Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Societat
05/10/2009 · PalmaAvui ha començat, a l'Audiència Provincial de Palma, el segon judici contra l'ex-regidor d'Urbanisme del PP de l'Ajuntament de Palma, Javier Rodrigo de Santos, en aquest cas, per un delicte d'abusos sexuals a tres menors. En aquesta primera sessió, de Santos ha negat tots els càrrecs que se li imputen, i ha atribuït les denúncies a "pressions externes" i a que els al·lots "no cal·libraren bé l'abast de les seves paraules" quan denunciaren els fets. De Santos està acusat, en aquest cas, d'haver tengut relacions amb un menor de 16 anys, i haver fet tocaments a altres dos de 14 i 18 anys, tots tres germans, a més d'haver-li oferit "popper" (una droga molt estimulant) a aquest darrer, amb els quals l'ex-regidor ha assegurat que hi tenia "una relació cordial", ja que eren amics dels seus fills. També s'investiga si l'ex-regidor va contractar una prostituta perquè tengués relacions amb un altre menor, de 16 anys, mentre ell mirava: de Santos també ha negat aquesta acusació. L'ex-tinent de batle de Catalina Cirer afronta aquest nou judici després d'haver estat condemnat a dos anys de presó per malversació de fons públics, després que ell mateix es confessàs culpable d'haver gastat més de 50.000 € d'una targeta VISA municipal en clubs de prostitució masculina i drogues. No obstant, en aquest nou cas, l'ex-regidor nega qualsevol grau de culpabilitat, i s'haurà d'esperar, per tant, el veredicte del jutge per determinar la veracitat de la història. Tanmateix, el cas de Javier Rodrigo de Santos és un dels més paradigmàtics de l'estil que el Partit Popular va imposar la legislatura passada. I és que de Santos es va convertir, des de la seva responsabilitat, en un dels principals actors de la política mallorquina: d'ell va dependre la ubicació final de l'hospital de referència a Son Espases, per exemple; també va ser un dels principals portaveus contra els matrimonis homsexuals, i ensalsat per l'extrema-dreta mallorquina com un dels polític "exemplars" d'aquesta terra, per la seva "honestitat", el qual havia de servir de guia a altres gestors. Tot plegat, una màscara construïda amb hipocresia i mentides, drogues i corrupció: una mescla més que explosiva. Tant, que ha acabat explotant a la cara de tots els que la donaren per ell, i esbucant-se com un castell de cartes enmig d'una ventada. ![]() |
EditorialEls atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
![]() Opinió![]() Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
![]() Opinió![]() Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||