és molt més greu i insostenible. Quasi un 98% de l’energia prové del carbó, el gas o el petroli importat d’altres països, mentre que només un 2% es genera localment amb fonts d’energia renovables (solar, eòlica, biomassa).

Som Energia és una cooperativa sense ànim de lucre nascuda a Girona el desembre de 2010, que vol impulsar el canvi de model energètic a partir del consum i la producció d’energia d’origen renovable. L’entitat vol, d’aquesta manera, participar d’una gestió de l’energia, més cooperativa, democràtica i transparent; combatre el canvi climàtic; donar suport a l’economia local; augmentar la seguretat i l’autosuficiència energètica; adaptar millor la societat al pic i a l’encariment del petroli; i combatre l’oligopoli de les grans empreses energètiques

15/11/2011 ·
S’ha constituït el Grup Local a Mallorca de la cooperativa de energia 100% renovable Som Energia. L’entitat farà dues xerrades de presentació: el divendres, 18 de novembre, a les 19.00 hores, a la seu del GOB, a Palma; i el dissabte, 19 de novembre, a les 18.00 hores, al Teatre Municipal de Bunyola.

A l’Estat Espanyol hi ha un sistema de producció d’energia altament contaminant, depenent de l’exterior, i en mans d’unes poques companyies. En particular, a Mallorca, la situació és molt més greu i insostenible. Quasi un 98% de l’energia prové del carbó, el gas o el petroli importat d’altres països, mentre que només un 2% es genera localment amb fonts d’energia renovables (solar, eòlica, biomassa).

Som Energia és una cooperativa sense ànim de lucre nascuda a Girona el desembre de 2010, que vol impulsar el canvi de model energètic a partir del consum i la producció d’energia d’origen renovable. L’entitat vol, d’aquesta manera, participar d’una gestió de l’energia, més cooperativa, democràtica i transparent; combatre el canvi climàtic; donar suport a l’economia local; augmentar la seguretat i l’autosuficiència energètica; adaptar millor la societat al pic i a l’encariment del petroli; i combatre l’oligopoli de les grans empreses energètiques

Les dues presentacions tenen com a objectiu aconseguir socis per a Som Energia. Un únic pagament retornable de 100 € (capital inicial necessari per assumir els costos de manteniment de la cooperativa) permet tenir veu i vot a la cooperativa, i convertir-se en copropietari; consumir electricitat generada amb fonts renovables, i fer el salt de la comercialitzadora elèctrica actual a Som Energia; invertir en projectes de producció d’energia verda, i rendibilitzar els estalvis. Les particularitats del sistema elèctric insular impliquen que per a poder canviar de comercialitzadora elèctrica són ncessaris 350 socis. Aquest és el primer objectiu que s’ha marcat el grup local de Som Energia Mallorca. L’objectiu és aconseguir-los abans de que acabi l’any, per a poder consumir energia verda. El canvi de tràmit serà gestionat per Som Energia, sense pujar el preu de la factura d’electricitat.

Podeu veure més informació a www.somenergia.coop

Podeu veure el reportatge de TV3 http://www.somenergia.coop/el-reportatge-de-latituds-tv3

15/11/2011 ·
El diumenge, 27 de novembre, l'associació Amics de la Vall de Coanegra ha organitzat la IIª Marxa de Coanegra, amb l'objectiu de reivindicar la restitució del ple ús públic del camí. L’entitat demana la retirada de la barrera que el propietari, a títol particular, té sobre el camí i que impedeix el pas de vehicles. Segons els Amics, “si hi ha d'haver una barrera al camí, que evidentment hi ha d'ésser per preservar el medi natural del trànsit rodat, només pot ser de titularitat municipal i ha d'ésser l'Ajuntament la institució encarregada de regular-ne el pas”.

