Butlleti
 |
L'entrevista
Salvador Cardús vicepresident de L'Opinió Catalana
"Espanya i Catalunya han de ser bons veïns però cadascú a casa seva"
|
 |
Llibres recomanats
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents
|
|
 02/09/2010 · Una altra treballadora que va denunciar
abusos, expulsada de la borsa de treball temporal de l’hospital (acomiadada) la
direcció de l’hospital criminalitza els acomiadats i intoxica
l’opinió pública Ahir
dia 1, la Direcció de l’Hospital de Manacor va comunicar a la Comissió Paritària
de la Borsa de Treball Temporal de l’Hospital la seva decisió d’expulsar (a
efectes pràctics, acomiadar) una altra treballadora que va denunciar, davant els
Tribunals de Justícia, abusos de poder per part de determinats directius
d’aquest hospital de la xarxa sanitària pública.A més
de tot això, els responsables d’aquests acomiadaments sembla que tenen
necessitat d’embrutar el bon nom de les persones acomiadades, estenent
rumors dins l’hospital sobre suposats interessos personals dels ara acomiadats,
així com també mitges veritats sobre el procés judicial en curs. El cert és que, tot i que la Jutgessa no ha considerat, en
primera instància, que els casos denunciats siguin constitutius de delicte, els
abusos es varen cometre realment, i les treballadores i el treballador que
els denunciaren no varen faltar a la veritat, independentment de la
qualificació jurídica que puguin merèixer aquests fets.
02/09/2010 · Una altra treballadora que va denunciar
abusos, expulsada de la borsa de treball temporal de l’hospital (acomiadada) la
direcció de l’hospital criminalitza els acomiadats i intoxica
l’opinió pública Ahir
dia 1, la Direcció de l’Hospital de Manacor va comunicar a la Comissió Paritària
de la Borsa de Treball Temporal de l’Hospital la seva decisió d’expulsar (a
efectes pràctics, acomiadar) una altra treballadora que va denunciar, davant els
Tribunals de Justícia, abusos de poder per part de determinats directius
d’aquest hospital de la xarxa sanitària pública.A més
de tot això, els responsables d’aquests acomiadaments sembla que tenen
necessitat d’embrutar el bon nom de les persones acomiadades, estenent
rumors dins l’hospital sobre suposats interessos personals dels ara acomiadats,
així com també mitges veritats sobre el procés judicial en curs. El cert és que, tot i que la Jutgessa no ha considerat, en
primera instància, que els casos denunciats siguin constitutius de delicte, els
abusos es varen cometre realment, i les treballadores i el treballador que
els denunciaren no varen faltar a la veritat, independentment de la
qualificació jurídica que puguin merèixer aquests fets.
També ahir dia 1 es va celebrar una reunió, a la qual estaven convidats tots els sindicats de l’Hospital. Al final,
només han assistit STEI-i i CGT. S’ha aprovat un pla d’acció sindical conjunt per denunciar a l’opinió pública
la injustícia d’aquests acomiadaments, i als seus responsables amb noms i llinatges: FRANCESC MARÍ MARÍ,
gerent de l’Hospital; RAMON PUIG RIERA DE CONIES, cap de Recursos Humans, i VICENÇ THOMÀS
MULET, conseller de Salut, sense el consentiment del qual aquest acomiadaments mai no s’haguessin produït.
Aquest pla de mobilització, entre d’altres iniciatives, compren una Roda de Premsa el proper dia 7 de setembre,
i concentracions tots els dimecres d’aquest mes (la primera, el proper dia 8) davant la seu de la
Conselleria de Salut i Consum (Pl. Espanya, de Palma), que ja han estat comunicades oportunament a
Delegació del Govern en les Illes Balears.
 29/07/2010 · L’assemblea de Palma de Maulets es felicita per la recent abolició de les corregudes de bous al Principat, i expressa el desig que s'estengui arreu del país. Mentrestant continua la lluita, encentada ara fa tres anys, perquè Palma es declari ciutat antitaurina.En aquesta línia, l'organització juvenil va desplegar una pancarta davant cort i la posteriorment va irrompre al plenari municipal. Recordem que el col·lectiu Gent Activa va aconseguir, l'any passat, que el municipi de Aquest estiu, ja fa 4 anys que l’assemblea de Palma de Maulets va començar la lluita contra la celebració de corregudes de bous a la ciutat.Tres anys de campanyes antitaurines a l’estiu han deixat el següent balanç, segons l'organització juvenil:"Per una banda s’han realitzat amb èxit nombroses concentracions contra la activitat taurina, s’ha mobilitzat al jovent de Palma contra les corregudes i s’ha deixat clar el rebuig social que aquestes provoquen.
29/07/2010 · L’assemblea de Palma de Maulets es felicita per la recent abolició de les corregudes de bous al Principat, i expressa el desig que s'estengui arreu del país. Mentrestant continua la lluita, encentada ara fa tres anys, perquè Palma es declari ciutat antitaurina.En aquesta línia, l'organització juvenil va desplegar una pancarta davant cort i la posteriorment va irrompre al plenari municipal. Recordem que el col·lectiu Gent Activa va aconseguir, l'any passat, que el municipi de Aquest estiu, ja fa 4 anys que l’assemblea de Palma de Maulets va començar la lluita contra la celebració de corregudes de bous a la ciutat.Tres anys de campanyes antitaurines a l’estiu han deixat el següent balanç, segons l'organització juvenil:"Per una banda s’han realitzat amb èxit nombroses concentracions contra la activitat taurina, s’ha mobilitzat al jovent de Palma contra les corregudes i s’ha deixat clar el rebuig social que aquestes provoquen.
 29/07/2010 · El Parlament del Principat ha viscut una jornada històrica en aprovar la ILP promoguda per la plataforma animalista Prou, que prohibirà a partir del 2012 les corregudes de toros. Quasi tots elds diputats de CiU, inclòs Artur Mas, han votat per l'abolició, mentre que la majoria de socialistes, inclòs el president Montilla, hi han votat en contra. El PP ja ha anunciat iniciatives al Congrés espanyol per revocar l'abolició. Catalunya s'ha convertit avui en la segona comunitat autònoma de l'Estat espanyol que aboleix el malanomenat espectacle taurí, després de la prohibició que en féu Canàries el 1991. Finalment, la victòria de la posició antitaurina ha estat lleugerament més àmplia del que es preveia. 68 diputats han votat a favor de la ILP, 55 ho han fet en contra i 9 s'han abstès.L'expectativa estava en veure el sentit del vot dels socialistes i de CiU, ja que les respectives direccions els havien concedit llibertat de vot. En aquest sentit, les pressions del PSOE espanyol, preocupat per l'abolició, han fet efecte en els socialistes catalans, ja que amb Montilla al capdavant, han votat gairebé en bloc per mantenir les corregudes. Només el conseller Castells i algun altre socialista s'han abstès. En canvi, per part de CiU només quatre dels 48 diputats han votat contra l'abolició, i altres quatre s'han abstès. Quant a la resta de grups les seves posicions ja estaven clares: ERC i ICV han donat suport a la prohibició, mentre que el PP i Ciudadanos hi han votat en contra.
