El GOB ha denunciat recentment la persistència de nombrosos punts de conflicte territorial i mediambiental a Mallorca. Es tracta de diversos casos d’urbanisme depredador i infraestructures, camps de golf, pedreres, abocadors il·legals i activitats contaminants. L’organització ecologista ha mostrat també la seva decepció per la política del Govern i del Consell, una decepció compartida per amplis sectors de l’esquerra nacionalista. Tot i que s’han protegit alguns espais naturals, com Son Real o Ses Fontanelles, l’actual legislatura no està resolent alguns problemes mediambientals especialment greus. A més, s’hi han afegit nous fronts, com els camps de golf de Son Bosc i Son Baco, que divideixen la majoria governamental. Tampoc hi ha avanços palpables en alguns compromisos signats, com ara la reforma de les ARTS del Pla Territorial de Mallorca, l’extensió de la xarxa ferroviària –el tren d’Alcúdia ja ha estat descartat- o la posada en marca d’un Pla de Carreteres amb menys impacte territorial que l’anterior. Les forces polítiques que donen suport al Govern haurien de tenir més coratge i complir els compromisos signats. Cal que facin més per respondre a la demanda social.

Mallorca ha viscut durant els darrers anys un desenvolupament econòmic sense precedents. Aquest procés, que ha comportat un gran creixement urbanístic i poblacional, ha creat uns problemes mediambientals evidents en forma de consum de territori i de creació d’un escalèxtric de carreteres i autopistes de gran impacte sobre el medi. La proliferació de primeres i segones residències ha afavorit el predomini del cotxe, amb el consegüent augment de l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera. Tot plegat, sumat a l’estructura radial de la xarxa viària entorn de Palma dificulta la mobilitat tant a la capital com a la resta de Mallorca. La crisi econòmica és un bon moment de repensar aquest model. El Govern, el Consell i l’Ajuntament de Palma tenen l’oportunitat de promoure canvis que acabin amb la congestió del trànsit i retornin les ciutats i pobles a les persones que hi viuen. Les accions realitzades fins ara van en la bona direcció. L’augment de les freqüències de bus urbanes i interurbanes, l’impuls de busos llançadora, l’aposta pel tren, l’abaratiment dels trajectes i la construcció de carrils bici són part d’aquest nou model. Cal que algunes accions s’acabin de materialitzar. També és necessari que les institucions responsables duguin a terme campanyes de conscienciació per convèncer els ciutadans reticents. Mallorca afronta un canvi de cultura de la mobilitat que ja han viscut altres societats europees, algunes d’elles molt properes. Un canvi del qual depèn un augment de la qualitat de vida de la ciutadania. És el moment de fer-ho i cal fer-ho bé.