Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Societat
20/07/2010 · Avui, dimarts, 20 de juliol, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà una nova edició de "Tots plegats!", la xerrada "Els contes, un patrimoni cultural compartit", a càrrec de Caterina Valriu, professora de Filologia Catalana de la UIB, que parlarà sobre els contes com a patrimoni (inter)cultural. Això era i no era...Totes les cultures tenen els seus contes que reflecteixen les seves característiques típiques, els seus valors i les seves inquietuds, etc. Caterina Valriu, professora de la UIB i especialista en cultura popular, compararà els elements més típics de les Rondalles Mallorquines amb els de contes d’altres cultures. A tall d’exemple, analitzarà un conte de la cultura quítxua.
Caterina Valriu Llinàs (Inca, 1960), ha estat mestra d’Educació Primària. El 1983 es va llicenciar en Filologia per la UIB, on va fer la seva tesina sobre l’antic Carnaval de Mallorca, basada en testimonis orals, publicada en dos llibres: El Carnaval a Palma, com era abans (1989) i El Carnaval a Mallorca (1995). El 1992 es va doctorar a la mateixa Universitat, amb una tesi sobre la influència de les rondalles en els llibres actuals per a infants, publicada el 1998. Des de 1990 és Professora Titular de la UIB, on imparteix assignatures de literatura catalana, especialment de literatura popular tradicional i de literatura infantil i juvenil als estudis de Filologia, als estudis de Mestre i en els programes de Doctorat. Les seves línies d’investigació se centren en l’etnopoètica -el llegendari i el rondallari- i
en la literatura infantil i juvenil, amb una especial atenció a la convergència d’ambdues, sobre les quals ha publicat diversos llibres d’assaig, comunicacions i articles en revistes nacionals i estrangeres. Ha treballat la didàctica de la literatura (publicació de diverses antologies de lectura per a infants, reculls de narracions per a explicar de viva veu, cursets impartits a docents i bibliotecaris sobre teoria de la literatura infantil i de la literatura popular tradicional, estratègies d’animació a la lectura o tècniques de narració oral). Ha participat en revistes locals i infantils, en programes de ràdio i fent conferències. Ha adaptat rondalles, ha dirigit la col·lecció Tirurany -adaptacions de rondalles mallorquines- i ha fet rondalles d’arreu del món, publicades a Catalunya i a Mallorca i traduïdes a diversos idiomes. També ha publicat contes per a infants de collita pròpia. Des de 1987, ha explicat contes i rondalles amb el nom de Catalina Contacontes. ![]() |
EditorialEls atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
![]() Opinió![]() Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
![]() Opinió![]() Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||