L’entitat també demana la retirada de la reixa que separa el camí del torrent al llarg de tot el recorregut. “Si el camí i el torrent són de titularitat pública, segons la Llei de Recursos Hídrics, no hi pot haver cap obstacle que hi impedeixi l'accés. Es dóna el cas que la Conselleria de Medi Ambient ha dictat ja dues resolucions, des del 2004, que obliguen la propietat a retirar la reixa, a més de la corresponent sanció, però a hores d'ara ningú no fa efectiva aquesta resolució”. Això obliga la Plataforma Pro-camins públics i oberts i totes les entitats i persones ecologistes a reivindicar, una vegada més, els drets dels ciutadans, davant la infectivitat de l'administració.

15/11/2011 ·
El diumenge, 27 de novembre, l'associació Amics de la Vall de Coanegra ha organitzat la IIª Marxa de Coanegra, amb l'objectiu de reivindicar la restitució del ple ús públic del camí. L’entitat demana la retirada de la barrera que el propietari, a títol particular, té sobre el camí i que impedeix el pas de vehicles. Segons els Amics, “si hi ha d'haver una barrera al camí, que evidentment hi ha d'ésser per preservar el medi natural del trànsit rodat, només pot ser de titularitat municipal i ha d'ésser l'Ajuntament la institució encarregada de regular-ne el pas”.

L’entitat també demana la retirada de la reixa que separa el camí del torrent al llarg de tot el recorregut. “Si el camí i el torrent són de titularitat pública, segons la Llei de Recursos Hídrics, no hi pot haver cap obstacle que hi impedeixi l'accés. Es dóna el cas que la Conselleria de Medi Ambient ha dictat ja dues resolucions, des del 2004, que obliguen la propietat a retirar la reixa, a més de la corresponent sanció, però a hores d'ara ningú no fa efectiva aquesta resolució”. Això obliga la Plataforma Pro-camins públics i oberts i totes les entitats i persones ecologistes a reivindicar, una vegada més, els drets dels ciutadans, davant la infectivitat de l'administració.

Abans de la marxa hi haurà una xerrada informativa, amb projecció de diapositives, el divendres, 18 de novembre, a les 20.00 hores, a la Biblioteca Cas metge Rei de Santa Maria. Titulada “Els camins públics de Mallorca. Els camins de Coanegra i Es Cabàs”, hi parlaran Joan Crespí en nom de la Plataforma, Josep Estarelles per Amics de la Vall de Coanegra i Antoni Gorries com a pèrit en camins públics.

15/11/2011 ·
El gerent de la Fundació Baleària, Ricard Pérez, i la presidenta del GOB Mallorca, Magdalena Ribes, han signat un conveni de col•laboració amb la voluntat conjunta de fomentar la Responsabilitat Social Corporativa, entesa com a una oportunitat per al desenvolupament sostenible, el creixement econòmic i la cohesió social. Mitjançant el conveni, la Fundació Baleària donarà suport al GOB en el desenvolupament de la tasca ambiental i social que duu a terme a les Illes Balears i en les seves activitats de protecció, promoció i educació ambientals, i també contribuirà a difondre amb els seus suports i recursos les accions del GOB.

15/11/2011 ·
El gerent de la Fundació Baleària, Ricard Pérez, i la presidenta del GOB Mallorca, Magdalena Ribes, han signat un conveni de col•laboració amb la voluntat conjunta de fomentar la Responsabilitat Social Corporativa, entesa com a una oportunitat per al desenvolupament sostenible, el creixement econòmic i la cohesió social. Mitjançant el conveni, la Fundació Baleària donarà suport al GOB en el desenvolupament de la tasca ambiental i social que duu a terme a les Illes Balears i en les seves activitats de protecció, promoció i educació ambientals, i també contribuirà a difondre amb els seus suports i recursos les accions del GOB.

Concretament el conveni ajudarà a desenvolupar programes d’investigació, educació ambiental o voluntariat ambiental fent servir les plataformes dels vaixells de Baleària a les seves línies regulars, que uneixen les Illes Balears entre elles i amb la Península. Per la seva banda, el GOB dissenyarà programes d’investigació, d’educació i de voluntariat ambiental que puguin fer servir els vaixells de Baleària, i col•laborarà també en la formació del personal de la companyia en l’àrea ambiental. Finalment, el conveni preveu la possibilitat de que els socis del GOB puguin gaudir de descomptes en els trajectes de la companyia.

