Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Joan Vicens Lillo i Colomar
Una visió apocalíptica 25/02/2010Crec que l'hivern del 38 al 39 va ser especialment dur per a les persones que fugien de la repressió franquista. Al fet real del descomunal sofriment que la guerra nacional espanyola els infligia, s'hi afegí una meteorologia especialment adversa. Aquelles fotografies de rostres estorats de mares, fills, padrins... caminant sobre la neu, abrigant-se tant com podien per anar cap al camp de concentració inhumà d'Argelers, sempre m'han copejat ben endins. A tanta injustícia acumulada i mai restaurada, s'hi afegia com dic un hivern especialment cruel. Salvant els anys i les distàncies, enguany, al manco a Mallorca, també ho ha estat un hivern molt fred. L'altra dia llegia que el fred feia pujar el preu del petroli. És a dir que a més fred, més cara surt la calefacció. I qui no ho pot pagar, com s'ho fa? Estem vivint una crisi econòmica i la meteorològica encara afegeix al banyat. Passat demà me'n vaig a Cuba. Ja me comentaren fa uns dies i ahir m'ho tornaren repetir, que enguany les temperatures al Carib són especialment fredes i ens recomanaven que portéssim qualque roba d'abric. Vaig pensar que Haití és a la vora de Cuba i que molta gent viu a tendes de campanya com en camps de concentració. Pens en la gent, en els infants que deuen patir fred. Mentrestant veig que seguim consumint litres i més litres de combustible per moure'ns, gairebé un per un, amb cotxe. Especialment per anar a la feina. Jo em demano: què farem quan realment "necessitem" consumir aquesta energia que ara tan alegrament tudam? Perquè jo no ho dubto, malgrat les errades de Rajendra Pachauri, tan amplificades pels mercenaris neoliberals, estem modificant el clima del planeta i encara dubto menys que serà per empitjorar la nostra existència en aquest planeta. Potser sigui un simple episodi cíclic, però enguany el fred que ha fet a Mallorca és perllongat i viu. Tal com ho va ser de manera inversa l'estiu del 2003 en calor i xafogor. Només la consciència de que necessitam de manera immediata reduir el nostre tren de vida i que aquesta ha d'anar acompanyada d'una solidaritat col·lectiva a escala local i planetària, ens pot salvar de patir dures calamitats, que en alguns casos ja s'estan donant. El problema és que fòrums com el de Copenhage han quedat paralitzats i inutilitzats en el temps i en l'espai per manca de compromisos reals i pràctics. Els líders de l'economia de mercat, el vell Estats Units de barba blanca i ulls cels i els nous xinesos capitalistes encara de babero, no volen ni sentir a parlar dels canvis proposats per les autoritats científiques i líders ambientalistes mundials. Van contra la seva pròpia acció diària de potents indústries contaminants, incloses les nuclears, d'ocupació de grans extensions de terres agrícoles, és el cas dels xinesos a l'Àfrica i dels Estats Units a Amèrica Llatina i d'una precarietat laboral pròxima a l'esclavatge d'escala global. La vella i cada vegada més retrògrada Europa, si és que mai ho havia deixat de ser, pot veure com s'esfloren els seus peus de fang avui assentats també sobre les fràgils economies que mai trencaren com cal amb el seu passat feixista i de cops d'estat com l'espanyola, la grega o la portuguesa o amb economies de l'Est que precisament el que haurien de mester no és entrar al club dels capitalistes, sinó més be fundar un socialisme d'avui. Europa, Xina, Estats Units, el Japó... vet aquí els líders econòmics mundials, vet aquí els forjadors de guerres, holocausts i crims contra la humanitat, vet aquí la impunitat dels culpables de l'atzucac on han posat el planeta. Direu que són ells qui han assolit l'alt grau de desenvolupament que ens permet viure lliures, sans, educats, fins i tot rics. No és així, no. Els èxits científics que fins ara han permès viure la població de l'hemisferi nord en aquest alt nivell de vida, fa figa. I la fa perquè no s'ha tengut en compte a la totalitat de la humanitat del planeta ni de l'ecosistema que el sustenta. Per tant ens equivocam si defensam a ultrança la nostra cultura occidental enfront de les altres cultures del món. La nostra ens porta a un atzucac de pronòstics gairebé apocalíptics i això ho han aconseguit amb pocs anys. La solució, com han ben fitat alguns, passa sobretot per instaurar una democràcia a nivell global on les decisions siguin preses per la majoria de pobles i que aquesta via neixi de les poblacions i territoris locals, amb independència respecte als Estats que, com és el nostre cas, estiguin ocupants.
Altres opinions
![]() |
EditorialEls atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
![]() Opinió![]() Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
![]() Opinió![]() Joan Lladonet
La gent manada del PP, la que rep ordres i les executa, és més intel•ligent del que pareix. Fa estona que han abandonat els seus arguments de partit amb ideologia conservadora i intenten adoptar el llenguatge de les persones que s’hi oposen amb la barroera intenció de desarmar-les. La Sra. Mabel Cabrer, portaveu del PP al Parlament, diu que se suposa que cert sector progressista surt al carrer a protestar amb l’excusa de la llengua. És a dir, la diputada creu que sortir al carrer és una tàctica perversa de la gent que s’hi oposa, amb ànim de boicot i de crear intranquil•litat.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||||||||