08/09/2010 ·
Les reaccions s’han anat encadenant una darrere l’altra després de la dimissió de Miquel Munar i de la roda de premsa de Miquel Font. Els també imputats Antoni Serra i Josep Sala (aspirant a candidat al Consell d’Eivissa), també han criticat la decisió de Bauzá, mentre que Miquel Ramis i Pere Rotger li han donat suport. Es prefiguren així dos sectors dins la vella guàrdia, depenent de la seva situació legal. La situació és explosiva i  els rumors de què Font podria anar-se’n del PP i encapçalar el nou partit regionalista impulsat per Pallisseta, persistents.

El show tendria així un final sorprenent: una operació pensada per enfonsar UM acabaria per afectar les possibilitats electorals del PP. Una eventualitat, però, que seria una novetat a Balears. El PP ha anat consolidant, des dels anys vuitanta, una posició de partit hegemònic de l’arxipèlag, fins a ajuntar gairebé la meitat dels vots emesos. Això ha estat possible perquè la formació ha esdevingut un partit de poder que ha aixoplugat sectors ideològics amb posicionaments aparentment contradictoris. Què tenen en comú els regionalistes amb els espanyolistes? I els integristes catòlics amb els neoliberals? Res, però fins ara han pogut mantenir una unitat que ha faltat als partits d’esquerra. Ha estat possible gràcies al pragmatisme de posar el poder per davant dels embolics ideològics. El moment actual, amb el decantament cap a postures d’ultradreta, marca un abans i un després.

La situació de rebel·lió interna és delicada per a Bauzá, però cal no oblidar qui té el poder real dins un partit com el PP. I, efectivament, és la direcció de Madrid, la responsable d’aquest gir ideològic i estratègic. La direcció estatal no dubtarà en tallar el cap de qualsevol crític. A més, la decisió de depurar els imputats és un cop d’imatge positiu de cara a una opinió pública cansada de tanta corrupció. Com involuntàriament va assenyalar Miquel Font, l’únic partit que durà imputats a la seva llista és el PSOE. Està per veure, en qualsevol cas, si aquesta vegada es materialitza una escissió o si les divisions internes acaben amb les possibilitats de Bauzá de ser president.