14/07/2010 ·
L'Obra Social de l'entitat ha premiat el projecte del GOB "Accions d'estudi, conservació i divulgació sobre la Milana a Mallorca" amb 45.000 euros, que permetran fer un seguiment més precís dels exemplars, realitzar accions educatives i divulgatives i crear un web dedicat a l'espècie en perill d'extinció.Actualment hi ha aproximadament 20 parelles de milanes a Mallorca, una xifra força distant de l'existent abans dels anys vuitanta, i que indica una lenta recuperació des que, a finals dels 90, l'espècie tocàs fons amb només entre 6 i 8 parelles a l'illa. La recuperació és conseqüència de les accions que la Conselleria de Medi Ambient i el GOB, amb el suport de diverses entitats, duen a terme des de l'any 2000, sobretot amb la intenció de corregir els principals factors de mortalitat no natural.

Encara avui en dia, la principal amenaça per a la conservació d'aquesta espècie a l'illa és l'enverinament. L'any passat es localitzaren 9 exemplars morts per enverinament, i en el 2010 ja se n'han trobat 10.

14/07/2010 ·
L'Obra Social de l'entitat ha premiat el projecte del GOB "Accions d'estudi, conservació i divulgació sobre la Milana a Mallorca" amb 45.000 euros, que permetran fer un seguiment més precís dels exemplars, realitzar accions educatives i divulgatives i crear un web dedicat a l'espècie en perill d'extinció.Actualment hi ha aproximadament 20 parelles de milanes a Mallorca, una xifra força distant de l'existent abans dels anys vuitanta, i que indica una lenta recuperació des que, a finals dels 90, l'espècie tocàs fons amb només entre 6 i 8 parelles a l'illa. La recuperació és conseqüència de les accions que la Conselleria de Medi Ambient i el GOB, amb el suport de diverses entitats, duen a terme des de l'any 2000, sobretot amb la intenció de corregir els principals factors de mortalitat no natural.

Encara avui en dia, la principal amenaça per a la conservació d'aquesta espècie a l'illa és l'enverinament. L'any passat es localitzaren 9 exemplars morts per enverinament, i en el 2010 ja se n'han trobat 10.

En aquest context, Antoni Muñoz, portaveu i responsable de l'Àrea de Conservació del GOB, ha anunciat avui en roda de premsa que l'entitat continuarà amb la seva tasca de conservació de la milana després que l'Obra Social de Caja Madrid hagi premiat mb 45.000 euros el projecte "Accions d'estudi, conservació i divulgació sobre la Milana a Mallorca", que l'entitat presentà a la convocatòria de 2010 d'ajuts a projectes mediambientals.

Segons ha explicat Muñoz, la col·laboració amb l caixa d'estalvis permetrà, per una banda, continuar amb el seguiment d'exemplars de milana amb dispositius de radiolocalització. Així, 4 exemplars seran equipats amb emissors de seguiment via satèl·lit, que en ermetran la localització amb un marge d'error de només 20 metres. Per altra banda, es reaitzaran accions educatives a més de 3.000 escolars de Mallorca, als quals se'ls distribuirà material informatiu. Finalment, els fons rebuts pel GOB es destinaran a la creació d'un web amb informació sobre l'espècie i les accions conservatives que se'n realitzen, així com a la realització de xerrades divulgatives adreçades especialment als col·lectius més en contacte amb l'hàbitat de la milana, com són caçadors, pagesos o excursionistes.

09/07/2010 ·
El PSM-Entesa Nacionalista està intensificant els esforços per tal de garantir la protecció dels valors naturals de la zona de Son Bosc, a Muro. El conseller nacionalista Biel Vicens (Medi Ambient i Mobilitat) ha duit avui a aprovació en el Consell de Govern l'ampliació de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de s’Albufera de Mallorca.

