Avui ha començat, a l'Audiència Provincial de Palma, el segon judici contra l'ex-regidor d'Urbanisme del PP de l'Ajuntament de Palma, Javier Rodrigo de Santos, en aquest cas, per un delicte d'abusos sexuals a tres menors. En aquesta primera sessió, de Santos ha negat tots els càrrecs que se li imputen, i ha atribuït les denúncies a "pressions externes" i a que els al·lots "no cal·libraren bé l'abast de les seves paraules" quan denunciaren els fets.

De Santos està acusat, en aquest cas, d'haver tengut relacions amb un menor de 16 anys, i haver fet tocaments a altres dos de 14 i 18 anys, tots tres germans, a més d'haver-li oferit "popper" (una droga molt estimulant) a aquest darrer, amb els quals l'ex-regidor ha assegurat que hi tenia "una relació cordial", ja que eren amics dels seus fills. També s'investiga si l'ex-regidor va contractar una prostituta perquè tengués relacions amb un altre menor, de 16 anys, mentre ell mirava: de Santos també ha negat aquesta acusació.

Tanmateix, el cas de Javier Rodrigo de Santos és un dels més paradigmàtics de l'estil que el Partit Popular va imposar la legislatura passada. I és que de Santos es va convertir, des de la seva responsabilitat, en un dels principals actors de la política mallorquina: d'ell va dependre la ubicació final de l'hospital de referència a Son Espases, per exemple; també va ser un dels principals portaveus contra els matrimonis homsexuals, i ensalsat per l'extrema-dreta mallorquina com un dels polític "exemplars" d'aquesta terra, per la seva "honestitat", el qual havia de servir de guia a altres gestors. Tot plegat, una màscara construïda amb hipocresia i mentides, drogues i corrupció: una mescla més que explosiva. Tant, que ha acabat explotant a la cara de tots els que la donaren per ell, i esbucant-se com un castell de cartes enmig d'una ventada.