Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Història
01/09/2009 · PalmaARCA, associació proteccionista del Patrimoni, en demanava la protecció des de 2005. Quantes pèrdues més hem de tenir per a que a l’Ajuntament de Palma es considerin responsables i reaccionin? Les cases del rafal de Son Santiscle -Sa Casa Blana o del Rafal, com també eren conegudes-, situades davant l’estadi de futbol de Son Moix, foren enderrocades sense pietat el cap de setmana del 22-23 d’agost. Des d’ARCA, se’n demanava la protecció des de l’any 2005, quan transcendí la notícia que sobre els seus terrenys i els de les finques veïnades (Cals Pastors, Ca les Bieles i Can Fontet) es projectava un polígon industrial i de serveis. La petició s’englobava dins una acció molt més ambiciosa: demanar l’ampliació del Catàleg de Protecció d’Edificis de Palma (PGOU), ja que des de 1994 no es revisava i n’havien quedat fora multitud de béns patrimonials dignes d’esser protegits. S’intentà sense èxit la passada legislatura (2003-07), quan al capdavant d’Urbanisme hi havia Javier Rodrigo de Santos, i es reprengueren les negociacions amb el pacte de centreesquerra, també sense cap resultat satisfactori. Aquesta situació de desprotecció és la culpable que cases com les del rafal de Son Santiscle hagin pogut esser esbucades amb total impunitat. La negativa d'obrir fitxes de catàleg individuals per a la protecció, per part dels responsables d'Urbanisme de l’Ajuntament de Palma demostra una greu equivocació. La no-ampliació del referit Catàleg ha provocat que els darrers anys s’hagin perdut a Palma o estiguin en perill de desaparició molts de béns immobles, com per exemple: Son Mosson, Can Granada, Son Cabrer, Son Malferit, Son Güells, Son Falcó, Son Sastre, l’hort de les Ànimes, Ca na Melis, Ca na Vinagre, Son Fornari, Son Groc, Ca l’Eriçó, Son Valentí, Son Ametler, la Teulera i un llarg etcètera. A tot això, cal sumar la destrucció indiscriminada de molins, safareigs, sínies i síquies. Actualment, la zona de Ciutat amb més perill de destrucció imminent de béns es troba a la zona de llevant, entre la via de cintura i Son Ferriol (d’oest a est) i entre la carretera de Sineu i el Coll d’en Rabassa (de nord a sud). El rafal de Son Santiscle, una mica d’història Les cases del Rafal tenien clastra, tancada pels quatre costats per cossos de diferents alçades i volums. El conjunt datava del segle XVIII, amb ampliacions i reformes del XIX. El valor d’aquest conjunt —a part de veure’s amenaçat pel creixement urbanístic i l’abandonament— raïa en el fet de constituir una bona mostra de l’arquitectura rural tradicional, de la qual queden escassos exemples a la zona. ARCA demanarà explicacions als responsables municipals, ja que és evident que la transformació dels usos del territori, si hi ha voluntat política, és compatible amb el respecte al patrimoni i a la historia. O hi ha un canvi d’actitud clara i immediata o les pèrdues es comptaran per desenes. ![]() |
EditorialEls atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
![]() Opinió![]() Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
![]() Opinió![]() Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||