Butlleti
 |
L'entrevista
Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB
""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament""
|
 |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents
|
|
 16/02/2010 · PalmaEl Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma ha donat la raó al Consell de Mallorca en un contenciós contra l'empresa Proyectos Bekor, LS, per la denegació de la Comissió Insular d'Urbanisme de l'interès general del projecte de camp de golf i hotel a la finca d'es Pujols de Santanyí, molt a prop del parc natural de Cala Mondragó. La sentència considera caducat el recurs de l'empresa promotora per no haver arribat a formalitzar la demanda contra la denegació de l'interès general. D'aquesta manera, queda descartada per complet la possibilitat que es construís aquest golf. El camp de golf d'es Pujols era un projecte que s'arrossegava d'anys enrere. En l'acord de governabilitat de 2007 entre Bloc, PSOE i UM, on hi consta una restricció explícita de la possibilitat de nous camps de golf, aquest era l'únic projecte que hi sortia citat literalment, i on la condició era "respectar el conveni signat pel Consell de Mallorca" en relació al golf, deixant oberta així la possibilitat de construir-lo. Tanmateix, la CIUM va denegar-ne l'interès general acollint-se al fet que la seva tramitació havia estat afectada per la moratòria que suspenia les urbanitzacions en aquella zona, i després, per la llei que prohibeix els camps de goldf amb oferta complementària. Així, definitivament, un dels paratges més màgics de Mallorca, el de Cala Mondragó i l'entorn de Santanyí, queda resguardat de projectes agressius i destructius, que malmetrien sense remei i per sempre un dels racons que encara fan que viure a la nostra illa sigui un privilegi, i els mallorquins, uns privilegiats.
|
|
Editorial
Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
Opinió
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
Opinió
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
|
