Totes les opinions

01/09/2008
Encara puc recordar com, mort el dictador, la senyera de les quatre barres presidia les festes d'una gran majoria dels pobles de Mallorca. Per a la mateixa època, a les seves manifestacions reivindicatives, els partits polítics democràtics i organitzacions sindicals i socials mostraven la mateixa senyera. El poble l'havia recuperada després de molts anys de proscripció.  La bandera de la CAIB (Comunitat Autònoma de les Illes Balears) va ser creada i dissenyada per qui no creien ni amb una autonomia ni amb una senyera d'identitat per a les nostres Illes. Més clar aigua: un franja blava tatxa en diagonal l'escut del Rei en Jaume. Així que a poc a poc i més aviat després, la nostra senyera ha esdevingut altra vegada gairebé proscrita i al seu lloc s'hi ha instal·lat, ja sense complexos, l'espanyola bicolor, acompanyada si cal de la mallorquina i la de la CAIB, la que sembla, vista d'enfora, la bandera americana. Tot plegat una mostra més del frau anomenat "transició espanyola a la democràcia".

Així com la vindicació de la nostra llengua, com a senya d'identitat, ha estat motiu d'unió i mobilització permanent, no ha estat així amb la defensa de la nostra senyera. Un exemple recent, segons conec per la premsa, és la col·locació de la bandera espanyola al castell d'Alaró com senyal de vindicació pública. No cal dir que aquest indret va ser defensat al segle XIII, segons creença popular, per en Cabrit i en Bassa, fidels al rei en Jaume II i per tant a la seva senyera, la de les quatres barres. L'espanyola va ser creada molt anys més tard, allà pel 1785 i imposada a les nostres terres des d'aleshores.

Els partits nacionals espanyols, PP i PSOE, han deixat fins fa poc a l'Estat i a la seva Constitució i Lleis, l'aplicació obligatòria d'aquesta imposició. Ara però la volen convertir en popular introduint-la "aconseguint l'efecte sense que es noti l'esforç". De suports no en van mancats, vet aquí la copa d'Europa de futbol, les olimpíades o els "manifiestos".

A la Catalunya Nord, antic Regne de Mallorca i avui França, la senyera ha perdut gairebé la seva identitat per convertir-se en un símbol turístic i pintoresc. Però al manco encara la mantenen tal com era.  I en tot això, quina és la responsabilitat dels anomenats partits nacionalistes o sobiranistes i societat civil nostra en la pèrdua dels nostres símbols, de la nostra identitat?

Xirinacs, l?ex-esclau. Baix son Espases de Dàmocles. Transgènics lliures als nostres boscos? En català: botifarra Autopistes guapes o quan l'entorn és l'enemic ELS TORRENTS DE MALLORCA UN GOVERN A LES ORDRES DELS SENYORS L'arc iris després del temporal Nazis i democràcia espanyola CONTRA ELS TRANSGÈNICS Iniciativa Internacionalista o el silenci dels anyells LA CERTITUD D'UNA ESPERANÇA EUROPA EN CONTRA SON BOSC O LA INSEGURETAT JURÍDICA Flors enverinades Incendis i caça L'Espanya autèntica Dos discapacitats i un betzol 2011 o el cant de la Sibil·la Un judici polític Sobre l'església feixista a Mallorca Boscos vells, boscos bells La importància de les cabres per a l’economia Balear Incendis forestals, de la impunitat a l’oblit Sobre els incendis forestals d’aquest estiu Cabres gestores de la forest Solidaritat mallorquina per la independència