Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Història
17/04/2009 · PalmaEl Consell de Govern ha aprovat avui la creació de la Fundació Balear de la Memòria Democràtica, en què l'executiu balear farà una aportació inicial de 30.000 euros, i que té com a objectiu reconèixer els drets i establir mesures a favor de les persones que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil o la dictadura. Així ho ha informat avui la portaveu de l'Executiu balear, Joana Barceló, qui a més ha assenyalat que aquesta constitució respon a l'obligació establerta a la Llei de memòria històrica, segons la qual les administracions han de facilitar els descendents directes de les víctimes que ho sol·licitin, la localització i identificació de les persones desaparegudes violentament en la Guerra Civil o en la repressió posterior. Així, el Govern ha considerat que una fundació és l'instrument jurídic més oportú per aconseguir aquests objectius ja que permet la col·laboració entre les administracions públiques i la participació ciutadana. Les finalitats de la fundació són commemorar la memòria democràtica mitjançant la proclamació de la vigència dels seus valors i respecte als drets humans. A més, impulsarà polítiques públiques de foment de la memòria històrica. D'altra banda, es crearà un o més centres estables de documentació sobre la memòria democràtica i es garantirà el dret dels ciutadans a la reparació moral i a la recuperació de la seva memòria personal i familiar. La Fundació farà accions com, entre d'altres, la gestió dels programes d'investigació i conservació d'arxius, prestació d'assistència legal a les víctimes i la consecució de recursos per destinar-los a programes d'investigació i educació en la matèria. Tot i això, preguntada sobre si la Fundació Balear de la Memòria Democràtica comptarà entre els seus objectius l'exhumació de les fosses, Barceló ha assenyalat que "ens ho podríem plantejar". ![]() |
EditorialEls atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
![]() Opinió![]() Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
![]() Opinió![]() Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||