Aquesta figura permetrà ampliar la protecció de les poblacions d'aus silvestres i de les aus migratòries a les finques de Son Bosc, Ca n'Eixut, el Prat de Son Serra i la depuradora de Muro-Santa Margalida. En total, la nova ZEPA augmenta l'extensió en 64,64 hectàrees, i queda en 2.199,76 hectàrees. Amb aquesta mesura s'impedeix l'execució del projecte de camp de golf que amenaça els valors ambientals de la zona.

09/07/2010 ·
El PSM-Entesa Nacionalista està intensificant els esforços per tal de garantir la protecció dels valors naturals de la zona de Son Bosc, a Muro. El conseller nacionalista Biel Vicens (Medi Ambient i Mobilitat) ha duit avui a aprovació en el Consell de Govern l'ampliació de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de s’Albufera de Mallorca.

Aquesta figura permetrà ampliar la protecció de les poblacions d'aus silvestres i de les aus migratòries a les finques de Son Bosc, Ca n'Eixut, el Prat de Son Serra i la depuradora de Muro-Santa Margalida. En total, la nova ZEPA augmenta l'extensió en 64,64 hectàrees, i queda en 2.199,76 hectàrees. Amb aquesta mesura s'impedeix l'execució del projecte de camp de golf que amenaça els valors ambientals de la zona.

Les ZEPA tenen com a objectiu assegurar el manteniment i el restabliment de les poblacions d’aus silvestres i de les aus migratòries d’arribada regular, així com dels seus ous i nius, que, per ser indispensables per a la conservació de les aus, s’inclouen dins la xarxa europea anomenada Xarxa Natura 2000. Una ZEPA és, per tant, una figura europea de protecció. En aquest cas, l'ampliació de la ZEPA de s'Albufera és necessària per tal d'incloure-hi les zones d'alimentació del falcó marí, espècie protegida de la qual hi ha prop de 850 parelles a les Illes Balears (que suposen el 90% de la població de l'espècie existent a l'Estat espanyol).
 
Amb aquesta mesura, que s'afegeix a l'inici de la tramitació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) per a la zona, el Govern de les Illes Balears, a proposta del PSM-EN, fa un nou esforç per protegir els importants valors mediambientals dels terrenys del parc i dels terrenys annexes, entre ells la finca de Son Bosc. Els nacionalistes volen contribuir a la protecció d'una zona d'una gran biodiversitat que està greument amenaçada per un projecte de camp de golf il·legal, emparat políticament per PP i UM (formacions que fins i tot pretenen aprovar en el Parlament una llei per permetre aquest equipament i derogar el PORN).
 
Cal recordar que els valors mediambientals de Son Bosc han rebut el suport no només d'entitats conservacionistes i científiques de Mallorca (amb el GOB al capdavant), sinó també d'experts de reconegut prestigi en l'àmbit internacional. El secretari general del PSM-EN, Biel Barceló, ha manifestat la seva satisfacció per l'ampliació de la ZEPA de l'Albufera, i ha afirmat: "confiï que s'imposi el sentit comú i les mesures proteccionistes d'un Govern progressista, amb sensibilitat ambiental i que defensa l'interès general prevalguin davant dels interessos particulars. S'ha de protegir Son Bosc".

01/07/2010 ·
El Consell de Mallorca ha iniciat el procés de licitació de les obres de les variants de Llubí i Portocristo que tendran un cost d'11 milions d'euros. Els projectes corresponen als prevists en la primera fase d'execució del Pla Director Sectorial de Carreteres que va ser aprovat el passat mes de desembre de 2009 per PSOE, UM i Bloc al Consell de Mallorca.

El GOB qüestiona la pertinença i denuncia l'impacte d'aquestes estructures. En les al·legacions presentades pel GOB a la revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres, el passat any 2009, un dels temes en que es va fer més incidència és en l'afectació que poden tenir arreu dels municipis de Mallorca, la proliferació de variants i rondes que ja han desfigurat l'entorn de molts municipis de Mallorca.

01/07/2010 ·
El Consell de Mallorca ha iniciat el procés de licitació de les obres de les variants de Llubí i Portocristo que tendran un cost d'11 milions d'euros. Els projectes corresponen als prevists en la primera fase d'execució del Pla Director Sectorial de Carreteres que va ser aprovat el passat mes de desembre de 2009 per PSOE, UM i Bloc al Consell de Mallorca.

