Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Política
08/02/2010 · PalmaL'expulsió d'UM de les principals institucions deixa l'esquerra, per primera vegada, governant en solitari. En minoria, és vera, tant a Cort com al Consell i al Parlament, però enfront i té una oposició dividida i tocada -i molt- per la corrupció, amb una credibilitat mínima i amb poques possibilitats d'entesa a no ser per raons corporativistes o de negocis, posicions que serien males d'explicar als propis votants. Precisament, avui mateix, Calco i Antich han descartat sotmetre's a una moció de confiança, i emplacen a la dreta de presentar una moció de censura si s'hi atreveix. I per la seva banda, José Ramón Bauzá, declarava ahir al diari Público de Madrid que "mai" firmarien una moció de censura amb UM. És clar que en política, mai es pot dir mai, però a dia d'avui, seria molt estrany i poc comprensible que els dos partits de dretes de les Illes passin el "rodet" contra el govern d'esquerres, només per despit o per venjança, en lloc de cercar -sobretot en el cas d'UM- una posició de consens i acord amb el Pacte. De fet, UM, més enllà del repartiment de càrrecs, va firmar un acord programàtic amb PSIB i Bloc, que encara -almanco així ho defensa Antich- està vigent. Mentrestant, el Pacte es refà. Avui s'han presentat, oficialment, les noves cares i els nous responsables de les àrees vacantsl. Al Govern, Biel Vicens es fa càrrec de Medi Ambient, excepte algunes competències que passen a Habitatge; Joana Barceló deixa Treball per fer-se càrrec de Turisme, mentre que el que era el director general de Treball, Pere Aguiló, es fa càrrec d'aquesta conselleria. La Conselleria d'Esports i Joventut desapareix, i les competències es reparteixen entre Afers Socials (Joventut) i Presidència (Esports). En general, es redueix la presència de càrrecs polítics i de confiança que tenien les conselleries d'UM. Al Consell, Marilena Tugores, fins ara directora general d'Energia, d'Els Verds, serà la nova responsable de Medi Ambient, mentre que les competències de Carreteres, que gestionava Antoni Pascual, passaran a Hisenda i Innovació, dirigit per Antoni Alemany, mentre que el departament de Dolça Mulet (Esports i Promoció Sociocultural) despareix completament, i s'integra dins el de Joventut i Igualtat de Josefina Ramis. A Cort, Calvo ha anunciat avui els canvis. Medi Ambient, que dirigia Cristina Cerdó, s'integra a Salut, regida per Francisco Donate, mentre que l'àrea de l'Agenda Local 21 passa a mans de Magdalena Palou, regidora d'Urbanisme i Habitatge. Emaya s'adscriurà a Hisenda, dirigida per Andreu Alcover, i Ecomonia i Treball, a Benestar Social i Participació Ciutadana, igual que l'IMFOF; per altra banda, es crea una àrea delegada de Joventut, Cultura, Patrimoni i Nornmalització Lingüística, depenent de Nanda Ramon, que s'incorpora a la Junta de Govern municipal. L'àrea d'Esports passa al control de la regidora d'Educació, Igualtat i Drets Cívics, Cristina Ferrer, que també serà membre de la Junta de Govern. Ara, per tant, s'obrin noves perspectives al curt horitzó que queda fins a les eleccions de l'any que ve. El Pacte és a temps de solucionar algunes temes "roents" que havien quedat embarrancats per culpa d'Unió Mallorquina, com ara el golf de Son Bosc, el desenvolupament del Pla de Carreteres -fet per un imputat, Carlos Aguiar-, el Drecret Nadal, etc. Temes que havien restat credibilitat al Pacte, i que ara, es poden esmenar, tot i tenint en compte la minoria aritmètica a les institucions, però sabent que una entesa PP-UM, a dia d'avui, és francament difícil, i molt incomprensible. ![]() |
EditorialL’anunci de l’esbucament de nombrosos habitatges per part del Consorci de la Platja de Palma ha provocat, durant l’estiu, una forta mobilització dels veïnats de les dues zones, Can Pastilla i s’Arenal. Els motius dels habitants són comprensibles: la rehabilitació d’una zona degradada no ha de ser una excusa per a operacions especulatives que desplacin la població resident. Ja són coneguts a Palma aquests tipus d’operacions que han servit només perquè el capital immobiliari fes negoci a expenses dels ciutadans amb menys recursos. És massa sospitós que el projecte se centri en les residències privades i no en el que és el punt de degradació principal: els negocis obsolets situats a primera línia. Cal repensar tot el projecte des del diàleg. I les administracions públiques han de reflexionar sobre el fet que, més enllà d’obres “modernitzadores” i de passeigs “de disseny”, la seva finalitat és defensar les persones. Sortosament, la reacció de les forces polítiques fa pensar que encara no és massa tard i que es pot fer la rehabilitació des de l’acord. ![]() Opinió![]() Joan Vicenç Lillo i Colomar
Quan la dificultat en la
lluita contra l'incendi de Biniarràs era major, es van
declarar dos incendis més a Mallorca: el “clàssic”
de Son Doblons, a la marina de Santa Margalida i un altra, inesperat
per l'època estacional, a s'Albufera. Al contrari de la
negligència en el cas d'Eivissa, és ben clara la
intenció, i la tria d'aquell dia, dels criminals que varen
provocar els altres dos: els mitjans d'extinció estaven
ocupats molt enfora, el vent de ponent era sec, persistent i de
moderada velocitat, la calor alta, la humitat baixa, l'hora
perillosa.... en saben.
![]() Opinió![]() Xisca Mir
Per què més d'un milió i mig de persones sortírem als carrers de Barcelona el passat dissabte? Per què una manifestació en defensa de l'Estatut aprovat pel poble català i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional esdevinguí una concentració a favor de la independència de Catalunya? Perquè ja n'estem farts.N'estem farts de que des de Madrid se'ns robi, no només els doblers, sinó també la dignitat. Amb els nostres diners es dota de serveis i infraestructures totalment insostenibles i poc productius a altres Comunitats Autònomes, mentre que a casa nostra la inversió és mínima.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||