29/07/2010 · El Parlament del Principat ha viscut una jornada històrica en aprovar la ILP promoguda per la plataforma animalista Prou, que prohibirà a partir del 2012 les corregudes de toros. Quasi tots elds diputats de CiU, inclòs Artur Mas, han votat per l'abolició, mentre que la majoria de socialistes, inclòs el president Montilla, hi han votat en contra. El PP ja ha anunciat iniciatives al Congrés espanyol per revocar l'abolició. Catalunya s'ha convertit avui en la segona comunitat autònoma de l'Estat espanyol que aboleix el malanomenat espectacle taurí, després de la prohibició que en féu Canàries el 1991. Finalment, la victòria de la posició antitaurina ha estat lleugerament més àmplia del que es preveia. 68 diputats han votat a favor de la ILP, 55 ho han fet en contra i 9 s'han abstès.L'expectativa estava en veure el sentit del vot dels socialistes i de CiU, ja que les respectives direccions els havien concedit llibertat de vot. En aquest sentit, les pressions del PSOE espanyol, preocupat per l'abolició, han fet efecte en els socialistes catalans, ja que amb Montilla al capdavant, han votat gairebé en bloc per mantenir les corregudes. Només el conseller Castells i algun altre socialista s'han abstès. En canvi, per part de CiU només quatre dels 48 diputats han votat contra l'abolició, i altres quatre s'han abstès. Quant a la resta de grups les seves posicions ja estaven clares: ERC i ICV han donat suport a la prohibició, mentre que el PP i Ciudadanos hi han votat en contra.
 22/07/2010 · La font de la plaça Major
de Pollença fou retirada fa mesos de la seva ubicació original degut a les obres
realitzades d’esbucament del mur on es trobava dit
element.La Font de la plaça Major és un dels elements
representatius d’aquest punt central de la localitat de Pollença, documentada a
l’any 1894. Formava part d’una infraestructura de sumministrament d’aigua que
provenia de la finca de Ternelles i que s’anà dissenyant al llarg del segle
XIX.Amb la retirada d’aquesta
font, Pollença ha perdut un recó de la seva història i és urgent recuperar-la.
Des d’ARCA volen reclamar a l’Ajuntament de Pollença que recuperi i torni a
col·locar aquest element històric a la posició que li correspon
històricament.Mentrestant, volen
saber on es troba la font i quina idea presenta el consistori pollencí a l’hora
de recuperar i restituir aquest element. Per tot això, ARCA ha dirigit una carta
a l’Ajuntament de Pollença manifestant la necessitat de que aquest bé
històric torni a la seva ubicació original i no es perdi l’empremta del passat.
22/07/2010 · La font de la plaça Major
de Pollença fou retirada fa mesos de la seva ubicació original degut a les obres
realitzades d’esbucament del mur on es trobava dit
element.La Font de la plaça Major és un dels elements
representatius d’aquest punt central de la localitat de Pollença, documentada a
l’any 1894. Formava part d’una infraestructura de sumministrament d’aigua que
provenia de la finca de Ternelles i que s’anà dissenyant al llarg del segle
XIX.Amb la retirada d’aquesta
font, Pollença ha perdut un recó de la seva història i és urgent recuperar-la.
Des d’ARCA volen reclamar a l’Ajuntament de Pollença que recuperi i torni a
col·locar aquest element històric a la posició que li correspon
històricament.Mentrestant, volen
saber on es troba la font i quina idea presenta el consistori pollencí a l’hora
de recuperar i restituir aquest element. Per tot això, ARCA ha dirigit una carta
a l’Ajuntament de Pollença manifestant la necessitat de que aquest bé
històric torni a la seva ubicació original i no es perdi l’empremta del passat.
 20/07/2010 · Avui, dimarts, 20 de juliol, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà una nova edició de "Tots plegats!", la xerrada "Els contes, un patrimoni cultural compartit", a càrrec de Caterina Valriu, professora de Filologia Catalana de la UIB, que parlarà sobre els contes com a patrimoni (inter)cultural. Això era i no era...Totes les cultures tenen els seus contes que reflecteixen les seves característiques típiques, els seus valors i les seves inquietuds, etc. Caterina Valriu, professora de la UIB i especialista en cultura popular, compararà els elements més típics de les Rondalles Mallorquines amb els de contes d’altres cultures. A tall d’exemple, analitzarà un conte de la cultura quítxua.
20/07/2010 · Avui, dimarts, 20 de juliol, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà una nova edició de "Tots plegats!", la xerrada "Els contes, un patrimoni cultural compartit", a càrrec de Caterina Valriu, professora de Filologia Catalana de la UIB, que parlarà sobre els contes com a patrimoni (inter)cultural. Això era i no era...Totes les cultures tenen els seus contes que reflecteixen les seves característiques típiques, els seus valors i les seves inquietuds, etc. Caterina Valriu, professora de la UIB i especialista en cultura popular, compararà els elements més típics de les Rondalles Mallorquines amb els de contes d’altres cultures. A tall d’exemple, analitzarà un conte de la cultura quítxua.
Caterina Valriu Llinàs (Inca, 1960), ha estat mestra d’Educació Primària. El 1983 es va llicenciar en Filologia per la UIB, on va fer la seva tesina sobre l’antic Carnaval de Mallorca, basada en testimonis orals, publicada en dos llibres: El Carnaval a Palma, com era abans (1989) i El Carnaval a Mallorca (1995). El 1992 es va doctorar a la mateixa Universitat, amb una tesi sobre la influència de les rondalles en els llibres actuals per a infants, publicada el 1998. Des de 1990 és Professora Titular de la UIB, on imparteix assignatures de literatura catalana, especialment de literatura popular tradicional i de literatura infantil i juvenil als estudis de Filologia, als estudis de Mestre i en els programes de Doctorat. Les seves línies d’investigació se centren en l’etnopoètica -el llegendari i el rondallari- i
en la literatura infantil i juvenil, amb una especial atenció a la convergència d’ambdues, sobre les quals ha publicat diversos llibres d’assaig, comunicacions i articles en revistes nacionals i estrangeres. Ha treballat la didàctica de la literatura (publicació de diverses antologies de lectura per a infants, reculls de narracions per a explicar de viva veu, cursets impartits a docents i bibliotecaris sobre teoria de la literatura infantil i de la literatura popular tradicional, estratègies d’animació a la lectura o tècniques de narració oral). Ha participat en revistes locals i infantils, en programes de ràdio i fent conferències. Ha adaptat rondalles, ha dirigit la col·lecció Tirurany -adaptacions de rondalles mallorquines- i ha fet rondalles d’arreu del món, publicades a Catalunya i a Mallorca i traduïdes a diversos idiomes. També ha publicat contes per a infants de collita pròpia. Des de 1987, ha explicat contes i rondalles amb el nom de Catalina Contacontes.
 19/07/2010 · El passat divendres, 16 de juliol, a l'església de s'Arenal,
va tenir lloc la festa de celebració del segon aniversari de l'Associació
Senegalesa Mallorquina, que comptar amb la col·laboració de l'Obra Cultural
Balear. En el decurs de l'acte, els prop de mil participants varen fer un Cafè i
un Te per la Llengua i varen degustar plats de cuina senegalesa i mallorquina.
Entre els actes destacables hi va haver diverses mostres de música (dansa
rítmica, ball de bot, tambors senegalesos, contacontes) i un multitudinari
cercavila amb xeremiers, pagesos, tambors senegalesos i Tambors per a la Pau. Hi
va haver parlaments de Mahecor M'bengue, Madiop Diagne, Tomeu Martí, Doro
Ballermann i Daniela Juárez. Com a acte final, hi va haver l'actuació del grup
de rumba Barrumbada.
