Butlleti
 |
L'entrevista Salvador Cardús vicepresident de L'Opinió Catalana "Espanya i Catalunya han de ser bons veïns però cadascú a casa seva" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
Notícies
Política
10/03/2008 · PalmaBiel Barceló, Joana Lluïsa Mascaró i Nanda Ramon (secretari general, presidenta i vicesecretària general del PSM-EN, respectivament) han comparegut avui en roda de premsa per valorar els resultats obtinguts per la candidatura Unitat per les Illes, que ha concorregut a les passades eleccions a les Corts Generals de l'Estat i de la qual el PSM-EN ha estat un dels impulsors.
Barceló ha afirmat que "malgrat que s'ha fet una bona campanya, i els candidats han fet una feina excel·lent, cal reconèixer que s'ha obtingut un mal resultat electoral. Unitat no ha aconseguit el seu objectiu, que era trencar el bipartidisme i situar una veu pròpia de les Illes Balears al Congrés dels Diputats, independent dels grans partits estatals. Ans al contrari, el bipartidisme s'ha accentuat".
Precisament l'accentuació de la tendència global al bipartidisme ha estat un dels factors que l'Executiva del PSM-EN, reunida aquest matí, considera que han pogut influir en aquests resultats. En relació amb aquesta tendència, Biel Barceló també ha denunciat el plantejament "presidencialista" i "personalista" de les passades eleccions, centrades en les figures dels candidats del PP i del PSOE a la presidència del Govern de l'Estat. Altres factors, en clau interna, han estat la "dificultat de fer arribar el missatge nacionalista a les àrees metropolitanes", les "dificultats d'identificació" d'una marca nova com Unitat per les Illes per part dels votants de les formacions que han impulsat la candidatura, o el fet que "partits com el PSM o UM, malgrat coincidir en la necessitat de comptar amb una veu pròpia de les Illes Balears a Madrid, provenen de tradicions diferents, tenen trajectòries polítiques diferents, i han demostrat tenir electorats diferents, que no han assumit completament la candidatura o als quals no hem sabut fet arribar amb nitidesa el missatge que volíem transmetre".
Amb tot, Biel Barceló ha destacat que "l'aspecte més positiu d'aquesta campanya és el fet que els dos grans partits estatals han assumit compromisos importants amb les Illes Balears. Especialment, el de millorar el finançament i les inversions estatals. Modestament, pens que s'ha de reconèixer que això ha estat possible gràcies a les propostes fetes des d'Unitat per les Illes. A partir d'ara, els nacionalistes exigirem el compliment d'aquests compromisos". En aquest sentit, Barceló ha indicat que "Pere Sampol continuarà treballant des del Senat per defensar els interessos de les Illes Balears, com ha fet fins ara". Segons el dirigent nacionalista, un altre aspecte positiu de l'experiència d'Unitat per les Illes és el fet que "ha ajudat a normalitzar les relacions entre el PSM i UM".
D'altra banda, el secretari general del PSM-EN ha reivindicat la vigència del projecte polític del nacionalisme progressista: "al marge del bipartidisme PP-PSOE hi ha un espai polític i social, el nacionalisme progressista, del qual el PSM-EN ha estat i ha de continuar sent el referent. Ara hem d'assumir la responsabilitat de repensar i refermar aquest espai".
Biel Barceló també ha agraït el suport dels ciutadans que han confiat en Unitat per les Illes, així com l'esforç de totes aquelles persones que han col·laborat amb la campanya.
Editorial
L’anunci de l’esbucament de nombrosos habitatges per part del Consorci de la Platja de Palma ha provocat, durant l’estiu, una forta mobilització dels veïnats de les dues zones, Can Pastilla i s’Arenal. Els motius dels habitants són comprensibles: la rehabilitació d’una zona degradada no ha de ser una excusa per a operacions especulatives que desplacin la població resident. Ja són coneguts a Palma aquests tipus d’operacions que han servit només perquè el capital immobiliari fes negoci a expenses dels ciutadans amb menys recursos. És massa sospitós que el projecte se centri en les residències privades i no en el que és el punt de degradació principal: els negocis obsolets situats a primera línia. Cal repensar tot el projecte des del diàleg. I les administracions públiques han de reflexionar sobre el fet que, més enllà d’obres “modernitzadores” i de passeigs “de disseny”, la seva finalitat és defensar les persones. Sortosament, la reacció de les forces polítiques fa pensar que encara no és massa tard i que es pot fer la rehabilitació des de l’acord.
Opinió
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Quan la dificultat en la
lluita contra l'incendi de Biniarràs era major, es van
declarar dos incendis més a Mallorca: el “clàssic”
de Son Doblons, a la marina de Santa Margalida i un altra, inesperat
per l'època estacional, a s'Albufera. Al contrari de la
negligència en el cas d'Eivissa, és ben clara la
intenció, i la tria d'aquell dia, dels criminals que varen
provocar els altres dos: els mitjans d'extinció estaven
ocupats molt enfora, el vent de ponent era sec, persistent i de
moderada velocitat, la calor alta, la humitat baixa, l'hora
perillosa.... en saben.
Opinió
Xisca Mir
Per què més d'un milió i mig de persones sortírem als carrers de Barcelona el passat dissabte? Per què una manifestació en defensa de l'Estatut aprovat pel poble català i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional esdevinguí una concentració a favor de la independència de Catalunya? Perquè ja n'estem farts.N'estem farts de que des de Madrid se'ns robi, no només els doblers, sinó també la dignitat. Amb els nostres diners es dota de serveis i infraestructures totalment insostenibles i poc productius a altres Comunitats Autònomes, mentre que a casa nostra la inversió és mínima.
Sumari d'opinió
