Totes les opinions

06/07/2009
Vagi per davant que el que ara escriuré, seria exactament el mateix si el llinatge del subjecte fos Antich o Barceló. I qui em coneix, sap que això és una veritat com un temple.

El que he arribat a pensar després de llegir la notícia que va avançar el DM, no es pot transcriure, si no es vol ser presa de la mateixa Justícia, que amb altres ocasions sembla demostrar una laxitud desesperant.

Ara ja no es tracta de si Matas és o no és culpable del que li han acusat els mitjans de comunicació durant els darrers dos anys, amb totes les informacions que han anat apareixent, no tan sols del seu Patrimoni, també dels seus escollits i les seves mangarrufes, qui més qui menys ja té ben catalogat aquest senyor.

No, ara ja es tracta de una cosa molt més important, ara el que la Gent es demana és si tots som iguals o no, si la Justícia ho és de veritat o no, si només han de pagar els pobres desgraciats que roben per posar un plat de menjar a taula, mentre els polítics de torn se’n van de rosetes gairebé sempre.

Ara, es juguen la credibilitat de un sistema, que conté de forma afeblida algunes de les ànsies animals de alguns individus, que també formen part de la nostra població, i que, sense la lògica cautela del “punishment” podrien començar a actuar, aplicant la bíblica Llei del Talió.

La credibilitat del sistema judicial es troba en greu entredit de fa molt temps, per les continues ingerències de l’executiu en el nomenament i quotes de participació de jutges escollits per un o l’altra partit, que, amb tota la seva ciència, excepte ocasions molt excepcionals, i persones excepcionals, prenen les mateixes decisions que convenen als partits que els han anomenat.

Mirin, la obertura del judici contra Jaume Matas, independentment del que després en resulti de l’acció, - no desig presó per a cap innocent, però m’agradaria el triple de pena per aquells polítics que fossin culpables- és absolutament ineludible, d’això en depèn la credibilitat de la institució de la Justícia dins l’àmbit de les Illes Balears, i per als seus ciutadans, el contrari seria una provocació a la societat que, en temps de crisi econòmica com el que vivim podria degenerar en un malson.

Si, ja se, ja se, els mallorquins som molt tranquils, és veritat, però no oblidin que els mallorquins, -sic- comencem a ser minoria.

Deixem que els fiscals facin la seva feina sense consignes polítiques, ni ara ni mai. 

Condotels REVOLUCIÓ A LES AULES. Els sindicats i els condotels FINANCIACIÓ IRREGULAR? NO, IL·LEGAL! UM - RES DE NOU SOTA EL SOL MERKEL ENFONSA LES ILLES Federació Europea de Guies Turístics Crisi al transport discrecional Quan els partits polítics intenten controlar els agents socials Els hotelers volen més pasta Els condotels de la UM de Melià Memòria Històrica Taxa de promoció a Barna.