19/07/2010 · El passat divendres, 16 de juliol, a l'església de s'Arenal,
va tenir lloc la festa de celebració del segon aniversari de l'Associació
Senegalesa Mallorquina, que comptar amb la col·laboració de l'Obra Cultural
Balear. En el decurs de l'acte, els prop de mil participants varen fer un Cafè i
un Te per la Llengua i varen degustar plats de cuina senegalesa i mallorquina.
Entre els actes destacables hi va haver diverses mostres de música (dansa
rítmica, ball de bot, tambors senegalesos, contacontes) i un multitudinari
cercavila amb xeremiers, pagesos, tambors senegalesos i Tambors per a la Pau. Hi
va haver parlaments de Mahecor M'bengue, Madiop Diagne, Tomeu Martí, Doro
Ballermann i Daniela Juárez. Com a acte final, hi va haver l'actuació del grup
de rumba Barrumbada.
 19/07/2010 · Davant les mobilitzacions que s’iniciaran avui capvespre a favor de la prohibició del fenomen de la botellada al Passeig Marítim, el Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) mostra el seu absolut respecte al dret a la reivindicació i queixa i comparteix la necessitat de donar solucions a les problemàtiques que d’aquest acte se’n deriven. Emperò, rebutja el plantejament que aquestes entitats defensen, entenent que la prohibició i l’acció punitiva no son en absolut un mètode eficaç . El Consell de la Joventut de les Illes Balears defensa que la vertadera causa del fenomen de la botelallada es la manca d’educació en salut del jovent, i que es per tant des d’aquesta perspectiva , des d’on ha de girar la normativa que el reguli. En paraules de Marta Carrió, Presidenta del CJIB, “ és necessari trobar la fórmula que generi la solució de les conseqüències del “botellon”, permetent un us cívic de l’espai públic i la convivència dels veïns; amb mesures que arrelin en la causa fonamental del problema, i que neixin de una aposta ferma per l’educació en Salut i ciutadana del nostre jovent”
19/07/2010 · Davant les mobilitzacions que s’iniciaran avui capvespre a favor de la prohibició del fenomen de la botellada al Passeig Marítim, el Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) mostra el seu absolut respecte al dret a la reivindicació i queixa i comparteix la necessitat de donar solucions a les problemàtiques que d’aquest acte se’n deriven. Emperò, rebutja el plantejament que aquestes entitats defensen, entenent que la prohibició i l’acció punitiva no son en absolut un mètode eficaç . El Consell de la Joventut de les Illes Balears defensa que la vertadera causa del fenomen de la botelallada es la manca d’educació en salut del jovent, i que es per tant des d’aquesta perspectiva , des d’on ha de girar la normativa que el reguli. En paraules de Marta Carrió, Presidenta del CJIB, “ és necessari trobar la fórmula que generi la solució de les conseqüències del “botellon”, permetent un us cívic de l’espai públic i la convivència dels veïns; amb mesures que arrelin en la causa fonamental del problema, i que neixin de una aposta ferma per l’educació en Salut i ciutadana del nostre jovent”
Carrió recorda que una de les veus fonamentals és la dels propis joves de Ciutat, que ha estat recollida amb la campanya que el CJIB ha desenvolupat aquest mes de Juliol. “La gestió d’aquest espai de socialització és la via per a la convivència, i el jovent així hi té molt a dir”, apunta Carrió. Des de el CJIB es recorda que recents estudis del CIS demostren que el debat i la reflexió ens acosten a postures més tolerants, comprensives i contraries a les mesures prohibitives .En definitiva, des del CJIB no creiem en la prohibició com a solució, sinó que pensem que temes tant fonamentals com l’educació, el civisme i la salut pública, haurien de ser els puntals sobre els que se sustenti aquesta ordenança.
 19/07/2010 · El PSM-Entesa
Nacionalista valora positivament els resultats del darrer baròmetre del CIS,
que conclou que el 43,5% dels ciutadans de les Illes Balears són partidaris
d'un major grau d'autonomia per al nostre país, i que el 35,7% està d'acord amb
un model d'organització territorial de l'Estat en què les Comunitats Autònomes
tenguin un major grau d'autonomia (el 29,3% dels enquestats és partidari
d'incrementar l'autonomia de les comunitats i el 6,4% aspira a un Estat que
reconegui la possibilitat que aquestes puguin esdevenir estats independents).Des del partit
nacionalista subratllen que el baròmetre del CIS també assenyala que, segons
els ciutadans de les Illes Balears, l'atur i la crisi econòmica són els problemes
més greus del país (el 69,4% considera que l'atur és un dels tres problemes
principals, i el 36,4% hi assenyala els problemes de tipus econòmic).
19/07/2010 · El PSM-Entesa
Nacionalista valora positivament els resultats del darrer baròmetre del CIS,
que conclou que el 43,5% dels ciutadans de les Illes Balears són partidaris
d'un major grau d'autonomia per al nostre país, i que el 35,7% està d'acord amb
un model d'organització territorial de l'Estat en què les Comunitats Autònomes
tenguin un major grau d'autonomia (el 29,3% dels enquestats és partidari
d'incrementar l'autonomia de les comunitats i el 6,4% aspira a un Estat que
reconegui la possibilitat que aquestes puguin esdevenir estats independents).Des del partit
nacionalista subratllen que el baròmetre del CIS també assenyala que, segons
els ciutadans de les Illes Balears, l'atur i la crisi econòmica són els problemes
més greus del país (el 69,4% considera que l'atur és un dels tres problemes
principals, i el 36,4% hi assenyala els problemes de tipus econòmic).
El PSM-EN considera
que les dades del CIS posen de manifest que hi ha una majoria de ciutadans en
el nostre país que són conscients que un major grau d'autogovern dotaria el
Govern de les Illes Balears d'instruments més eficaços per fer front a la crisi
econòmica i social que patim. En concret, els nacionalistes consideren que una
major autonomia fiscal, que permetés superar definitivament el dèficit de
finançament que patim, seria un element clau per lluitar contra la crisi amb
plenes garanties i per impulsar el desenvolupament econòmic i el benestar
social del nostre país.
 19/07/2010 · Torna el MallorcaMón Festival, la trobada musical que organitza l’Obra Cultural Balear per promoure l’intercanvi de cultures mitjançant el llenguatge universal de la música. Serà el divendres, 23 de juliol, a les 21.00 hores, al Parc de la Mar de Palma, i en aquesta ocasió es farà conjuntament amb la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma dins el marc del cicle Cançons de la Mediterrània. Hi participaran els mallorquins Els Sonadors dels Vuit Vents, formació que interpretarà temes del folklore mallorquí; el català Peret, el Rei de la rumba; i el nigerià Femi Kuti, renovador del jazz-funk i del hip hop africà. El concert és gratuït i obert a tots els públics.
El MallorcaMón Festival va néixer el 2005, quan l’Obra Cultural Balear va decidir apostar per una línia de treball intercultural, que partia de la constatació dels canvis produïts a la societat mallorquina com a conseqüència de l’arribada de gent de tot el món, especialment d’Amèrica Llatina i del Magrib. L’Obra Cultural Balear va obrir una interlocució amb aquests nous sectors socials i la millor manera d’arribar-hi va ser a través del llenguatge universal de la música. D’aquesta manera va néixer el MallorcaMón Festival, com a un intent de fusionar les diferents cultures que conviuen a Mallorca juntament amb la catalana.
