20/05/2009 · Palma
La decisió de l'equip de govern de Palma de no llevar l'obelisc dedicat als Jinetes d'Alcalá ha provocat confusió entre els sectors de l'esquerra, que no entenen per quin motiu l'Ajuntament manté un monument amb clares connotacions reaccionàries. Tanmateix, Cort tampoc no amaga que l'obelisc no sigui considerat feixista. El mateix Donate s'escuda dient que no és partidari de mantenir cap monument feixista i atribueix el fet de no suprimir aquest en concret a una decisió consensuada fa un any i mig amb ARCA, els veïns de la zona, la directora del Museu Baluard i el director de la biblioteca de Can Salas. Segons justifica, varen ser aquestes parts implicades les que demanaren que es conservàs el vestigi.

Els 29 oficials de cavalleria que estaven confinats al castell de Sant Carles havien protagonitzat mesos abans un movinment de rebel·lia contra la república a Alcalá de Henares. En esclatar l'aixecament, es posaren a les ordres dels avalotats. Segons la Història de Mallorca, coordinada per Josep Mascaró Pasarius, aquests oficials passaren, en bona part, a comandar escamots de Falange, a la qual donaren estructura jerarquitzada i militar. D'aquests grups de falangistes naixerien més tard els Dragones de la Muerte, encarregats de la repressió i que també tingueren un paper destacat en el front de Manacor. Mentrestant, militars mallorquins colpistes s'erigiren en els caps polítics de la rebel·lió. El tinent coronel Luis García Ruiz es va fer càrrec del Govern Civil; el coronel Ramos Unamuno, de la Diputació i el juridicomilitar Mateo Zaforteza, de Cort.

La participació dels Jinetes de Alcalá ja era molt activa en aquells primers dies d'incertesa. Dia 20, el tinent Lisazoanin, en unió d'altres oficials (probablement alguns d'ells companys d'Alcalá), partí cap a Sóller, perquè a Palma s'havia escampat el rumor que des de l'estació de ràdio de Muleta els lleials a la República mantenien contacte amb Barcelona. Un cop arribat aquest grup a Sóller, tingué un enfrontament armat amb un grup de carabiners i elements civils. El tinent Lisazoanin quedà mort al mateix camí que conduïa a Muleta. Més tard li fou dedicat un carrer a Palma.

La importància dels Jinetes de Alcalá per al triomf de la sublevació a Mallorca ve donada pel fet que el fracàs del cop a Barcelona i la detenció del general Goded, que havia partit des de Mallorca en hidroavió, féu generar molts dubtes entre els militars avalotats a l'Illa. L'empenta dels 29 d'Alcalá, significats antirepublicans des de mesos abans i que foren capaços d'enardir les esquadres falangistes que durien a terme la posterior repressió en les setmanes i mesos que seguiren el cop d'Estat, va ser d'una importància cabdal. S'ha de pensar que la Generalitat envià un oficial per negociar que els militars rebels de Mallorca deposassin la seva actitud. Aquest oficial, Carlos Romera, seria afusellat al castell de Sant Carles mesos després.

Els Jinetes de Alcalá tingueren un paper diferent durant la guerra i actuaren en diferents fronts, però la seva decidida participació al costat dels colpistes de Mallorca no va ser oblidada mai durant el franquisme. Per això foren honorats per l'Ajuntament de Palma i se'ls dedicà un obelisc. Durant quaranta anys, la plaça Porta de Santa Catalina es va dir plaza Jinetes de Alcalá. A molts d'ells també els dedicaren carrers a Ciutat. Encara no està clar si cap es manté en l'actualitat. Foren els grans herois feixistes d'aquells dies incerts en què res no estava decidit a Mallorca.