Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Joan Vicenç Lillo i Colomar,
Palma Xirinacs, l’ex-esclau. 12/09/2007Aquests dies després de la mort de Lluís Maria Xirinacs he pogut constatar dues opinions periodístiques diferents. La dels seus enemics, espanyolistes i antidemocràtics acèrrims pel que fa a una consulta democràtica sobre l’autodeterminació i les d’aquells que, reconeixent positiva la seva trajectòria antifranquista i d’alliberament nacional, desconeixen completament el treball realitzat per Xirinacs aquests darrers anys. Dels primers he trobat particularment insultants i carregats d’odi alguns articles publicats a dos diaris locals de trajectòria espanyolista prou coneguda. Pobres d’arguments i al cap i a la fi claudicants els de diaris més propers al pensament de Xirinacs. En ambdues opinions confrontades existeix però, un punt en comú: la comoditat mostrada i assolida al sí d’aquest règim per ambdós bàndols d’opinadors. Si aquesta és la distància òbvia que separa als opinadors espanyols de Xirinacs, també ho és sorprenentment en la dels catalans, on demostren que ni tan sols han assolit la consciència perimetral de la nació que defensava Xirinacs. La constitució espanyola sempre va ser per gran part dels bascos i per Xirinacs una declaració de guerra contra les nacions sotmeses per Espanya. Dividir una nació, impossibilitar la seva reunificació, degradar la seva llengua, espoliar els seus recursos, impedir la seva autodeterminació democràtica o acceptar sense més la seva realitat nacional, restar ocupada per un exercit, administració i règim monàrquic imposats i d’origen feixista són prou raons perquè qualsevol nació del món es pugui sentir agredida!. Llevat de nosaltres es veu, esclaus fins al final dels nostres dies a diferència de Xirinacs, que ha deixat de ser-ho ben dignament.
![]() |
EditorialPassat el parèntesi d’agost reprèn un curs polític que ens menarà directament a les properes eleccions al Govern, als Consells i als ajuntaments. Una convocatòria que estarà marcada per fenòmens que s’han manifestat durant aquesta legislatura, però que tenen les seves arrels en èpoques anteriors: la corrupció i la crisi econòmica. Tots dos són letals per a la confiança dels ciutadans envers les institucions democràtiques. Tots dos marcaran el debat polític durant els propers anys. És el moment de que els diferents governs centrin les seves accions en la dignificació ètica de les institucions d’autogovern, que en facin el centre del debat polític i que posin en marxa reformes profundes per acabar amb la imatge que ha projectat la classe política durant els darrers temps. I cal també que emprenguin el tantes vegades anunciat canvi de model econòmic, basat en la formació, més sostenible i menys dependent de la construcció. S’han fet passes en les dues direccions, però els governs d’esquerres i nacionalistes han de perseverar encara més. Diguin el que diguin les enquestes, res no està decidit encara. Les forces polítiques que emprenguin aquesta tasca regeneradora i transformadora seran les vencedores de la propera contesa electoral.
![]() Opinió![]() Joan Vicenç Lillo i Colomar
Quan la dificultat en la
lluita contra l'incendi de Biniarràs era major, es van
declarar dos incendis més a Mallorca: el “clàssic”
de Son Doblons, a la marina de Santa Margalida i un altra, inesperat
per l'època estacional, a s'Albufera. Al contrari de la
negligència en el cas d'Eivissa, és ben clara la
intenció, i la tria d'aquell dia, dels criminals que varen
provocar els altres dos: els mitjans d'extinció estaven
ocupats molt enfora, el vent de ponent era sec, persistent i de
moderada velocitat, la calor alta, la humitat baixa, l'hora
perillosa.... en saben.
![]() Opinió![]() Xisca Mir
Per què més d'un milió i mig de persones sortírem als carrers de Barcelona el passat dissabte? Per què una manifestació en defensa de l'Estatut aprovat pel poble català i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional esdevinguí una concentració a favor de la independència de Catalunya? Perquè ja n'estem farts.N'estem farts de que des de Madrid se'ns robi, no només els doblers, sinó també la dignitat. Amb els nostres diners es dota de serveis i infraestructures totalment insostenibles i poc productius a altres Comunitats Autònomes, mentre que a casa nostra la inversió és mínima.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||||||||