Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
JOAN VICENÇ LILLO, ÀREA DE MEDI AMBIENT D'ERC A LES ILLES BALEARS
LA LECO: UN NOU MALDECAP PEL MEDI AMBIENT 24/05/2005 La LECO (Llei per a la Conservació dels Espais de Rellevància Ambiental) hauria de respectar les disposicions legals de rang superior, com són les Directrius europees o les lleis marc estatals on han estat transposades aquestes directives comunitàries, com és per exemple, la Llei 4/89 dels Espais Natural i de la Flora i Fauna Silvestres. Aquestes disposicions cerquen la finalitat, ni molt manco acLa LECO (Llei per a la Conservació dels Espais de Rellevància Ambiental) hauria de respectar les disposicions legals de rang superior, com són les Directrius europees o les lleis marc estatals on han estat transposades aquestes directives comunitàries, com és per exemple, la Llei 4/89 dels Espais Natural i de la Flora i Fauna Silvestres. Aquestes disposicions cerquen la finalitat, ni molt manco aconseguida, de preservar, conservar i millorar els espais naturals i per tant els hàbitats d?espècies de la flora i de la fauna, amb el ben entès que les activitats humanes lligades a aquests espais poden haver estat o són beneficiosos i harmònics amb el medi natural. La seva preservació fa bé, en definitiva, també a la humanitat. El valor d?un espai silvestre, és independent de la seva titularitat com diu la 4/89, és a dir, tant és que sigui de propietat pública o privada. El lloc és el que és, i és l?espai el que té importància. Per altra banda, la Constitució espanyola i feixos de disposicions legislatives de tot rang, europees incloses, protegeixen els drets de la ciutadania pel que fa als seus drets com a propietaris, siguin de terres de cultiu, de boscos, parcs naturals, parcel·les urbanes, cases etc.. Si el PP, o el Govern Balear pensa que aquests drets no estan suficientment reconeguts segurament té eines al seu abast per posar-se a treballar. El que no hauria de fer, però, és aprovar una llei que, enlloc de preocupar-se de protegir i conservar uns espais i vida silvestres amenaçats, té com a finalitat afavorir als grans propietaris, inclosos els seus interessos especuladors i urbanístics, encara que no ho diguin amb aquestes paraules, sinó creant figures com ?paratge natural?, o fabricant PORN?s comprimits per altres instruments d?ordenació territorial, o deixant en res el dret de tempteig i retracte de l?Administració. Per a més informació llegiu la redacció d?aquest projecte de llei, compareu-lo amb les de rang superior i valorareu millor les conseqüències que se?n deriven, incloses les de una més que probable gestió anacrònica del medi natural.
Altres opinions
![]() |
EditorialEls atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
![]() Opinió![]() Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
![]() Opinió![]() Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||||||||