Butlleti
 |
L'entrevista Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB ""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament"" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
Notícies
Història
23/09/2008 · PalmaEl projecte Jaume IV -que té com a objectiu comprovar quin fou el destí final del fill de Jaume III de Mallorca- inicia demà dimecres dia 24 de setembre un dels seus moments més àlgids amb les tasques d'excavació de la cripta del que fou l’església del convent de Sant Francesc de Sòria on les fons documentals indiquen que l'infant fou enterrat l'any 1375.
En aquests moments la capella baix la qual s'hi situava la cripta on s'enterraven les personalitats més destacades es troba baix terra a causa d'una sèrie de vicissituds que l'indret ha patit durant la història: incendis, moviments de terra, abandó a causa de la Desamortització de Mendizábal... motiu pel qual és una incògnita l'estat en què es troba la cripta així com si les restes de Jaume IV encara es troben a l'indret o si foren traslladades en algun moment desconegut.
La durada de les tasques d'excavació tendran una durada de sis dies -de dimecres 24 a dilluns 29- i s'espera en sigui aquest darrer dia quan finalment es pugui comprovar si les restes de Jaume IV encara descansen on es creu. Aquesta constatació serà possible si les tombes estan identificades amb una làpida. De no ser així s'hauria de comprovar mitjançant anàlisis de Carboni 14 i d'ADN, proves que no estan contemplades en l'actual projecte. L'expedició estarà formada per 4 arqueòlogues: 2 tècniques i 2 auxiliars, encapçalades per Helena Inglada.
El projecte Jaume IV de la Universitat de les Illes Balears, dirigit pel professors Gabriel Ensenyat, fou impulsat per Josep Mas i Llaneras. El testament de l'infant fou traduït per Mn Josep Estelrich (Medalla Jaume II de Mallorca 2008). Climent Picornell, professor universitari i editor, té cura de la publicació. També participen en les tasques de suport i divulgació Miquel Gayà i Francesca Jaume. Les tasques d'investigació compten amb el suport del Consell de Mallorca.
Editorial
Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
Opinió
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
Opinió
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
Sumari d'opinió