19/07/2010 · Torna el MallorcaMón Festival, la trobada musical que organitza l’Obra Cultural Balear per promoure l’intercanvi de cultures mitjançant el llenguatge universal de la música. Serà el divendres, 23 de juliol, a les 21.00 hores, al Parc de la Mar de Palma, i en aquesta ocasió es farà conjuntament amb la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma dins el marc del cicle Cançons de la Mediterrània. Hi participaran els mallorquins Els Sonadors dels Vuit Vents, formació que interpretarà temes del folklore mallorquí; el català Peret, el Rei de la rumba; i el nigerià Femi Kuti, renovador del jazz-funk i del hip hop africà. El concert és gratuït i obert a tots els públics.
El MallorcaMón Festival va néixer el 2005, quan l’Obra Cultural Balear va decidir apostar per una línia de treball intercultural, que partia de la constatació dels canvis produïts a la societat mallorquina com a conseqüència de l’arribada de gent de tot el món, especialment d’Amèrica Llatina i del Magrib. L’Obra Cultural Balear va obrir una interlocució amb aquests nous sectors socials i la millor manera d’arribar-hi va ser a través del llenguatge universal de la música. D’aquesta manera va néixer el MallorcaMón Festival, com a un intent de fusionar les diferents cultures que conviuen a Mallorca juntament amb la catalana.
L’espectacle
combina expressions culturals catalanes amb les d’una de les
comunitats presents a Mallorca. D’aquesta manera contribueix a
l’acostament entre cultures. El MallorcaMón Festival és un clam
contra el racisme i a favor de la convivència. La primera edició,
que va tenir lloc el juliol de 2005, va comptar amb la participació
del cantant senegalès Youssou n’Dour, i dels grups catalans Els
Pets (poprock) i Al-Mayurqa (folk). La segona, de 2006, va comptar
amb l’actuació de Cheb Khaled, el Rei del Rai, cantant de fama
internacional amb una gran popularitat a Europa i a tots els països
àrabs, que va estar acompanyat per Antònia Font i Música Nostra.
El 2008 va ser el torn dels xilens Quilapayún i dels mallorquins Cap
Pela. La darrera edició, de 2009, hi varen participar el mític
cantautor cubà Pablo Milanés i els mallorquins Tiu.
 16/07/2010 · Una delegació de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB), ha participat, en representació del jovent de les Illes Balears, a l’Assemblea General Ordinària del Consejo de la Juventud de España (CJE), que s’ha celebrat a Saragossa els dies 9, 10 i 11 de juliol. Un dels punts a l’ordre del dia era debatre les propostes de resolució presentades per les entitats i consells de joventut membres del CJE. El Consell de Joventut de les Illes Balears va presentar 2 propostes de resolució a instàncies de l’Assemblea General del CJIB. Després del debat es va aprovar la proposta que insta al CJE a promoure canvis legislatius per a millorar els drets dels animals, centrat a prohibir la tortura dels animals que pateixen a les corregudes bous. I la següent proposta, que també es va aprovar per una ample majoria, demanava l'adhesió al "Manifiesto en Defensa de los Derechos Fundamentales en Internet", preocupat per aconseguir una internet neutral i no condicionada als drets d'autor.
16/07/2010 · Una delegació de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB), ha participat, en representació del jovent de les Illes Balears, a l’Assemblea General Ordinària del Consejo de la Juventud de España (CJE), que s’ha celebrat a Saragossa els dies 9, 10 i 11 de juliol. Un dels punts a l’ordre del dia era debatre les propostes de resolució presentades per les entitats i consells de joventut membres del CJE. El Consell de Joventut de les Illes Balears va presentar 2 propostes de resolució a instàncies de l’Assemblea General del CJIB. Després del debat es va aprovar la proposta que insta al CJE a promoure canvis legislatius per a millorar els drets dels animals, centrat a prohibir la tortura dels animals que pateixen a les corregudes bous. I la següent proposta, que també es va aprovar per una ample majoria, demanava l'adhesió al "Manifiesto en Defensa de los Derechos Fundamentales en Internet", preocupat per aconseguir una internet neutral i no condicionada als drets d'autor.
 15/07/2010 · Demà, divendres, 16 de juliol, a les 20.30 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà la presentació del llibre Torcebraç entre dues cultures. De l’ecosistema de les llengües: de discursos i de percepcions, de Rosa Calafat. L’acte comptarà amb la participació de l’autora. El llibre ha estat editat per la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’Institut d’Estudis Catalans, 2010. Exemple a exemple, cita a cita, experiència a experiència, la lingüista Rosa Calafat analitza en el llibre Torcebraç entre dues cultures la situació de la llengua catalana, immergida sempre en una «pugna ideològica» desigual que dispersa i afebleix una percepció col·lectiva i comuna de la comunitat lingüística catalana. Calafat para una atenció especial en el paper que tenen els mitjans de comunicació en l’ús de la llengua, en la construcció d’un discurs de projecció social i en la transmissió d’una determinada idea de comunitat lingüística. Davant la pressió d’un «discurs no propi», l’autora reclama que es faci visible un «discurs des d’un punt de vista català» i conclou que «ens cal cultura, a través de la paraula clara, neta i catalana».
15/07/2010 · Demà, divendres, 16 de juliol, a les 20.30 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà la presentació del llibre Torcebraç entre dues cultures. De l’ecosistema de les llengües: de discursos i de percepcions, de Rosa Calafat. L’acte comptarà amb la participació de l’autora. El llibre ha estat editat per la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’Institut d’Estudis Catalans, 2010. Exemple a exemple, cita a cita, experiència a experiència, la lingüista Rosa Calafat analitza en el llibre Torcebraç entre dues cultures la situació de la llengua catalana, immergida sempre en una «pugna ideològica» desigual que dispersa i afebleix una percepció col·lectiva i comuna de la comunitat lingüística catalana. Calafat para una atenció especial en el paper que tenen els mitjans de comunicació en l’ús de la llengua, en la construcció d’un discurs de projecció social i en la transmissió d’una determinada idea de comunitat lingüística. Davant la pressió d’un «discurs no propi», l’autora reclama que es faci visible un «discurs des d’un punt de vista català» i conclou que «ens cal cultura, a través de la paraula clara, neta i catalana».
Com afirma el sociòleg Salvador Cardús al pròleg del llibre, «és possible escriure, encara, un altre llibre sobre la llengua, sobre les circumstàncies del català, i trobar-hi una nova porta d’entrada original, astuta, crítica, lúcida, il·luminadora i combativa». La potència de l’anàlisi de Rosa Calafat prové del fet que es fixa en allò que es dona per descomptat, evident o implícit. És a dir, allò que, de tan habitual, passa desapercebut i esdevé gairebé invisible a la consciència. Rosa Calafat Vila (Andratx, 1963) és professora de lingüística de la Universitat de les Illes Balears. És autora dels textos «La imposició de l’espanyol a l’alta administració pública mallorquina» (Barcelona, 1995), Sabotatge a la llengua catalana (Palma, 1999), «Recursos lingüístics i resistència cultural» (Banyoles, 2007) i «La culturalització del terme de la segona oralitat» (Palma, 2007). Recentment ha estat guardonada amb el Premi d’Assaig Breu Irla 2010 per l’obra Cinc principis per a un ús ètic del llenguatge:Tractat epistemològic del llenguatge
 15/07/2010 · La Federació del PSM-EN de Palma es mostra satisfeta perquè l’esborrany
definitiu de l’Ordenança reguladora del foment del civisme i la convivència
ciutadana ha incorporat totes les propostes que la formació nacionalista de
Ciutat va presentar. Unes esmenes imprescindibles per fer front a les
motivacions, la prevenció i les solucions que han de minimitzar els efectes
negatius de la pràctica del “botellón”. En aquest sentit, cal remarcar que el nou redactat, i que ahir va ser
aprovat per la junta de govern, inclou el desenvolupament d’un pla d’intervenció
socioeducatiu, és a dir, que permetrà tractar el fenomen del “botellón” des
d’una perspectiva preventiva i social, i per tant partint d’una visió més
completa de la problemàtica. Una altra de les esmenes presentades pels nacionalistes en aquesta
ordenança és la prohibició del consum d’alcohol per part dels menors. El PSM-EN
valora molt positivament que la regidoria d’Educació, Igualtat i Civisme hagi
inclòs la proposta de la federació nacionalista que suposa deixar enrere el
buit legal que es produeix actualment, ja que per ara és il·legal vendre’ls-hi
alcohol mentre no existeix cap normativa legal que en prohibeixi el consum.
