Butlleti
 |
L'entrevista Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB ""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament"" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
Notícies
Drets civils
02/10/2008 · PalmaLa consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, se va reunit ahir amb els portaveus del sindicat UGT i de la Federació de Pensionistes i Jubilats de les Illes, organitzacions que encapçalaven la manifestació que ha va tenir lloc ahir a Palma a favor de l’aplicació de la Llei de la dependència i que el sindicat convocà a tot l’Estat, i els va garantir que continuarà demanant al Govern central “més finançament per a la Llei de la dependència”, requisit imprescindible per assegurar-ne una aplicació correcta.
En el decurs de la trobada, la consellera va coincidir amb els representants en el fet que la Llei de la dependència és una “bona llei”, però que necessita temps i, sobretot, “un finançament millor” per part de l’Estat, ja que ara per ara quasi tot el pes del finançament recau en les comunitats autònomes.
En aquest sentit, explicà que les comunitats aporten entre un 73 % i un 75 % del cost total de la dependència, mentre que l’Estat hi posa només entre el 27 i el 25 % restant. “Es necessita més implicació del Govern central”, va remarcar Fina Santiago, que ja ha reclamat més finançament per garantir-ne el desplegament.
A més, en el cas de les Illes Balears aquesta situació s’agreuja atès que és una de les comunitats autònomes amb les pensions més baixes i, per tant, les aportacions de l’usuari, que es fan en funció de la seva pensió, són menors. Això fa que la Conselleria hagi de fer una major aportació econòmica dels recursos propis.
Santiago va garantir que el ritme de valoracions està millorant i ha remarcat l’esforç que s’ha fet durant l’any i els tres mesos de camí del nou Govern, amb la contractació dels tècnics necessaris per fer les valoracions i de professionals que redactin els PIA, i també amb l’organització de cursos de formació per poder disposar de personal preparat. Així mateix, recordà que quan es va produir el canvi de Govern, hi havia 4.000 sol·licituds de valoració de la situació de dependència per resoldre i cap estructura administrativa preparada per tramitar-les.
Editorial
Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
Opinió
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
Opinió
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
Sumari d'opinió
