I és que la polèmica torna a estar servida, amb la política territorial, com sempre, com a epicentre. El Consell ja va acceptar, el desembre de 2008, l'aprovació inicial del Pla de Carreteres que ara s'ha de ratificar, un pla que va encendre totes les alarmes, ja que no només no modifica el model de mobilitat del PP (autopistes i més autopistes), sinó que l'agumenta, creant noves vies ràpides i, en definitiva, acabant d'asfaltar les àrees rurals que se salvaren de la criba de la legislatura passada.

El GOB ha criticat durament que les promeses de la presidenta del Consell, Francina Armengol fetes al principi del seu mandat, sobre un canvi de model territorial, hagin quedat en no res, ans al contrari, s'impulsi des del seu govern més ciment i més asfalt. 

Preocupa especialment, a part dels projectes atlament impactants prevists, que el Pla hagi sortit de l'elaboració de dos imputats en casos de corrupció, com són Antoni Pascual, actual Conseller de Carreteres, i Carlos Aguiar, Director Insular de Carreteres, tots dos d'Unió Mallorquina. Pel GOB, entitats i alguns partits d'esquerres, aquest fet sol hauria de servir per invalidar tot el Pla.

Tanmateix, l'aporvació defintiiva i immediata del Pla de Carreteres ha estat un dels acords que han salvat el Pacte entre PSOE, Bloc i UM. Se n'ha pactat l'aporvació, però no el contengut, que ara s'haurà de negociar. Negociació que es farà sota pressió social, si de l'assembela de demà en surt un calendari de mobilitzacions. El Pacte, per tant, haurà d'anar alerta: a no tensionar-se més, però també a no decebre encara més a la massa social que li va donar suport precisamrent per això, per a canviar de model territorial.