15/07/2010 · La Federació del PSM-EN de Palma es mostra satisfeta perquè l’esborrany
definitiu de l’Ordenança reguladora del foment del civisme i la convivència
ciutadana ha incorporat totes les propostes que la formació nacionalista de
Ciutat va presentar. Unes esmenes imprescindibles per fer front a les
motivacions, la prevenció i les solucions que han de minimitzar els efectes
negatius de la pràctica del “botellón”. En aquest sentit, cal remarcar que el nou redactat, i que ahir va ser
aprovat per la junta de govern, inclou el desenvolupament d’un pla d’intervenció
socioeducatiu, és a dir, que permetrà tractar el fenomen del “botellón” des
d’una perspectiva preventiva i social, i per tant partint d’una visió més
completa de la problemàtica. Una altra de les esmenes presentades pels nacionalistes en aquesta
ordenança és la prohibició del consum d’alcohol per part dels menors. El PSM-EN
valora molt positivament que la regidoria d’Educació, Igualtat i Civisme hagi
inclòs la proposta de la federació nacionalista que suposa deixar enrere el
buit legal que es produeix actualment, ja que per ara és il·legal vendre’ls-hi
alcohol mentre no existeix cap normativa legal que en prohibeixi el consum.
Des del PSM-EN consideren important que les situacions d’espacial
intervenció es decideixin en el marc de la Comissió de Seguiment, on hi estan representades
totes les àrees municipals implicades però també els representants de les
entitats juvenils, veïnats, comerciants i restauradors. D’aquesta manera, abans
que una concentració de persones reiterada sigui declarada d’especial
intervenció (i limitar la seva presència entre les 22 hores i les 8 hores) es produirà intensificació dels esforços de les àrees implicades per poder solucionar els
problemes que es deriven de la pràctica del “botellón”. Al mateix temps, i pel que fa a les multes els nacionalistes consideren
fonamental que les sancions es puguin permutar per la realització de treballs
per a la comunitat, a la vegada que són element dissuasori.
 15/07/2010 · Malgrat que durant les darreres setmanes era impossible
sintonitzar qualque televisió o ràdio i no veure’s arrossegat per la paranoia
nacionalista espanyola promoguda per tots els mitjans de masses, les dades diuen
que les Illes Balears és una de les comunitats de l’estat espanyol on menys
seguiment ha tengut la selecció espanyola de futbol.La final del Mundial, que disputaven Holanda i Espanya
tengué un seguiment massiu, però va ser a Castella- La Mancha, Andalusia i Múrcia on registrà
les audiències més elevades. En canvi, el País Basc, Catalunya i les Illes
Balears varen ser les comunitats amb el seguiment més baix segons l’empresa
Barlovento Comunicación.
15/07/2010 · Malgrat que durant les darreres setmanes era impossible
sintonitzar qualque televisió o ràdio i no veure’s arrossegat per la paranoia
nacionalista espanyola promoguda per tots els mitjans de masses, les dades diuen
que les Illes Balears és una de les comunitats de l’estat espanyol on menys
seguiment ha tengut la selecció espanyola de futbol.La final del Mundial, que disputaven Holanda i Espanya
tengué un seguiment massiu, però va ser a Castella- La Mancha, Andalusia i Múrcia on registrà
les audiències més elevades. En canvi, el País Basc, Catalunya i les Illes
Balears varen ser les comunitats amb el seguiment més baix segons l’empresa
Barlovento Comunicación.
 14/07/2010 ·
El divendres, 16 de juliol, a les 18.00 hores, al pati de l’Església de s’Arenal de Llucmajor, es farà el 2n aniversari de l’Associació Senegalesa Mallorquina i un Cafè i Te per la Llengua a s’Arenal. El lema de la trobada és “Drets, deures i dignitat per a tothom. Promoció i ús de la llengua catalana”. L’activitat comptarà amb la participació de persones de diferents continents, que aportaran les seves manifestacions culturals per participar en aquesta festa intercultural organitzada conjuntament per l’Associació Senegalesa Mallorquina i l’Obra Cultural Balear.
El programa inclou diferents activitats: La presentació i degustació de menjars mallorquins, senegalesos i d’altres països; servei de bar; un Cafè i un Te per la Llengua; una exposició d’artesania senegalesa i mallorquina; una actuació del CD esport rítmic de s’Arenal; un passacarrers per s’Arenal amb la participació de xeremiers, tambors senegalesos, pageses i pagesos i persones amb vestits típics del Senegal. Finalment, hi haurà les intervencions de Daniela Juárez, Mahecor M’bengue, Jaume Mateu i Madiop Diagne, i la lectura del manifest de l’acte.
14/07/2010 ·
El divendres, 16 de juliol, a les 18.00 hores, al pati de l’Església de s’Arenal de Llucmajor, es farà el 2n aniversari de l’Associació Senegalesa Mallorquina i un Cafè i Te per la Llengua a s’Arenal. El lema de la trobada és “Drets, deures i dignitat per a tothom. Promoció i ús de la llengua catalana”. L’activitat comptarà amb la participació de persones de diferents continents, que aportaran les seves manifestacions culturals per participar en aquesta festa intercultural organitzada conjuntament per l’Associació Senegalesa Mallorquina i l’Obra Cultural Balear.
El programa inclou diferents activitats: La presentació i degustació de menjars mallorquins, senegalesos i d’altres països; servei de bar; un Cafè i un Te per la Llengua; una exposició d’artesania senegalesa i mallorquina; una actuació del CD esport rítmic de s’Arenal; un passacarrers per s’Arenal amb la participació de xeremiers, tambors senegalesos, pageses i pagesos i persones amb vestits típics del Senegal. Finalment, hi haurà les intervencions de Daniela Juárez, Mahecor M’bengue, Jaume Mateu i Madiop Diagne, i la lectura del manifest de l’acte.
Entre les actuacions destaquen diverses ballades populars amb Xeremiers de s'Arenal, Castanyetes en festa, Sarau i festa i l’Escola de ball de bot de Sant Vicenç de Paül. També hi haurà els Tambors per a la pau; Victor Uweba, contacontes i animador seyau; Seidu Cisoko; Umar Niang; i els Tambors senegalesos. Com a plat fort de la festa hi haurà un concert de Barrumbada, grup de rumba mallorquí.
L’activitat ha estat organitzada per ASEMA (Associació Senegalesa Mallorquina) i l’Obra Cultural Balear. ASEMA, entitat radicada a s’Arenal que té com a objectius fomentar valors universals de Pau, Solidaritat, Justícia, Llibertat i Interculturalitat i denunciat qualsevol tipus de discriminació i/o violència; defensa i fomentar la igualtat d’oportunitats entre totes les persones, nadius, nouvinguts i immigrants; lluitar contra la discriminació de gènere; lluitar contra la precarietat en totes les seves manifestacions; i promocionar la plena integració del col·lectiu immigrant com a ciutadans de ple dret (amb drets i deures).
