Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Història
17/07/2009 · PalmaLa regiduria de Cultura, Patrimoni i Lingüística de l’Ajuntament de Palma ha col·locat avui una placa commemorativa a Can Sales en memòria de Matilde Landa. Aquesta dirigent comunista moria a la presó palmesana en setembre de 1942, sota el domini franquista. Matilde Landa Vaz, nascuda a Badajoz, de família culta i acomodada, era una dona atípica, formada en el marc de la Institució Lliure d’Ensenyança, admirada per científics, escriptors i artistes, era, «sens dubte, una rara avis en la militància comunista de l’època», segons paraules del professor David Ginard Féron en la presentació del llibre sobre aquesta dona, publicat l’abril del 2005. Na Matilde no va poder aguantar el darrer xantatge: si no es convertia i abominava de les seves idees, llevarien la llet dels infants de les seves companyes preses de Can Sales. Davant la pressió angoixosa, trià llevar-se la vida. I encara per a més cinisme, fou batiada in articulo mortis i enterrada al cementiri de Palma, cosa que provocà la indignació de la seva família. Na Matilde Landa, com n’Aurora Picornell, les germanes Antònia i Maria Pasqual, i tantes altres, han estat motiu de record i homenatge en aquests anys de recuperació de la memòria històrica. ![]() |
EditorialPassat el parèntesi d’agost reprèn un curs polític que ens menarà directament a les properes eleccions al Govern, als Consells i als ajuntaments. Una convocatòria que estarà marcada per fenòmens que s’han manifestat durant aquesta legislatura, però que tenen les seves arrels en èpoques anteriors: la corrupció i la crisi econòmica. Tots dos són letals per a la confiança dels ciutadans envers les institucions democràtiques. Tots dos marcaran el debat polític durant els propers anys. És el moment de que els diferents governs centrin les seves accions en la dignificació ètica de les institucions d’autogovern, que en facin el centre del debat polític i que posin en marxa reformes profundes per acabar amb la imatge que ha projectat la classe política durant els darrers temps. I cal també que emprenguin el tantes vegades anunciat canvi de model econòmic, basat en la formació, més sostenible i menys dependent de la construcció. S’han fet passes en les dues direccions, però els governs d’esquerres i nacionalistes han de perseverar encara més. Diguin el que diguin les enquestes, res no està decidit encara. Les forces polítiques que emprenguin aquesta tasca regeneradora i transformadora seran les vencedores de la propera contesa electoral.
![]() Opinió![]() Joan Vicenç Lillo i Colomar
Quan la dificultat en la
lluita contra l'incendi de Biniarràs era major, es van
declarar dos incendis més a Mallorca: el “clàssic”
de Son Doblons, a la marina de Santa Margalida i un altra, inesperat
per l'època estacional, a s'Albufera. Al contrari de la
negligència en el cas d'Eivissa, és ben clara la
intenció, i la tria d'aquell dia, dels criminals que varen
provocar els altres dos: els mitjans d'extinció estaven
ocupats molt enfora, el vent de ponent era sec, persistent i de
moderada velocitat, la calor alta, la humitat baixa, l'hora
perillosa.... en saben.
![]() Opinió![]() Xisca Mir
Per què més d'un milió i mig de persones sortírem als carrers de Barcelona el passat dissabte? Per què una manifestació en defensa de l'Estatut aprovat pel poble català i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional esdevinguí una concentració a favor de la independència de Catalunya? Perquè ja n'estem farts.N'estem farts de que des de Madrid se'ns robi, no només els doblers, sinó també la dignitat. Amb els nostres diners es dota de serveis i infraestructures totalment insostenibles i poc productius a altres Comunitats Autònomes, mentre que a casa nostra la inversió és mínima.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||