El GOB qüestiona la pertinença i denuncia l'impacte d'aquestes estructures. En les al·legacions presentades pel GOB a la revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres, el passat any 2009, un dels temes en que es va fer més incidència és en l'afectació que poden tenir arreu dels municipis de Mallorca, la proliferació de variants i rondes que ja han desfigurat l'entorn de molts municipis de Mallorca.

Amb l'excusa de suprimir les travesseres urbanes, el Pla Directori planteja variants i rondes que s'allunyen del límit urbà del municipi i que per tant indueixen el creixement dels municipis. Així les rondes i variants es converteixen en un incentiu per a urbanitzar els afores dels municipis. Un impacte territorial més, derivat de la construcció d'aquestes infrastructures. És el cas de les variants de Llubí i especialment, la de Portocristo.

Els nombrosos projectes de variants i rondes contemplats al Pla Director Sectorial de Carreteres no es justifiquen, en la seva majoria, pels volums de trànsit i, en qualsevol cas, els costos econòmics i ambientals que suposen no compensen les possibles millores del trànsit objectiu pel qual, teòricament es plantegen.

La variant de Llubí permetrà l'eix Inca-Santa Margalida i envoltarà el municipi pel sud, a més d'eliminar la travessia urbana amb una longitud de 2,7 quilòmetres. Amb una inversió de 5,8 milions, la secció tipus serà de calçada de 10 metres amb dos carrils de 3,5 metres i vorals d'1,5 metres d'amplitud.ens trobam amb una ronda que respon a la necessitat de consolidar l'eix de comunicació transversal Pollença - Sa Pobla - Llubí - Sineu - Sant Joan - Montuïri - Porreres - Campos - Ses Salines, i que no queda justificada en termes de capacitat potencial de trànsit per aquesta via, si l'objectiu no és precisament, induir més trànsit i impulsar, un cop més, l'execució d'obres innecessàries i que responen a un model viari i territorial completament obsolet. Es tracta d'un model que, via actuacions aïllades justificades amb arguments locals, però que pretén impulsar impulsar infrastructures que connectin Palma amb els principals centres turístics i amb els principals nuclis de població de l’illa, obrint la porta a l’expansió urbanística a poblacions prou allunyades de Palma . La reserva viària per aquesta nova infrastructura afecta un espai qualificat al Pla Territorial de Mallorca com a Àrea d'Alt Nivell de Protecció (AANP) i afectada per la Llei d'Espais Naturals.

28/06/2010 ·
El GOB ha remès avui al President del Govern, al Conseller de Medi Ambient i Mobilitat, i a la Consellera de Turisme i Treball un disc compacte amb 13.409 escrits de suport a la protecció definitiva de Son Bosc, incorporant-lo al Parc Natural de s’Albufera i evitant la seva transformació en un altre camp de golf.

Les signatures han estat recollides a través de la plana de Son Bosc a la web del GOB http://www.gobmallorca.com/sonbosc i també mitjançant la taula de recollida de signatures que aquesta primavera s’ha instal·lat els caps de setmana prop de l’entrada del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. Volem destacar que pràcticament tots els visitants de s’Albufera que han estat informats sobre el tema han aportat la seva signatura a la petició de protecció, fins i tot persones que s’han identificat com a golfistes.

28/06/2010 ·
El GOB ha remès avui al President del Govern, al Conseller de Medi Ambient i Mobilitat, i a la Consellera de Turisme i Treball un disc compacte amb 13.409 escrits de suport a la protecció definitiva de Son Bosc, incorporant-lo al Parc Natural de s’Albufera i evitant la seva transformació en un altre camp de golf.

