Miquel Ferrà: un pont de mar blava
15/06/2010Miquel Ferrà (Palma 1885-1947) va ésser un intel.lectual i activista cultural que va viure i entre Mallorca i Catalunya i va lluitar per la creació dels llaços culturals, lingüístics i polítics entre la nostra illa i el Principat, d’aquí el títol del llibre.
Entre les seves amistats hi trobam figures tan dispars com Francesc Macià, primer president de la Generalitat, Lluís Nicolau d’Olwer, Maria Antònia Salvà, la poetessa de Llucmajor, Llorenç Riber, Gabriel Alomar, Matilde Landa, la comunista que seria induïda al suïcidi a la presó de dones de Can Sales, etc.
Seguidor del que s’ha definit com a Escola Mallorquina, el seu ideari polític i de compromís social va anar sempre més enllà, amb una visió de futur, no ancorada en el passat, que es manifestarà en els seus articles a
La Veu de Mallorca, Sóller, La Almudaina, El Día, LaÚltima Hora,, etc. Impulsor d’un nacionalisme progressista, intentarà una aproximació entre els regionalistes i els republicans de Lluís Martí per crear un partit nacionalista republicà i participarà en la formació de
L’Espurna, candidatura a les eleccions municipals de Palma de 1909, de caràcter
regionalista, seguint el model de Solidaritat Catalana. La Setmana Tràgica serà un fort revulsiu per molts de nacionalistes i regionalistes mallorquins. Ferrà seguirà lluitant per fomentar aquest nacionalisme progressista.
Un dels fundadors de les revistes Mitjorn i La Nostra Terra, i també de l’Associació per la Cultura de Mallorca, va ésser un dels intel.lectuals que signaren la “Resposta dels mallorquins al missatge dels catalans”, que tants maldecaps els havia de provocar al començament de la Guerra Civil. A partir d’aquest moment, optarà per un silenci actiu, rebutjant tota col.laboració amb els vencedors i optant per la lluita clandestina per la recuperació de la llengua catalana.
Els seus articles, d’una impactant actualitat, situen en primer terme el problema nacional, els problemes socials, l’educació i l’ecologia. De l’autor del llibre Francesc Lladó extraiem el següent paràgraf:
El primer punt és el respecte a les belleses naturals de la nostra illa, que no pot ser deixat a la iniciativa particular sinó que ha de ser imposat si cal per la llei contra els abusos dels qui no les estimen. Exposa(Ferrà) que en els boscos que contenen la tradició mallorquina hi ha alguna cosa que no és del propietari, critica concretament la tala d’oliverars i l’aprofitament del gorg Blau per quatre particulars...
Pel que fa al turisme, no es pot acceptar com a ideal únic de la vida d’un poble i que Mallorca pot convertir-se en un hostal de forasters i perdre l’ànima en el comerç banal amb la turba cosmopolitana.