07/10/2008 · Palma
Sota el títol Per una Europa dels treballadors i dels pobles, aturem la directiva de les 65 hores, la CGT-Balears i la Intersindical STEI-i han començat una campanya per denunciar la directiva que vol aprovar la Unió Europea i que pretén modificar  la jornada laboral de les 48 hores com a màxim legal actuals fins a les 60 hores (65 en el cas de personal sanitari, bombers, etc., els descansos dels quals en les guàrdies deixen de considerar-se temps de treball). Les dues formacions denuncien que la directiva permetrà fixar per Llei que la jornada setmanal “normal” (la de 48 hores com a màxim) sigui considerada com “una mitjana anual”, de manera que el treballador estarà permanentment a disposició de l’empresa. Les hores extra o festius passaran a ser considerats com a hores ordinàries, amb una major pèrdua de poder adquisitiu.

L’any 1919, l’Organització Internacional del Treball va oficialitzar la jornada màxima de 48 hores, després d’una llarga i dolorosa lluita del moviment obrer internacional per les 8 hores diàries. Per a les dues centrals, ens trobam davant el major retrocés en la lluita pels drets laborals dels darrers cent anys. A més, la directiva pretén que es faci a través dels acords individuals treballadors-empresa, oblidant-se de convenis col·lectius, i la representació sindical i deixant la classe treballadora sense les millors armes que ara té: l’organització, la negociació col·lectiva i la unió de tots els treballadors per defensar els seus drets. La CGT i la Intersindical STEI-i denuncien la proposta de la Unió Europea que pretén treure drets als treballadors europeus per tal d’igualar-los a la baixa amb els llocs en que es treballen més hores i es cobra molt menys. Segons els impulsors de la campanya, la construcció de la Unió Europea s’està utilitzant per retrocedir en els drets de les persones, com es mostra en aquesta normativa que se suma a la Directiva de la vergonya. I també a la Directiva Bolkestein, que prendrà vigència d’aquí a un any, que promou la deslocalització empresarial, com a eina d’enfortiment del negoci privat en els serveis públics.

Com a alternativa defensen la cooperació per al desenvolupament amb la participació directa del teixit social, com a via per millorar la situació d’inestabilitat generada pels moviments migratoris dins un projecte global de repartiment just de la riquesa mundial. També demanen la condonació immediata del deute extern dels països empobrits i insten el Parlament Europeu a incrementar les partides destinades a millorar les condicions de vida de les persones en els seus llocs de residència. Per últim, defensen una Europa de la classe treballadora, de la ciutadania i dels pobles que conformi un espai de drets ciutadans i justícia social, i un model de solidaritat activa amb els drets dels treballadors d’arreu del món. És per això que CGT-Balears i la Intersindical STEI-i consideren que s’ha de donar una resposta clara, contundent i unitària a aquesta provocació dels “buròcrates europeus”.