Butlleti
 |
L'entrevista
Salvador Cardús vicepresident de L'Opinió Catalana
"Espanya i Catalunya han de ser bons veïns però cadascú a casa seva"
|
 |
Llibres recomanats
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents
|
|
25/03/2008
Palma
Tots som el Tibet La repressió de les protestes
al Tibet per part de les forces de seguretat xineses ha tornat a demostrar
davant tot el món el caràcter totalitari del règim que domina el
país. L’ocupació del Tibet, Estat situat a la zona d’influència
britànica, per part de l’exèrcit de la República Popular de la
Xina, s’emmarca en la mateixa lògica que altres conflictes postcolonials,
com els de Palestina, el Sàhara o Timor Oriental. Com en aquests casos,
el Tibet ha patit una llarga repressió, que ha comportat la mort i
l’exili de milers de persones, i un intens procés de colonització
amb l’objectiu de minoritzar la seva població i d’esborrar-ne la
identitat. Davant aquesta situació, la revolta pacífica dels darrers
dies, que coincideix amb el començament dels Jocs Olímpics de Beijing,
interpel·la a la consciència de tots els ciutadans del món. Encara
més els que són membres de nacions oprimides com la nostra. En aquests
moments tots som el Tibet. Cal que els ciutadans manifestin la seva
oposició activa a aquesta nova violació dels drets individuals i col·lectius,
i la seva solidaritat amb el poble tibetà.
|
|
Editorial
L’anunci de l’esbucament de nombrosos habitatges per part del Consorci de la Platja de Palma ha provocat, durant l’estiu, una forta mobilització dels veïnats de les dues zones, Can Pastilla i s’Arenal. Els motius dels habitants són comprensibles: la rehabilitació d’una zona degradada no ha de ser una excusa per a operacions especulatives que desplacin la població resident. Ja són coneguts a Palma aquests tipus d’operacions que han servit només perquè el capital immobiliari fes negoci a expenses dels ciutadans amb menys recursos. És massa sospitós que el projecte se centri en les residències privades i no en el que és el punt de degradació principal: els negocis obsolets situats a primera línia. Cal repensar tot el projecte des del diàleg. I les administracions públiques han de reflexionar sobre el fet que, més enllà d’obres “modernitzadores” i de passeigs “de disseny”, la seva finalitat és defensar les persones. Sortosament, la reacció de les forces polítiques fa pensar que encara no és massa tard i que es pot fer la rehabilitació des de l’acord.
Opinió
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Quan la dificultat en la
lluita contra l'incendi de Biniarràs era major, es van
declarar dos incendis més a Mallorca: el “clàssic”
de Son Doblons, a la marina de Santa Margalida i un altra, inesperat
per l'època estacional, a s'Albufera. Al contrari de la
negligència en el cas d'Eivissa, és ben clara la
intenció, i la tria d'aquell dia, dels criminals que varen
provocar els altres dos: els mitjans d'extinció estaven
ocupats molt enfora, el vent de ponent era sec, persistent i de
moderada velocitat, la calor alta, la humitat baixa, l'hora
perillosa.... en saben.
Opinió
Xisca Mir
Per què més d'un milió i mig de persones sortírem als carrers de Barcelona el passat dissabte? Per què una manifestació en defensa de l'Estatut aprovat pel poble català i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional esdevinguí una concentració a favor de la independència de Catalunya? Perquè ja n'estem farts.N'estem farts de que des de Madrid se'ns robi, no només els doblers, sinó també la dignitat. Amb els nostres diners es dota de serveis i infraestructures totalment insostenibles i poc productius a altres Comunitats Autònomes, mentre que a casa nostra la inversió és mínima.
|
