És evident que no totes les persones que fan política des de les institucions són iguals, no totes fan ús de la seva posició política per beneficiar-se a nivell particular. Però sí és cert, que cada cop costa més explicar on és la diferència.

Hi ha una primera distinció  molt clara (o que els jutges intenten aclarir), que són per una part els que corrompen, i per altra els que no. 

Però dintre d’aquest segon grup, és on els partits s’endinsen en els discursos difusos, poc clars i amb massa freqüència van de la mà del criteri de l’oportunitat política. 

Qui anava a dir a alguns dirigents dels partits que avui governen a les institucions més importants de les Illes, i que es passaren gran part de la legislatura passada demanant dimissions a tort i a dret, que avui es trobarien donant cobertura a un Conseller del Govern imputat per un jutge, a una Presidenta del Parlament de les Illes imputada pel mateix cas, al portaveu i president d'un dels partits que dóna suport al govern en similars circumstàncies... i que aquí tothom, o quasi tothom, miraria cap a una altra banda. 

La presumpció  d'innocència és un principi jurídic penal que estableix la innocència de la persona com a regla fins que un procés o judici demostri la culpabilitat de la persona. Però això, no té res a veure amb la responsabilitat política. Aquesta és establerta per cada partit polític. Des d'Esquerra Unida per exemple, consideram que quan un jutge veu indicis de delicte en les accions d'un càrrec públic aquest ha de dimitir, independentment com és lògic, de la seva presumpció d'innocència. És fonamental crear un "cordó sanitari" per preservar les institucions públiques de qualsevol sospita de corrupció. 

Molts partits però, no tenen gaire clara aquesta retxa, hi ha canvis continuats de criteris a l'hora de demanar dimissions, fonamentalment si les persones afectades són del partit propi o si comparteix govern. 

Hem assistit amb sorpresa al canvi de criteris de bona part dels partits que avui governen, si abans bastava la sospita per demanar dimissions, avui fan falta la presa de pèl de les tan anomenades "mesures cautelars" o que surti emmanillat per la televisió...

A l'exigència que des d'EU es feia en solitari del cessament per part del President Antich del conseller Miquel Nadal, s'ha sumat fa pocs dies Esquerra. 

Paraules de condol doncs pels que encara resisteixen amb la mirada a una altra banda, pels dirigents polítics que no acaben de posar la retxa clara entre la corrupció i la complicitat. Recorre a l'anomenada "prudència" en aquests casos no fa res més que convertir als no corruptes en col·laboradors en l'extensió de la corrupció, facilitar en definitiva el terreny dels que corrompen dels seus propis partits o d'uns altres.