Butlleti
 |
L'entrevista Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB ""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament"" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
Notícies
Història
11/05/2009 · PalmaEl poble d'Esporles ha retut homenatge a les víctimes de la repressió franquista. Més de 200 persones participaren en les activitats organitzades durant tot el cap de setmana pel grup de memòria històrica d'Esporles, amb la col·laboració de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM) i de l'Ajuntament d'Esporles. L'homenatge ha comptat amb la presència de nombrosos familiars de víctimes de la repressió. L'acte és un gest de restitució moral a les víctimes, així com un exercici de salut democràtica del poble.
L'homenatge s'ha dut a terme a un lloc ple de càrrega simbòlica: la Casa del Poble, que s'obrí de manera excepcional per acollir l'homenatge. Durant l'acte van intervenir el batle d'Esporles, Miquel Ensenyat, que ha destacat en les seves paraules la tradició progressista que històricament hi ha hagut al poble, així com la importància de gestos com aquest, en què el poble d'Esporles dignifica la memòria de les víctimes de la repressió.
També ha intervingut l'historiador esporlerí Bartomeu Llinàs, que ha parlat de la Casa del Poble i de la figura del batle republicà d'Esporles, Tomàs Seguí, que fou assassinat pels falangistes.
A continuació s'ha obert un torn de paraules que han aprofitat els familiars directes de víctimes de la repressió per expressar el seu testimoni. També s'han llegit, un per un, els noms de les persones assassinades. Ha estat un dels moments més emotius de l'acte.
Després ha intervingut Arnau Matas, en representació del grup de memòria històrica d'Esporles i membre de Memòria de Mallorca. En la seva intervenció ha convidat als veïns d'Esporles a no tenir por i a caminar amb el cap ben alt, a sentir-se orgullosos de les persones que moriren de manera injusta.
S'ha descobert una escultura de l'artista esporlerí Marià Portas, que està dedicada a la memòria de les víctimes.
Ha tancat l'acte un minut de silenci en memòria de les víctimes, seguit d'una interpretació musical i una ofrena floral per part dels veïns i veïnes del poble.
Editorial
Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
Opinió
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
Opinió
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
Sumari d'opinió
