Totes les opinions

23/02/2009
Fins on deu haver arribat la desesperació del President del Govern, Francesc Antich, per marxar amb el Conseller d’Economia, Carles Manera, a peregrinar a través dels ministeris a demanar almoina?
De tot això es desprèn una evidència, el finançament just no arribarà a les Illes Balears i intenten tapar tots els forats que poden per minimitzar els danys. I pareix a ser que van tornar amb el mateix que sempre, bones intencions però cap euro a la butxaca, la mostra de la major incapacitat dels membres del PSOE per fer-se valer a Madrid. 

Que ens queda per fer a aquesta comunitat? Hi ha hagut tot tipus de governs, del mateix color que a Madrid i diferent, del PSOE i del PP, i res s’ha aconseguit i, perdonin el meu pessimisme, res s’aconseguirà. La dependència dels partits majoritaris PP i PSOE a Madrid els fa fer tot tipus de paperots quan s’evidencia que és massa fàcil fer promeses electoral i massa fàcil estar a l’oposició. El que no és tan fàcil és complir, i quan a Madrid no compleixen (és a dir, sempre) val més treure l’orgull de país i fer un front comú al maltracta.

Però per fer això s’ha de ser valents, el PSOE a les Illes es vol fer el valent però, al cap i a la fi, farà el que li diguin a Madrid i els seus diputats votaran allò que els hi digui el Zapatero al Congrés. El PP, per la seva banda, li resultarà molt fàcil fer-se el valent, ja que es troben a l’oposició a totes les institucions, però si governessin farien exactament el mateix que el PSOE. Als dos partits els importa ben poc la població de les Illes Balears, ja que pel seu baix pes demogràfic i electoral ho consideren un “mal menor”.

Encara hi ha gent que s’estranya que hi hagi partits nacionalistes i independentistes? Resulta totalment evident que l’única forma d’aconseguir alguna cosa de profit es reivindicar-se a un mateix, sense que ningú de fora et condicioni la teva decisió. Si el finançament de Balears ha de molestar a Andalusia, no tingueu cap dubte que lis pesaran més els 8 milions d’habitants andalusos que el poc més d’1 de les Illes.

Això ens ha tocat viure, una societat colonial que veu com els seus recursos marxen i no tornen, que veu com la seva economia cau mentre altres utilitzen els seus diners amb finalitats més que sospitoses, i una societat on els seus governants majoritaris tenen orxata a les venes en lloc de sang, i es senten més identificats amb l’escut del seu partit que amb el de la terra que els ha elegit per governar.

És l’hora de que donin la cara els partits que governant a les Illes i a Madrid no han aconseguit fer justícia en aquesta terra, i que ja ens han demostrat que el futur no pot avançar pel camí que ells mateixos van marcar. Cal redefinir el nacionalisme polític per poder donar resposta a les necessitats que no han estat cobertes per aquells que sempre han assegurat tenir les solucions i treballar per que aquesta terra deixi d’estar governada pels mateixos que no dubten a trair-nos quan han de decidir.

De fora vendran i de ca teva et trauran