Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Seguretat
23/02/2009 · PalmaEl BLOC per Mallorca ha registrat una Proposició No de Llei en el Parlament de les Illes Balears per instar el Govern espanyol a "fer compatibles els usos civils i militars dels terrenys i instal·lacions militars als municipis de Pollença (Base del Port de Pollença) i Alcúdia (Cap des Pinar), com a primera passa per a la seva plena reincorporació a l’ús per a la població civil". El portaveu adjunt del grup parlamentari del BLOC i PSM-Verds, Miquel Àngel Llauger, els regidors del PSM-EN i d'EU-EV a Pollença, Miquel Cifre i Pepe García, i el president d'Esquerra a Pollença, Miquel Àngel Sureda, i el dirigent del PSM-EN a Pollença i director insular de Patrimoni, Biel Cerdà, han presentat en roda de premsa aquesta iniciativa. El BLOC pretén també que el Govern espanyol creï una comissió mixta amb el Govern de les Illes Balears i els ajuntaments de Pollença i Alcúdia per "estudiar les possibilitats de donar ús civil a les zones de les bases militars d’aquests dos municipis que actualment no tenen funcionalitat per a la defensa". La iniciativa parlamentària explica que "el manteniment de l’ús militar exclusiu d’aquestes bases no té sentit amb els plantejaments actuals de la defensa", i que "els seus usos [són] bàsicament recreatius per al personal militar". Miquel Àngel Llauger ha afirmat que "no és justificable que encara se'ns digui que aquestes bases tenen un interès militar estratègic", i ha afegit que "és de justícia que els pobles de Pollença i d'Alcúdia recuperin aquests espais, i que la gent hi pugui anar lliurement". Els partits del BLOC ja han presentat diferents iniciatives per tal de reclamar l'ús civil d'aquestes bases militars. El Congrés dels Diputats va aprovar el març de 2007 una moció d'Esquerra en la qual es reclamava el retorn dels terrenys i instal·lacions esmentats per a ús i gaudi de la població civil i es donava un termini de sis mesos per constituir la comissió mixta entre els governs balear i espanyol i els ajuntaments implicats per tal d'estudiar la viabilitat d'introduir-hi nous usos (comissió que no ha estat creada). L'Ajuntament de Pollença també ha aprovat per unanimitat una moció d'EU-EV que reclama la recuperació de la base del Port de Pollença. ![]() |
EditorialEls atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
![]() Opinió![]() Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
![]() Opinió![]() Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||