Butlleti
 |
L'entrevista Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB ""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament"" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
Notícies
Drets civils
15/10/2008 · PalmaLa prohibició de pas a l’excursió organitzada per la plataforma pro camins públics i oberts per reivindicar el lliure accés al camí de Ternelles ha provocat una forta polèmica. El camí és públic, però els participants a la marxa del passat 12 d’octubre, entre els quals hi havia representants de diverses forces polítiques d’esquerres, varen veure impedit el pas per agents de la conselleria de Medi Ambient.
La plataforma ha denunciat l’actitud dels poders polítics en aquest cas, tenint en compte el caràcter públic del camí, reconegut pel Catàleg de camins de Pollença i per una sentència del Tribunal Suprem del 18 de Octubre de 2001. La via, que dóna accés al Castell del Rei i a Cala Castell, és propietat de la família March, encara una de les més poderoses de Mallorca. I la seva influència continua condicionant la política i la societat mallorquines.
L’obertura del camí va ser aprovada per unanimitat del ple municipal de Pollença, amb una proposta que consisteix en deixar passar només 20 persones diàries, que no fou acceptada i ha estat recorreguda per MENANI, que és qui representa la propietat de la finca. L’advocat que presentà el recurs per part de la propietat de la finca és Rafael De Lacy, un dels creadors del Pla Territorial de Mallorca quan era conseller de Territori, fins fa poc membre del comitè executiu de UM. La plataforma denuncia les traves a la mobilització posades per la conselleria de Medi Ambient.
Editorial
Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
Opinió
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
Opinió
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
Sumari d'opinió
