Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Drets civils
26/02/2009 · PalmaEl BLOC per Mallorca, a través del grup parlamentari i del senador Pere Sampol, han registrat sengles iniciatives al Parlament i al Senat per tal d’instar al Govern espanyol a no modificar la legislació de l’Estat per tal de limitar la jurisdicció universal per a la persecució de crims de genocidi, de guerra i contra la humanitat. Així mateix, insta l’Executiu presidit per José Luis Rodríguez Zapatero a col·laborar activament amb l’Audiència Nacional en els casos que aquesta instrueixi i jutgi en aplicació de la jurisdicció universal. El portaveu adjunt del BLOC, Miquel Àngel Llauger, i Pere Sampol, que han presentat avui aquestes iniciatives, han explicat que l’Estat espanyol és un dels països del món en què crims de genocidi, de guerra o contra la humanitat poden ser perseguits sigui quin sigui el país del món en què hagin estat comesos, i sigui quina sigui la nacionalitat de les víctimes i dels agressors. Cal dir que la jurisdicció universal té un caràcter complementari, en el sentit que opera quan no ho fan els tribunals del propi país o els internacionals. Aquest principi va possibilitar l’ordre de detenció contra el general Pinochet, considerada un punt d’inflexió en la persecució de les grans violacions dels drets humans. Amb posterioritat, a l’Audiència Nacional espanyola s’han obert causes referides a crims comesos a Tíbet, Guatemala, El Salvador, l’antic Sàhara Espanyol o Ruanda. El passat mes de gener, un magistrat de l’Audiència Nacional admetia a tràmit una querella contra un antic ministre i de Defensa i sis militars d’Israel per una acció de guerra a la franja de Gaza de l’any 2002 en què varen morir catorze civils. Però poc després de l’acte del magistrat Fernando Andreu el Govern espanyol ha plantejat canviar la legislació per limitar l’aplicació de la justícia universal només a aquells casos en què existeixi una “connexió espanyola”, en contra de l’actual argumentació del Tribunal Constitucional. En cas de fer-se efectiu, des del BLOC apunten que aquest canvi constituiria un greu retrocés per a la justícia universal i per a la lluita contra la impunitat. ![]() |
EditorialEls atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
![]() Opinió![]() Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
![]() Opinió![]() Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||