L’Obra Cultural Balear, creada el 1962, treballa per la promoció i l’ús ple de la llengua catalana a les Illes Balears; vetlla per assegurar el compromís dels poders públics amb el procés de normalització lingüística; organitza activitats per potenciar la llengua i la cultura pròpies de les Balears; i treballa per a la plena integració lingüística i cultural dels nouvinguts. La trobada té el suport del departament d’Esports, Joventut i Igualtat del Consell de Mallorca, de la direcció insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca, de Viatges Gorg Blau, dels alumnes i les alumnes de l’Escola Municipal de Ceràmica de Marratxí, de l’Ajuntament de Llucmajor, del col·lectiu d’artesans senegalesos, de Pep Suari, de Sopas Mallorquinas Vich, de Barri TV i de Jaume Planisi.
 13/07/2010 · Aquest cap de setmana es va fer pública una circular interna d’IB3-Ràdio que insta a prioritzar les informacions esportives de caire autonòmic per davant de la selecció espanyola, a no ser que arribàs a la final. Aquest fet ha ocasionat pressions al director d’IB3 Ràdio, Víctor Àlvarez, des del nacionalisme mediàtic espanyol i fins i tot des de la mateixa direcció de l’Ens Públic de RTVIB, que han provocat que el periodista hagi presentat la seva dimissió. Des d’Esquerra, el seu president insular, Joan Lladó, ha volgut manifestar que “els criteris periodístics d’Àlvarez s’emmarquen dins el que tipifica el contracte programa que regeix l’actuació de l’ens públic”. Textualment, el punt primer del que es refereix als aspectes de la programació, diu que “el model de programació apostarà per la informació de proximitat, donant la màxima prioritat als continguts d’interès balear, tant pel que fa a l’aspecte informatiu como d’entreteniment i cultural. Aquest serà l’eix vertebrador de la programació de la Ràdio i Televisió de les Illes Balears”. Lladó també ha volgut recordar que “els treballadors de la casa representats pel Comitè d’Empresa han comunicat aquest cap de setmana públicament que no s’ha exercit cap tipus de censura a la casa en les seves informacions”.
13/07/2010 · Aquest cap de setmana es va fer pública una circular interna d’IB3-Ràdio que insta a prioritzar les informacions esportives de caire autonòmic per davant de la selecció espanyola, a no ser que arribàs a la final. Aquest fet ha ocasionat pressions al director d’IB3 Ràdio, Víctor Àlvarez, des del nacionalisme mediàtic espanyol i fins i tot des de la mateixa direcció de l’Ens Públic de RTVIB, que han provocat que el periodista hagi presentat la seva dimissió. Des d’Esquerra, el seu president insular, Joan Lladó, ha volgut manifestar que “els criteris periodístics d’Àlvarez s’emmarquen dins el que tipifica el contracte programa que regeix l’actuació de l’ens públic”. Textualment, el punt primer del que es refereix als aspectes de la programació, diu que “el model de programació apostarà per la informació de proximitat, donant la màxima prioritat als continguts d’interès balear, tant pel que fa a l’aspecte informatiu como d’entreteniment i cultural. Aquest serà l’eix vertebrador de la programació de la Ràdio i Televisió de les Illes Balears”. Lladó també ha volgut recordar que “els treballadors de la casa representats pel Comitè d’Empresa han comunicat aquest cap de setmana públicament que no s’ha exercit cap tipus de censura a la casa en les seves informacions”.
Segons Lladó, “el director en funcions d’IB3, Pere Terrassa, no pot acceptar la dimissió d'Àlvarez”; a més, el president d’Esquerra diu que Terrasa “encara no ha
estat escollit pel parlament i no és qui per exercir o tolerar pressions als directius de la casa que atemptin contra la filosofia fundacional de la mateixa”. En aquest sentit Lladó adverteix que “sí s’acaba acceptant la dimissió d’Àlvarez pensam que el Bloc no ha de donar suport a Terrassa al Parlament i ha de traslladar el seu malestar en el sí d’un pacte de progrés amb el PSOE cada vegada més mancat de perfil sobiranista”.
 12/07/2010 · La societat catalana dóna una resposta massiva a l'agressió del Tribunal Constitucional i deixa ben clar que cap Més d'un milió de persones -milió i mig segons els organitzadors, un milió cent mil segons la Guàrdia Urbana- han col·lapsat per complet els carrers de Barcelona en la manifestació en rebuig de la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya convocada per Ómnium Cultural i a la qual han donat suport més de mil cinc-centes entitats dels Països Catalans. Una sentència que el TC féu pública ahir en la seva versió íntegra, cosa que encalentí encara més els ànims per a la marxa d'avui, que sense dubte pot ser qualificada com un gran èxit de la societat civil catalana.
La resposta social ha estat tan massiva que la capçalera de la manifestació, amb el president Montilla i representants de les diverses forces polítiques, s'ha hagut de dissoldre en no poder avançar, ja que tots els carrers pels quals estava previst marxar estaven plens a vessar. En l'acte hi ha hagut també representació de les Illes amb membres de l'Obra Cultural Balear i de forces polítiques com el PSM-EN o Entesa per Mallorca.
12/07/2010 · La societat catalana dóna una resposta massiva a l'agressió del Tribunal Constitucional i deixa ben clar que cap Més d'un milió de persones -milió i mig segons els organitzadors, un milió cent mil segons la Guàrdia Urbana- han col·lapsat per complet els carrers de Barcelona en la manifestació en rebuig de la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya convocada per Ómnium Cultural i a la qual han donat suport més de mil cinc-centes entitats dels Països Catalans. Una sentència que el TC féu pública ahir en la seva versió íntegra, cosa que encalentí encara més els ànims per a la marxa d'avui, que sense dubte pot ser qualificada com un gran èxit de la societat civil catalana.
La resposta social ha estat tan massiva que la capçalera de la manifestació, amb el president Montilla i representants de les diverses forces polítiques, s'ha hagut de dissoldre en no poder avançar, ja que tots els carrers pels quals estava previst marxar estaven plens a vessar. En l'acte hi ha hagut també representació de les Illes amb membres de l'Obra Cultural Balear i de forces polítiques com el PSM-EN o Entesa per Mallorca.
 12/07/2010 ·
El Consell de Joventut de les Illes Balears (CJIB) trasllada el seu fòrum per debatre, tractar i resoldre les motivacions que generen la "botellada" entre el jovent i pel jovent de Palma. El d'avui ha estat el darrer dels espais informatius i d'opinió que s'han organitzat al llarg d'aquesta setmana a diferents indrets de Palma, amb la intenció de recollir l'opinió del jovent al voltant de la situació de la botellada a Palma i les impressions de “l'Ordenança reguladora de l'actuació municipal pel foment del civisme i la convivència ciutadana en realació al fenomen del Botellot", impulsada per l'Ajuntament de Palma. Amb aquesta activitat, de manera permanent, el CJIB ha facilitat al jovent dos canals de comunicació:(botellada) al twitter (http://twitter.com/conselljoventut) i botellada 2.0 al facebook (http://www.facebook.com/ConsellJoventut), per recollir la seva veu.
A més s'ha donat l'oportunitat al jovent a opinar sobre l'avantprojecte de “l'Ordenança reguladora de l'actuació municipal pel foment del civisme i la convivència ciutadana en realació al fenomen del Botellot", impulsada per l'Ajuntament de Palma.