Les signatures han estat recollides a través de la plana de Son Bosc a la web del GOB http://www.gobmallorca.com/sonbosc i també mitjançant la taula de recollida de signatures que aquesta primavera s’ha instal·lat els caps de setmana prop de l’entrada del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. Volem destacar que pràcticament tots els visitants de s’Albufera que han estat informats sobre el tema han aportat la seva signatura a la petició de protecció, fins i tot persones que s’han identificat com a golfistes.

Amb aquestes signatures des del GOB volem instar el Govern a consolidar urgentment la protecció de Son Bosc. Recordem que el Govern va iniciar el mes de febrer un procediment d’elaboració de Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) que planteja incorporar Son Bosc al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. Però el mes d’abril el Parlament, amb els vots de PP i UM acordà iniciar la tramitació d’una llei que anul·larà el procediment de protecció i considerarà “d’interès autonòmic” el projecte de camp de golf. Davant aquesta possibilitat, i el perill que tot Son Bosc sigui arrasat a partir de l’agost, és imprescindible que el Govern prepari urgentment mesures de protecció complementàries. Recordem que igualment la comissió de Medi Ambient del Congrés dels Diputats va instar el Govern central a adoptar les mesures necessàries per dotar Son Bosc amb protecció efectiva.

25/06/2010 ·
Ahir, dijous, 24 de juny, el jardí de Can Alcover-Espai de Cultura, va acollir la celebració de Sant Joan a Can Alcover, data destacada arreu dels Països Catalans i patró del poeta Joan Alcover.

L'Obra Cultural Balear va aprofitar l'avinentesa per fer un acte a favor de la candidatura de la Serra de Tramuntana com a patrimoni mundial de la UNESCO, campanya impulsada pel Consell de Mallorca. L'acte va consistir en una lectura col·lectiva del poema La Serra, de Joan Alcover, a càrrec de personalitats del món de la cultura. Hi participaren Josep Lluís Aguiló, poeta; Mariantònia Oliver, ballarina; Miquela Lladó, cantautora; Simó Andreu, actor; Jaume Mateu, president de l'OCB; i Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca.

25/06/2010 ·
Ahir, dijous, 24 de juny, el jardí de Can Alcover-Espai de Cultura, va acollir la celebració de Sant Joan a Can Alcover, data destacada arreu dels Països Catalans i patró del poeta Joan Alcover.

L'Obra Cultural Balear va aprofitar l'avinentesa per fer un acte a favor de la candidatura de la Serra de Tramuntana com a patrimoni mundial de la UNESCO, campanya impulsada pel Consell de Mallorca. L'acte va consistir en una lectura col·lectiva del poema La Serra, de Joan Alcover, a càrrec de personalitats del món de la cultura. Hi participaren Josep Lluís Aguiló, poeta; Mariantònia Oliver, ballarina; Miquela Lladó, cantautora; Simó Andreu, actor; Jaume Mateu, president de l'OCB; i Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca.

23/06/2010 ·
Aquestes darreres setmanes torna a ser d’actualitat la reclamació de regeneració artificial de la platja de Cala Agulla (Capdepera), sobre tot per la mobilització que estan impulsant els hotelers de la zona i que contempla una manifestació el proper divendres dia 25 de juny. En relació aquest tema, des del GOB volen transmetre una sèrie de consideracions.

"La regeneració artificial de Cala Agulla és una “solució” transitòria. La platja ha perdut arena en les darreres dècades, a causa de la mala gestió de la neteja, la degradació del sistema dunar i el transport d’arena que en fan els turistes. Aportar arena incrementarà la superfície de platja de forma immediata, però la pèrdua de sedimentes mantindrà si no s’adopten mesures més adequades (les actuacions realitzades fins ara per la Demarcació de Costes a les Illes Balears s´han de considerar bastant insuficients)".Consideren des de la formació que regenerar la platja sense abordar la problemàtica de fons ens planteja un escenari futur que, en més o manco anys, serà similar a l’actual.

23/06/2010 ·
Aquestes darreres setmanes torna a ser d’actualitat la reclamació de regeneració artificial de la platja de Cala Agulla (Capdepera), sobre tot per la mobilització que estan impulsant els hotelers de la zona i que contempla una manifestació el proper divendres dia 25 de juny. En relació aquest tema, des del GOB volen transmetre una sèrie de consideracions.

