Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Història
17/04/2008 · PalmaDemà, divendres 18 d’abril a les 19.30 hores a Can Alcover (c. Sant Alonso, 24 de Palma) l’arquitecte Antoni Borràs impartirà una conferència titulada “El Camí de Palma a Pollentia. Petjades romanes al territori de Mallorca”. Antoni Borràs demostrarà que el territori de Mallorca va ser ordenat territorialment pels romans. Segons el conferenciant, de les traces extretes i descrites a Mallorca, es poden extreure relacions geomètriques i matemàtiques exactes relacionades amb mesures romanes i, com s’ha pogut comprovar, replantejades sobre el territori amb un grau de precisió sorprenent. Segons Borràs, bona part del Camí del raiguer fou traçat pels romans com a eix principal de comunicació entre les poblacions més representatives de l’època, perdurant fins als nostres temps amb algunes modificacions. De fet, bona part del viari que avui dia utilitzam romandria com a fòssil del que traçaren els romans sota un esquema geomètric preestablert, que denota un extraordinari coneixement del territori. Borràs també analitzarà la trama urbana del poble de Sencelles, que està conformada a partir dels seus principals carrers (C. Sor Fracinaina Cirer i C. Antoni Maura) disposats ortogonalment, i que formen part, inequívocament, d’aquesta xarxa de centuriació. També seria el cas de Sa Pobla, Inca, Binissalem, Sa Vileta, Muro, Manacor; Santa Eugènia, bona part de la trama urbana dels quals tendria el seu origen en els creuaments de la xarxa de centuriació proposada, segurament en un lloc on anteriorment va existir algun tipus de poblament, o si més no, alguna activitat de rellevància en època romana. Per acabar, Borràs demanarà als responsables polítics que ordenin el territori per salvar un patrimoni que es va esvaint progressivament i inexorablement en perjudici de les generacions futures. ![]() |
EditorialEls atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
![]() Opinió![]() Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
![]() Opinió![]() Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||