12/07/2010 ·
El Consell de Joventut de les Illes Balears (CJIB) trasllada el seu fòrum per debatre, tractar i resoldre les motivacions que generen la "botellada" entre el jovent i pel jovent de Palma. El d'avui ha estat el darrer dels espais informatius i d'opinió que s'han organitzat al llarg d'aquesta setmana a diferents indrets de Palma, amb la intenció de recollir l'opinió del jovent al voltant de la situació de la botellada a Palma i les impressions de “l'Ordenança reguladora de l'actuació municipal pel foment del civisme i la convivència ciutadana en realació al fenomen del Botellot", impulsada per l'Ajuntament de Palma. Amb aquesta activitat, de manera permanent, el CJIB ha facilitat al jovent dos canals de comunicació:(botellada) al twitter (http://twitter.com/conselljoventut) i botellada 2.0 al facebook (http://www.facebook.com/ConsellJoventut), per recollir la seva veu.
A més s'ha donat l'oportunitat al jovent a opinar sobre l'avantprojecte de “l'Ordenança reguladora de l'actuació municipal pel foment del civisme i la convivència ciutadana en realació al fenomen del Botellot", impulsada per l'Ajuntament de Palma.
El CJIB lamenta que l'ordenança no es plantegi la botellada com un problema de salut pública, i les propostes siguen moure de lloc la “botellada” i la intervenció de la policia local i/o portuària i creiem que les solucions han d'enfocar-se a avaluar, identificar i corregir les causes. Finalment el fòrum acabarà amb una trobada d'entitats juvenils de Palma el proper dijous 15 de juliol a les 19 hores a la seu del CJIB (C/d'Ausiàs March, 3 baixos) per fer esmenes a “l'Ordenança reguladora de l'actuació municipal pel foment del civisme i la convivència ciutadana en realació al fenomen del Botellot", impulsada per l'Ajuntament de Palma.
 09/07/2010 · Més d'un miler de persones s'han
manifestat avui a Cort en defensa del nostre autogovern. L'acte ha
estat convocat per una plataforma integrada per l’Obra Cultural
Balear i per diferents forces polítiques (PSIB-PSOE, UM, PSM, EAV,
Iniciativa d’Esquerres, ERC, Els Verds i Entesa per Mallorca).
Sota el lema "En defensa del
nostre autogovern. Som una nació. Nosaltres decidim" els
ciutadans de Mallorca han volgut mostrar el seu suport i donar
resposta a la recent sentència de l’Estatut de Catalunya, que
afecta de manera negativa al desenvolupament de l’Estatut de
Balears. Sobretot en matèries com la llengua pròpia, el finançament
o infraestructures. Els assistents varen coincidir en la seva
valoració negativa sobre la sentència, que tanca a la baixa el
procés autonòmic, rebutja la plurinacionalitat de l’Estat i
amenaça directament el desplegament de l’actual Estatut de Balears
09/07/2010 · Més d'un miler de persones s'han
manifestat avui a Cort en defensa del nostre autogovern. L'acte ha
estat convocat per una plataforma integrada per l’Obra Cultural
Balear i per diferents forces polítiques (PSIB-PSOE, UM, PSM, EAV,
Iniciativa d’Esquerres, ERC, Els Verds i Entesa per Mallorca).
Sota el lema "En defensa del
nostre autogovern. Som una nació. Nosaltres decidim" els
ciutadans de Mallorca han volgut mostrar el seu suport i donar
resposta a la recent sentència de l’Estatut de Catalunya, que
afecta de manera negativa al desenvolupament de l’Estatut de
Balears. Sobretot en matèries com la llengua pròpia, el finançament
o infraestructures. Els assistents varen coincidir en la seva
valoració negativa sobre la sentència, que tanca a la baixa el
procés autonòmic, rebutja la plurinacionalitat de l’Estat i
amenaça directament el desplegament de l’actual Estatut de Balears
L'acte ha comptat amb la presència
dels xeremiers,els germans Martorell que han animat la vetllada i del glosador Mateu Matas
Xurí que ha dedicat les seves gloses a defensar el sentiment de país
i unitat. La vicepresidenta de l'OCB Marisa Cerdó ha animat als
ciutadans a aixecar les seves pancartes i defensar unànimement
accions com la manifestació per donar resposta. També s'han adherit
a l'acte diferents cares polítiques com Nanda Ramon, Regidora de
Cultura de l'Ajuntament de Palma, Joan Lladó president d'ERC a
les illes entre d'altres.
Més tard el president de l'OCB Jaume
Mateu ha llegit el manifest creat per les organitzacions signants
d’aquest manifest, àmpliament representatives dels àmbits cívics,
sindicals i polítics de les Illes Balears. El manifest destaca “
Demanam al conjunt de la ciutadania de les Illes Balears que s’uneixi
al rebuig d’una sentència que posa uns límits a l’evolució del
procés autonòmic, tot retallant aspectes bàsics per al nostre
benestar com el finançament, les infraestructures o l’estatus de
la llengua pròpia”. Durant els propers dies començarà una
recollida d’adhesions entre les principals entitats ciutadanes de
les Illes Balears.
L'acte ha acabat amb
els xeremiers interpretant l'himne de Mallorca, La Balanguera.
 08/07/2010 · El camp de voluntariat ambiental de la Trapa,
organitzat per Amics de la Trapa i el GOB, ha
començat amb èxit de participació. 22 joves
voluntaris col·laboren aquest estiu en la
conservació del paisatge agrícola i la
biodiversitat de la Trapa
La consellera de Medi Ambient Maria Magdalena
Tugores ha visitat el camp de treball que va
començar el passat divendres 2 de juliol a la
Trapa. 22 joves voluntaris de 16 a 21 anys,
juntament amb l’equip coordinador format per
membres d’Amics de la Trapa i del GOB, duen a
terme feines de conservació del paisatge agrícola
i de la biodiversitat a la Reserva Biològica de la
Trapa, propietat del GOB. Aquestes tasques es
perllongaran fins a dia 9 de juliol.
El camp de voluntariat ambiental de la Trapa,
organitzat per Amics de la Trapa i el Grup Balear
d’Ornitologia i de Defensa de la Naturalesa,
compta amb la col·laboració del Departament de
Medi del Consell de Mallorca i de la CAM.
08/07/2010 · El camp de voluntariat ambiental de la Trapa,
organitzat per Amics de la Trapa i el GOB, ha
començat amb èxit de participació. 22 joves
voluntaris col·laboren aquest estiu en la
conservació del paisatge agrícola i la
biodiversitat de la Trapa
La consellera de Medi Ambient Maria Magdalena
Tugores ha visitat el camp de treball que va
començar el passat divendres 2 de juliol a la
Trapa. 22 joves voluntaris de 16 a 21 anys,
juntament amb l’equip coordinador format per
membres d’Amics de la Trapa i del GOB, duen a
terme feines de conservació del paisatge agrícola
i de la biodiversitat a la Reserva Biològica de la
Trapa, propietat del GOB. Aquestes tasques es
perllongaran fins a dia 9 de juliol.
El camp de voluntariat ambiental de la Trapa,
organitzat per Amics de la Trapa i el Grup Balear
d’Ornitologia i de Defensa de la Naturalesa,
compta amb la col·laboració del Departament de
Medi del Consell de Mallorca i de la CAM.
