Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Medi Ambient
El GOB qüestiona la pertinença i denuncia l'impacte d'aquestes estructures. En les al·legacions presentades pel GOB a la revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres, el passat any 2009, un dels temes en que es va fer més incidència és en l'afectació que poden tenir arreu dels municipis de Mallorca, la proliferació de variants i rondes que ja han desfigurat l'entorn de molts municipis de Mallorca. Amb l'excusa de suprimir les travesseres urbanes, el Pla Directori planteja variants i rondes que s'allunyen del límit urbà del municipi i que per tant indueixen el creixement dels municipis. Així les rondes i variants es converteixen en un incentiu per a urbanitzar els afores dels municipis. Un impacte territorial més, derivat de la construcció d'aquestes infrastructures. És el cas de les variants de Llubí i especialment, la de Portocristo. Els nombrosos projectes de variants i rondes contemplats al Pla Director Sectorial de Carreteres no es justifiquen, en la seva majoria, pels volums de trànsit i, en qualsevol cas, els costos econòmics i ambientals que suposen no compensen les possibles millores del trànsit objectiu pel qual, teòricament es plantegen. La variant de Llubí permetrà l'eix Inca-Santa Margalida i envoltarà el municipi pel sud, a més d'eliminar la travessia urbana amb una longitud de 2,7 quilòmetres. Amb una inversió de 5,8 milions, la secció tipus serà de calçada de 10 metres amb dos carrils de 3,5 metres i vorals d'1,5 metres d'amplitud.ens trobam amb una ronda que respon a la necessitat de consolidar l'eix de comunicació transversal Pollença - Sa Pobla - Llubí - Sineu - Sant Joan - Montuïri - Porreres - Campos - Ses Salines, i que no queda justificada en termes de capacitat potencial de trànsit per aquesta via, si l'objectiu no és precisament, induir més trànsit i impulsar, un cop més, l'execució d'obres innecessàries i que responen a un model viari i territorial completament obsolet. Es tracta d'un model que, via actuacions aïllades justificades amb arguments locals, però que pretén impulsar impulsar infrastructures que connectin Palma amb els principals centres turístics i amb els principals nuclis de població de l’illa, obrint la porta a l’expansió urbanística a poblacions prou allunyades de Palma . La reserva viària per aquesta nova infrastructura afecta un espai qualificat al Pla Territorial de Mallorca com a Àrea d'Alt Nivell de Protecció (AANP) i afectada per la Llei d'Espais Naturals. ![]() |
EditorialEls atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
![]() Opinió![]() Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
![]() Opinió![]() Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||