Publicitat
Flash Notícies
Flash Notícies
Notícies  |   Opinió   |   Recull de premsa  |   Cròniques  |   Hemeroteca      
 
Sindicació RSS 2.0
Cercador:

Butlleti

Vols rebre cada dia el butlletí de Tribuna Mallorca? Subscriu-te gratuïtament
Nom:
Mail:
 
L'entrevista

Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB

""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament""

L'Acudit

acudit_copia_copia.jpg

Llibres recomanats

llengua_dret_i_autonomia.jpg
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
anima_de_gos.jpg
Antònia Vicens
Ànima de gos
entrela.jpg
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
un.jpg
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
impresss.jpg
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
ultim_vaixell.jpg
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
eldarrermanuscrit3.jpg
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
portada_tacats_de_sang.jpg
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle

Enquesta

Creus que el PP està de capa caiguda?
 

Documents

Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents

Sindicació


Notícies
Llengua
 
lallenguaeslaclaur_640x480.jpg19/07/2010 ·
Aquest dilluns l’Obra Cultural Balear ha fet una roda de premsa per presentar “La llengua és la clau”. Es tracta d’un seguit de propostes per fer avançar l’ús del català que l’entitat presentarà a les diferents institucions de les Illes Balears perquè les posin en marxa durant el darrer any de la legislatura. L’entitat demanarà reunions amb tots els responsables de Política Lingüística, amb els presidents de les diferents institucions i amb tots els batles de Mallorca. L’OCB també ha fet un balanç de la política lingüística feta al llarg dels primers tres anys de la legislatura. Han pres part a la roda de premsa el president de l’OCB, Jaume Mateu, i la vicepresidenta, Marisa Cerdó. Marisa Cerdó ha explicat que es tracta d’una campanya, de breu durada, que consistirà en fer arribar a totes les institucions de les Illes Balears una sèrie de propostes i d’idees per fer avançar en l’ús i el coneixement de la llengua catalana.

Amb aquesta finalitat s’han editat 150 USB en forma de clau (en al·lusió al lema de la campanya) i 150 carpetes, que inclouen en els dos casos les propostes. També s’ha creat una plana web específica (s’hi pot accedir des de http://claullengua.blogspot.com/) per fer el seguiment de l’evolució de la campanya. L’entitat es reunirà amb la presidència de totes les institucions de Balears, amb tots els responsables de les polítiques lingüístiques i, a través de la xarxa territorial de l’OCB, amb tots els ajuntaments de Mallorca.


Jaume Mateu, per la seva banda, ha afirmat que les 12 propostes elaborades per l’entitat són bàsiques i que de la seva aplicació durant l’any que queda per a les eleccions depès que l’OCB pugui fer un balanç positiu d’aquesta legislatura en política lingüística. Segons el president, el full de ruta per a la normalització total de la llengua catalana ja està dissenyat: és el Pla de Normalització Lingüística del Consell Social de la Llengua, que compta amb el suport de tota la societat civil i de la majoria de formacions polítiques i que s’hauria de començar a aplicar ja. Mateu ha remarcat que el procés de normalització lingüística començat durant els anys vuitanta, com tots els processos, té un començament i un final, i de moment no sembla que hi hagi empenta suficient per part de les institucions per acabar-ho. Per al president de l’OCB, cal que les institucions disposin de dades reals sobre la situació de la llengua en els diferents àmbits socials i territorials i això suposa una avaluació permanent de l’ús de la llengua a la societat i a l’administració pública, base de qualsevol planificació. És per això que ha anunciat que l’OCB posarà en marxa un baròmetre de la llengua catalana per tal d’avaluar l’evolució de la recuperació lingüística, les primeres dades es del qual es donaran a conèixer pel desembre.



Tribuna Mallorca Som i Serem Radio · Escolta'l online

Editorial

Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.

Opinió

miquelamengual.jpg
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.

Opinió

miquelrossello2.jpg
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.