"La regeneració artificial de Cala Agulla és una “solució” transitòria. La platja ha perdut arena en les darreres dècades, a causa de la mala gestió de la neteja, la degradació del sistema dunar i el transport d’arena que en fan els turistes. Aportar arena incrementarà la superfície de platja de forma immediata, però la pèrdua de sedimentes mantindrà si no s’adopten mesures més adequades (les actuacions realitzades fins ara per la Demarcació de Costes a les Illes Balears s´han de considerar bastant insuficients)".Consideren des de la formació que regenerar la platja sense abordar la problemàtica de fons ens planteja un escenari futur que, en més o manco anys, serà similar a l’actual.

Segons la llicència, en data del 13 de maig de 2008, concedida per la junta de govern de Bunyola -amb la presència del batle i del regidor d'Urbainsme, Guillem Estarellas, ex-secretari general del PP-, l'obra autoritzada és "reformar la coberta" de l'habitatge. Tanmateix, el que es va acabar fent és una nova construcció dels murs, ja que els antics "estaven molt malmesos", segons les mateixes fonts. Els responsables de l'obra consideraren que això no alterava el projecte inicial, tot i que, com ja hem dit, la llei no permet tomar i alçar murs dins zones ANEI.

Un agent de Medi Ambient va tramitar la denúncia per la il·legalitat de l'obra; il·legalitat que el zelador de Bunyola va constatar en un informe on hi diu que "es podria haver excedit la llicència". Conselleria de Medi Ambient del Govern i l'Agpencia de Disciplina Urbanística del Consell tenen ja la denúncia, però des del Consell asseguren que no poden fer res fins que l'Ajuntament no els remeti l'expedient, cosa que fins ara no ha fet.

I és que el paper de l'Ajuntament de Bunyola, governat pel PP des de les darreres eleccions, en aquest afer és poc menys que clar. Diumenge passat, Pep Matas a l'Última Hora contava com el batle li havia mig contestat que ell, de tot allò, no en sabia res: "no hi ha res, segur". En canvi, ahir, el mateix batle, Jaume Isern, canviava completament de discurs reconeixia a La Veu de Mallorca que sí, que hi havia un expedient per part d'un agent de medi ambient, però que el seu equip de govern s'havia limitat a demanar a la promotora que justificàs el seu projecte i demostrar que no ha comès cap il·legalitat. En cap cas ha manat paralitzar les obres, com seria el cas davant la denúncia, ni ha remès l'expedient ni l'informe del seu zelador al Consell. Sembla, per tant, donar més credibilitat als promotors que al propi zelador i a un agent del Govern.

A què es deu el canvi d'opinió i de discurs del batle de Bunyola? Recordem que Antoni Terrassa és, a més del president del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, un magistrat molt proper al Partit Popular; gràcies a ell, Jaume Matas va sortir impune de l'afer del cas Formentera, i va ser l'instructor del cas "Cavallistes" que va acabar amb l'absolució, tot i que reconeixent que s'havien comès irregularitats, tots els acusats, tots ells, batles i regidors del Partit Popular.

El GOB, en la seva campanya per evitar la construcció d'aquest camp de gof, en una zona que ha de ser Parc Natural, i que concentra un dels índexs de biodiversitat i riquesa natural més alts de les Balears, ha decidit adreçar-se directament als responsables empresarials del projecte, per demanar-los que compleixin els seus propis decàlegs de Responsabilitat Social Corporativa, que tenen entre els seus punts -i sempre en un lloc molt destacat- la protecció i respecte del medi ambient.

El GOB, en la seva campanya per evitar la construcció d'aquest camp de gof, en una zona que ha de ser Parc Natural, i que concentra un dels índexs de biodiversitat i riquesa natural més alts de les Balears, ha decidit adreçar-se directament als responsables empresarials del projecte, per demanar-los que compleixin els seus propis decàlegs de Responsabilitat Social Corporativa, que tenen entre els seus punts -i sempre en un lloc molt destacat- la protecció i respecte del medi ambient.

