Publicitat
Flash Notícies
Flash Notícies
Notícies  |   Opinió   |   Recull de premsa  |   Cròniques  |   Hemeroteca      
 
Sindicació RSS 2.0
Cercador:

Butlleti

Vols rebre cada dia el butlletí de Tribuna Mallorca? Subscriu-te gratuïtament
Nom:
Mail:
 
L'entrevista

Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB

""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament""

L'Acudit

acudit_copia_copia.jpg

Llibres recomanats

llengua_dret_i_autonomia.jpg
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
anima_de_gos.jpg
Antònia Vicens
Ànima de gos
entrela.jpg
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
un.jpg
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
impresss.jpg
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
ultim_vaixell.jpg
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
eldarrermanuscrit3.jpg
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
portada_tacats_de_sang.jpg
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle

Enquesta

Creus que el PP està de capa caiguda?
 

Documents

Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents

Sindicació


Joan Lladonet
Palma
La lliure elecció de llengua, un altre parany del PP
joanlladonet.gif16/04/2010
Encara que no és nou d’ara, ha agafat certa embranzida atacar les llengües pròpies dels territoris que en tenen a partir de les consignes del cervell de la FAES, que van adreçades a les seves hosts residents a tots els territoris on es parlen “las otras lenguas o dialectos”, aquestes que tanta nosa els fan, tant als que no pertanyen a aquests territoris com als que hi viuen però han renegat de tots els trets identitaris, perquè troben que podran aconseguir més prebendes i podran destacar més si serveixen altres senyors. S’ha de dir que així com en el Principat aquesta lluita i aquests atacs encara es veuen una mica llunyans (o no tant, perquè supòs que sabeu que al president Pujol se’l volia privar de parlar en català en una tenda), a Galícia, a Euskadi, al País Valencià i a les Illes Balears els tenim a sobre. I cada batalla particular que es perd repercuteix a la resta de territoris que tenen un problema semblant, si no s’hi posen remeis indestructibles, que existeixen, però que la majoria no s’atreveix a dur endavant. 

Em referiré al problema que tenim a les Illes, on quan governen els socialistes amb altres forces de l’esquerra i de la dreta no avancen en temes lingüístics, deixen fer en alguns aspectes i retrocedeixen en altres. En aquests moments que han romput el pacte amb UM, sembla difícil que es pugui recompondre i tot sembla dat i beneït perquè el PP recobri el poder. Llavors aquest PP amb la vella tropa més decantada cap a la dreta i les noves figures que destaquen per tenir tots els defectes del conservadurisme pur i dur, ens fan pensar en un futur ben negre per a la normalització lingüística de la llengua catalana. S’ha de dir que les dues persones que es varen presentar com a candidates a presidir el PP, duen el tema lingüístic com a bandera, i encara que cap dels dos no són els inventors de les idees que expressen, sí que manifesten que ells són els que les han fabricades. Segur que això és una recomanació aznariana de la FAES. 

Cap dels dos no ha nascut aquí i actuen com si no fossin d’aquesta terra, però s’hi senten i volen fabricar una regió a la seva mida d’espanyols universals, volen convertir un territori que té la seva història, la seva literatura, la seva llengua, la seva cultura, la seva identitat, etc. diferents a altres territoris de l’Estat, en un tros de terra amb una història, cultura, literatura, costums, i llengua idèntics a l’espanyola; volen esborrar tot el que és el nostre país, la nostra nació i ho volen convertir en regió espanyola, de l’”España cañí”. Com que ells no tenen identitat illenca volen esborrar la de tots els habitants de les Illes, enlluernats pel seu partit, que és el que tradicionalment té majors simpaties de la població, per culpa de l’educació rebuda des de temps immemorials (quasi 300 anys).

Per aconseguir el poder tenen com a bandera unes quantes solucions: lliure elecció de llengua a l’escola, per impedir que n’hi pugui haver que facin ensenyament en català; que a l’Administració  el català sigui un mèrit i no un requisit, perquè el personal triï altres maneres de fer mèrits que no siguin les lingüístiques; i el trilingüisme o el multilingüisme com una altra manera de restar temps al que es dedica a la llengua catalana. No tenen cap necessitat de defensar les altres llengües estrangeres, encara que sí saben que aquest fet els proporciona vots, i això ja és motiu suficient, el que volen és aprimar la llengua catalana, rebaixar-la, anul·lar-la, fer-la prescindible, no necessària, fent arribar a la conclusió que no fa falta la seva normalització. I en aquesta línia es troba el candidat derrotat (però que ha inoculat les seves idees als altres manaies) i el president del partit, que té moltes probabilitats de governar durant les properes legislatures. Que els fats i tots els que puguin ens ajudin i que totes les persones que tenen consciència de país estiguin preparades per oposar-se amb totes les seves forces als canvis intolerables que aquests dirigents volen fer. Necessitarem una forta resistència davant tanta incomprensió. Una vegada més es disposen a colonitzar-nos i desposseir-nos de la nostra personalitat i identitat.
Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF
 Altres opinions
La meva nació és la meva llengua
Ets d?esquerres o de dretes?
Desactivada la llengua pròpia, desactivat el català
Franco ho va deixar fermat i ben fermat, però no se?n sortiran
Sumar vots, expressar opinions, unir partits
Una vegada més Espanya ens tracta d?estrangers
El TC, ha fet guanyar tothom?
L?estat del benestar només el pot salvar la independència
El país que fabricava princeses del poble
Perillosos ignorants i provocadors aspiren al poder
La malaltia és greu, la despersonalització
El president del PP balear provocarà una allau de protestes de dimensions incalculables
Els sindicats que defensen la llengua i la nació pròpies continuen guanyant les eleccions
El PP i la FAES han adquirit unes quantes unces de seny?
En Rajoy vol viure a un país normal
El tancament de TV3 al País Valencià, quasi terrorisme d?estat?
Dues terceres parts de ciutadans de les Illes consideren el català com a llengua pròpia
Els hereus del franquisme continuen la repressió lingüística
El poble sempre té raó
Ha començat el lingüicidi
L’elecció de llengua beneficia la normalització del català
Legalment és impossible eliminar el “requisit” del català a la funció pública
Resolució que va contra el seny, la ciència i la Llei
Volen foragitar el català de l’Administració
Ens volen fer desaparèixer
Continua amb la repressió lingüística, tot trepitjant la Llei
La lliure elecció de llengua pot suposar la no consecució del Graduat en ESO
El Govern del PP prepara una Llei colonial, etnocida, antiestatutària i anticonstitucional
Tergiversar la història



Tribuna Mallorca Som i Serem Radio · Escolta'l online

Editorial

Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.

Opinió

miquelamengual.jpg
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.

Opinió

miquelrossello2.jpg
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.