Butlleti
 |
L'entrevista Salvador Cardús vicepresident de L'Opinió Catalana "Espanya i Catalunya han de ser bons veïns però cadascú a casa seva" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
Joan Vicenç Lillo i Colomar
UNA SENYERA SENSE IDENTITAT
01/09/2008Encara puc recordar com, mort el dictador, la senyera de les quatre barres presidia les festes d'una gran majoria dels pobles de Mallorca. Per a la mateixa època, a les seves manifestacions reivindicatives, els partits polítics democràtics i organitzacions sindicals i socials mostraven la mateixa senyera. El poble l'havia recuperada després de molts anys de proscripció. La bandera de la CAIB (Comunitat Autònoma de les Illes Balears) va ser creada i dissenyada per qui no creien ni amb una autonomia ni amb una senyera d'identitat per a les nostres Illes. Més clar aigua: un franja blava tatxa en diagonal l'escut del Rei en Jaume. Així que a poc a poc i més aviat després, la nostra senyera ha esdevingut altra vegada gairebé proscrita i al seu lloc s'hi ha instal·lat, ja sense complexos, l'espanyola bicolor, acompanyada si cal de la mallorquina i la de la CAIB, la que sembla, vista d'enfora, la bandera americana. Tot plegat una mostra més del frau anomenat "transició espanyola a la democràcia".
Així com la vindicació de la nostra llengua, com a senya d'identitat, ha estat motiu d'unió i mobilització permanent, no ha estat així amb la defensa de la nostra senyera. Un exemple recent, segons conec per la premsa, és la col·locació de la bandera espanyola al castell d'Alaró com senyal de vindicació pública. No cal dir que aquest indret va ser defensat al segle XIII, segons creença popular, per en Cabrit i en Bassa, fidels al rei en Jaume II i per tant a la seva senyera, la de les quatres barres. L'espanyola va ser creada molt anys més tard, allà pel 1785 i imposada a les nostres terres des d'aleshores.
Els partits nacionals espanyols, PP i PSOE, han deixat fins fa poc a l'Estat i a la seva Constitució i Lleis, l'aplicació obligatòria d'aquesta imposició. Ara però la volen convertir en popular introduint-la "aconseguint l'efecte sense que es noti l'esforç". De suports no en van mancats, vet aquí la copa d'Europa de futbol, les olimpíades o els "manifiestos".
A la Catalunya Nord, antic Regne de Mallorca i avui França, la senyera ha perdut gairebé la seva identitat per convertir-se en un símbol turístic i pintoresc. Però al manco encara la mantenen tal com era. I en tot això, quina és la responsabilitat dels anomenats partits nacionalistes o sobiranistes i societat civil nostra en la pèrdua dels nostres símbols, de la nostra identitat?
| Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF | |
Altres opinions
Xirinacs, l’ex-esclau.
Baix son Espases de Dàmocles.
Transgènics lliures als nostres boscos?
En català: botifarra
Autopistes guapes o quan l'entorn és l'enemic
ELS TORRENTS DE MALLORCA
UN GOVERN A LES ORDRES DELS SENYORS
L'arc iris després del temporal
Nazis i democràcia espanyola
CONTRA ELS TRANSGÈNICS
Iniciativa Internacionalista o el silenci dels anyells
LA CERTITUD D'UNA ESPERANÇA
EUROPA EN CONTRA
SON BOSC O LA INSEGURETAT JURÍDICA
Flors enverinades
Incendis i caça
Editorial
Passat el parèntesi d’agost reprèn un curs polític que ens menarà directament a les properes eleccions al Govern, als Consells i als ajuntaments. Una convocatòria que estarà marcada per fenòmens que s’han manifestat durant aquesta legislatura, però que tenen les seves arrels en èpoques anteriors: la corrupció i la crisi econòmica. Tots dos són letals per a la confiança dels ciutadans envers les institucions democràtiques. Tots dos marcaran el debat polític durant els propers anys. És el moment de que els diferents governs centrin les seves accions en la dignificació ètica de les institucions d’autogovern, que en facin el centre del debat polític i que posin en marxa reformes profundes per acabar amb la imatge que ha projectat la classe política durant els darrers temps. I cal també que emprenguin el tantes vegades anunciat canvi de model econòmic, basat en la formació, més sostenible i menys dependent de la construcció. S’han fet passes en les dues direccions, però els governs d’esquerres i nacionalistes han de perseverar encara més. Diguin el que diguin les enquestes, res no està decidit encara. Les forces polítiques que emprenguin aquesta tasca regeneradora i transformadora seran les vencedores de la propera contesa electoral.
Opinió
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Quan la dificultat en la
lluita contra l'incendi de Biniarràs era major, es van
declarar dos incendis més a Mallorca: el “clàssic”
de Son Doblons, a la marina de Santa Margalida i un altra, inesperat
per l'època estacional, a s'Albufera. Al contrari de la
negligència en el cas d'Eivissa, és ben clara la
intenció, i la tria d'aquell dia, dels criminals que varen
provocar els altres dos: els mitjans d'extinció estaven
ocupats molt enfora, el vent de ponent era sec, persistent i de
moderada velocitat, la calor alta, la humitat baixa, l'hora
perillosa.... en saben.
Opinió
Xisca Mir
Per què més d'un milió i mig de persones sortírem als carrers de Barcelona el passat dissabte? Per què una manifestació en defensa de l'Estatut aprovat pel poble català i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional esdevinguí una concentració a favor de la independència de Catalunya? Perquè ja n'estem farts.N'estem farts de que des de Madrid se'ns robi, no només els doblers, sinó també la dignitat. Amb els nostres diners es dota de serveis i infraestructures totalment insostenibles i poc productius a altres Comunitats Autònomes, mentre que a casa nostra la inversió és mínima.
Sumari d'opinió