Aquesta declaració d'intencions absolutament favorable a la protecció del medi ambient, i sobretot, a la flora local, per part de l'empresa mallorquina, es contextualitza molt millor si es té present que, com ha denunciat el GOB, a Son Bosc s'hi troba una de les poquíssimes poblacions d'orquídia de prat del món, a més de nombroses espècies vegetals i animals (com l'abellerol o el falcó marí); per tant, flora autòctona de primeríssim valor. La possible destrucció d'aquest hàbitat, per tant, xocaria amb aquest punt, i amb el que assegura que Iberostar es preocupa per l'optimització d'aigua i energia, ja que, com bé recorda el president interinsular de l'entitat ecologista, Macià Blàzquez, en la carta que els ha adreçat, un camp de golf "es proveeix d’aigua dessalada mitjançant el consum d’hidrocarburs." A més d'afegir que "els camps de golf són espais elitistes, sense cap relació amb la cultura o el paisatge mediterrani, i malbaratadors d’aigua."

S'ha de dir, també, que els promotors del golf no s'han caracteritzat, en els darrers temps, per la col·laboració amb les "autoritats locals", en aquest cas, el Govern, que ha intentat protegir la finca, amb l'oposició del PP i UM i els mateixos empresaris promotors.

En tot cas, són els punts d'aquesta declaració de Responsabilitat Social una bona base per, tal com reclama la carta del GOB, d'establir un "debat públic i transparent" sobre el tema, començant per demanar a les pròpies empreses coherència i respecte per les seves mateixos normes.

El GOB recorda que l'expedient del PORN el va iniciar el govern de Jaume Matas el juny de 2006, i que dos anys més tard, ja amb Antich a la presidència, i davant la impossibilitat de tenir-lo acabat dins els dos anys que marca la llei, se'n va prorrogar la tramitació, un any més, pròrroga que es va haver de tornar a allargar l'any passat per la mateixa situació. Dia 9 de juny d'enguany s'acaba aquesta segona pròrroga, sense que el PORN estigui enllestit.

L'entitat ecologista denuncia que en aquests dos anys i mig no s'hagi avançat gens, i en culpa especialment la passivitat d'Unió Mallorquina, responsable fins fa pocs mesos de la Conselleria de Medi Ambient, que "no ha volgut o no ha sabut tirar endavant el procediment", i lamenta que ara, amb el Bloc, d'un govern en minoria, s'haurà d'aprovar només amb el consentiment de la majoria de propietaris de les finques, un "pal a les rodes" a la protecció d'espais que va imposar el PP a través de la LECO.

No osbtant, els ecologistes insten al Govern a exposar al públic el treball fet fins ara, "i de donar veu a la participació ciutadana en la configuració d’aquest document", per un dels espais naturals més importants de l'arxipèlag, i una de les imatges que, com recorda el GOB, és "de les més emprades per la promoció turística de les Illes".

L'electrificació del tren, així com l'ampliació de la xarxa, eren dues de les promeses de l'actual responsable de Mobilitat, i una reivindiació històrica del món ecologista. Ambdós projectes ja han començat: les obres per allargar el tren des de Manacor fins a Artà ja fa dies que han començat, i ahir, per fi, començaren les de la instal·lació elèctrica, amb dues fases inicials.

La primera, que s'executarà immediatament, comprèn el tram entre la Intermodal i Son Rul·lan; la segona, entre aquesta estació i l'Enllaç d'Inca. La tercera fase ha de convertir tota la xarxa ferroviària de Mallorca en elèctrica a finals de 2012. Vicens va voler remarcar que quan les obres hagin acabat, la de Mallorca estarà "entre els millors serveis d'Europa".

