Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Cultura
La memòria, el record, l'homenatge: són els temes que protagonitzen les activitats de l'Obra Cultural aquest cap de setmana. Demà dematí, dissabte dia 6, a Can Alcover, a les 11 hores, l'Associació de la Memòria Històrica de Mallorca hi organitza la taula rodona "Memòria i dignitat", amb Maria Antònia Oliver, presidenta de l'associació, l'arquitecte Oriol Bohigas, la catedràtica d'Història de l'Art de la UIB Catalina Cantarellas, i els historiadors Margalida Capellà Fornés, Rafaela Torres Jiménez, Josep Cruanyes i Marçal Isern. L'acte forma part de l'exposició, impulsada per Memòria Històrica, sobre les possibilitats arquitectòniques del Parc de sa Feixina sense el monument al Baleares que s'exposa a Can Alcover aquests dies. Diumenge vespre, dia 7, IB3 Televisió emetrà, a partir de les 22.25, un documental sobre Albert Camus, el Nobel de literatura francès, mort en accident de cotxe enguany fa cinquanta anys. Amb la col·laboració de l'OCB, el film investiga i aprofundeix en les arrels menorquines -padrina i mare- del brillant escriptor nascut a Algèria en temps de la dominació francesa. Camus va sempre tenir molt present els seus orígens catalans, i el llargmeratge intenta mostrar com aquesta herència cultural i familiar va influir en la seva vida i en la seva obra. I dilluns 8 de març, dia internacional de la Dona Treballadora, és l'OCB de Manacor qui recorda la memòria de les perleres, les treballadores de la indústria de les perles de Manacor. Serà amb una conferència a les 20 h. al local de la delegació de l'Obra, a càrrec del doctor en Història Sebastià Sansó. Per altra banda, avui, a les 17 h, a Can Alcover s'hi fa la tercera sessió del taller de màscares de dimoni del programa "Tots plegats", amb Catalina Moranta i Antònia Martí com a instructores. ![]() |
EditorialEls atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
![]() Opinió![]() Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
![]() Opinió![]() Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||