Publicitat
Flash Notícies
Flash Notícies
Notícies  |   Opinió   |   Recull de premsa  |   Cròniques  |   Hemeroteca      
 
Sindicació RSS 2.0
Cercador:

Butlleti

Vols rebre cada dia el butlletí de Tribuna Mallorca? Subscriu-te gratuïtament
Nom:
Mail:
 
L'entrevista

Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB

""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament""

L'Acudit

acudit_copia_copia.jpg

Llibres recomanats

llengua_dret_i_autonomia.jpg
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
anima_de_gos.jpg
Antònia Vicens
Ànima de gos
entrela.jpg
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
un.jpg
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
impresss.jpg
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
ultim_vaixell.jpg
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
eldarrermanuscrit3.jpg
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
portada_tacats_de_sang.jpg
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle

Enquesta

Creus que el PP està de capa caiguda?
 

Documents

Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents

Sindicació


Notícies
Societat Civil
 
08/04/2010 · Palma
S'acosta la data senyalada, el 14 d'abril, i com ja és habitual des de fa uns anys, i cada vegada amb més intensitat, són molts els pobles de Mallorca on s'hi han programat actes i homenatges als republicans mallorquins desapareguts i assassinats per la brutal repressió feixista del cop d'estat de 1936. Són actes organitzats per entitats i col·lectius, i amb molt poca participació i presència institucional; la gran part de la classe política de la nostra illa segueix preferint guardar un silenci vergonyós, o directament ignorant, els assassinats que ompliren de tragèdia l'estiu del 36 els cementeris mallorquins.

Demà, divendres dia 9, Pollença inaugura els homenatges, amb una xerrada sobre el poeta valencià en llengua castellana, Miguel Hernández -que morí a la presó l'any 1942, amb només 31 anys-, a les 20 h, a càrrec de Maria Antònia Valdivielso. Els altres actes pollencins seran el mateix dia 14, a la plaça dels Senglars, amb l'homenatge als republicans a les 19 h, i dues xerrades més, sobre els moviments obrers i organitzacions llibertàries a les Balears, divendres dia 16 (20:30), a càrrec de Jorge Maíz Chacón, i dia 30, a sobre la dona i la repressió franquista a les Balears (20:30), amb David Ginard. Totes les xerrades es faran al centre cultural Guillem Cifre de Colonya.

Entre aquest dissabte, dia 10, i diumenge dia 11, es concentren part dels actes a diferents pobles. A Alaró, dissabte a les 12 h, s'hi farà la xerrada "Educació: de la II República al franquisme", a càrrec d'Antoni Tugores, al Casal de Son Tugores. Al mateix poble, l'escritptor Miquel López-Crespí i el conegut sociòleg Vicens Navarro seran protagonistes de dos actes, dia 17 i dia 24 d'aquest mes. A sa Pobla, l'associació de joves Pinyol Vermell farà una ofrena floral i una lectura d'un manifest, també dissabte, a les 18 h, a la plaça de la Concòrdia. I a Bunyola, diumenge dia 11, a les 12 h, els bunyolins retran un record als republicans, veïnats del poble o morts al municipi, enterrats a la fossa comuna del cementeri municipal.

La resta d'actes es faran el cap de setmana següent de dimecres dia 14. A Santa Maria, però, serà el mateix dimecres l'homentage, a les 18:30 al cementeri, amb una ofrena de flors i unes paraules de l'escriptor Biel Mesquida. Al vespre, al bar Can Beia s'hi farà un sopar republicà. Divendres dia 16 és a Lloseta on s'hi farà un homenatge, a les 20:30 a Can Seda, amb una conferència a càrrec de l'historiador Tomeu Garí, "La repressió franquista a Mallorca durant la guerra civil (1936-1939): Memòria de la planificació i execució"; aquest és un dels pocs actes organitzats per un partit polític, en aquest cas, l'agrupació local del PSM-EN.

Manacor reviurà la seva tragèdia els dies 17 i 18. Dissabte dia 17, a les 10, es farà una ruta per la zona on s'hi establí el front de guerra durant el desembarcament republicà del capità Bayo, per Porto Cristo i sa Coma. Diumenge 18, al cementeri de Son Coletes de Manacor, al punt del migdia, s'hi farà l'homenatge a les víctimes de la repressió feixista. La repressió, a la capital del llevant mallorquí, i a tota la comarca, a causa del desembarcament, fou especialment ferotge. A Porreres, diumenge 18, també s'hi homenatgerà els republicans assassinats. Serà a les 12 hores, darrera l'Oratori de la Santa Creu. Aquest acte l'organitzen conjuntament l'Ajuntament de Porreres i la Comissió per les Víctimes que lluitaren per la II República.

Els actes s'allarguen fins diumenge dia 25, a Calvià, on l'acte de record es farà al Bosc de la Memòria de Bendinat, a les 11. Després una visitia guiada per Manel Suárez pel fortí d'Illetes mostrarà els horrors d'aquesta instal·lació militar, que durant la guerra es convertí en centre de detenció, tortures i afusellaments.

La llista d'actes, i la seva actualització, es pot seguir a la web de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica . Així, Mallorca segueix, amb pols lleuger però constant, recordant i no oblidant els lluitadors per una democràcia estroncada i mai del tot ben recuperada.




Tribuna Mallorca Som i Serem Radio · Escolta'l online

Editorial

Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.

Opinió

miquelamengual.jpg
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.

Opinió

miquelrossello2.jpg
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.