Les tasques de conservació de l’entorn que
es fan a la Trapa són: substitució dels fils de
pues a les zones de pas d’avifauna amb la
finalitat d’evitar que puguin xocar i ferir-se amb
aquests fils; realització d’un inventari botànic
al nou tancat del comellar dels Secrets; adequació
dels protectors instal·lats a les oliveres
sembrades a ses Vinyes; manteniment dels cultius
de les marjades agrícoles i de l’hort de la Trapa,
i adaptació de la nova xarxa de rec.
Els participants donaran a conèixer el dia a dia
del camp a través de connexions diàries amb el
programa 2x2 són 22 d’Ona Mallorca.
 07/07/2010 ·
Persones del món de la cultura, l’esport i
nouvinguts, implicats en la promoció social del català, han aportat la
seva imatge a l’edició del fulletó Un estiu per aprendre i passar-s’ho
bé.Unes 2.000 persones de Mallorca podran gaudir d’un total de 35 activitats per aprendre o reforçar la llengua catalana.
La programació que ofereixen les diferents institucions i entitats
(Direcció General de Política Lingüística del Govern, Consorci per al
foment de la llengua catalana i la projecció exterior de la cultura de
les Illes Balears, la Direcció Insular de Política Lingüística del
Consell de Mallorca, l'Àrea de Política Lingüística de Ajuntament de
Palma, Paraula i Obra Cultural Balear) inclou cursos de nivell inicial
i bàsic de català i activitats lúdiques perquè joves i adults puguin
aprofundir en el coneixement de la llengua.
A més de la vintena de cursos que s’ofereixen, cal destacar que també
hi ha conferències, tallers de lectura, colònies lingüístiques per a
joves i adolescents o sessions de cinema subtitulat en català. Es
tracta de tot un seguit d’activitats destinades tant a nouvinguts com a
persones que viuen a Mallorca des de fa temps.
07/07/2010 ·
Persones del món de la cultura, l’esport i
nouvinguts, implicats en la promoció social del català, han aportat la
seva imatge a l’edició del fulletó Un estiu per aprendre i passar-s’ho
bé.Unes 2.000 persones de Mallorca podran gaudir d’un total de 35 activitats per aprendre o reforçar la llengua catalana.
La programació que ofereixen les diferents institucions i entitats
(Direcció General de Política Lingüística del Govern, Consorci per al
foment de la llengua catalana i la projecció exterior de la cultura de
les Illes Balears, la Direcció Insular de Política Lingüística del
Consell de Mallorca, l'Àrea de Política Lingüística de Ajuntament de
Palma, Paraula i Obra Cultural Balear) inclou cursos de nivell inicial
i bàsic de català i activitats lúdiques perquè joves i adults puguin
aprofundir en el coneixement de la llengua.
A més de la vintena de cursos que s’ofereixen, cal destacar que també
hi ha conferències, tallers de lectura, colònies lingüístiques per a
joves i adolescents o sessions de cinema subtitulat en català. Es
tracta de tot un seguit d’activitats destinades tant a nouvinguts com a
persones que viuen a Mallorca des de fa temps.
|
 07/07/2010 ·
Davant la transformació del carrer Fàbrica en un eix cívic, a ARCA es demanen com afectarà això al futur d'aquesta barriada emblemàtica i manifesten preocupació. Fa 16 anys que ARCA demana la creació d'un Pla Especial de protecció per Santa Catalina, una de les barriades més antigues de Ciutat i per ara la resposta dels diferents equips del govern municipal és el silenci.
Per tot això i per evitar la substitució d'edificis i la pèrdua de personalitat degut als possibles moviments especulatius, ARCA vol impulsar un debat seré, ferm i constructiu que dugui d'una vegada per totes a un futur de respecte per a Santa Catalina. La primera iniciativa serà un debat:ARCA debat al pati de Can Weyler Dilluns 12 juliol a les 20:00 hores. Serà un debat obert al públic ja que també assistiran altres persones que coneixen molt bé la barriada i tendran moltes coses que aportar.
Debatrem sobre el futur de la barriada de Santa Catalina, per la que ARCA ha demanat insistentment als governs municipals dels darrers setze anys un pla de conservació, PERI o l'eina adient. Mai s'han donat passes fermes per determinar una ordenació respectuosa amb la barriada.
07/07/2010 ·
Davant la transformació del carrer Fàbrica en un eix cívic, a ARCA es demanen com afectarà això al futur d'aquesta barriada emblemàtica i manifesten preocupació. Fa 16 anys que ARCA demana la creació d'un Pla Especial de protecció per Santa Catalina, una de les barriades més antigues de Ciutat i per ara la resposta dels diferents equips del govern municipal és el silenci.
Per tot això i per evitar la substitució d'edificis i la pèrdua de personalitat degut als possibles moviments especulatius, ARCA vol impulsar un debat seré, ferm i constructiu que dugui d'una vegada per totes a un futur de respecte per a Santa Catalina. La primera iniciativa serà un debat:ARCA debat al pati de Can Weyler Dilluns 12 juliol a les 20:00 hores. Serà un debat obert al públic ja que també assistiran altres persones que coneixen molt bé la barriada i tendran moltes coses que aportar.
Debatrem sobre el futur de la barriada de Santa Catalina, per la que ARCA ha demanat insistentment als governs municipals dels darrers setze anys un pla de conservació, PERI o l'eina adient. Mai s'han donat passes fermes per determinar una ordenació respectuosa amb la barriada.
|
|
| |
|
|
Editorial
L’anunci de l’esbucament de nombrosos habitatges per part del Consorci de la Platja de Palma ha provocat, durant l’estiu, una forta mobilització dels veïnats de les dues zones, Can Pastilla i s’Arenal. Els motius dels habitants són comprensibles: la rehabilitació d’una zona degradada no ha de ser una excusa per a operacions especulatives que desplacin la població resident. Ja són coneguts a Palma aquests tipus d’operacions que han servit només perquè el capital immobiliari fes negoci a expenses dels ciutadans amb menys recursos. És massa sospitós que el projecte se centri en les residències privades i no en el que és el punt de degradació principal: els negocis obsolets situats a primera línia. Cal repensar tot el projecte des del diàleg. I les administracions públiques han de reflexionar sobre el fet que, més enllà d’obres “modernitzadores” i de passeigs “de disseny”, la seva finalitat és defensar les persones. Sortosament, la reacció de les forces polítiques fa pensar que encara no és massa tard i que es pot fer la rehabilitació des de l’acord.
Opinió
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Quan la dificultat en la
lluita contra l'incendi de Biniarràs era major, es van
declarar dos incendis més a Mallorca: el “clàssic”
de Son Doblons, a la marina de Santa Margalida i un altra, inesperat
per l'època estacional, a s'Albufera. Al contrari de la
negligència en el cas d'Eivissa, és ben clara la
intenció, i la tria d'aquell dia, dels criminals que varen
provocar els altres dos: els mitjans d'extinció estaven
ocupats molt enfora, el vent de ponent era sec, persistent i de
moderada velocitat, la calor alta, la humitat baixa, l'hora
perillosa.... en saben.
Opinió
Xisca Mir
Per què més d'un milió i mig de persones sortírem als carrers de Barcelona el passat dissabte? Per què una manifestació en defensa de l'Estatut aprovat pel poble català i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional esdevinguí una concentració a favor de la independència de Catalunya? Perquè ja n'estem farts.N'estem farts de que des de Madrid se'ns robi, no només els doblers, sinó també la dignitat. Amb els nostres diners es dota de serveis i infraestructures totalment insostenibles i poc productius a altres Comunitats Autònomes, mentre que a casa nostra la inversió és mínima.
|
