Segons la llicència, en data del 13 de maig de 2008, concedida per la junta de govern de Bunyola -amb la presència del batle i del regidor d'Urbainsme, Guillem Estarellas, ex-secretari general del PP-, l'obra autoritzada és "reformar la coberta" de l'habitatge. Tanmateix, el que es va acabar fent és una nova construcció dels murs, ja que els antics "estaven molt malmesos", segons les mateixes fonts. Els responsables de l'obra consideraren que això no alterava el projecte inicial, tot i que, com ja hem dit, la llei no permet tomar i alçar murs dins zones ANEI.

Un agent de Medi Ambient va tramitar la denúncia per la il·legalitat de l'obra; il·legalitat que el zelador de Bunyola va constatar en un informe on hi diu que "es podria haver excedit la llicència". Conselleria de Medi Ambient del Govern i l'Agpencia de Disciplina Urbanística del Consell tenen ja la denúncia, però des del Consell asseguren que no poden fer res fins que l'Ajuntament no els remeti l'expedient, cosa que fins ara no ha fet.

I és que el paper de l'Ajuntament de Bunyola, governat pel PP des de les darreres eleccions, en aquest afer és poc menys que clar. Diumenge passat, Pep Matas a l'Última Hora contava com el batle li havia mig contestat que ell, de tot allò, no en sabia res: "no hi ha res, segur". En canvi, ahir, el mateix batle, Jaume Isern, canviava completament de discurs reconeixia a La Veu de Mallorca que sí, que hi havia un expedient per part d'un agent de medi ambient, però que el seu equip de govern s'havia limitat a demanar a la promotora que justificàs el seu projecte i demostrar que no ha comès cap il·legalitat. En cap cas ha manat paralitzar les obres, com seria el cas davant la denúncia, ni ha remès l'expedient ni l'informe del seu zelador al Consell. Sembla, per tant, donar més credibilitat als promotors que al propi zelador i a un agent del Govern.

A què es deu el canvi d'opinió i de discurs del batle de Bunyola? Recordem que Antoni Terrassa és, a més del president del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, un magistrat molt proper al Partit Popular; gràcies a ell, Jaume Matas va sortir impune de l'afer del cas Formentera, i va ser l'instructor del cas "Cavallistes" que va acabar amb l'absolució, tot i que reconeixent que s'havien comès irregularitats, tots els acusats, tots ells, batles i regidors del Partit Popular.