Aquest conveni i les seves possibilitats de desenvolupament són instruments molt interessants de col•laboració entre Balèaria i el GOB, que podrà gaudir d’avantatges en el desenvolupament dels seus projectes.

10/11/2011 ·
La zona de Canyamel (Capdepera) és un indret litoral que s’ha edificat molt intensament les darreres dècades, tan per a usos turístics com residencials. La pressió urbanística dels anys 70 i 80 va ser molt important i va malmetre una part d’aquesta zona. A pesar d’això, Canyamel ha conservat paisatges de gran bellesa i atractiu que mereixen ser protegits íntegrament. La Llei d’Espais Naturals de 1991 va preservar la zona més muntanyenca, però 20 anys després d’aquella fita, sembla que no va ser suficient per aturar els excessos urbanitzadors.

10/11/2011 ·
La zona de Canyamel (Capdepera) és un indret litoral que s’ha edificat molt intensament les darreres dècades, tan per a usos turístics com residencials. La pressió urbanística dels anys 70 i 80 va ser molt important i va malmetre una part d’aquesta zona. A pesar d’això, Canyamel ha conservat paisatges de gran bellesa i atractiu que mereixen ser protegits íntegrament. La Llei d’Espais Naturals de 1991 va preservar la zona més muntanyenca, però 20 anys després d’aquella fita, sembla que no va ser suficient per aturar els excessos urbanitzadors.

Lamentablement, segons el GOB, cap de les successives administracions (locals o autonòmiques) ha tengut prou valentia per suprimir l’excés de sòl edificable, amb l’excusa de les indemnitzacions, i avui nous projectes urbanitzadors amenacen aquest indret. Actualment el nucli urbà de Canyamel te una extensió urbana d’unes 38 hectàrees, incloent-hi hotels i residències. L’anomenat sector 7 de Canyamel, va ser planificat fa 23 anys i inclou una gran zona no edificada de casi 38 hectàrees. La seva extensió és gairebé la mateixa que el nucli urbà existent i té un tamany superior al casc antic de pobles com Ariany. Tot i que el sector 7 s’ha edificat parcialment amb xalets unifamiliars (1 per cada 2000 metres), disposa d’un excés de sòl urbanitzable, que, incomprensiblement, s’ha mantengut dècades després dels excessos urbanístics al litoral de Capdepera. Si es permet edificar aquest sector, apunta el GOB, Canyamel ocuparia 76 hectàrees de territori, gairebé el doble d’ara.

Per si no fos suficient aquest excés d’edificació, assenyala l’organització ecologista, certs promotors insisteixen en demanar que es retalli la Llei d’Espais Naturals (1991) al seu gust, i que es modifiqui el Pla Territorial de Mallorca per a poder edificar fins i tot fora del sòl urbà existent. L’excusa seria el suposat interès d’una companyia hotelera americana i d’uns inversors àrabs que ningú sap qui són. El GOB recorda que la promotora va començar a edificar un hotel sense llicència dins l’espai protegit annex al sòl urbà, i que aquestes obres varen ser paralitzades per ser il•legals.

El GOB lamenta que el Govern Bauzá i la majoria de l’equip de govern (PSOE-UCAP), amb el batlle al capdavant, doni suport a aquesta iniciativa i, a més, vulgui premiar uns promotors que iniciaren obres il•legals. Fa poques setmanes el president, alguns consellers, el batlle i els promotors es varen reunir al Consolat de Mar per a publicitar aquesta inversió i posar facilitats als urbanitzadors. El GOB lamenta que el govern actual no hagi après dels excessos del passat i critica que la seva única recepta sigui la continuació d’un model urbanitzador desfasat, precisament el que ha conduit directes a la crisi econòmica, social i ambiental que vivim.