Butlleti
 |
L'entrevista Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB ""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament"" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
Notícies
Esport
18/12/2007 · PalmaEl conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, i el director general de la Mar, Bartomeu Calafell, s’han reunit avui amb una representació de les federacions espanyola i balear d’activitats subaquàtiques integrada per Xavier Duran, president de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques; Joan Mas, president de la Federació Balear d’Activitats Subaquàtiques; José María Gómez, representant de la federació espanyola en el Consejo Superior de Deportes; i Juan Trigoso, director de l’Escola Balear de Busseig, depenent de la federació balear.
La delegació ha expressat a Grimalt i Calafell la seva satisfacció per l’interès demostrat per la Conselleria de Medi Ambient per les activitats subaquàtiques en particular i pel món de la mar en general, interès reflectit en la creació, aquesta legislatura, de la Direcció General de la Mar.
Així mateix, els representants de les federacions han fet arribar al conseller i al director general la seva inquietud pel buit legal respecte de les titulacions dels formadors i monitors de busseig, a l’espera d’un decret estatal que regularà aquest sector.
De la seva banda, Miquel Àngel Grimalt i Bartomeu Calafell han anunciat que la Conselleria de Medi Ambient estudiarà la implantació, per part de la Comunitat Autònoma, de cursos de directors d’escoles de busseig i la seva adequació a l’esmentat decret estatal.
Durant la reunió, el conseller i el director general han fet palesa la seva intenció de potenciar les activitats subaquàtiques a les Illes Balears en tots els seus aspectes en considerar-les un producte turístic d’alta qualitat. Grimalt i Calafell han destacat el busseig com una activitat esportiva i recreativa sostenible des del punt de vista mediambiental que pot contribuir a la divulgació dels valors naturals dels fons marins de les Illes Balears. A més, el conseller i el director general han assenyalat que, precisament per la seva alta qualitat ambiental, les aigües de l’Arxipèlag constitueixen un atractiu turístic de primer ordre.
Editorial
Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
Opinió
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
Opinió
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
Sumari d'opinió
