Butlleti
 |
L'entrevista Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB ""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament"" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
Notícies
Drets civils
27/02/2008 · PalmaEl Departament de Joventut i Igualtat del Consell de Mallorca commemorarà aquest diumenge , dia 2 de març, el Dia Internacional de la Dona en un acte que se celebrarà a Lloseta amb el lema “Totes les dones, totes les cultures. Totes juntes a Mallorca”. L’objectiu és destacar la convivència de totes les dones a Mallorca, independentment del seu lloc d’origen.
Per primera vegada el Consell de Mallorca compta amb una Direcció Insular d’Igualtat, i per celebrar les conquestes de drets de les dones s’ha convidat a participar a representants d’associacions de dones que lluiten per la igualtat de gènere, així com a representants polítiques de les àrees d’igualtat dels pobles, entre altres autoritats.
L’acte, que se celebrarà al teatre municipal de Lloseta, començarà cap a les 12 hores amb la lectura dels parlaments a càrrec de les autoritats i d’una representant d’una associació peruana, qui narrarà la seva experiència en nom de totes les dones immigrants que resideixen a Mallorca.
Precisament un dels objectius d’aquest acte commemoratiu del Dia Internacional de la Dona (dia 8 de març) és recordar que no només lluiten per la igualtat de la dona totes aquelles representants d’institucions, associacions o entitats que surten als mitjans de comunicació, sinó també totes les dones anònimes del dia a dia.
Ja cap a les 12.30 hores, començarà l’actuació dels Ministrils, que mitja hora més tard cediran el protagonisme a la cantautora mallorquina, Maria del Mar Bonet acompanyada del pianista Manel Camp. Devers les 14.30 hores, l’acte finalitzarà amb una paella per les dones convidades al centre cultural Sa Mina, de Lloseta.
Editorial
Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
Opinió
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
Opinió
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
Sumari d'opinió
