De segur que si es dona el cas -sempre vull confiar en el poc seny del meu poble perquè no sigui així-, no serà per la poca valoració popular a la minsa política progressista practicada per aquesta gent dita d'esquerres. Tampoc serà per la seva evident connivència amb la política i polítics d'UM que, de manera presumpta, han robat ni se sap quants doblers públics, molts. Ni tampoc per la traïció per el tema de son Espases, Pla de Carreteres, Espais Naturals Protegits...

No ho crec que aquests elements siguin prou significatius -encara que per a mi són importants- per fer que PP i PSOE es facin definitivament seu el pobre mapa electoral de les Illes. Senzillament recollim el que hem sembrat. 

Ens hem volgut assemblar a Europa amb tantes ànsies que hem oblidat que no n'hi ha prou amb canviar de vestit a la monea perquè deixi de ser-ho. I no va ser que no ens ho diguessin ben alt i fort que aquest Estat només es disfressava de democràcia. Ben vista per Europa, això sí, per la vella i retrògrada i gairebé nazi Europa.

On s'és vist mai que demòcrates com ens creim donem suport, per acció o omissió, a un estat tan falaguer en tancar mitjans de comunicació, partits polítics i persones per un motiu polític tan democràtic i senzill com voler votar el dret de poder decidir el que volen ser? Per voler defensar el seu territori del feixisme? O no ho era feixista Espanya ara fa cinquanta anys? I qui va posar el Rei, la Monarquia, que ara hem de mantenir? Ara mateix hi ha a Espanya més de set-cents presos polítics bascos, molts d'ells ja porten més de 25 anys a les presons de la dispersió, alguns fins i tot en duen 30, gairebé tants com l'Espanya democràtica de la que formam gustosament part. Molts han mort a la presó i molts familiars seus han mort a la carretera quan anaven per abraçar-los. Dirigents polítics com Otegui, que es reuní “políticament” amb l'actual lehandakari López, resten ara mateix a les presons espanyoles per temps indefinit. On s'és vist mai això a Europa? Al món?

L'exercit feixista espanyol es va alçar en armes contra de la molt democràtica República Espanyola per salvar la seva pàtria, España. La gesta, finançada per en Verga, ja sabeu el preu que va costar... i ens costa. Vet aquí el monòlit alçat de Sa Feixina. Vet aquí la Falange i Tradición Española, ben legals. Vet aquí el PP de n'Aznar i en Delgado. Vet aquí els mateixos estaments estatals, civils i militars, del temps den Franco mudats de demòcrates. Vet aquí la televisió i premsa espanyola.

I que vos pensau, que tot això surt de franc a un poble que vol ser lliure, demòcrata, que vol progressar, que vol ser? Si res feim, res esperem. Només jugam al que ens deixen jugar i prou, ben tancats al pati de l'escola i ben vigilats, com antany, com sempre. Tendrem sort si encara -fora de folklorismes regionalistes- i a l'àmbit familiar, podem mantenir viva la nostra llengua i cultura uns quants anys més. El PP i el PSOE, bipartits únics del sistema, ara tenen la paraula. La nostra.