El tren elèctric és un autèntic impuls a aquest servei, que Mallorca va recuperant de mica en mica. La reivindicació d'un servei ferroviari ample, extens, ràpid i eficient és una reclamació històrica de l'ecologisme i l'esquerra, que fa anys que es mobilitza perquè el tren torni a ser un eix bàsic de la mobilitat a l'illa. Amb l'actual govern, s'ha intentat fer un gran salt endavant en aquest sentit, i només els impediments polítics d'alguns sectors han impedit que s'hagin començat, per exemple, les obres del tren fins a Alcúdia. En canvi, el conseller Vicens sí que ha aconseguit tirar endavant l'amplicació fins a Artà, una altra de les demandes llargament reclamades per ecologistes i gent de la comarca.

Precisament, el PP va decidir ahir que aquest seria el seu sentit del vot: donar suport a la supressió d'ART's si es feia amb totes, i no només amb unes quantes, i sembla que el govern del Pacte està disposat a acceptar-ho. Per tant, les polèmiques figures de reurbanització, sota investigació de la fiscalia, serien definitivament suprimides del Pla Territorial.

Pel que fa a es Guix, que el Pacte també preveu protegir mitjançant l'aprovació definitiva de la suspensió, el GOB reclama a UM que sigui "coherent" amb el que va votar en la fase inicial, ja que el PP no hi vol votar a favor. Els unionistes no han dit res al respecte, encara, però sí que han insinuat que hi votarien a favor si es mantenen certes ART's, especialment les de Campos -que Guillem Ginard té molt d'interès en defensar-. El GOB demana que aquest debat quedi "al marge" de la protecció de l'entorn de Lluc.

Gràcies a la campanya, el Consell es va decidir a actuar, per dues vies: la interposició d'un recurs contra la llicència per la detecció d'irregularitats, per una banda, i per l'altra, la desclassificació cautelar dels terrenys a través de la modificació inicial del Pla Territorial l'any 2008. Però el GOB i el Col·lectiu en Defensa de Lluc (que també engloba ARCA i l'Associació d'Antics Blauets) ja han alertat que si no s'aprova la modifiació definitiva del PTM d'aquí a dos mesos, quedarà invalidada la suspensió cautelar, i es Guix quedarà una altra vegada a mercè dels especuladors.

El cas, però, és que la desclassificació només era "temporal", ja que es va fer mitnajçant al modificació inicial del Pla Territorial de Mallorca. El GOB alerta que si d'aquí a dos mesos no es fa l'aprovació definitiva del PTM, la protecció d'es Guix quedaria en no res, i la urbanització podria reprendre els tràmits.

El cas, però, és que la desclassificació només era "temporal", ja que es va fer mitnajçant al modificació inicial del Pla Territorial de Mallorca. El GOB alerta que si d'aquí a dos mesos no es fa l'aprovació definitiva del PTM, la protecció d'es Guix quedaria en no res, i la urbanització podria reprendre els tràmits.

L'escrit recorda que Son Bosc acumula una sèrie de valors pel que fa a la biodiversitat d'una importància altíssima a nivell europeu, i que per això mateix, són milers els visitants naturalistes, com molts dels socis de la RSPB, que cada any van a s'Albufera i a Son Bosc per observar les migracions d'aus que passen per la zona. El dr. Stowe també felicita la decisió del Govern d'ampliar el PORN del Parc Natural fins a Son Bosc, però es mostra molt preocupat per la darrera decisió del Parlament, que titlla de "deplorable", de suspendre'n la protecció mitjançant un projecte de llei, gràcies als vots de PP i UM, fet aposta per permetre aquest camp de golf.

L'escrit original es pot descarregar a http://www.gobmallorca.com/sonbosc/escritRSPB.pdf. La RSPB també en fa campanya entre els seus socis a la web http://www.rspb.org.uk/community/blogs/specialplaces/archive/2010/04/21/golf-course-threat-to-son-bosc-in-majorca.aspx.

No osbtant, el GOB denuncia que en els darrers dies la planta seguia funcionant, i adverteix que l'empresa podria incórrer en una responsabilitat penal.

No osbtant, el GOB denuncia que en els darrers dies la planta seguia funcionant, i adverteix que l'empresa podria incórrer en una responsabilitat penal.