Butlleti
 |
L'entrevista Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB ""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament"" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
Notícies
Internacional
30/01/2009 · PalmaLa delegació balear que visita aquests dies la República Democràtica del Congo, encapçalada pel senador del BLOC Pere Sampol i pel director general de Cooperació, Josep Ramon Balanzat, ha sigut rebuda pel cap del Govern congolès, Adolphe Muzito. El primer ministre s'ha interessat per la tasca impulsada des de les Illes Balears per intentar aturar el conflicte a la frontera amb Rwanda.
Muzito ha agraït, en nom de tots els ciutadans congolesos, la tasca d'investigació que ha realitzat l'ONG mallorquina Fòrum per la Justícia als Grans Llacs, i que ha permès demostrar la vinculació del Govern de Rwanda en els assassinats de 9 espanyols i milers de persones. La causa que instrueix l'Audiència nacional i que imputa 40 alts càrrecs rwandesos és una més de les accions de pressió internacional que han aconseguit fa uns dies el començament d'un nou procés de pau a la zona.
Després de l'entrevista amb el primer ministre, la delegació ha estat rebuda en audiència pel ministre de Justícia. Aquest s'ha interessat pel procediment penal que ara mateix pesa contra el Govern rwandès, i que entre moltes altres accions, ha fet que aquest país aturi la massacre a la frontera amb el Congo, encapçalada pel guerriller Nkunda, detingut la passada setmana.
La delegació balear ha pogut comprovar com valora el Congo la tasca judicial i les accions fetes pel Senat i pel Congrés dels Diputats d'Espanya, que han demanat al Govern de Rodríguez Zapatero més implicació en la tragèdia del Congo, en compte de mirar cap un altre costat, com ha fet fins ara bona part de la comunitat internacional. Els interessos de les multinacionals, especialment respecte a les mines de coltan, han convertit una nació amb molts recursos naturals en un dels països més subdesenvolupats d'Àfrica. Molts contractes d'explotació de les mines ni tan sols són controlats pel Govern, sino per grups militaritzats, o per empreses que aconseguiren contractes que els permeten extreure el mineral sense que quedi cap benefici pels congolesos. L'executiu que encapçala Adolphe Muzito vol començar a revisar aquests contractes.
Editorial
Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
Opinió
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
Opinió
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
Sumari d'opinió
