Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Llengua
18/05/2010 · PalmaL'Obra Cultural Balear ha denunciat avui que els ciutadans de les Illes Balears continuen tenint seriosos problemes amb les forces policials espanyoles si s'hi dirigeixen en català. L'entitat també denuncia la "poca voluntat" dels responsables de l'estat a les Illes, en referència especial a Ramon Socias, delegat espanyol, que després de repetides denúncies per aques tema, ha estat incapaç, aposta o no, d'actuar per a solucionar-ho. L'OCB ha fets públics diversos casos d'agressions i abusos policials per motius lingüístics, com el que va passar el passat 4 de març, va tenir lloc a Pollença, quan agents de la Guardia Civil varen aturar un vianant per identificar-lo i li varen etzibar que, tot i entendre el mallorquí –segons ells només un dialecte del català-, estava obligat a parlar-los en castellà. El varen tenir aturat cinc minuts per identificar-lo. El segon cas va tenir lloc el passat 10 de març a la caserna de la Guàrdia Civil del Pont d’Inca, quan una persona s’hi va adreçar per fer un tràmit. L’agent encarregat d’atendre el públic no comprenia el català i l’altra persona es va veure obligada a canviar d’idioma. El tracte personal va ser correcte, però aquesta persona no va poder exercir el seu dret de parlar en català. El tercer cas, el més recent, va tenir lloc el passat 14 de maig a la rodona de Porreres, quan dos joves que s’hi dirigien en cotxe varen ser aturats per una parella de la Guàrdia Civil. Quan un d’ells va respondre en català va començar una discussió i va ser obligat a baixar del vehicle i enregistrat. Les preguntes fetes pel Guàrdia Civil varen ser les següents: - No te entiendo en mallorquín, ni te voy a entender. No puedes hablar castellano?. - No. - Si te hiciera preguntas policiales, me tendrías que hablar en castellano. - Lo digo porqué hay algunos que son más radicales que vosotros. Quan, després d’una estona de cercar, varen pujar de nou al cotxe el segon agent, que s’havia mantingut callat, es va atracar a la finestreta i digué: - Que sepas que es una cuestión de respeto. L'Oficina de Drets Lingüístics de l'OCB és l'encarregada de tramitar les denúncies. Des de l'oficina es considera "inacceptable" l'actitud dels agents, però més greu considera la que mostren els responsables polítics, amb Ramon Socías al capdavant: "Cap agent ha estat expedientat per violar els drets lingüístics dels ciutadans", critiquen des de l'entitat, que acusen a Socias de no tenir una "voluntat política real de garantir els dret de la població mallorquina a fer servir la seva llengua". ![]() |
EditorialEls atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
![]() Opinió![]() Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
![]() Opinió![]() Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||