Incendis i caça

El de son Doblons com els de s'Albufera, són dels grans incendis intencionats perillosos i devastadors que es produeixen de manera molt recurrent. L'objectiu dels delinqüents no és altra que la de procurar llocs aclarits de vegetació per a la pràctica de la caça. Sigui per facilitar el trànsit per la marina d'ullastres i mates que ha tornada densa i alta o del canyís a s'Albufera, sigui per a facilitar aliment a les espècies cinegètiques, sobretot conills i perdius. No deixa de ser ben indignant però, la befa que fan aquests valents bergants a la resta de la societat: quan la població està més sensibilitzada i trista pel desastre ecològic de l'incendi d'Eivissa, quan els costos econòmics són més dolorosos, quan el dispositiu d'extinció és més vulnerable, aquests piròmans peguen foc. Per tot plegat és ben hora i urgent que l'autoritat que ho té encomanat, identifiqui i posi front un jutge aquests subjectes i si no els pot agafar que al manco apliqui la legislació vigent pel que fa als seus particulars interessos. En aquest cas i al meu entendre se'ls hauria d'aplicar com a mínim l'article 62.3.h de la Llei del Patrimoni Natural: “Quan es comprovi que la gestió cinegètica desenvolupada a una finca afecti negativament la renovació o sostenibilitat dels recursos, les Administracions Públiques competents podran suspendre total o parcialment la vigència dels drets de caça.” Sense perjudici que se'ls puguin aplicar penes o sancions majors sigui individualment o de manera col·lectiva, en particular si són jutjats i condemnats com es mereixen.