Butlleti
 |
L'entrevista Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB ""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament"" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
Notícies
Política
10/03/2010 · PalmaEs reprèn el cas Palma Arena, i ho fa amb tota la seva intensitat. Després de dies i dies amb Unió Mallorquina al centre de les investigacions judicials, ja era hora de tornar a centrar la mirada en l'autèntic capo de la corrupció a l'engròs, Jaume Matas.
Matas arriba, suposadament, dia 23 per declarar. Podrà explicar moltes coses, si ha de respondre a les acusacions que ahir va fer Jane King, l'ex-secretària general del departament de vice-presidència de Rosa Estaràs. King, que va confessar que va accedir al càrrec a través de la cap de gabinet del president, Dulce Linares, no va dubtar en confessar l'organigrama escalonat de presa de decisions sobre les obres del velòdrom: a dalt de tot, Jaume Matas. Segons la declaració, totes les decisions venien d'ell.
Jorge Moisés és un altre dels noms que cobren importància en tot aquest afer. De fet, el seu paper pot ser clau per desenterrar bona part de la trama. I és que si King va declarar ahir i va confessar tot quan sabia, és per un pacte amb la Fiscalia, de rebaixar-li la pena a canvi de dir-ho tot. Ella s'enfrontava a quatre anys de presó per malversació, per haver autoritzat un pagament de 12.000 a Moisés, una "sobresou", en paraules textuals, en forma d'un encàrrec per un informe sobre la instal·lació que mai es va fer.
Seria aquest, per tant, el primer delicte confessat per un dels protagonistes sobre el cas Palma Arena. Com en el cas Maquillatge, pot ser la primera baula de la cadena de delinqüents, i estirant-la, pot arribar a sortir tot. És la punta de l'iceberg, o de la piràmide, on King n'era el darrer escaló, i Jaume Matas, el cap i amo i senyor dels fets.
Editorial
Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
Opinió
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
Opinió
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
Sumari d'opinió
