05/06/2008 · Palma
Han passat 25 anys i el GOB ha decidit fer un balanç de la tasca legislativa del Parlament, pel que respecta a les polítiques d’espais naturals, territori i medi ambient, àmbits de treball de l’entitat. El GOB en fa una valoració positiva. Segons l’entitat, el Parlament va ser pioner a tot l’estat quant a protecció d’espais i desclassificació de sòl urbanitzable. 

Tot i això, per al GOB, la seva actuació no sempre ha estat positiva. De fet, hi ha hagut retrocessos molts destacats i rellevants. Entre aquests destaca la modificació a la baixa de la llei d’Espais Naturals i la llei  de mesures d’emergència d’Eivissa i Formentera, que rebaixava la protecció d’espais naturals i permetia més edificabilitat 

Per a l’organització, el desencadenant de gran part de la legislació proteccionista fou el conflicte social arran de la possible urbanització d’es Trenc i el Salobrar de Campos. Com a conseqüència, una llei semblant a la des Trenc fou aplicada a 12 zones naturals de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Emperò l’estrella fou sense dubte la Llei d’Espais Naturals (LEN), fins al punt que molts de periodistes i polítics han considerat que la seva aprovació fou de tal importància que just ella justificava l’autonomia política. De fet aquesta norma assegurava la protecció d’un total de 85 espais naturals i rurals de les Illes Balears. Al llarg d’aquests 25 anys el Parlament ha aprovat moltes altres lleis en matèria d’urbanisme, ordenació del territori i medi ambient. Entre aquests cal destacar les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT),l’any 1999. 
 
El debat que hi ha dins la societat entre conservació o expansió urbanística, ha quedat reflectit perfectament en el Parlament de les Illes Balears. Els debats que s’han realitzat a la Cambra són un clar exponent del conflicte social existent. Per sort, apunta el GOB, en molts d’aquests debats parlamentaris han triomfat els partidaris de la conservació i de la contenció urbanística. D’altra banda, assenyala l’entitat, gran part de la legislació sobre espais naturals que aprova el Parlament sorgeix a partir de reivindicacions ciutadanes i ecologistes, especialment del GOB. Són els casos d’es Trenc, la Punta de n’Amer, les Salines d’Eivissa, Es Grau o Mondragó.  
 
D’ençà que s’aprovà la llei que regula les iniciatives populars en la presentació de lleis, el GOB ha impulsat en diverses ocasions proposicions de lleis davant el Parlament. En concret va ser l’any 1995, en temes de residus i incineració; l’any 1998, demanant una moratòria urbanística; i l’any 2006 sobre ordenació del territori. Cap d’elles fou aprovada.